2008 és culpable?
El processat any 2008 està esgotant els darrers instants, pràcticament tothom dins l’espanyolisme l’acusa directament de nostres desgràcies com si l’aviat finat fos responsable amb premeditació i nocturnitat en molts casos de tot allò que malauradament ens ha succeït en aquests 365 darrers dies.
Per nedar contracorrent i fent de defensor del diable en aquest judici, elevant a definitives les conclusions, eximiria de culpabilitat a qui tan sols ha reflectit en el seu pas, un conjunt de calamitats i despropòsits que s’han anat acumulant de manera sovint i sense gens d’autocrítica ni propòsit d’esmena, i demanaria a la Sala un veredicte d’innocència basat sota la següent argumentació:
L'inici de l'acusat 2008 va ser molt bo – que no s’oblidi –, catapultant l’equip amb aquell 3-0 al Villarreal, a la tercera posició, fent-nos a tots somniar amb un futur de roses, de bons auguris, de Champions o al menys de competició europea com a mínim. Va ser un miratge, un desig en una nit de reis que no es va fer realitat.
El inexorable pas del temps, des dels primers indicis de que allò es torçava, fins acabar sumits en una crisi que avançava desafiant e inexorablement amb el resultat tan catastròfic que les dades ens mostraren. De cop i volta, gairebé sense adonar-nos vàrem passar del millor i més idíl•lic dels escenaris a un malson que encara avui dia dura i sense que ens podem despertar del mateix.
Les causes no les sabem; ho hem intentat esbrinar, parlant amb pericos i periques de tota condició... Mentre, qui ostentava la màxima representació en el club, ens deia a tothom que estiguéssim tranquils, que a la primavera teníem ja el 95% planificat de l’aspecte esportiu de la temporada propera.... Menys mal, que era el 95, imagineu-vos si arriba a ser el 100%... (I això, quan encara no es sabia si Valverde anava o no a continuar a la banqueta).
Arribats a aquest punt, llenço a la sala aquestes preguntes:
Té la culpa 2008 d’aquest despropòsit? Té la culpa 2008 que uns consellers que es suposa tenen l’obligació d’analitzar els motius pels quals l’equip entra en barrina, des de ser un dels millors a ser el pitjor en una segona volta traumàtica, deixin de fer la seva tasca?
Té la culpa 2008 que quan aquest modest soci li comenta al sempre alabat i benvolgut president que “no s’han esbrinat les causes per les quals a l’equip va fer la segona volta que va fer”, et respongui que "això ja està passat"?...
Té la culpa 2008, que insistint encara més, ("que això pot tornar a succeir, que ara teníem 36 punts i per això ens hem pogut sortir-ne"), ens respongui la màxima autoritat de la institució, amb tres paraules descoratjadores, patètiques i tètriques: “Mira el Saragossa...”. ?
Té la culpa 2008, que no es fes absolutament res per intentar variar la dinàmica negativa del club, i al contrari, encara es donés per aprovat el “status quo” existent, amb l’ascens de Márquez al primer escalafó de la direcció tècnica del primer equip, quan com a segon de Lotina i de Valverde, tenia ja una sèrie de vicis ja adquirits malgrat fossin de manera indirecta, i per tant n’estava ja contaminat i afectat, com per que pogués ser una solució més enllà del que pogués aportar com a tècnic i home de la casa?
Té la culpa 2008, que el Director Esportiu del Club, senyor Herrera, se li donin pocs diners per fitxar, i amb els que se li assignen els gasti portant jugadors que poc contribueixen a augmentar el nivell de l’equip, mentre no para de fer viatges contínuament que no aporten res?
Té la culpa 2008 que ningú en la institució, ni el senyor Pedro Tomás amb el seu sou astronòmic, ni la comissió esportiva posteriorment modificada en quant al seu capdavanter conseller, ni la direcció esportiva, ni el quadre tècnic, ni ningú d’aquesta santa entitat, hagin vist, pensat, intuït, que aquest equip es cimenta sobre la base de Ivan de la Peña i Tamudo, i que el final esportiu d’aquests dos grans jugadors, (grandiosos jugadors) és ja pràcticament arribat, amb les seves continuades lesions, i que no hi ha ni els ha interessat mai que hi hagin, substituts?
