POBRE RESULTAT. (0-2) EN EL PRIMER TEST DE LA PRETEMPORADA.

(Peralada, Josep Maria)

El pobre resultat, lo pitjor.
L’Espanyol guanya 0-2 desaprofitant moltes ocasions de gol.

Ja tenim a sobre la nova temporada, i aquí estem sense faltar a la primera cita del nou Espanyol que com ve sent habitual els darrers anys coincideix amb la fi del stage a Peralada en un amistós davant l’equip local, aquest any equip que militarà a la primera divisió catalana, amb el que Ito que no va jugar va dir adeu al RCD Espanyol, i en el que David García va estar entrenant-se donant voltes al camp abans del matx, recuperant-se de la seva lesió (veure foto, en la galeria del partit Espanyol-Peralada).

Poques conclusions es poden treure d’un partit que per ser el primer, en el que encara molts jugadors no tenen el suficient ritme i estat de forma adequat, i tenint en compte la feblesa del rival, però si que certs detalls si es van poder veure ahir a Peralada.

Bon debut dels nous, especialment de "Lola"
Destacar la gran primera part ( a la segona va canviar totalment l’equip, Valverde) de Milan Smiljanic “Lola”, que va donar mostra de la categoria que se li pressuposa atresora quan ha estat punt de mira de la secretaria tècnica amb tant d’interès. Dir que se’l va veure com un jugador líder, que talla, mana, i passa bé la pilota amb totes les reserves que es poden tenir veient-lo només un partit i davant un rival de la categoria en qüestió.

Destacar la lluita d’en Tamudo, com no, i el treball dels homes de la banda esquerra que van estar molt més encertats (Moha i Clemente) que els de la contraria (Coro i Zabaleta). Cal destacar que Clemente va protagonitzar varies pujades, que tot i no acabar fructificant, van donar la mida del que pot oferir el “correcaminos”. La defensa sense cap tipus de complicació i sobre tot Gorka, que va ser convidat de pedra a un partit en el que en la seva àrea, ni una sola vegada la van trepitjar els homes locals amb la pilota controlada.

Coro xutant alt, va donar el primer avís. Lola, va tenir la primera ocasió important de perill, rematant al minut dotze, de cap, sortint l’esfèrica llepant el travesser. A més el serbi s’agradava i amb Ángel van formar un bon tàndem. Al minut disset, va arribar la més clara ocasió fins les hores, amb una jugada per l’esquerra de Moha, que profunditza a Clemente i aquest s’interna dins l’àrea i a boca de gol cedeix a Tamudo qui remata d’esperó tal com va pogué sortint la pilota al costat del pal esquer.

I arriba el gol.
Centrada de Tamudo per banda dreta, i remat impecable de cap de Lola, enviant al fons de la porteria la pilota, i fent pujar el primer gol.

Luis García bastant desafortunat ahir, va provar varies vegades el llançament a porta, però amb les tres ocasions la pilota va sortir a un metre de la porteria defensada per Ruben. Sobre la mitja hora, Jarque va pujar a rematar un servei per banda dreta, picant amb el cap la pilota a terra, i va estar a punt de significar el segon.

Altre connexió al contracop entre Moha- Clemente, va acabar amb la internada i centrada del argentí però massa passada lluny de l’abast de Tamudo. Un xut de Moha per sobre del travesser, i una gran ocasió del capità perico que va desaprofitar al xutar des de la frontal alt, en comptes de aprofundir quelcom més, ja que es trobava totalment sol van ser jugades en el que l’Espanyol va pogué deixar l’encontre sentenciat.

Més ocasions...
La més clara la va tenir Jarque, quan va tornar a pujar al remat i va connectar el seu cap a l’esfèrica obligant al meta Victor a fer la intervenció de la tarda al rebutjar amb el que va pogué la pilota, quan aquesta ja es colava dins la porteria gironina.
Gran jugada de Tamudo, que controla, es para, retalla i centra, Luis toca d’esquenes a porta i cedeix a Lola que remata en el punt de penal, aquest cop alt.

Segona part, equip nou...
A la segona part, Ernesto Valverde va alinear a la resta de integrants de l’expedició blanc i blava i així vam veure al nou fitxatge Valdo, a homes com Isaac defensant la porteria, o a homes que han estat centre de l’actualitat com Sergio Sánchez, Jônatas i Jonathan.

Destacar com a millor d’aquesta alineació a Rufete, que amb molt bona connexió amb Sergio Sánchez que va fer també molt bons quaranta cinc minuts, van portar gairebé la major part del poc perill per aquella banda. Riera també va destacar però en menor mida, ja que les incursions per banda esquerra no van tenir tot el protagonisme que sol ser habitual.

