GOLEJADA D'ESCÀNDOL DEL FEMENÍ, QUE CERTIFICA LA TERCERA PLAÇA ABANS DEL DERBI

RCD Espanyol Femení “A”: 10 – FVPR. El Olivo: 0

Partit ben còmode el que va tenir l’Espanyol dissabte al vespre davant les gallegues del FVPR El Olivo. Les vigueses van arribar a la Ciutat Esportiva com a equip ja descendit matemàticament a Segona Divisió per que tot i que virtualment ja gairebé ho eren doncs calia un autèntic miracle (guanyar els quatre partits i que els rivals ho perdessin tot), el triomf del Valencia Féminas davant el Prainsa (2-1), el condemnava ja a la pèrdua de la categoria abans de la disputa del seu encontre davant les espanyolistes.

L’equip de Luis Carrión presentava com a principals novetats a l’alineació, la jove Brenda i l’Andrea Pereira (a Barañaín titular ja l’extrem i sortint al segon temps l’Andrea). Les espanyolistes van arrasar amb dos pokers de gols de Sara Serna i de Mary Paz Vilas, que recupera la condició de màxima golejadora de la lliga. No obstant, en el primer temps, qui va estar a un nivell extraordinari va ser Débora. L’extrem dretana espanyolista va destrossar amb les seves pujades i centrades la feble defensa gallega. Així als tres minuts de joc, la primera arribada de Débora serveix per col·locar un profund centre al que no arriba Mary Paz, però si Sara Serna rematant tal com li ve una volea que acaba dins la porteria viguesa.

Tres minuts després l’Espanyol encarrilava l’encontre quan altre cop Débora tornava a posar a Sara un centre que en el segon pal, l’esquerrana remata al fons de la porteria. Als nou minuts de joc, Débora guanyant línia de fons li envia la passada de la mort per que Mary Paz marqui el tercer. Altre arribada a càrrec de Débora és rematada la seva centrada de cap per Meseguer sortint per sobre el travesser. Un centre xut també per la dreta a càrrec de Núria Mendoza es blocat per Ani en dos temps.

El quart arriba després d’una pilota centrada per Sara Serna des de l’esquerra, que Mary Paz ficant el cos connecta amb l’esfèrica, enviant-la al fons de la porteria gallega. La davantera espanyolista tindria una bona opció de fer el cinquè, amb una jugada individual que finalitza amb remat fora a l’esquerra de Ani. Abans del descans l’Espanyol augmentarà el compte golejador amb l’enèsima pilota centrada per Débora que remata molt bé Sara aconseguint el hat-trick. El sisè serà obre de Mary Paz quan un contracop ràpid amb jugada de tiralínies acaba amb la passada de Débora per Mary Paz que entrant amb decisió, remata dins. Un xut de Meseguer que surt fora a l’esquerra és la darrera opció de les blanc-i-blaves en un primer temps que va deixar tocades i enfonsades a les vigueses.

El segon temps s’inicia amb un doble canvi al conjunt perico sortint Aida i Alba Pomares. Per part visitant, un relleu a la porteria que li aniria força bé al quadre gallec, doncs la portera Carlota donaria un autèntic recital d’aturades davant els remats francs de les espanyolistes menys encertades cara a porta en aquest segon temps.

Als deu minuts de joc, Mary Paz és empentada per darrera quan entra a l’àrea marxant-se de les dues centrals. Amb 6-0 semblaria massa agosarat reclamar un penal sinó fos per que Mary Paz llençant-lo podia incrementar el seu compte golejador i treu-li el “pitxixi” a la culer Sonia... Us sona això, veritat...  Sara Serna marcaria el seu quart gol particular tres minuts després d’aquesta incidència, quan un centre d’Alba Pomares des de la dreta es rematat molt bé entrant amb decisió en el segon pal. 