Té la culpa 2008 que Bartolomé Márquez no hagués estat confirmat per tota la temporada (com va succeir amb Lotina o Valverde en el seu dia) o si no es creia amb ell, si no tenia la mínima confiança, o no hagués estat destituït quan es va perdre amb el Numancia, i no donar ultimàtums de dos encontres, que gairebé sempre en el mon del futbol, acaben sent l’antesala de la destitució, (amb sis punt menys, es clar).
Té la culpa 2008 que l’autèntic nodridor de jugadors (o al menys així hauria de ser), que és el planter espanyolista, (la pedrera), no hagi produït res i a sobre el nostre filial víctima de moltes errades de la direcció esportiva dels senyors Herrera i Valentín, acabés amb els seus ossos a Tercera?
Té la culpa 2008 que el club no tingui en aquests moments ni en els passats, cap estil propi, cap projecte definit, cap idea mínima del que som, hem de ser, o aspirem a ser,(més enllà de frases de marketing, apel·lant a la força d’un sentiment ?) més que autèntics pedaços per anar trampejant la situació i resar els que siguin creients, per que el toro de la segona no ens agafi aquesta vegada.
Té la culpa 2008 que la política del nostre futbol base, al marge de la continua variació sobre la responsabilitat del filial –ara depèn d’uns, ara depèn d’altres – es basi amb una idea de formació de conjunts, de blocs, per sobre de fomentar les individualitats, amb l’objectiu de que pugin el major nombre de jugadors al primer equip, en comptes de primar la qualitat, malgrat sigui en perjudici de la quantitat?
Té la culpa 2008 que aquest consell tant sol funcioni, quan té una oposició forta i contundent com en el seu moment, malgrat que la massa social la denigri i l’escridassi fins arribar a la seva pròpia auto desaparició o gairebé inexistència?
Té la culpa 2008, que després de l’erràtica política de fitxatges i l’esperpèntica sortida de jugadors el darrer dia quan la lliga era a punt de començar, tinguem ara una reedició del mateix, amb tot una sèrie de declaracions contradictòries entre els rectors de l’entitat, que no es posen d’acord ni tan sols en el nombre de fitxatges a realitzar?
I per últim, per no cansar-vos més, té la culpa 2008 que ja el nostre president en comptes de donar un cop de puny a la taula, de mostrar a tothom qui mana, i qui té que obeir, surti com qualsevol soci opinant de temes futbolístics (pensava que ell no es ficava ni en temes futbolístics ni en temes del “santuari”) i ens digui per davant que a Ivan li queden anys de futbol? Som-hi home, renovi’l ja per tres o quatre temporades i de passada augmenti-li la fitxa a Tamudo també !...
Per això, si això fos un judici, i arrogant-me funcions i responsabilitats que no em pertoquen, i prenent-me aquesta llicència, tot i no ser avui el dia dels innocents, JO ABSOLC a 2008 de qualsevol responsabilitat amb els fets que se li imputen, i al mateix temps, elevo als òrgans adequats i establerts per aquest fi, per que es pugui emprendre diligències contra les persones esmentades a continuació, per les possibles responsabilitats que es pugin derivar:
Al president: Per confiat amb la seva pròpia sort, per fomentar l’amiguisme i la falta d’autocrítica, i per pensar que les coses s’arreglen de manera cíclica i sense més i sense escoltar als seus crítics.
Al Consell: Per no fer el que els hi pertoca; aconsellar... Aconsellar bé a un president que esportivament té masses negres i pocs blancs (malgrat aquests siguin històrics i grandiosos), en comptes d’aplaudir-lo i victorejar-lo contínuament com si anéssim líders.
A l’oposició: A l’accionista majoritari, per la seva inacció, passivitat, desídia, i falta d’amor a uns colors i a una institució de la qual segueix sent màxim accionista mentre no es vengui la seva participació accionarial.
