José Luis García, marxa del club i ho fa per la porta d’en darrere. Tal com va venir la segona vegada... Si, segona vegada, doncs la primera va passar a integrar el futbol base espanyolista com a tècnic “con mando en plaza”. Va ser en el Cadet B on va dur a terme la pitjor classificació a la NIKE PREMIER CUP (eliminat a quarts pel Gironés-Sàbat), i va debutar això si, golejant en el seu primer encontre de lliga a la Fundació Calella.
Després de rebre una oferta del CE Premià va demanar que el deixessin marxar (greu pèrdua per Germán de la Cruz) al conjunt del Maresme, que lluitava per mantenir-se a la Tercera Divisió. Allà com a tots els llocs on ha estat no hi va romandre més que uns mesos; l’equip va acaba desnonat esportivament perdent la categoria. Un equip més a la llarga llista dels Artesanos Cifuentes, Can Rull, Sant Quirze (club que va tenir a GLDC com a president), El Llano, Can N’Oriach, La Planada, Caldes, L’Hospitalet, Cadet CE Sabadell, Juvenil CE Sabadell, Amateur CE Sabadell, Algeciras, Terrassa, Mollet, Mercantil... A bon segur me’n dec de deixar-ne algun; es fàcil entre tants...
Desprès va tornar a Sadrià per segon cop. Va acabar força malament amb Morales. Però a l’ombra, on es mou bé aquest senyor, va saber esperar el seu moment i amb paciència esperant com s’anaven creant les condicions per la caiguda del expresident de la Gramenet. I marxant aquest i la seva mà dreta Ferran Manresa, altre cop el senyor García tornava a ser qui regís els destins del futbol base espanyolista. Se li va encomanar que cerqués a un nou coordinador després del fracàs de l’opció Alex. Naturalment va dur a algú amb qui ja tenia plena confiança. Tanta com per que a poc d’arribar, es qüestionés clarament i sense embuts, qui era veritablement el cap del futbol base. Ell o Casado?... Oficialment el club mai ha reconegut aquest fet i per tant el comandament de García en el futbol base –si és realment com tothom dona per fet – , ho ha sigut de caire fàctic. D’ell va dir i reconèixer el propi GDLC, que era l’autor que havia confeccionat la plantilla actual del filial amb els 15 no menys polèmics fitxatges que a ningú (tant a favor com en contra) deixen indiferent.
Un es pregunta a aquestes alçades de la pel·lícula, quin son els motius, lligams, que han fet que Germán de la Cruz hagi arribat a l’extrem de vincular la seva pròpia supervivència dins del consell al fet de fer-li costat a aquest senyor.... Bé, també un es pregunta quin son els motius pels quals amb ell (Germán) li ha tingut tanta paciència i molt més, el propietari de Vilassar... Sigui com sigui, el que no ha succeït ni amb l’assumpte Tamudo, ni amb temes de metges, de fitxatges, de l’acomiadament de Casanova, de l’arribada i marxa traumàtica de Morales, d’Alex García... ha passat amb García. El senyor Germán de la Cruz, demanant perdó i convencent-nos que ara si encertava amb les noves decisions que prenia, resistia. Però José Luis García ha sigut la gota que ha vessat el got. Li ha costat el càrrec la defensa numantina d’aquest senyor del qual ignorem els veritables motius pels quals tant l’ha defensat.
I amb la marxa de GDLC, comencen a caure les fitxes del dòmino. Primer García. Casado seriosament qüestionat. Veurem el que dura mentre no parin de sortir filtracions en aquest assetjament per part d’alguns mitjans que té lloc dia si, i dia també. Aniran caient un a un com cada cop que ha succeït situacions similars. Com va passar amb Antonio Morales que ha vist com tots els seus peons que va col·locar tant de directius (el darrer en ser acomiadat Genís Vera) com de tècnics i entrenadors van acabar sortint de l’entitat.
En aquest club feia falta en llocs molt determinats i concrets una neteja total. A fons. El dubte serà a quin preu s’aconseguirà. Quin serà el esforç i el preu a pagar per que alguns marxin o siguin “invitats” a marxar. Com sempre en tots aquestes assumptes tant lletjos que estan sortint, qui surt perjudicat en darrer extrem, és la pròpia entitat: El RCD Espanyol, i el seu propi interès que tindria que estar per sobre dels interessos espuris de tantes persones. Per sobre dels egos, dels ressentiments, de les lluites intestines, i dels propòsits d’uns pocs, que acaben repercutint en una institució que ara mateix trontolla a nivell esportiu, econòmic i a nivell social en mig de tanta mediocritat, de tanta misèria moral i de tanta incompetència. Qvo Vadis, RCD Espanyol!.
.jpg)