La jugadora del filial Sara Navarro entra per la portuguesa Sonia. Una passada llarga de Marta Torrejón donarà una bona opció per Sara Serna, però aquest cop s’avança massa l’esfèrica al fer el control. Mary Paz farà també el seu quart gol (8è de l’equip) quan al rebre una passada en profunditat s’escapa marxant-se de la darrera defensora i amb gran elegància supera a Carlota d’una vaselina molt bonica.

Llavors substitueix a Brenda la jugadora del filial Ari Forment qui la major part de la temporada va pertànyer a la disciplina del Femení “C” on era la màxima golejadora. Alba Pomares, marcarà el novè amb un potent xut a l’escaire. Núria ho provarà amb un llançament que s’estavellarà a la xarxa lateral.

La tàctica de les gallegues de jugar en línia amb la defensa avançada és tot un suïcidi. L’Espanyol trencarà tant com voldrà la feble cobertura gallega i només el desencert en els darrers metres evitaran una major golejada que hagués sigut de gran escàndol.

Per que en una pilota d’Aida per Mary Paz, aquesta es marxa per velocitat, dribla a la portera del quadre visitant, i s’avança massa en el regat perdent l’angle i l’ocasió de fer el desè. També Ari Forment tindrà en un contracop l’ocasió d’estrenar-se amb un mà a mà amb la meta Carlota que li guanya l’acció rebutjant la rematada de la jugadora local. Un xut de Sara Serna fort, surt fora per ben poc. En altre gran ocasió la pròpia Sara rematarà al cos de Carlota arribant tard per molt poc Mary Paz que no aprofita el refús.

El gol que tancava la golejada l’aconseguiria Ariadna Forment. Seria després d’un xut llunyà d’una companya que no pot aturar Carlota, i molt oportuna la davantera centre espanyolista remata de cap dins la porteria. Però encara l’Espanyol buscaria l’onzè gol que hagués pogut arribar en una doble rematada que altre cop té en la meta Carlota la protagonista evitant el gol perico. En les acaballes del matx, una centrada d’Aida és rematada de primera per Mary Paz, però en aquesta ocasió amb fortuna més que amb encert, se la troba la pilota la meta gallega.

La darrera ocasió, una altre passada llarga de Marta Torrejón superant la línia defensiva visitant, per Ari Forment qui dribla la sortida de la portera, però aquesta aconsegueix fer-li perdre el suficient angle en el control com per que no pugui assolir l’objectiu de superar-la amb l’onzè gol. Mentre, Mariajo s’ho mirava durant tot l’encontre com una espectadora d’excepció, davant el nul poder ofensiu d’un equip totalment enfonsat anímicament que ha deixat una molt pobre imatge en el seu pas per la màxima categoria del futbol femení nacional.

Amb aquest triomf i l’empat del Rayo a Coll d’En Rabasa davant el Collerense, l’equip espanyolista certifica la tercera plaça a la classificació a falta de tres jornades, i abans del gran derbi en el que les espanyolistes poden ser les jutgesses de la lliga.               

        

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Mariajo; Núria Mendoza, Marta Torrejón, Lara, Sónia Matías; Andrea Pereira, Meseguer; Débora, Brenda, Sara Serna; i Mary Paz.

Substitucions: Aida per Meseguer, m. 46; Alba Pomares per Débora, m.46; Sara Navarro per Sonia Matías, m. 59; i Ari Forment per Brenda, m. 64.

Federación Viguesa de Peñas Recreativas El Olivo: Ani, Marta, Desi, Cuchi, Sara, Clo, Lore, Karen, Pichel, Domi, i Lombi.

Substitucions: Carlota per Ani, m. 46; Crisa per Pichel, m. 46; Albita per Domi, m. 46; Viki per Lore, m. 61.

Àrbitre: David Congost Larrosa, de la delegació de Sabadell.