Als 3.0 per la seva irrupció com un elefant (no blau, si no blanc i blau en aquest cas) i amb males formes, fet que va impedir connectar amb la massa social, malgrat fossin corregides posteriorment les seves actuacions, i malgrat tinguin raó en masses punts. La seva divisió i pràctica desintegració com a grup homogeni, fomenta més encara la manca d’acció del Consell.
Als alts executius: Per que per amunt de tot, s’ha de servir al club amb auto exigència, incoformisme, i no només cobrant els elevats sous que alguns reben.
Als tècnics: Per no planificar bé, per no veure els defectes dins del camp i en el vestidor, d’un equip vingut a menys per un seguit de circumstàncies, i per no fitxar dignament amb els diners assignats, que no son menys que els que s’hi gasten la majoria d’equips espanyols. Per no donar oportunitats a jugadors del planter (pedrera) quan a altres pel fet de ser-ho en origen i estar ja al primer equip integrats, se’ls hi dona contínuament oportunitats amb dubtós rendiment.
Als jugadors: Son els que cobren, i els que guanyen o perden els encontres. Els adorats com deus i els que en els moments decisius, ens demostren que només pensen en ells i les seves comptes corrents... Oi, Zabaleta?
I per últim, als socis i sobre tot accionistes del RCD Espanyol.
Aquí m’acuso jo a mi mateix, com principal culpable en complicitat amb la major part dels que hem tolerat (per acció o per omissió) que una Societat Anónima Esportiva es porti com si fos una botigueta particular d’uns amics, en comptes d’una seriosa gestió.
Ignoro quina serà la condemna del tribunal, la pena en qüestió pot anar des de mig any i un dia de patiment major, fins a ...
En aquests moments em desperto del meu malson, i encara amb la tensió a flor de pell miro al meu voltant i la sala del tribunal s’ha esvaït ... I veig que encara estem a 2008, (l’odiat), que tot continua igual...
Que sí... que la culpa la té 2008 exclusivament i que el bo de 2009 ho arreglarà tot, i que rés del que he somniat era realitat ni ha succeït... O potser sí?...
El processat any 2008 està esgotant els darrers instants, pràcticament tothom dins l’espanyolisme l’acusa directament de nostres desgràcies com si l’aviat finat fos responsable amb premeditació i nocturnitat en molts casos de tot allò que malauradament ens ha succeït en aquests 365 darrers dies.
Per nedar contracorrent i fent de defensor del diable en aquest judici, elevant a definitives les conclusions, eximiria de culpabilitat a qui tan sols ha reflectit en el seu pas, un conjunt de calamitats i despropòsits que s’han anat acumulant de manera sovint i sense gens d’autocrítica ni propòsit d’esmena, i demanaria a la Sala un veredicte d’innocència basat sota la següent argumentació:
L'inici de l'acusat 2008 va ser molt bo – que no s’oblidi –, catapultant l’equip amb aquell 3-0 al Villarreal, a la tercera posició, fent-nos a tots somniar amb un futur de roses, de bons auguris, de Champions o al menys de competició europea com a mínim. Va ser un miratge, un desig en una nit de reis que no es va fer realitat.
El inexorable pas del temps, des dels primers indicis de que allò es torçava, fins acabar sumits en una crisi que avançava desafiant e inexorablement amb el resultat tan catastròfic que les dades ens mostraren. De cop i volta, gairebé sense adonar-nos vàrem passar del millor i més idíl•lic dels escenaris a un malson que encara avui dia dura i sense que ens podem despertar del mateix.
Les causes no les sabem; ho hem intentat esbrinar, parlant amb pericos i periques de tota condició... Mentre, qui ostentava la màxima representació en el club, ens deia a tothom que estiguéssim tranquils, que a la primavera teníem ja el 95% planificat de l’aspecte esportiu de la temporada propera.... Menys mal, que era el 95, imagineu-vos si arriba a ser el 100%... (I això, quan encara no es sabia si Valverde anava o no a continuar a la banqueta).
