RCD Espanyol Cadet “A”: 0 – UD Cornellà: 3
Increïblement cert
El RCD Espanyol per primer cop en tant de temps com no recorda qui escriu aquesta crònica no estarà present a la final del Campionat de Catalunya en categoria Cadet. No hi estarà després de caure derrotat amb un humiliant 0-3 que el conjunt sempre malastruc del Cornellà (ja va guanyar la temporada passada ocasionant la pèrdua de la lliga, així com al Juvenil A aquesta i l’anterior temporada) va obtenir ahir de Sadrià, quan els de Fran Navarro comptaven -aquesta és la important diferència -, amb un resultat favorable de l’anada de 1-3.
Moltes vicissituds ha passat el Cadet A durant la temporada com baixes per lesió greus - encara algunes les segueix patint- , jugadors que han pujat al Juvenil B – dels quatre dos eren ahir en l’onze titular - , i baixes durant la temporada de jugadors que no han comptat o no s’han vist justament tractats des del seu punt de vista – el darrer Sergio Corella, perico de pro que ha abandonat l’Espanyol fa uns dies -.
Malgrat aquestes consideracions, malgrat tenint en compta la categoria i qualitat del rival i que en el futbol tot pot succeir, em sembla encara poc justificable un partit com el que vàrem tenir que patir ahir en el camp tercer de Sadrià fent un pont entre els primers actes de l’Aplec i el dinar de germanor.
Per que l’Espanyol que vàrem veure ahir va ser d’autèntica pena. I no crec que sigui qüestió només de jugadors, ja que també hi ha un tècnic amb el seu plantejament, i per sobre de tot, una direcció esportiva que al màxim nivell ja acumula tres desastres esportius de primera magnitud com son el descens del filial, i la pèrdua d’una lliga (la Juvenil) que no es podia escapar de la manera en que va succeir. Per que si aquest senyor es posa les medalles de pujar jugadors que no ha fitxat ell, també té que ser responsabilitzat de fracassos en equips que si bé no ha confeccionat ell, si que tingut a veure en un munt d’històries al llarg de la lliga, com donar baixes abans d’acabar-la o fer grups “d’èlit” en diu, dividint plantilles, i un munt de pujades i baixades de nois que ha acabat marejant i trencant equips, tret dels de infantil en avall que han estat fora del seu radi voluntari d’acció, i que son els que han donat un bon nivell durant TOTA la temporada.
El partit d’ahir va ser un autèntic malson en mig d’una calor sufocant pels pocs seguidors que vàrem tenir a be presenciar-lo. L’Espanyol semblava sortir endollat a l’encontre i als primers sis minuts va comptar amb una ocasió clara de gol (pràcticament l’única tret dels minuts finals i amb l’eliminació ja patent) quan va pujar Carlos Albarrán a l’atac i es va trobar una pilota en profunditat molt bona que el lateral espanyolista va rematar als peus del porter que li va cobrir el forat en l’u contra u. El propi Albarrán va repetir minuts després amb un xut per sobre el travesser. I es que entre els tres pals ja no veuríem cap remat més en tot el primer temps...
El Cornellà va marcar en la primera acció de perill als 14 minuts de joc; una pilota en profunditat per l’esquerra en treure una falta, arriben a línia de fons, i la centrada es rematada en la boca de gol al fons de la porteria blanc-i-blava.
Fins aquí res a dir: A l’Espanyol o a qualsevol equip li podia succeir això. El problema és que aquest gol no va fer reaccionar als de Fran Navarro ni molt menys... Al contrari va convertir al Cornellà en dominador absolut del partit i es va fer amb la parcel•la ampla del camp amb un Espanyol a remolc dels del Baix Llobregat durant tot l’encontre que va acusar en demesia l’absència en la medul•lar del ghanès Paul. Abans del descans una rematada d’Aitor de cap fora a centre d’Alex. Precisament el ghanès Alex va ser altre contratemps ja que es va lesionar en els darrers minuts del primer temps sense que Fran Navarro fes cap canvi esperant una hipotètica reaparició que no es va produir. Amb deu aquest darrer minut, només la deessa fortuna va evitar un gol dels visitants quan el davanter del conjunt verd-i-blanc va rematar fora amb tot a favor.
Esperàvem un canvi en el segon temps en quant a joc, intensitat i domini del partit; res mes allunyat de la realitat. El Cornellà es va llençar pel segon i el va obtenir als set minuts del segon temps després de rematar de cap un davanter visitant, plàcidament, un centre d’un company en el llançament d’una falta.
L’Espanyol va pogué reduir diferències en l’única jugada amb cara i ulls que vam veure amb una internada d’Aitor que es marxar de dos contraris i va cedir a Juanjo però el seu xut col•locat però fluix es desviat pel meta visitant. Aquests minuts –que van coincidir amb la sortida del cadet de primer any, Jaffar – semblaven que portaven un canvi en la decoració del partit i que l’Espanyol es tornava a fer amb les regnes del partit i inclòs vàrem veure una acció en la que Jaffar va tenir un bon detall tècnic dins l’àrea però el seu remat va ser defectuós.