Gols: 1-0: Sara Serna, m. 3; 2-0; Sara Serna, m. 6; 3-0: Mary Paz, m.9; 4-0: Mary Paz, m.29; 5-0: Sara Serna, m.36; 6-0; Mary Paz, m.40; 7-0: Sara Serna, m.57; 8-0: Mary Paz, m.64; 9-0: Alba Pomares, m.69; 10-0: Ari Forment, m.82.

Incidències: Encontre corresponent a la 31ena. jornada de lliga de Primera Divisió Femenina disputat dissabte al vespre (20:00h.)  al camp tercer de la Ciutat Esportiva Dani Jarque. La segona part es jugà amb il·luminació artificial. Temperatura fresca.      

CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA.

.	CLASSIFICACIÓ	PTS	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
1	F.C. BARCELONA	85	31	28	1	2	105	19
2	ATHLETIC CLUB	82	31	26	4	1	99	22
3	R.C.D. ESPANYOL	72	31	22	6	3	113	30
4	RAYO VALLECANO	63	31	20	3	8	80	39
5	LEVANTE U.D.	61	31	17	10	4	55	26
6	ATLÉTICO DE MADRID	59	31	18	5	8	70	37
7	REAL SOCIEDAD	53	31	16	5	10	52	33
8	SPORTING CLUB HUELVA	50	31	15	5	11	46	46
9	PRAINSA TRANSP. ALCAINE	46	31	14	4	13	69	67
10	C.D. SANT GABRIEL	37	31	11	4	16	53	58
11	U.D. COLLERENSE	33	31	9	6	16	52	82
12	Sp. COM. LLANOS OLIVENZA	32	31	9	5	17	35	55
13	U.E. L'ESTARTIT	29	31	8	5	18	35	67
14	VALENCIA C.F.	28	31	9	1	21	36	77
15	S.D. LAGUNAK	25	31	7	4	20	28	66
16	C.A. MÁLAGA	22	31	6	4	21	33	80
17	F.V.P.R. EL OLIVO	13	31	3	4	23	38	108
18	E.M.F. REOCÍN	8	31	2	2	27	29	116

 

L'ESPANYOL "B" S'ASSEGURA EL SEGON LLOC.GUANYA 3-2 AL VIC, JUGANT UNA HORA AMB 10.

RCD Espanyol “B”: 3 – UE Vic: 2

Rubio Ponsatí els hi complica la vida.

Triomf del filial espanyolista en el darrer encontre a la Ciutat Esportiva Dani Jarque en la lliga regular abans de la darrera jornada a El Prat davant el campió d’aquest grup cinquè de Tercera Divisió. L’equip de Raul Longhi, que s’ha avançat ràpidament en el marcador ha vist com el col•legiat s’ha erigit en trist protagonista al acarnissar-se amb el central Toni Cunill. Primer l’hi ha anul•lat un dubtós gol i posteriorment li ha xiulat en la seva persona un inexistent penal mentre tenia que abandonar el terreny de joc al veure la segona targeta. Malgrat aquesta adversitat, l’equip s’ha refet i al començament del segon temps l’Espanyol B s’ha refet i ha aconseguit marcar dos gols que li han valgut sumar tres nous punts. El segon gol del Vic ha quedat reduït a simple anècdota en els darrers instants. Amb aquest triomf, l’equip perico finalitza en segona posició el campionat.

El partit se li ha posat coll avall al quadre espanyolista ben aviat. Tot just es complien quatre minuts de joc quan Thievy progressant per la banda esquerra junt a la lateral de l’àrea de càstig davant Soldernau, ha donat una passada d’esperó deixant passar en la frontal Bakari per que Pirulo de cara, controlés i deixés anar un tret sec i ras que ajustat al pal esquerre de la porteria osonenca, suposés el primer gol espanyolista.