Arribats a aquest punt, llenço a la sala aquestes preguntes:
Té la culpa 2008 d’aquest despropòsit? Té la culpa 2008 que uns consellers que es suposa tenen l’obligació d’analitzar els motius pels quals l’equip entra en barrina, des de ser un dels millors a ser el pitjor en una segona volta traumàtica, deixin de fer la seva tasca?
Té la culpa 2008 que quan aquest modest soci li comenta al sempre alabat i benvolgut president que “no s’han esbrinat les causes per les quals a l’equip va fer la segona volta que va fer”, et respongui que "això ja està passat"?...
Té la culpa 2008, que insistint encara més, ("que això pot tornar a succeir, que ara teníem 36 punts i per això ens hem pogut sortir-ne"), ens respongui la màxima autoritat de la institució, amb tres paraules descoratjadores, patètiques i tètriques: “Mira el Saragossa...”. ?
Té la culpa 2008, que no es fes absolutament res per intentar variar la dinàmica negativa del club, i al contrari, encara es donés per aprovat el “status quo” existent, amb l’ascens de Márquez al primer escalafó de la direcció tècnica del primer equip, quan com a segon de Lotina i de Valverde, tenia ja una sèrie de vicis ja adquirits malgrat fossin de manera indirecta, i per tant n’estava ja contaminat i afectat, com per que pogués ser una solució més enllà del que pogués aportar com a tècnic i home de la casa?
Té la culpa 2008, que el Director Esportiu del Club, senyor Herrera, se li donin pocs diners per fitxar, i amb els que se li assignen els gasti portant jugadors que poc contribueixen a augmentar el nivell de l’equip, mentre no para de fer viatges contínuament que no aporten res?
Té la culpa 2008 que ningú en la institució, ni el senyor Pedro Tomás amb el seu sou astronòmic, ni la comissió esportiva posteriorment modificada en quant al seu capdavanter conseller, ni la direcció esportiva, ni el quadre tècnic, ni ningú d’aquesta santa entitat, hagin vist, pensat, intuït, que aquest equip es cimenta sobre la base de Ivan de la Peña i Tamudo, i que el final esportiu d’aquests dos grans jugadors, (grandiosos jugadors) és ja pràcticament arribat, amb les seves continuades lesions, i que no hi ha ni els ha interessat mai que hi hagin, substituts?
Té la culpa 2008 que Bartolomé Márquez no hagués estat confirmat per tota la temporada (com va succeir amb Lotina o Valverde en el seu dia) o si no es creia amb ell, si no tenia la mínima confiança, o no hagués estat destituït quan es va perdre amb el Numancia, i no donar ultimàtums de dos encontres, que gairebé sempre en el mon del futbol, acaben sent l’antesala de la destitució, (amb sis punt menys, es clar).
Té la culpa 2008 que l’autèntic nodridor de jugadors (o al menys així hauria de ser), que és el planter espanyolista, (la pedrera), no hagi produït res i a sobre el nostre filial víctima de moltes errades de la direcció esportiva dels senyors Herrera i Valentín, acabés amb els seus ossos a Tercera?
Té la culpa 2008 que el club no tingui en aquests moments ni en els passats, cap estil propi, cap projecte definit, cap idea mínima del que som, hem de ser, o aspirem a ser,(més enllà de frases de marketing, apel·lant a la força d’un sentiment ?) més que autèntics pedaços per anar trampejant la situació i resar els que siguin creients, per que el toro de la segona no ens agafi aquesta vegada.
Té la culpa 2008 que la política del nostre futbol base, al marge de la continua variació sobre la responsabilitat del filial –ara depèn d’uns, ara depèn d’altres – es basi amb una idea de formació de conjunts, de blocs, per sobre de fomentar les individualitats, amb l’objectiu de que pugin el major nombre de jugadors al primer equip, en comptes de primar la qualitat, malgrat sigui en perjudici de la quantitat?
Té la culpa 2008 que aquest consell tant sol funcioni, quan té una oposició forta i contundent com en el seu moment, malgrat que la massa social la denigri i l’escridassi fins arribar a la seva pròpia auto desaparició o gairebé inexistència?