Però tot va ser un miratge passatger i de nou els del Baix Llobregat es van fer amb el control del joc, del partit i finalment de l’eliminatòria quan van aconseguir el tercer gol en una embolicada jugada en la que el llançament d’una falta no va saber la cobertura perica rebutjar. Abans, el meta José ja havia salvat del desastre als espanyolistes rebutjant un remat a boca de canó dels visitants en una fase de total domini del Cornellà al que el 0-2 no li valia pel doble valor dels gols en camp contrari. Els tres gols van néixer de diverses faltes i la cobertura espanyolista no va estar gens encertada.
Amb l’Espanyol fora de la final, els blanc-i-blaus es van llençar a l’atac i el Cornellà lògicament es va replegar i un servei de cantonada executat per Juanjo es rematat en la frontal de la petita per Jaffar als núvols.
En els darrers instants en un llarg afegit, l’Espanyol gaudiria de dos ocasions per marcar: Un xut de Mesa fora que surt a mig metre del pal esquer, i un xut en el darrer sospir del partit que no té el caprici del destí d’acabar dins, per molt poc. Coneixent la casa, poc ens hagués solucionat potser el tema un gol en el darrer segon, ja que de ben sabut és la facilitat per perdre a les tandes de penals, mal endèmic del nostre club en totes les categories. Hagués sigut morir a l’altre riba del riu, però al menys quedava aquesta possibilitat encara que fos llunyana, per classificar-se per la final. El gol no va arribar, i davant la celebració eufòrica dels espectadors del Cornellà – no era per menys – i la lògica decepció dels locals amb el xiulet final, es va acabar aquest encontre que deixava fora de la final per primer cop en molt de temps (ignoro si ha succeït abans i agrairia si algú ho sap i té dades) al RCD Espanyol del campionat de Catalunya Cadet.
RCD Espanyol: José, Albarrán, Pifa, Rubén, Aitor, Alex, Javi, Juanjo, Oscar Medina, Miravent i Manel.
Substitucions: Al començar el segon temps (m’41), Mesa i Adrián Ruiz ocupen els llocs del lesionat Alex i Javi. En el m. 48, Jaffar surt per Oscar Medina.
Gols: 0-1, m. 15; 0-2, m.47; 0-3, m. 64.
Incidències: Partit de tornada de les Semifinals del Campionat de Catalunya en categoria cadet. Camp tercer de la Ciutat Esportiva de Sadrià. L’Espanyol comptava amb una renda d’1-3 que no va saber mantenir.
Increïblement cert
El RCD Espanyol per primer cop en tant de temps com no recorda qui escriu aquesta crònica no estarà present a la final del Campionat de Catalunya en categoria Cadet. No hi estarà després de caure derrotat amb un humiliant 0-3 que el conjunt sempre malastruc del Cornellà (ja va guanyar la temporada passada ocasionant la pèrdua de la lliga, així com al Juvenil A aquesta i l’anterior temporada) va obtenir ahir de Sadrià, quan els de Fran Navarro comptaven -aquesta és la important diferència -, amb un resultat favorable de l’anada de 1-3.
Moltes vicissituds ha passat el Cadet A durant la temporada com baixes per lesió greus - encara algunes les segueix patint- , jugadors que han pujat al Juvenil B – dels quatre dos eren ahir en l’onze titular - , i baixes durant la temporada de jugadors que no han comptat o no s’han vist justament tractats des del seu punt de vista – el darrer Sergio Corella, perico de pro que ha abandonat l’Espanyol fa uns dies -.
Malgrat aquestes consideracions, malgrat tenint en compta la categoria i qualitat del rival i que en el futbol tot pot succeir, em sembla encara poc justificable un partit com el que vàrem tenir que patir ahir en el camp tercer de Sadrià fent un pont entre els primers actes de l’Aplec i el dinar de germanor.
Per que l’Espanyol que vàrem veure ahir va ser d’autèntica pena. I no crec que sigui qüestió només de jugadors, ja que també hi ha un tècnic amb el seu plantejament, i per sobre de tot, una direcció esportiva que al màxim nivell ja acumula tres desastres esportius de primera magnitud com son el descens del filial, i la pèrdua d’una lliga (la Juvenil) que no es podia escapar de la manera en que va succeir. Per que si aquest senyor es posa les medalles de pujar jugadors que no ha fitxat ell, també té que ser responsabilitzat de fracassos en equips que si bé no ha confeccionat ell, si que tingut a veure en un munt d’històries al llarg de la lliga, com donar baixes abans d’acabar-la o fer grups “d’èlit” en diu, dividint plantilles, i un munt de pujades i baixades de nois que ha acabat marejant i trencant equips, tret dels de infantil en avall que han estat fora del seu radi voluntari d’acció, i que son els que han donat un bon nivell durant TOTA la temporada.
