Terratrèmol al futbol base.
Al marge del transitar el primer equip per les profunditats de la classificació, el detonant principal de la crisi institucional que ha desembocat en la dimissió de l’anterior consell i el relleu presidencial, ha estat sens dubte tot el terratrèmol originat en el futbol base.
Després de la polèmica entrada d’Antonio Morales al futbol base i els desencadenats posteriors (marxa de Manel Casanova en la coordinació) amb una més que qüestionable gestió de Morales, en 2012 semblava que les aigües fluïen manses i apaivagades, amb el nomenament del propi Morales” com a Conseller de l’entitat, com a “premi donada la bona sintonia amb el Vicepresident Germán de la Cruz, que fou qui el portà a l’entitat. Però la guerra entre ambdós personatges esclata al març. Fa fora al seu braç dret, Ferran Manresa, per provocar la sortida immediata de l’ex de la Gramenet, la peça gran.
Però aquest no se n’anirà com altres han marxat de l’entitat, amb bones paraules i llagrimetes fàcils... No. Carrega durament contra tothom, i acusa als consellers (fa l’excepció de Sergio Oliveró, Newton i Ciprès) de cobrar plusvàlues, lucrant-se del club. A més denuncia interferències en el tema fitxatges del filial i es despatxa a gust contra Germán de la Cruz i el consell. Sánchez Llibre amenaça amb querellar-se contra Antonio Morales davant les greus acusacions vessades sobre l’honradesa del propi Dani, extrem aquest (la demanda), que passat el temps encara no hem pogut confirmar s’hagi produït.
Però aquest no se n’anirà com altres han marxat de l’entitat, amb bones paraules i llagrimetes fàcils... No. Carrega durament contra tothom, i acusa als consellers (fa l’excepció de Sergio Oliveró, Newton i Ciprès) de cobrar plusvàlues, lucrant-se del club. A més denuncia interferències en el tema fitxatges del filial i es despatxa a gust contra Germán de la Cruz i el consell. Sánchez Llibre amenaça amb querellar-se contra Antonio Morales davant les greus acusacions vessades sobre l’honradesa del propi Dani, extrem aquest (la demanda), que passat el temps encara no hem pogut confirmar s’hagi produït.
Se li ofereix el càrrec de responsable del futbol base a Perarnau que no accepta. Posteriorment a Alex. Aquest serà coordinador per un espai ben breu. Se li retallen competències (Espanyol B i juvenils) per part de l’home fort del futbol base i braç dret de Germán de la Cruz, José Luis García. Al poc temps, Alex dimiteix per tornar a les seves activitats de l’Escola RCDE. Quan es donava per fet que Perarnau ara si acceptava, i tot estava pràcticament lligat, Germán tossut demana el recolzament del propietari Sánchez Llibre qui deixa en evidència a Condal i Collet desautoritzant-los. Una facció del consell liderada per Oliveró insta a una votació per desfer-se de Germán de la Cruz. El President, recolzat per Dani que el confirma en el càrrec a Germán, no deixarà ni tan sols que es voti dins del propi consell. Es més, la rocambolesca marxa de Fernando Molinos a presidir el Real Zaragoza, deixa amb més poder encara a Germán i per extensió a José Luis García. Llavors García designa com a coordinador a Cristóbal Casado qui arriba ja assenyalat com a home de palla de García.
Mentre el filial acaba segon a la classificació, no podent atrapar al Prat, brillant campió. Passa una eliminatòria davant Pontevedra a la fase d’ascens, però cau davant l’Extremadura. El Juvenil A guanya lliga, finalista a la Copa de Campions, i guanya brillantment la Copa del Rei a Burriana, davant el Málaga de l’antic coordinador Josep Manel Casanova, ara màxim responsable del futbol base del conjunt andalús.
L’Espanyol guanyarà el campionat de lliga de Preferent Cadet, l’Aleví “A” s’imposarà brillantment en el seu grup obtenint el títol, i el prebenjamí també es fa amb el títol, assolint l’ascens a 2a. Divisió benjamí. Als Campionats de Catalunya a Martorell, el Cadet A de García Escribano donarà la sorpresa derrotant al Barcelona, i l’Infantil A de David Fernández obtindrà el títol després de vèncer a Barcelona en semis i a Cornellà a la final. Juvenil B, Aleví A i Benjamí A, s’hauran de conformar amb el subcampionat de Catalunya.
Però altre cop coincidint amb la disputa de la final juvenil a Borriana, es destapa la caixa dels trons. Es intenció –posteriorment confirmada amb els fets- de fer una autèntica neteja al filial amb la sortida de jugadors fins llavors considerats vàlids de futur i així mateix pràcticament tancar-li les portes als juvenils que han completat la millor classificació de tots els temps. José Luis García i Germán de la Cruz en canvi, mantenen al tècnic que no ha assolit l’ascens tot i estar estipulat la renovació del seu contracte en cas satisfactori de pujar a Segona B. Però els rectors del futbol base tenen altres plans. Comprarà el club (pagant 190.000 euros), una de les places de Segona B que han quedat vacants pels descensos administratius. La RFEF confirma l’ascens i el senyor García comença a fitxar jugadors de tota Espanya pel nou filial, de tot arreu menys catalans.
Omple l’equip de jugadors rodamóns d’aquesta categoria i amb unes edats poc propicies i recomanables per formar jugadors de futur pel primer equip. L’afició queda esgarrifada en les seves sensacions quan observa només al porter, o com a molt a dos jugadors de la casa en les alineacions del filial i no reconeix el soci assistent a la Dani Jarque a pràcticament ningú. L’equip comença bé, en posicions privilegiades, motiu pel qual treuen ràpidament pit tant Germán com García, assegurant que han fet un equip per estar entre els sis primers i lluitar per l’ascens a Segona A.