Té la culpa 2008, que després de l’erràtica política de fitxatges i l’esperpèntica sortida de jugadors el darrer dia quan la lliga era a punt de començar, tinguem ara una reedició del mateix, amb tot una sèrie de declaracions contradictòries entre els rectors de l’entitat, que no es posen d’acord ni tan sols en el nombre de fitxatges a realitzar?
I per últim, per no cansar-vos més, té la culpa 2008 que ja el nostre president en comptes de donar un cop de puny a la taula, de mostrar a tothom qui mana, i qui té que obeir, surti com qualsevol soci opinant de temes futbolístics (pensava que ell no es ficava ni en temes futbolístics ni en temes del “santuari”) i ens digui per davant que a Ivan li queden anys de futbol? Som-hi home, renovi’l ja per tres o quatre temporades i de passada augmenti-li la fitxa a Tamudo també !...
Per això, si això fos un judici, i arrogant-me funcions i responsabilitats que no em pertoquen, i prenent-me aquesta llicència, tot i no ser avui el dia dels innocents, JO ABSOLC a 2008 de qualsevol responsabilitat amb els fets que se li imputen, i al mateix temps, elevo als òrgans adequats i establerts per aquest fi, per que es pugui emprendre diligències contra les persones esmentades a continuació, per les possibles responsabilitats que es pugin derivar:
Al president: Per confiat amb la seva pròpia sort, per fomentar l’amiguisme i la falta d’autocrítica, i per pensar que les coses s’arreglen de manera cíclica i sense més i sense escoltar als seus crítics.
Al Consell: Per no fer el que els hi pertoca; aconsellar... Aconsellar bé a un president que esportivament té masses negres i pocs blancs (malgrat aquests siguin històrics i grandiosos), en comptes d’aplaudir-lo i victorejar-lo contínuament com si anéssim líders.
A l’oposició: A l’accionista majoritari, per la seva inacció, passivitat, desídia, i falta d’amor a uns colors i a una institució de la qual segueix sent màxim accionista mentre no es vengui la seva participació accionarial.
Als 3.0 per la seva irrupció com un elefant (no blau, si no blanc i blau en aquest cas) i amb males formes, fet que va impedir connectar amb la massa social, malgrat fossin corregides posteriorment les seves actuacions, i malgrat tinguin raó en masses punts. La seva divisió i pràctica desintegració com a grup homogeni, fomenta més encara la manca d’acció del Consell.
Als alts executius: Per que per amunt de tot, s’ha de servir al club amb auto exigència, incoformisme, i no només cobrant els elevats sous que alguns reben.
Als tècnics: Per no planificar bé, per no veure els defectes dins del camp i en el vestidor, d’un equip vingut a menys per un seguit de circumstàncies, i per no fitxar dignament amb els diners assignats, que no son menys que els que s’hi gasten la majoria d’equips espanyols. Per no donar oportunitats a jugadors del planter (pedrera) quan a altres pel fet de ser-ho en origen i estar ja al primer equip integrats, se’ls hi dona contínuament oportunitats amb dubtós rendiment.
Als jugadors: Son els que cobren, i els que guanyen o perden els encontres. Els adorats com deus i els que en els moments decisius, ens demostren que només pensen en ells i les seves comptes corrents... Oi, Zabaleta?
I per últim, als socis i sobre tot accionistes del RCD Espanyol.
Aquí m’acuso jo a mi mateix, com principal culpable en complicitat amb la major part dels que hem tolerat (per acció o per omissió) que una Societat Anónima Esportiva es porti com si fos una botigueta particular d’uns amics, en comptes d’una seriosa gestió.
Ignoro quina serà la condemna del tribunal, la pena en qüestió pot anar des de mig any i un dia de patiment major, fins a ...
En aquests moments em desperto del meu malson, i encara amb la tensió a flor de pell miro al meu voltant i la sala del tribunal s’ha esvaït ... I veig que encara estem a 2008, (l’odiat), que tot continua igual...
Que sí... que la culpa la té 2008 exclusivament i que el bo de 2009 ho arreglarà tot, i que rés del que he somniat era realitat ni ha succeït... O potser sí?...
.jpg)