El partit d’ahir va ser un autèntic malson en mig d’una calor sufocant pels pocs seguidors que vàrem tenir a be presenciar-lo. L’Espanyol semblava sortir endollat a l’encontre i als primers sis minuts va comptar amb una ocasió clara de gol (pràcticament l’única tret dels minuts finals i amb l’eliminació ja patent) quan va pujar Carlos Albarrán a l’atac i es va trobar una pilota en profunditat molt bona que el lateral espanyolista va rematar als peus del porter que li va cobrir el forat en l’u contra u. El propi Albarrán va repetir minuts després amb un xut per sobre el travesser. I es que entre els tres pals ja no veuríem cap remat més en tot el primer temps...
El Cornellà va marcar en la primera acció de perill als 14 minuts de joc; una pilota en profunditat per l’esquerra en treure una falta, arriben a línia de fons, i la centrada es rematada en la boca de gol al fons de la porteria blanc-i-blava.
Fins aquí res a dir: A l’Espanyol o a qualsevol equip li podia succeir això. El problema és que aquest gol no va fer reaccionar als de Fran Navarro ni molt menys... Al contrari va convertir al Cornellà en dominador absolut del partit i es va fer amb la parcel•la ampla del camp amb un Espanyol a remolc dels del Baix Llobregat durant tot l’encontre que va acusar en demesia l’absència en la medul•lar del ghanès Paul. Abans del descans una rematada d’Aitor de cap fora a centre d’Alex. Precisament el ghanès Alex va ser altre contratemps ja que es va lesionar en els darrers minuts del primer temps sense que Fran Navarro fes cap canvi esperant una hipotètica reaparició que no es va produir. Amb deu aquest darrer minut, només la deessa fortuna va evitar un gol dels visitants quan el davanter del conjunt verd-i-blanc va rematar fora amb tot a favor.
Esperàvem un canvi en el segon temps en quant a joc, intensitat i domini del partit; res mes allunyat de la realitat. El Cornellà es va llençar pel segon i el va obtenir als set minuts del segon temps després de rematar de cap un davanter visitant, plàcidament, un centre d’un company en el llançament d’una falta.
L’Espanyol va pogué reduir diferències en l’única jugada amb cara i ulls que vam veure amb una internada d’Aitor que es marxar de dos contraris i va cedir a Juanjo però el seu xut col•locat però fluix es desviat pel meta visitant. Aquests minuts –que van coincidir amb la sortida del cadet de primer any, Jaffar – semblaven que portaven un canvi en la decoració del partit i que l’Espanyol es tornava a fer amb les regnes del partit i inclòs vàrem veure una acció en la que Jaffar va tenir un bon detall tècnic dins l’àrea però el seu remat va ser defectuós.
Però tot va ser un miratge passatger i de nou els del Baix Llobregat es van fer amb el control del joc, del partit i finalment de l’eliminatòria quan van aconseguir el tercer gol en una embolicada jugada en la que el llançament d’una falta no va saber la cobertura perica rebutjar. Abans, el meta José ja havia salvat del desastre als espanyolistes rebutjant un remat a boca de canó dels visitants en una fase de total domini del Cornellà al que el 0-2 no li valia pel doble valor dels gols en camp contrari. Els tres gols van néixer de diverses faltes i la cobertura espanyolista no va estar gens encertada.
Amb l’Espanyol fora de la final, els blanc-i-blaus es van llençar a l’atac i el Cornellà lògicament es va replegar i un servei de cantonada executat per Juanjo es rematat en la frontal de la petita per Jaffar als núvols.
En els darrers instants en un llarg afegit, l’Espanyol gaudiria de dos ocasions per marcar: Un xut de Mesa fora que surt a mig metre del pal esquer, i un xut en el darrer sospir del partit que no té el caprici del destí d’acabar dins, per molt poc. Coneixent la casa, poc ens hagués solucionat potser el tema un gol en el darrer segon, ja que de ben sabut és la facilitat per perdre a les tandes de penals, mal endèmic del nostre club en totes les categories. Hagués sigut morir a l’altre riba del riu, però al menys quedava aquesta possibilitat encara que fos llunyana, per classificar-se per la final. El gol no va arribar, i davant la celebració eufòrica dels espectadors del Cornellà – no era per menys – i la lògica decepció dels locals amb el xiulet final, es va acabar aquest encontre que deixava fora de la final per primer cop en molt de temps (ignoro si ha succeït abans i agrairia si algú ho sap i té dades) al RCD Espanyol del campionat de Catalunya Cadet.
RCD Espanyol: José, Albarrán, Pifa, Rubén, Aitor, Alex, Javi, Juanjo, Oscar Medina, Miravent i Manel.
Substitucions: Al començar el segon temps (m’41), Mesa i Adrián Ruiz ocupen els llocs del lesionat Alex i Javi. En el m. 48, Jaffar surt per Oscar Medina.
Gols: 0-1, m. 15; 0-2, m.47; 0-3, m. 64.
Incidències: Partit de tornada de les Semifinals del Campionat de Catalunya en categoria cadet. Camp tercer de la Ciutat Esportiva de Sadrià. L’Espanyol comptava amb una renda d’1-3 que no va saber mantenir.


.jpg)