Aquesta enquesta, no té cap valor científic, però si que mostra el que es la sensació i la tendència majoritària entre un grup específic de la massa social del RCD Espanyol, com és el d’aquelles persones que acostumen a seguir els encontres a Sadrià. No és representativa en absolut de la massa social del RCD Espanyol ja que per desgràcia hi ha milers i milers de socis que no han posat mai el peu en nostra Ciutat Esportiva i molts, només en partits esporàdics. Per tant, les preguntes que fan referència a la Societat Anònima Esportiva RCD Espanyol, poden coincidir o no, amb el pensament de la majoria social i ja no en parlem a nivell accionarial, que això ja és altre assumpte.
En quant a les cinc primeres preguntes, si que cal dir, que en aquest grup d’enquestats, segurament es troben moltes de les persones que més veureu per la Ciutat Esportiva i per tant es una mostra significativa del que pensa la gent que més assisteixen a Sadrià.
Dit això, i comentant les respostes, dir que aquestes preguntes son fetes abans de la disputa del RCD Espanyol – Levante UD femení i per tant rés té a veure el resultat que es va donar i la contundència del mateix ja que les respostes eren totes prèvies. El mateix dir del filial, el RCD Espanyol B, tot i que aquest afortunadament el resultat va ser positiu amb el triomf a Lleida la tarda del diumenge. Per tant aquests dos resultats no han influït per rés en les respostes.
Per que precisament gairebé dos de cada tres persones enquestades, han dit que temen que el filial blanc i blau patirà per mantenir la categoria. La major part (35%) pensa que es degut a la dificultat de la categoria on ja veiem que gairebé tots els filials o pateixen molt o acaben perdent la categoria i exemples els tenim molt propers. Un 18% pensa que tan sols ha estat un problema de mala sort, punts perduts als darrers minuts, i partits que s’han escapat per autèntica mala sort, així com la lesió d’homes fonamentals.
Per contra, hi ha un 45% que busca culpables: L’àrea esportiva per no saber o volgué retenir a més jugadors dels que han marxat i ara no juguen als seus destins, i altre part dona senzillament la culpa a Joan Francesc Ferrer per no saber sortint-se amb un planter en el que li han fitxat jugadors de renom dins aquestes edats. Minoritàriament, en els fitxatges i la resta de jugadors els enquestats fixen les responsabilitats de la mala marxa del filial.
Preguntats sobre possibles solucions, un 46% pensa que es qüestió de paciència i per tant ja arribaran els resultats. Un 22% (els que han culpat a Joan Francesc “Rubi” i una part molt petita de la resta) preferirien veure com es busca un revulsiu prescindint del tècnic, i un 31% pensa que s’hauria de reforçar l’equip encara que fos repescant alguns dels jugadors cedits i que no estan jugant en els clubs on marxaren.
En el tema de la marxa de l’equip femení, el 66% de les respostes, creu que els mals radiquen en la designació de l’actual entrenador, senyor Emilio Montiagut, i la seva incapacitat per conduir l’equip femení. A més, en aquesta i l’anterior resposta, per la complexitat de limitar-se només a una sola resposta, cal dir que moltes persones han contestat varies respostes. Si tenim en compte això, hauríem de dir que només un 22,03 % dels enquestats han eximit totalment de responsabilitat a Montiagut; per tant un 77,97 de les persones ha cregut que o és el responsable o comparteix responsabilitat.
Un 22% de les respostes s’han manifestat per cercar el problema en l’acomodament inconscient d’un equip que després d’anys triomfals, ha anat relaxant-se probablement segons ens han contestat molts dels que es troben dins d’aquesta resposta com a conseqüència a més del tarannà del tècnic (per això hi ha qui ha contestat ambdós respostes).Las altres respostes, no han merescut l’atenció dels enquestats que situen els problemes en aquests dos paràmetres; tècnic principalment i menor mida, jugadores.
El tema del camp tercer, cavall de batalla entre els assistents a Sadrià, ha quedat ben palès (tot i que suposa un benefici pel Club per el tema de l’Escola gràcies als quatre camps que es sobreposen en el tercer), i les respostes han estat unànimes en el que fa referència al públic. Un 85% considera molt negativa per el públic la nova reestructuració, tan a nivell de visió, recolzament de l’equip, pressió al contrari, en definitiva per la fredor que reflecteix e inclòs la poca llum quan es nocturn...
Referent als jugadors, l’opinió està dividida: 57% pensa que per ells es positiva, (dimensions grans del terreny, l’Escola, etc.) mentre que un 44% pensa que tampoc per els jugadors es positiu, (pèrdua de temps al sortir la pilota fora, poc caliu en partits decisius de juvenils, cadets, o femenins).
