RCD Espanyol: 3 - Rayo Vallecano: 2
No hi havia altre. L’Espanyol tenia que guanyar aquest partit com fos. La situació era ja força compromesa i no hi havia marge d’error ni distracció per qualsevol altre circumstància que no fos la de recolzar des de la grada a l’equip, i aquest, malgrat les seves limitacions i mancances, lluitar fins el final per fer-se per uns tres punts més que necessaris.
El primer triomf ha caigut, a la vuitena jornada (que s’ho facin mirar els dirigents esportius i els que han tingut responsabilitats en el Consell), i ha tingut que ser amb final “made in RCDE”. Amb patiment fins el darrer segon i amb un gol de Stuani que val el seu pes en or. Per fi al davanter centre uruguaià l’hem vist aportar quelcom a l’equip; el seu remat a una precisa i preciosa centrada d’ un dels protagonistes del partit: Sergio García, que junt a Baena, reapareixia després de la greu lesió. L’altre, Joan Verdú. Dos gols en el seu haver, i una “assistència” en el seu deure, doncs ha regalat en safata de plata el primer gol madrileny.
Era el minut 11 i altre cop tots els mals designis del destí semblaven ja confabular-se per avançar el particular infern en que l’Estadi es podia convertir. Verdú erra la passada i Leo Baptistao s’emporta la bola, en primera instància evita el gol Cristian, la pilota refusada és rematada de nou pel jugador brasiler amb el cap, i sota pals d’esquenes rebutja com pot Héctor Moreno. El públic respira, però al poc se n’adona que el jutge auxiliar ha concedit el gol en considerar que la pilota ha travessat totalment. Protestes, i més protestes, però el gol puja al marcador.
Joan Verdú tindria l’empat en el 21’. Remata dins l’àrea a la base del pal dret, després de rebre de Wakaso. La rèplica visitant un xut des de la frontal que Cristian no bloca. Al 28’ part de la grada perd la paciència amb el meta argentí, després que l’enèsima passada enrera cap el meta espanyolista (aquest cop era Héctor) acaba amb un llançament dolent amb el peu del capità de l’equip regalant a un adversari. S’escolten inclòs tímids crits en favor de Kiko Casilla. A una bona passada a l’espai de Verdú per Javi López, arribarà primer el meta Ruben (que també s’havia guanyat l’escridassada del respectable –i la cartolina de Texeira – en perdre de manera descarada i continuada el temps en fer les sacades de porta).
En el darrer tram del primer temps, l’Espanyol ha reaccionat clarament. Ha posat més convicció en el que feia, s’ha deixat els nervis inicials, i ha intentat arribar a l’àrea rival. Una passada en profunditat per Verdú evita Rubén sortint a la frontal i rebutjant amb el peu, que el jugador espanyolista pugui rematar.
Serà en el 40’ quan una passada de Víctor Sánchez deixa sol a Verdú qui encara amb sang freda a Rubén i amb un toc suau el bat amb un llançament que entra per la dreta del meta rayista. Era l’empat a un gol amb el que s’arribaria al descans tot i que tingué dues ocasions el quadre espanyolista com un tret de Javi López en el 44’, o en el 45’ una errada del meta visitant a l’hora de colpejar amb el peu, fa que la bola li caigui a Wakaso i aquest passi a Longo qui es mostra massa innocent en la seva rematada.
Finalitzat el primer temps, enfrontaments de caire polític entre diferents sectors de la grada. Alguns se’ls hi ha oblidat que contínuament reivindiquen i presumeixen de ser apolítics i altres a l’altre cantó, també hauran aportat lo seu, en un joc de provocacions i reaccions que en res afavoreix al nostre club. Lamentable... i força desencisador l’espectacle ofert, més en aquests moments en que l’entitat necessita el suport incondicional i evitar lluites internes estèrils i més de temes en els que la grada de l’estadi hauria de quedar al marge.
En el segon temps, quan en prou feines es duien tres minuts de joc, l’Espanyol treu en curt un còrner des de la dreta, amb una centrada de Verdú que remata sobre la seva pròpia porta Gálvez obligant a lluir-se al meta Rubén evitant el gol. Després de varis remats i refusos, és Joan Verdú qui aconsegueix perforar la porteria i posar al seu equip en avantatge.
Amb el 2-1 l’Espanyol tindria varies jugades de perill. Un llarg desplaçament d’Héctor Moreno que per ben poc no pot controlar Wakaso tot sol entrant a l’àrea, un llançament bombejat de Víctor Sánchez força llunyà que ha de treure esforçant-se al màxim Rubén enviant a còrner. Els visitants avisen amb una centrada de Casado que remata tot sol Piti de cap, desviat.
I com ve sent habitual aquesta temporada, poc li dura l’avantatge en el marcador als de Pochettino. L’equip ja havia afluixat perillosament i es veia venir... En el 62’ rematat Baptistao tot sol a plaer en una errada de la cobertura local, enviant l’esfèrica per la dreta de Cristian al fons de la porteria. Era el 2-2 i tot tornava a començar...