L’equip osonenc ha disposat del llançament d’una falta directa que el dorsal sis Héctor ha executat per sobre del travesser en un tret bastant ben dirigit que s’ha marxat per sobre per ben poc. La rèplica perica una centrada d’Alfonso que s’ha passejat sense rematador. El propi Alfonso ha enviat fora una rematada als dinou minuts de joc. Una centrada del francès Thievy ha estat rematada per Cristian Alfonso al cos del porter sortint l’esfèrica a còrner en una gran ocasió. Tan sols dos minuts després, l’Espanyol ha aconseguit perforar la porteria quan Toni Cunill a boca de gol ha controlat una centrada i ha rematat afusellant Manzano. El col·legiat del partit l’ha anul·lat per mans i li ha mostrat la primera targeta groga.

Vuit minuts després, una internada per l’esquerra de l’atac visitant, error de Julio Rico que veu com se li escapa l’atacant guanyant-li línia de fons, i la centrada s’estavella al cos de Toni Cunill qui té clarament les mans enrera per evitar precisament el que Rubio Ponsati li xiula. Penal i segona cartolina groga i l’Espanyol B veu com es queda amb deu homes a falta de 57 minuts. Les fortes protestes no fan variar la decisió arbitral, sent Pla l’encarregat d’executar el màxim càstig superant Edgar.  

Ràpidament Longhi mou fitxa col·locant a Tiko Mesina en banda i centrant a Rico en l’eix de la cobertura per suplir l’absència del jugador expulsat. Amb l’empat a un gol s’arribaria al descans. En el segon temps, només sortir i centrar, l’Espanyol B veurà com el mateix Pla – l’autor del llançament del penal visitant –, envia per terra clarament a Thievy quan aquest penetra per l’àrea i el regateja. Penal sense discussió que no té altre remei que assenyalar l’ínclit Rubio Ponsatí.  L’executa Bakari, llençant ajustadament per l’esquerra del porter vigatà, i aconsegueix el seu vintè gol en l’actual campionat; gol que posa altre cop en avantatge al conjunt de Raul Longhi.

L’Espanyol B, molt fort en aquest inici de segon temps, deixarà pràcticament sentenciat el partit quan Thievy guanya línia de fons i envia una precisa centrada per que Cristian Alfonso tot sol, remati junt a Manzano i tot i tocar l’esfèrica el porter vigatà, aquesta acabi endinsant-se a la seva porteria. Era el 3-1 i malgrat jugar amb un home menys l’Espanyol no havia tingut cap tipus de problema per posar terra pel mig en el marcador davant un Vic que s’ha de dir, no si jugava res en l’envit ja que ja estava salvat, doncs enguany no hi poden haver-hi descensos no compensats ja que tots els equips catalans de Segona B ja han obtingut matemàticament la permanència.  

Amb aquest marcador i com també era lògic per les circumstàncies que si donaven, l’Espanyol s’ha dedicat més a controlar el joc davant les escomeses d’un Vic que amb superioritat numèrica ha volgut reduir diferències. Per aquest factor, el joc s’ha igualat bastant i poques ocasions clares de gol han hagut en el tram final del partit. El Vic ha disposat d’una clara ocasió en la recta final de partit, com avís previ al que ha sigut el seu segon gol, obra de Carrascal al rematar de primera una bona passada de la mort a càrrec de Molist. Thievy ha tingut la darera ocasió del partit quan ha estavellat al cos del porter Manzano la seva rematada, ja en temps d’afegit.            

      

Fixta tècnica:

RCD Espanyol B: Edgar Badía, Julio Rico, Carles Clerc, Cunill, Zou, Paul Quaye, Pirulo, Sergi Darder, Bakari, Cristian Alfonso, i Thievy.

Substitucions: Tiko Mesina per Pirulo, m. 39; Víctor Álvarez per Bakari, m. 74; Gabi per Cristian Alfonso, m. 83. Altres suplents: Dinu (p.s.) i Moha.

UE Vic: Manzano, Pla, Cervantes, Héctor, Trulls, Molist, Alexis, Pol, Soldernau, Poves i Casas.

Substitucions: Soler per Poves, m. 59; Carrascal per Trulls, m. 61; Barnils per Cervantes, m. 73. Altres suplents: Marc Verdaguer i Adrià Buetas (p.s.)

Àrbitre: Xavier Rubio Ponsatí, de la delegació de Girona, assistit en bandes per Isaac Rodríguez Ventura i Josep Faig Pijuán. Ha mostrat cartolines grogues a Cunill (m.26 i m.33), Sergi Darder, m. 66, Paul Quaye, m. 84 i Víctor Álvarez, m. 90, així com al tècnic espanyolista Raul Longhi. Per part visitant han sigut amonestats amb cartolina groga Trulls, m. 14, Pla, m. 46 i Carrascal, m 70.

Gols:1-0: Pirulo, m. 4; 1-1: Pla (pen.), m. 34; 2-1: Bakari, (pen.), m.46; 3-1: Cristian Alfonso, m. 50; 3-2: Carrascal, m. 88.

Incidències: Encontre corresponent a la 37ena. jornada del campionat de lliga del grup cinquè de Tercera Divisió, disputat en el camp primer de la Ciutat Esportiva Dani Jarque, on els nombrosos núvols de primera hora han anat deixant pas progressivament a una matinal assolellada i de càlida temperatura.       

CLASSIFICACIÓ TERCERA DIVISIÓ, GRUP 5è.

.	CLASSIFICACIÓ	PTS	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
1	A.E. PRAT	74	37	22	8	7	55	25
2	R.C.D. ESPANYOL "B"	69	37	19	12	6	66	28
3	C.F. POBLA DE MAFUMET	64	37	18	10	9	52	26
4	A.E.C. MANLLEU	62	37	17	11	9	69	48
5	U.E. CORNELLÀ	59	37	15	14	8	51	35
6	F.C. SANTBOIÀ	58	37	16	10	11	47	41
7	TERRASSA F.C.	58	37	16	10	11	54	51
8	F.C. VILAFRANCA	53	37	15	8	14	49	58
9	C.F. GAVÀ	50	37	13	11	13	48	48
10	C.F. BALAGUER	49	37	13	10	14	34	49
11	U.E. CASTELLDEFELS	49	37	13	10	14	43	46
12	U.E. OLOT	48	37	12	12	13	50	52
13	U.E. RUBÍ	47	37	13	8	16	59	54
14	U.E. VIC	47	37	12	11	14	44	46
15	C.F. MONTAÑESA	44	37	10	14	13	38	51
16	C.E. EUROPA	43	37	11	10	16	35	44
17	U.D. At. GRAMENET	40	37	10	10	17	44	52
18	C.F. VILANOVA I LA GELTRÚ	38	37	9	11	17	39	57
19	C.F. AMPOSTA	31	37	8	7	22	50	81
20	C.D. MASNOU	24	37	5	9	23	31	63

TEIXEIRA ES SUMA A LA "FESTA" DEL RÈGIM BARCELONISTA.

FC Barcelona: 4 – RCD Espanyol: 0

Aquelarre el que va tenir lloc ahir al Camp Nou que mereixerà  l’extensió proporcional  en aquesta crònica al que ambdós conjunts es jugaven en aquest encontre. O sigui, res.

L’Espanyol, que fa varies jornades va renunciar a la dura lluita per assolir una complicada i disputada plaça europea, optant en el seu lloc per derivar en les darreres jornades del campionat una còmoda anticipació de les vacances, va sortir golejat en un partit convertit altre cop en vergonyós muntatge del règim futbolístic, social i polític d’aquest país, per a major glòria d’aquests dos senyors als que davant d’ells sembli que  la nació s’hagi d’agenollar.

Tot això amb la complicitat malèvola d’un Fernando Teixeira Vitenes, que submís, procedint amb genuflexió envers als qui els hi anava ofert l’esdeveniment, va acabar d’ensorrar amb les seves parcials decisions a un Espanyol que ha afrontat aquest darrer tram de campionat sense objectius.  En el Museu, al costat de les grans figueres i cracks mediàtics que han tingut, junt als seus trofeus conquerits, s’hauria de tenir un mínim d’agraïment i figurar un llistat de tots aquests subjectes que amb xiulet i investits de poder els hi ha fet al llarg de la història totes aquestes esplèndides col·laboracions a la causa barcelonista. Teixeira a bon segur no serà el darrer. Però no per que per això s’hauria de ser agraïts i senyors. I a ells hi surt més rentable clamar contra l’estament arbitral quan se’ls hi escapa un títol... Vergonya !!! que aquesta gent, (o l’altre a Chamartín),  puguin ni tan sols arribar a parlar dels àrbitres en sa vida...   

Sortosament això s’acaba ràpidament (el transitar fins el final del campionat d’un Espanyol amb l’objectiu de la permanència aconseguida, no lo altre, lo de la propaganda i imposició del pensament únic d’aquesta doctrina teològica amb el nou Pontífex Pep I al capdavant)... Al menys ahir van donar la cara els jugadors, però es van topar com era lògic, amb Teixeira i amb Messi. Haurà servit aquesta “festa” amb l’Espanyol com a víctima, per que nostres consellers estrenyin encara més les bones relacions amb els “amics” de la Junta Directiva del FC Barcelona, mentre aquests un any si i l’altre també, saquegen nostra pedrera arrambant amb tot el que poden, tema Baena al marge.   

En la darrera jornada, la darrera parada en aquest camí: El Sevilla. L’exercici passat, l’afició va mostrar el seu malestar i disconformitat amb el que veia i havia vist, precisament davant l’equip andalús també rival en la cloenda de l’actual temporada. I com a resposta indignada del primer accionista conseqüència d’aquelles reaccions, es va anticipar en el temps el previst relleu presidencial. Esperarem esdeveniments enguany... L’equip segueix tretzè, classificació d’una temporada considerada com un gran èxit pel nostre President (o potser es refereix a la gran actuació a la Copa?). 5 punts aconseguits dels darrers 27. Zero dels darrers dotze en joc. Números que acrediten la “gran” ambició d’aquest planter en la recta final del campionat, un cop ja estava virtual o matemàticament decidida la permanència.

Fitxa tècnica:

FC Barcelona: Pinto, Montoya, Puyol, Mascherano, Adriano, Busquets, Thiago, Keita, Pedro, Messi i Iniesta.

Substitucions: Cesc per Keita, m. 65; Tello per Adriano, m. 77.

RCD Espanyol: Cristian Alvarez, Raúl Rodríguez, Forlín,  Héctor Moreno, Dídac, Javi López,  Víctor Sánchez,  Baena,  Verdú, Weiss i Álvaro.

Substitucions: Cristian Gómez per Javi López, m. 59; Couthinho per Víctor Sánchez, m. 66; Rui Fonte per Verdú, m 79.

Gols 1-0: Messi, m. 12;  2-0: Messi (pen), m. 64; 3-0: Messi, m. 74;  4-0: Messi (pen), m. 78.

Àrbitre: Fernando Teixeira Vitienes, del comitè territorial càntabre. Cartolines grogues a Busquets, m. 20, Montoya, m. 70, Tello, m 83, Puyol, m.88  per part local i a Forlín, m. 5, Víctor Sánchez, m. 29, Cristian Gómez, m. 63, Cristian Álvarez, m. 63 i Dídac Vilà, m. 63 per part espanyolista.

Incidències: Encontre corresponent a la 37ena. jornada de lliga disputat al Camp Nou.

CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ

.	CLASSIFICACIÓ	PTS	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
1	REAL MADRID C.F.	97	37	31	4	2	117	31
2	F.C. BARCELONA	90	37	28	6	3	112	27
3	VALENCIA C.F.	61	37	17	10	10	59	43
4	MÁLAGA C.F.	55	37	16	7	14	53	53
5	C. ATLÉTICO DE MADRID	53	37	14	11	12	52	46
6	R.C.D. MALLORCA	52	37	14	10	13	41	42
7	LEVANTE U.D.	52	37	15	7	15	51	50
8	CLUB At. OSASUNA	51	37	12	15	10	40	59
9	ATHLETIC CLUB	49	37	12	13	12	49	49
10	SEVILLA F.C.	49	37	13	10	14	47	46
11	GETAFE C.F.	47	37	12	11	14	40	49
12	REAL BETIS BALOMPIÉ	46	37	13	7	17	45	54
13	R.C.D. ESPANYOL	45	37	12	9	16	45	55
14	REAL SOCIEDAD	44	37	11	11	15	45	52
15	GRANADA C.F.	42	37	12	6	19	35	55
16	VILLARREAL C.F.	41	37	9	14	14	39	52
17	RAYO VALLECANO	40	37	12	4	21	52	73
18	REAL ZARAGOZA	40	37	11	7	19	34	61
19	REAL SPORTING	37	37	10	7	20	42	68
20	REAL RACING CLUB	27	37	4	15	18	26	59

EL JUVENIL CAU DAVANT UN SEVILLA, AMB MÉS VERTICALITAT

RCD Espanyol Juvenil “A”: 0 - Sevilla FC: 1

No ha pogut ser...

L’Espanyol ha tornat a ensopegar altre cop a la mateixa pedra. Altre cop ha perdut la final d’una competició que sempre li és esquiva. A Lepe havia fet el que semblava més difícil, desfer-se del FC Barcelona i del C. Atlético de Madrid, però un Sevilla amb més verticalitat, s’ha fet amb el títol guanyant 1-0 a un Espanyol que ha tingut la possessió, que ha combinat en excés, però que ha sigut incapaç de perforar la porteria sevillista. Els andalusos, amb un gol en el segon temps, han derrotat als de Dani Poyatos que a la tercera ocasió, no han pogut remuntar.

L’Espanyol ha sortit amb la idea de no deixar-se sorprendre com en anteriors encontres i controlar el joc en aquest inici de la final. Després d’un primer xut de Rufo en rebre de Gil, que ha rebutjat el meta Sergio Rico, ha sigut el conjunt sevillista qui ha posat la por al cos quan Joaquín ha estavellat un lliure directe executat a uns metres de la frontal, al travesser de la porteria de Germán Parreño.

L’Espanyol dominava més, però l’equip andalús qui en aïllats contracops portava el perill. Jairo tindria altre ocasió en rebre tot sol a la dreta de l’atac andalús, però finalitza pèssimament la jugada amb un xut desviat. A partir dels vint minuts de joc, l’Espanyol comença a controlar ja de manera clara i rotunda el joc, movent bé l’esfèrica però sense pogué superar una poblada i ordenada defensa andalusa. Una bona jugada d’atac espanyolista acaba amb una rematada de Rufo que tapona el central del Sevilla. Altre falta llunyana llençada per Joaquín posa en problemes a Germán que se li escapa i ha d’aturar ràpidament en segona instància. Un contracop sevillà acaba amb una rematada amb poc angle de Rubio, a l’exterior de la xarxa de la porteria espanyolista. Mentre l’Espanyol es perdia per les immediacions de l’àrea de càstig per on no trobava la manera de perforar l’entramat defensiu, tocant i tocant, enrederint i tocant en excés una i altre vegada, i sense xutar...

En el segon temps, al primer minut seria Jafar qui ho intenta xutant després d’una mitja volta en la frontal, però el seu remat li surt fluix i fora. Una bona centrada de Rubén es passeja per l’àrea del Sevilla sense que Jafar (per molt poc) i Kilian (més lluny) puguin connectar amb l’esfèrica.

