Carreró sense sortida en l’atletisme blanc i blau.
(Centre Cívic Golferichs, L’Esquerra de l’Eixampla, Barcelona: Josep Maria).
Aquesta tarda ha tingut lloc en l’edifici esmentat, l’Assemblea Extraordinària de l’Associació d’Esports Blanc i Blau, amb un ordre del dia en el que al marge del punt del informe del president, Joan Calero, el punt principal ha estat el tema de la transferència o no, dels atletes al nou club atlètic creat per l’ex vicepresident de l’Associació i mític atleta del RCD Espanyol, Tomás Barris.
Han estat presents, al marge del president, el secretari, senyor Vicens Piera, Javier Calero, José Vázquez, Carles Espada i Siro del Valle tots com a socis promotors. Quatre (Siro que ha tingut que marxar abans d’hora i els senyors Lluís Marimon, Justo Conde, i Francesc Lechaire) han delegat el vot; només Marimón no ha delegat amb el president i per tant ha estat l'únic que s'ha mostrat favorable al traspás dels atletes, entre els socis promotors. Ha estat present a l'assemblea, el director tècnic d'atletisme de l'Associació, Domingo López.
Primer ha estat Joan Calero en fer us de la paraula; ha explicat la seva versió dels fets, la dimissió de Barris per presentar-se a la Federació Catalana d’Atletisme, i que el 17 de desembre s’assabenta que té intenció de crear un nou equip d’atletisme i que demanarà el traspàs dels atletes. Diu Calero, que Barris ho va justificar per que tindria molt millor acollida per part del RCDE . Ell, per contra diu, que és una situació sense precedent que a mitja temporada un club assalti els jugadors a un altre.
De seguida, explica, va voler establir contacte amb els patrocinadors, amb el senyor Arumi i amb Claudio Biern. Maurici Masot li va dir que ell només posava els diners, i que ell faria el que Barris volgués. Va tenir lloc una entrevista entre Biern i Massot, Calero i Barris, en la que segons reconeix el propi Calero, la situació va arribar al punt màxim d’amenaçar Claudio Biern que si no es fa el traspàs d’atletes, ell deixaria de pagar i per tant la situació seria d’extremada gravetat. S’acaba decidint convocar una assemblea fitxant com a data la present.
Calero diu, que parlant amb Pedro Tomás Marqués, aquest li nega que el RCDE tingui res a veure ni cap acord amb Barris per que aquest actuï d’aquesta manera. Que inclòs la Federació no veu amb bons ulls el que a mitja temporada succeeixi això. I per tant, que tant ell com el resta de junta, votaran en contra.
Tomás Barris, que ha reconegut venir per desig de Claudio Biern (ell ja no és soci, ni pertany a aquesta entitat), ha arribat per motius professionals més tard però per cortesia l’assemblea s’ha esperat en començar tant ràpid com ell s’ha pogut incorporar.
El senyor Domingo, que ha mostrat un to bastant moderat i conciliador en les formes, ha manifestat la gravetat de la situació ja que si a primers de maig el tema no es soluciona satisfactòriament, els atletes no cobraran, i com una bona part els ha fitxat ell, i a més ell, és el tècnic, ell hauria de donar la cara i carregaria amb la responsabilitat i conseqüències i ha avisat de les mesures dràstiques que poden prendre els atletes com denunciar el tema si no cobren, més tenint en compte que molts d'aquests atletes per la seva categoria, en altres clubs a ben segur cobrarien més que en l'AEBiB.
Tomás Barris, que davant la negativa de la junta donava ja per acabada l’assemblea només ha començat, ha acabat entrant a fons en el tema i ha exposat els seus motius per els que ha procedit d’aquesta manera: Ha manifestat, que el Club Atlètic Blanc i Blau és, la única manera de poder acabar sent RCDE. Ha censurat la manera de portar el club de Calero i la seva junta des del primer dia. La polèmica ha esclatat quan ha acusat a Calero i Cía. d’adjudicar-se sous molt importants, i despeses. Al final, amb els documents, i números ha quedat clar, que els sous eren en els primers pressupostos presentats al RCDE que incloïen bàsquet, hòquei, atletisme, vollei, i que el RCDE va rebutjar. Per tant, Calero i la junta no tindria aquests sous, entre altres coses per que els patrocinadors van desitjar que fos Barris qui administrés els temes econòmics, i segons hem pogut esbrinar tots els documents, factures, etc., els portava Barris. Ara, el que si s’ha demostrat és que es van fer unes despeses exagerades en els primers moments en telèfons, fax, i despeses corrents, però totalment relacionats amb l'Associació, i que segons Calero, va ser el propi Barris qui va dir que totes les despeses es carreguessin a l'AEbib per que ningú tingués que pagar-ho de la seva butxaca.