Bona oportunitat en el 65 quan Víctor Sánchez obre per Wakaso qui centra passat i Longo no aprofita la relliscada d’un defensor per marcar; el seu remat potent surt desviat massa creuat. Dos minuts després el defensor Labaka entra durament a Javi López (avui altre cop al seu lloc natural d’extrem i no lateral). Fernando Teixeira no ho dubta i li mostra la vermella directa. El Rayo es quedava amb deu homes.
Però aquesta circumstància poc ha influït... L’equip altre cop molt imprecís, sense plasmar en absolut aquesta superioritat numèrica sobre el terreny de joc. Pochettino ha substituït a Forlín i a Wakaso (?), donant entrada als reapareguts Baena i Sergio García. El públic ha ovacionat al del Bon Pastor corejant “Falete, Falete”... Posteriorment ha sigut Stuani (i no Rui Fonte com ve sent habitual) qui ha sortit al camp, per Javi López que ha tornat a rebre de valent una molt dura entrada a càrrec de Rodri. El lateral andalús ha tingut que abandonar el terreny de joc amb el vehicle de les assistències.
Però altre cop s’igualava el partit en quant a integrants en ambdós conjunts. Colotto veia una rigorosa segona cartolina en una obstrucció en el mig del camp a deu minuts del final i per tant també el quadre català es quedava amb deu jugadors per afrontar el tram final de partit. El central argentí havia vist la primera en el minut 42 per simular penal.
L’Espanyol ha fet patir molt als seus en aquesta darrera fase de partit. El Rayo ha dominat i ha arribat amb perill tement-se la grada el pitjor. José Carlos sortosament no ha controlat tot sol dins l’àrea per ben poc. Poc després ha sigut Tito qui ha estat a punt d’aprofitar una penetració per la dreta quan s’ha escapolit per velocitat de Sergio García entrant a l’àrea; el seu remat massa creuat, sortosament s’ha perdut a la dreta de Cristian. El propi meta argentí s’ha hagut d’emprar a fons davant Adrián llençant-se al tall. I altre cop Adrián, davant Víctor Sánchez ha xutat forçat aturant ben situat Cristian.
A tot això, el col·legiat concedir quatre minuts de temps suplementari. En el darrer d’aquests minuts, Sergio García s’escapoleix de la marca del lateral dret rayista, i col·loca en carrera un centre precís que remata de cap Stuani al fons de la porteria. Era el 3-2 i els tres punts ja estaven al sarró. S’ha centrat al mig camp, però la pilota ja no ha baixat a camp espanyolista, xiulant en breu el final del partit el col·legiat.
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez; Raul Rodríguez, Colotto, Héctor Moreno, Capdevila; Forlín, Víctor Sánchez, Wakaso; Joan Verdú, Javi López; i Longo.
Substitucions: Sergio García per Wakaso, m. 70; Baena per Forlín, m. 70; Stuani per Javi López, m. 75.
Rayo Vallecano: Rubén; Tito, Labaka, Gálvez, Casado; Mohammed Abu, Javi Fuego; Piti, Leo Baptistao, José Carlos i ''Chori'' Domínguez.
Substitucions: Trashorras per Mohamed, m. 58; Rodri per Domínguez, m.70; Adrián per Piti, m. 78.
Àrbitre: Fernando Texeira Vitienes, de la delegació territorial càntabre. Ha mostrat cartolines grogues a Joan Verdú, m. 11, Forlín, m.22, Colotto (42’ i 80’) per part espanyolista i a Gálvez, m. 13, Rubén, m. 14, i Rodri, m 74 per part rayista. Ha expulsat amb vermella directa a Labaka, m. 67.
Gols: 0-1: Leo Baptistao, m. 11; 1-1: Joan Verdú, m. 40; 2-1: Joan Verdú, m.48; 2-2: Leo Baptistao, m. 62; 3-2: Stuani, m. 93.
Incidències: Encontre corresponent a la vuitena jornada del campionat de lliga a 1a. Divisió, disputat aquesta tarda a l’Estadi RCDE a Cornellà-El Prat amb l’assistència de 21.497 espectadors. La Curva ha exhibit una pancarta que deia “Solo faltas tu: Casado vete ya”. Abans de l’inici del partit, ha tingut lloc varis esdeveniments. Primer, a través del videomarcador, l’Espanyol s’ha solidaritzat amb la Campanya contra el Càncer de Mama. Després, John Lauridsen ha rebut el merescut homenatge de l’afició espanyolista sortint al centre del camp. I finalment, s‘ha guardat un minut de silenci en memòria del jugador José Egea, integrant de la “Davantera de l’oxigen” als anys cinquanta, que recentment ens va deixar. En el moment de marxar Lauridsen del terreny de joc, ha descarregat un fort xàfec –intents però de poca durada -, sortint al poc altre cop l’astre rei. Bona temperatura, suau, tret dels sectors de grada que estiguessin cara a l’acció solar.
.jpg)