El Sevilla dona altre ensurt quan una rematada dins l’àrea s’estavella al travesser després que Beto pentinés pel company que remata a boca de canó. La jugada quedava invalidada per posició antireglamentària, però l’ensurt fou de consideració. Un minut i escaig després, altre contracop del quadre andalús seria definitiu per la sort de la final: Contracop i passada a l’espai per que Jairo Morillas finalitzi la jugada amb una rematada creuada que no pot impedir Germán Parreño que acabi dins la seva porteria.

Primera substitució. Aitor per Duarte. Però seria per aquella banda esquerra que Alex Rubio li roba la cartera al lateral espanyolista, se’n va tot sol i xuta a la xarxa lateral en una gran ocasió. L’Espanyol acusa el cop del gol, i durant uns minuts estarà a mercè del Sevilla en uns minuts d’autèntic caos dels espanyolistes.

Segon canvi, Canadell per Kilian a manca de la meitat del segon temps. L’Espanyol comença a partir del 71’ a posar setge a la porteria andalusa. Tercera substitució, Diego per Gil. Els minuts passen i l’equip de Poyatos no té cap oportunitat per pogué igualar l’encontre. El Sevilla es tanca, renuncia a la pilota i de tant en tant deixa anar aprofitant els grans espais, alguna contra perillosa. L’Espanyol molt espès ho intenta però no troba cap forat. Tan sols una centrada passada d’Aitor que tot sol Joan Jordán, remata al cos de Roger Canadell en comptes de fer-ho a porta. El cansament físic i moral del campionat, aquell que es nota més quan es perd que quan es guanya encara que sigui el mateix, comença a deixar-se notar.

El Sevilla tindrà l’ocasió més clara de sentenciar la final quan en un contracop a càrrec de Joaquín acaba amb una rematada encarant Germán, que el meta espanyolista salva amb el peu evitant el segon gol andalús. Els minuts passen i l’equip no troba manera de posar al menys en perill la porta de Sergio Rico. Albarrán substitueix a Arroyo, però ja no hi ha res a fer...

Xiulet final d’un col•legiat que no ha allargat el suficient,  tenint en compta que la meitat del temps supletori s’ha perdut en picabaralles i pèrdues de temps, i el Sevilla que guanya l’encontre fent-se mereixedor del triomf final en un partit en la que l’Espanyol no ha tingut el seu dia. No obstant, tota l’admiració per la feina feta pel conjunt perico que malgrat les dificultats no s’ha rendit fins el darrer instant en cap dels tres partits. I ànims, doncs queda ara la Copa del Rei...  Però, tenir que remuntar en tres partits consecutius, és una llosa massa pesada i no sempre és té la fortuna suficient o l’encert, per aconseguir-ho. .

 

Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Germán; Arroyo, Bonilla, Héctor, Ruben Duarte; Miravent, Joan; Rufo, Kilian, Gil; i Jaffar.

Substitucions: Aitor per Duarte, m. 61; Canadell per Kilian, m.69; Diego per Gil, m, 82; Albarrán per Arroyo, m. 85.

Sevilla FC: Sergio Rico, Moises, Branco, Dani, Javi Guerra, Beto, Cotán, Jaunma, Joaquín, Jairo Morillas, i Alex Rubio.

Substitucions: Enrique per Beto, m. 78; Modesto per Jairo Morillas, m. 85; Cristian per Cotán, m. 92.

Àrbitre: Pedro Jesús Pérez Montero, del comitè territorial andalús, assistit en bandes per Alfonso Hernández Labella i Javier Mañas Larrubia. Cartolines grogues per Enrique, Héctor i Dani.

Gol: 0-1: Jairo Morillas, m. 55

Incidències: Camp Mpal. Ciudad de Lepe. Final de la XVIII edició de la Copa de Campions de Divisió d’Honor Juvenil. A la llotja,  l’indesitjable president de la RFEF, Ángel Maria Villar.