Un miratge. L’equip comença a davallar clarament i en l’actualitat porta 10 partits sense guanyar amb un pobre joc i una no menys pobre direcció tècnica des de la banqueta. En el juvenil A també esclata la tempesta i un 4-4 davant la Damm en la jornada inaugural es veu confirmat amb un vergonyós 5-1 davant el Badalona al Camp del Centenari, provocant la destitució de García Escribano i sent substituït pel madrileny Sergio Piña, altre “producte” dels dos representants que fan i desfan a la part semiprofessional dins el futbol base espanyolista.
Les continues polèmiques als mitjans, decisions difícilment assumibles, la marxa de Genís Vera carregant fort contra Germán i els seus col·laborador, en suma, un autèntic desgavell tot, acaba provocant la sortida de Germán de la Cruz quan el Consell es dissol, i sense ell, José Luis García i més tard Cristobal Casado aniran caient com fitxes de dòmino. Cap dels candidats confia ja en aquests senyors, i només paraules dolentes cap a la gestió del futbol base surten dels candidats i oradors en la JGA i inclòs del propi Collet que admet que potser no s’han fet del tot bé les coses, tot i que en darrer extrem defensarà a aquests senyors fins aquest mateix moment, víctimes segons ell de campanyes de linxament inclòs en el cas de Casado abans que prengués possessió del càrrec.
El futbol base finalitza l’any 2012 amb un Juvenil irregular, segon, però a molta distància del líder Barcelona. El juvenil B i el Cadet B lluiten colze a colze davant el tremend potencial pressupostari del Barcelona. El Cadet B i Infantil A també son segons, a dos i quatre punts respectivament dels primers classificats. Més complicat Infantil B, Benjamí B i prebenjamí per la diferència d’edat, mentre que Aleví A i Benjami A es troben empatats a punts, amb l’etern rival.
Futbol femení.
El futbol femení serà un dels grans damnificats de la crisi econòmica que travessa l’entitat. Veurà altre cop retallat el pressupost tal com havia succeït la passada temporada. L’equip acabaria tercer a la lliga però molt lluny (15 i 18 punts) dels dos capdavanters. A sobre, les dues jugadores foranies, segons contracte abonaran l’equip prematurament abans de finalitzar la lliga i es perden la Copa de la Reina. Tampoc en el capítol de lesions tindrà gaire sort l’equip (recaiguda de Mérida, lesions de Pereira i sobre tot de Willy, un puntal a l’atac espanyolista). Un resultat que millor no recordar, marcarà desagradablement el derbi de la màxima, no havent-hi ni de bon lluny “Tamudazo” en la Gamper.
La sorpresa agradable vindria donada a la Copa de la Reina. Contra pronòstic, l’equip de Luis Carrión acabarà fent-se amb el títol. En la “final four” disputada de nou a Las Rozas, primer bat en semifinals en una molt llarga tanda de penals al Rayo Vallecano i es classifica per la final, a la que hi accedeix l‘Athletic Club després de prendre’s revenja del FC Barcelona. En una emocionat final (1-1 als noranta de joc, avançant-se primer Brenda per l’Espanyol), i amb superioritat numèrica a la pròrroga, l’Espanyol aconseguirà el gol del triomf obra de Mary Paz. Era la sisena Copa de la Reina que s’adjudicava l’Espanyol femení al llarg de la seva història de la que tot just s’han complert quaranta anys.
La nova temporada amb un sol reforç i una plantilla bastant similar a la que va finalitzar l’anterior temporada, s’iniciava amb bones perspectives perdent la Copa Catalunya davant el Barcelona a la tanda de penals després de donar una bona imatge. Aquesta sensació quedava ratificada a la jornada inaugural del campionat en la que es derrotava per fi a l’etern rival, i amb dues victòries més, l’equip feia concebre esperances. Però aquestes es difuminaren ben ràpid en caure al Mpal. Les Planes a Sant Joan Despí, no guanyar al Collerense en Palma, i en tres derrotes consecutives a la Ciutat Esportiva. La primera derrota a la història davant el Sant Gabriel condemnà a l’equip gairebé a tenir que lluitar per assegurar-se una plaça entre les vuit primeres que doni dret a disputar la Copa de la Reina. Res mes. Finalitzà l’any amb una derrota en el derbi, fent un bon partit davant un Barcelona que destacà més la poca educació i nul respecte pel rival del seu entrenador que pel partit en si.
En el futbol base femení, el filial de “Titi” completà una segona volta per oblidar, a l’estil primer equip masculí, i de lluitar per un primer o segon lloc, finalitzà sisè. El femení C protagonitzà la sorpresa agradable proclamant-se campió de Preferent, el juvenil femení quart, el Cadet i l’Infantil A foren campions de lliga dels seus respectius grups, l’Infantil B assolí la seva millor classificació (tercer a un punt del subcampionat) i les més petites (Aleví-Benjamí) acabaren segones. Als Campionats de Catalunya a Martorell, títol de campiones pel Cadet (únic doblet a l’entitat), i subcampionats per l’Infantil A i Alevi-Benjamí.
En la present temporada, bona trajectòria del filial (4rt a quatre punts del primer), el Femení C líder, el Juvenil segon, el Cadet primer amb un encontre més, l’Infantil A tercer, Infantil B tercer, i les més petites, líders empatades a punts amb el Sant Gabriel.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada