VICTÒRIA OBLIGADA. L'ESPANYOL HA D'ACONSEGUIR EL SEU PRIMER TRIOMF

Foto d'arxiu (16/03/2008)

Guanyar. Tres punts obligats. 

Una altre final la que disputarà a partir de les 16:00 hores l’Espanyol davant el Rayo Vallecano a l’Estadi RCDE a Cornellà-El Prat. Es trist tenir-ho que dir, però es la pura realitat. Dos punts de vint-i-un disputats, deixen a l’equip al costat de l’abisme i en cas de derrota qui sap el que pot passar. De moment l’equip va experimentar una notable millora a Valladolid, i és hora ja que demostri que no és el pitjor equip ni de lluny de la categoria i comenci a sortir d’aquest profund forat en que es troba situat.  

La situació d’inestabilitat institucional i un procés electoral que pot ser força dur si hi ha més d’una candidatura, no se li pot afegir una dramàtica situació de l’equip a la classificació. Per tant totes les forces vives de l’espanyolisme s’han de conjurar per recolzar a l’equip i entre tots treure aquest encontre endavant. L’instint de supervivència del poble perico ha de tornar a sortir en un dels moments més complicats de la seva recent història.  

L’afició a bon segur no deixarà l’equip sol en aquest moment decisiu, com tampoc s’espera altre conducta que la lluita fins el darrer segon de partit per part  d’uns professionals que per uns o altres motius son els veritables responsables finals (que no únics) del que a la gespa acabi succeint.  Ara no val baixar els braços. No valen les lamentacions ni les recriminacions. Hi ha hagut temps més que suficient per veure el que anava a succeir, i potser si en comptes de fer onades a la grada s’haguessin reclamat responsabilitats en el seu moment, altre gall ens cantaria en aquest moment. No hi ha ja res a fer. Tan sols recolzar al màxim l’equip i guanyar al Rayo Vallecano.

John Lauridsen hi serà present. Esperem sigui nostre talismà. Aquell jugador que va marcar tota una generació de pericos, aquell crack danès senzill i bona persona, genial al mig del camp espanyolista, líder d’un equip que va estar a punt de tocar amb els dits de la mà la glòria europea, farà costat a un Espanyol, el seu Espanyol, que altre cop mira al destí amb un gest de súplica, de pietat; no ens mereixem tornar a reviure situacions que en el temps semblaven oblidades ja. No ens ho mereixem.

A ell, li dedicarem el més sincer i més gran reconeixement a la seva trajectòria esportiva dins l’entitat perica. Aquell reconeixement que un tècnic prepotent, desagraït, revengista i mala persona li va privar enviant-lo a la grada en aquell darrer partit que només un pacte d’agressió tàcit entre dos equips evità mals majors. Un tècnic que no content amb privar-nos de l’acomiadament d’un ídol estimat, va tornar a repetir idèntica marranada  anys després també amb el capità que va alçar la tercera Copa d’Espanya, Moisés Arteaga.  

Per aquest vital partit, Mauricio Pochettino (al que només el tema econòmic l’està salvant de la seva no continuïtat) ha convocat per aquest partit a divuit jugadors. Destaca la tornada a las convocatòries de Sergio García i Raul Baena, després de les lesions sofertes per ambdós jugadors als metatarsians. La nota negativa, la baixa per sanció de Víctor Álvarez un cop desestimades les al•legacions presentades pel club en el seu moment, a una de les cartolines que va veure a Valladolid, i per motius tècnics s’han quedat fora de la llista, Simao, Albín, Mattioni, Tejera, Cristian Alfonso. Sens dubta, la més sorprenent d’aquestes absències és la del migcampista procedent del Mallorca, Sergio Tejera.  

Els convocats son: Cristian Álvarez i Kiko Casilla com a porters, i com a jugadors de camp, Raul Rodríguez, Javi López, Galán,  Colotto, Héctor Moreno, Capdevila, Forlín, Víctor Sánchez, Baena,  Cristian Gómez, Wakaso, Verdú, Rui Fonte, Sergio García, Longo i Stuani.

Pert part madrilenya, Paco Jémez ha desplaçat a divuit jugadors per enfrontar-se a l’Espanyol: Rubén, Dani, Tito, Casado, Delibasic, Labaka, Gálvez, Piti, Adrián, José Carlos, Javi Fuego, Rodri, Sueliton, Trashorras, Chori Domínguez, Leo, Lass i Abu.

L’encontre donarà inici a les 16:00 hores i serà xiulat per Fernando Teixeira Vitienes de la territorial càntabre, assistit en bandes pel basc Roberto Díaz Pérez del Palomar (de infaust record) i Manuel Ángel Torre Cimiano, també càntabre.