UNA TARDA PER RECORDAR.

PARTIT SOLIDARI
UEFA 88 VS COPA 2000

El partit de la nostàlgia, va tenir lloc ahir a la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol, i amb les cameres del Canal 33 com a testimoni. L’equip finalista de la Copa de la UEFA de 1988 davant el molt més jove equip campió de Copa del 2000 amb jugadors alguns en actiu, Tamudo o David García inclosos.

Per l’equip del 88, va formar amb N’kono sota pals, Job, Soler, Miguel Angel, Gallart en defensa, Zúñiga, Lauridsen, Marquez, Orejuela al mig del Camp, amb Valverde, i Pineda a l’atac. Juanjo Díaz va ser l’entrenador, amb absència del basc Clemente.

Per part de l’equip Campió de Copa, entrenat per Paco Flores, cal destacar que amb l’absència dels argentins per motius de que es trobaven al seu país, i per el cost del desplaçament que perjudicava la recaptació, i la baixa a última hora (ignorem els motius) de Mora, va fer que Gracia, el porter que moltes vegades ocupa la porteria dels Veterans pericos, es posés sota pals.
Cristóbal, David García, Nando i Pochetino en la cobertura. Galca, Sergio al mig del camp amb Velamazan i Arteaga en bandes, i Serrano amb Tamudo a la davantera.

Ernesto Valverde, que ja tenia molèsties, però va decidir jugar uns minuts, per col·laborar amb la festa, es va retirar als sis minuts substituït per Losada. El mateix amb Gallart, molt lluny físicament del que ens meravellà amb el seu marcatge a Gullit, va abandonar als nou minuts per Iñaki.

El equip del 2000 com era lògic va sortir fort, i ja de seguida es va avançar al marcador. Als dotze minuts, una jugada per banda dreta, acaba rematant Iván Díaz aconseguint el primer gol del partit. Abans hi havia estavellat l’equip del 2000 una pilota al pal de la porteria de N’Kono que havia fet una de les seves vistes habituals i clàssiques. Golobart va demostrar que el partit anava més seriós que el que pensàvem molts i la seva entrada a Tamudo, va deixar a aquest estes sobre la gespa del camp primer de la ciutat esportiva.

Al minut setze, Toni Velamazán aconsegueix el segon gol. N’Kono es llueix amb una gran intervenció al minut 25. Zúñiga es a punt de marcar amb un tret creuat, però uns minuts després es Serrano, qui fa pujar el tres a zero amb un domini aclaparador dels més joves.

I com no, no podia faltar el gol del que serà el màxim golejador de tota nostra història a poc que li surtin mitjanament bé les coses: Raül Tamudo. Al minut 32, fa pujar el quart gol evidenciant així ja de forma clara, la superioritat física per la diferència d’edat del conjunt guanyador a Mestalla. Un minut després, una bona jugada de l’atac “uefero” es rematada des de la boca de gol, per ”Tintin” Màrquez, aconseguint reduir distàncies al marcador. Una centrada al minut 38 de Soler, es fa Pineda amb el control dins l’àrea, es objecte de penal i malgrat que acaba entrant la pilota, Pérez Liarte, assenyala el punt fatídic. L’encarregat de llençar el penal, es John Lauridsen, que amb la gran classe que tenia, col·loca la pilota lluny de l’abast del meta Gracia.

L’ovació del públic va ser tremenda, amb un gest de reconeixement històric al que va ser, i significar l’as danès, i la manera tant cruel e injusta que va ser tractat per un egocèntric i prepotent tècnic que va ser capaç de fer pujar un equip a l’altar de la glòria i enfonsar-lo per els seus capricis a la ruïna més absoluta. Per sort, (i això es la meva personal opinió, accepto les discrepàncies) es va quedar a Serbia, (per motius professionals) i ven pogué veure de titular bastant temps a John.

Molts canvis a la segona part; Morales, Pedro Nieto, Manel en l’equip que anava per davant en el marcador, i al llarg del partit van anar sortint en l’equip del 88, homes com Melèndez, Eloy, Mauri, Pichi Alonso, Alex, Patón, i Francis incorporat des de Canaries a última hora, en detriment de N’Kono, Golobart, Job, Marquez, Zúñiga,

Cristobal va demostrar estar en perfecta forma, amb les seves tradicionals pujades per banda dreta, i només començar el segon temps, va habilitar per que Iván Díaz fes el cinquè i segon de la seva compta. Al minut quatre del segon temps, Manel fa pujar el 6-2 al marcador. Un minut després, un fort tret es rebutjat a còrner per “Macario” Melèndez, i amb un xut de Morales, es torna a lluir el “Macario” traient una formidable ma. Però a la propera ocasió, Morales d’una perfecta vaselina aconsegueix batre a un avançat Meléndez, posant el 7-2.

Però sens dubte una de les millors jugades ha estat un bon remat d’Alex García i la gran reacció i reflexes de Meléndez rebutjant a còrner. Ovació de gala a l’etern suplent de Tommy.
Un cop es produeix el canvi de Zubillaga per Lauridsen, fa que l’afecció acomiadi al migcentre amb grans aplaudiments. Txelis també té els seus minuts. Toni Velamazan, aconsegueix el 8-2 driblant al propi Meléndez. I ja en les acaballes de la segona part que ha durat mitja hora, Pichi Alonso, rememorant aquell gol davant el Bruges al últim minut de la pròrroga estableix el definitu 8-3.

Al final del partit, varis actes en reconeixement als que han intervingut, organitzat, sponsors, mitjans de comunicació...

Una gran tarda. Solidaria i blanc i blava. Felicitacions a PERICOS SOLIDARIS, i a tots els que han pres part, públic inclòs en una freda tarda.