Al final, segons els números de Barris, l’exercici 2007 es va tancar amb dos mil euros de superàvit. Per l’actual exercici, sembla que les despeses serien més elevades per diferents conceptes, (publicitat, actes de presentacions, equip minusvàlids, etc.). Ha afirmat, que en algunes ocasions ha tingut que avançar diners, que després ha pogut recuperar, per que cap atleta vegi alterat els plaços de cobrament.
Javier Calero, ha manifestat que totes aquestes coses no tenen rés a veure amb el tema i que és voler justificar quelcom que no es pot justificar, com és, el que a mitja temporada, es tingui que fer un canvi de club , i que en aquests moments s’ha de mirar el benefici dels atletes, motiu per el que s’adreça als patrocinadors per que continuïn donant suport fins a final de temporada (octubre).
Barris contesta, que si no volen la transferència, que ja poden cercar finançament, per que la posició de Biern, Masot i la resta de patrocinadors es clara; o es fa el traspàs o no afluixen un euro. Explica, que Calero no dona el perfil atlèticament parlant per ser el president, i que se li oferia continuar sent directiu en la nova entitat, igual que ell, ja que el president del Club Atlètic blanc i blau és el que va ser atleta també del RCDE José Quesada, acompanyat d’un grup d’ex atletes pericos. Ambdós personatges (Calero i Barris) declaren la seva incompatibilitat ja a aquestes alçades de la reunió dient-se que mai estarà un amb l'altre en un mateix projecte.
Repeteix que en absolut és una idea i una aventura seva, i que son els patrocinadors els únics que li han instat a prendre aquesta decisió d’inscriure una nova entitat, de independitzar-se de la direcció de l’Associació i el seu grup, al veure les maneres de conduir-se en la presidència de Calero, que pressiona e insisteix a l’entitat (RCDE) sobre la recuperació de les seccions en formes que segons Barris no son les adequades.
Domingo demana que abans de que els sponsors retirin el patrocini, que ambdues parts mantinguin altre torn de diàleg per intentar arribar a una solució, que inexorablement segons Barris acaba passant per el traspàs el més ràpidament possible, ja que esperar a octubre no té lògica ja que llavors ja queden lliures per conclusió del contracte i tots marxaran de l’AEBIB. Ignora Domingo, què és el que va conduir als patrocinadors a retirar el recolzament a Calero, però assegura que aquests son els fets, i si no es soluciona el tema la imatge de tots, pot quedar molt tocada si s’arriba a l’extrem de que els atletes no cobrin. Fet que pot beneficiar única i exclusivament a tots aquells que esperen que el projecte s’enfonsi, per que s’oposen per principi a que el RCDE tingui seccions.
Calero diu que el 13 de desembre, la reunió no era legal, ja que no estava convocada una assemblea sobirana de l’Associació (i no de la secció d’Atletisme) i per tant tot el que es va dir està fora de lloc. Que ell no tenia els documents, comptes, etc. per que tot ho tenia Barris i per tant no podia fer cap assemblea fins que ho van decidir posteriorment després de reunir-se amb les parts implicades. Barris acusa a Calero de intentar capitalitzar els èxits esportius de l’Associació, mentre que aquest diu que ell sempre ha reconegut la tasca formidable de Barris, negant la major.
Al final, després dels intents més conciliadors per part de Domingo i de Javier, es decideix tancar l’assemblea (amb el vot contrari al traspàs) però amb la intenció de emprendre una segona oportunitat per intentar solucionar negociadorament el tema en una reunió entre totes les parts afectades; Barris assenteix dient que ho comunicarà a Biern, i s’obre un parèntesis en el que la llum del túnel es veu, però en la meva opinió personal, molt lluny encara, ja que les posicions son totalment oposades, i no sembla que ningú vulgui cedir.
Fins aquí les dades i les circumstàncies del assumpte: Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Jo només afegiré a tot el que he relatat, que he intentat reproduir de la manera més imparcial i objectiva la situació creada, i que es molt trist que un projecte que funcionava esportivament amb èxits, acabi d’aquesta manera entre uns i altres. Esperem tot es solucioni de la millor manera possible tot i les dificultats. Per que llastimosament, aquest 2008 no ens està portant alegries als espanyolistes.... Veritablement que no...
.jpg)