Al primer minut, Jonathan Soriano va estar a punt d’anotar, després d’una bona jugada de Riera precisament, que acaba xutant, se li escapa a Víctor, però el davanter de Pont de Vilomara no encerta a arribar a connectar amb la pilota.

La sentencia
Al primer quart de la segona part, jugada de Moisés (com sempre molt sobri) que cedeix obrint a Rufete, que arribant a línia de fons centra, i Jonathan Soriano remata de cap, però Aleix (tercer porter) refusa com pot, deixant la pilota morta als peus de Valdo, que a la boca de gol només té que empentar la pilota per acabar entaforar-la dins la meta gironina.

Altre jugada de perill, començada per Jônatas (aquest noi no acaba de convèncer, se’l veu molt apàtic i com sempre, sembla absent del joc tot i la seva classe), que obre a Rufete, i aquest demostrant la seva categoria es marxa molt bé dels dos marcadors i la seva centrada es gairebé introduïda dins la pròpia porta per el defensor Lao, molt ajustada al pal esquer de la meta del Peralada.

Sense afinar el punt de mira
Jonathan remata molt fluix, quan es trobava en bona posició un pel escorat a l’esquerra, però desaprofita massa innocent l’ocasió. Un xut de Valdo després de donar-se mitja volta als peus d’Aleix, i un remat acrobàtic i amb molta intenció de Riera, després d’una centrada de Rufete, son algunes de les jugades dignes de menció en una segona part que mica a mica minvava a marxes agegantades.

Inclòs en el darrer quart d’hora, el Peralada es va acostar amb criteri a la porteria de Isaac, primer en tímides aproximacions, llançaments de faltes i còrners, i amb l’ocasió de Miki, que va estar a punt d’aprofitar l’errada de la defensa espanyolista, (no s’ho esperava el noi), i Bermúdez, davant una sortida erràtica del meta fins ara juvenil Isaac, que va esmenar en el moment en que el jugador local va xutar amb tota l’ànima a boca de gol i el porter del planter perico va demostrar grans reflexes tallant amb les cames la trajectòria del remat.

I poc més...
Una centrada de Rufete que no arriba Jonathan i un xut creuat de Riera marca de la casa, però molt bé aturat per Aleix va ser tot el perill que els pericos van portar en els darrers minuts d’un partit que en els instants finals ja semblava que tothom tenia ganes d’acabar, ja que el joc cada vegada era més tediós i el resultat ja donava mostres de ser inamovible.

Primer test del RCD Espanyol, al marc incomparable de Peralada, amb molts pericos a la grada i al voltant del terreny del joc, i com és lògic primer pas en el que encara no es poden treure conclusions, entre altres coses per la feblesa tècnica del rival ja comentada, això sí, rival que va anar a totes en cada pilota.

Fitxa tècnica:
Peralada Club de Futbol: Rubén (Víctor, m. 32’); Isma, Mate, Jaume, Pitu Ventura, Ferrán, Carbó, Pagés, Sergi, Alberto, Tiri.
A la segona part: Richard, Lluis, Lao, Pau, Eduardo, Bermudez, Borja, Miki i
Aleix, m. 56’per Víctor.

RCD Espanyol: Gorka Iraizoz; Zabaleta, Jarque, Torrejón, Clemente; Smiljanic, Ángel; Coro, Moha, Luis García; Tamudo.
A la segona part: Isaac; Sergio Sánchez, Serrán, Lacruz, Chica; Moisés, Jônatas; Riera, Valdo, Rufete; Jonathan.

Gols: 0-1 Smiljanic “Lola”, m. 19, 0-2 Valdo, m.59.

Incidències; Camp Municipal de Peralada. Molt bona entrada per veure el primer partit del nou Espanyol 2007/08, amb gran afluència de pericos en les grades, molts d’ells desplaçats de terres barcelonines. En la llotja, el President de l’entitat espanyolista, Daniel Sánchez Llibre, els consellers Borrell , Ramió, Dani Ballart, el Director General Executiu Pedro Tomás, Xavi Andreu, Anna Maria Fusté, i membres de la direcció esportiva encapçalat per el seu màxim responsable Paco Herrera.
Presència també s’ha de dir, d’un grupuscle dels de sempre, darrera la porteria on Valdo va anotar el segon, que van donar com sempre la nota discordant amb les seves pancartes i banderes amb intencionalitat política, tot i que ahir van tenir una actitud i comportament exquisits (no hi havia retransmissió de TV3) i per tant ens vàrem pogué estalviar els seus clàssics repertoris.