La resposta que menys dubtes ha suposat entre els enquestats ha estat sobre el president Daniel Sánchez Llibre. Es nota el moment de bonança esportiva, i social, el populisme del president després del enfrontament amb Laporta, la resposta contundent d’aquest en el tema del famós DVD, sobre tot el projecte de Cornellà-Prat ja aixecant-se l’esquelet de les grades cap al cel, i el nou projecte (requalificació de part de Sadrià) per el que podria eixugar-se el deute, son factors per els que el recolzament de Dani ha augmentat fins als extrems de que la majoria dels entrevistats volen que continuï fins acabar el mandat. Només una persona ens va sorprendre (a mi també) per que en la seva opinió hauria de marxar ja, ara mateix per faltar de manera continuada a la seva paraula. Altres consideren que hauria de marxar encara que sigui només per que l’Espanyol mereix tenir un president que compleixi el que diu i per tant seria una bona oportunitat també per que sortís per la porta gran, i en el millor moment.
El que si sembla clar entre els enquestats, és que no volen un president professional que cobri, amb dedicació exclusiva. El pensament en el president del Deportivo entre les persones enquestades, fa retreure’s a molts d’aquesta opció, tot i que la pregunta era a nivell de model de gestió sense valorar les persones.
Sobre el futur president, un cop Dani marxi (sigui quan sigui), si que molts no s’han sentit identificats amb caps dels possibles e hipotètics candidats que han anat sortint en els mitjans de comunicació amb el motiu del reiterat anunci del president de deixar el càrrec quan s’inauguri l’Estadi, fet aquest que tampoc deixa clar quan pot tractar-se (tallar la cinta, estrenar-lo jugant, acabar la zona d’oci...). A més, molts com també és lògic no volen apostar per ningú sense saber el programa, i els equips dels mateixos.
Si que la meitat dels enquestats tindrien simpaties per alguns membres del Consell independentment de si s’acabaran presentant o no.Fet curiós, que entre les persones entrevistades, ningú ha preferit cap de les persones de l’opositora 3.0 per presidir l’Espanyol (tot i que tampoc han revelat quin seria el seu hipotètic candidat). Un 9% considera que hauria de venir gent nova.
Més clar ho tenen els entrevistats, sobre el futur esportiu del RCD Espanyol: Disputar la Copa de la UEFA amb aquest equip, amb l’actual trajectòria es factible segons l’opinió d’una majoria abassegadora. Un 17% va més lluny i considera que inclòs una plaça de Champions podria estar a l’abast dels blanc i blaus. El fet que el 7% vegi com el més probable, quedar entre el novè i el catorzè, ja dona la mida que quelcom està canviant en la mentalitat de la gent, inclòs en persones d’avançada edat (sempre més probables a tendir a un cert i tradicional conformisme) que també s’il·lusionen amb aquest projecte d’Ernesto Valverde.
Per últim, en el tema de la disputa de la Intertoto en cas de no obtenir plaça europea, i assolir la classificació via aquesta competició, els enquestats estan bastant dividits tot i que per un lleuger percentatge s’han inclinat per el si. (52-45%).
SENTIMENT PERICO vol agrair l’amabilitat i la col·laboració de totes aquelles persones que han participat i demanar disculpes a tots aquells que hi voldrien haver participat i senzillament per motius logístics i de impossibilitat en pogué abastar tota la Ciutat Esportiva en el temps reduït en que s’ha portat a terme, no hem pogut conèixer les seves opinions. Altre vegada serà.
L’únic interès ha estat conèixer les opinions d’aquells temes que son comentari i preocupació continua en els socis pericos. No n’hi altre. Els resultats son els que queden reflectits en aquestes dades, i per qualsevol aclariment o dubte, estan les dades originals recollides de les que dono fe i paraula que recullen les veritables opinions dels entrevistats.
Manuel Aibar, Joan Alsina, Rafael Aragón, Antonio Arcas, Germán Avilés, Josep Biosca, Francisco Badía, Lluis Barbeta, Encarnación Blasco, Biembenido Bonilla, Francisco Burló, Francisco Camón, José Carrera, Joan Calero, Rafael Campolongo, Ricardo Castells, Pere Castellví, Ausencia Cuesta, Lluis Domínguez, Emili Escuder, Nicolás Espada, Rafael Galacho, Octavio Florencia, Josep García Florensa, Francisco Flores Sánchez, Josep M. García Giménez, José Luis García Muñoz, Mariano García, Josep Gaspar, Marian de Gran Perico, Federico Giménez, José Giménez, Joan Golobart, Eustaquio Gómez, Ramón Guarro, Andreu Hernández, José Infante, Jaime Longas, Diego López, Joan Mañé, Daniel Marcos, Francesc Molina, Enric Montaño, Julio Miura, Juan Niubó, Enric Ochoa, Mariano Palacios, Marcial Pérez, Vicens Piera, Joan Prados, Xavier Pujadó, Juan Quero, Joan Redó, José Rodrigo, Carlos Sánchez, Josep Lluis Serrador, David Sumé, Montserrat Tallada, Martín Valverde… A tots, gràcies.
.jpg)
