RCD Espanyol Cadet “A”: 0 – UD Cornellà: 3
Increïblement cert
El RCD Espanyol per primer cop en tant de temps com no recorda qui escriu aquesta crònica no estarà present a la final del Campionat de Catalunya en categoria Cadet. No hi estarà després de caure derrotat amb un humiliant 0-3 que el conjunt sempre malastruc del Cornellà (ja va guanyar la temporada passada ocasionant la pèrdua de la lliga, així com al Juvenil A aquesta i l’anterior temporada) va obtenir ahir de Sadrià, quan els de Fran Navarro comptaven -aquesta és la important diferència -, amb un resultat favorable de l’anada de 1-3.
Moltes vicissituds ha passat el Cadet A durant la temporada com baixes per lesió greus - encara algunes les segueix patint- , jugadors que han pujat al Juvenil B – dels quatre dos eren ahir en l’onze titular - , i baixes durant la temporada de jugadors que no han comptat o no s’han vist justament tractats des del seu punt de vista – el darrer Sergio Corella, perico de pro que ha abandonat l’Espanyol fa uns dies -.
Malgrat aquestes consideracions, malgrat tenint en compta la categoria i qualitat del rival i que en el futbol tot pot succeir, em sembla encara poc justificable un partit com el que vàrem tenir que patir ahir en el camp tercer de Sadrià fent un pont entre els primers actes de l’Aplec i el dinar de germanor.
Per que l’Espanyol que vàrem veure ahir va ser d’autèntica pena. I no crec que sigui qüestió només de jugadors, ja que també hi ha un tècnic amb el seu plantejament, i per sobre de tot, una direcció esportiva que al màxim nivell ja acumula tres desastres esportius de primera magnitud com son el descens del filial, i la pèrdua d’una lliga (la Juvenil) que no es podia escapar de la manera en que va succeir. Per que si aquest senyor es posa les medalles de pujar jugadors que no ha fitxat ell, també té que ser responsabilitzat de fracassos en equips que si bé no ha confeccionat ell, si que tingut a veure en un munt d’històries al llarg de la lliga, com donar baixes abans d’acabar-la o fer grups “d’èlit” en diu, dividint plantilles, i un munt de pujades i baixades de nois que ha acabat marejant i trencant equips, tret dels de infantil en avall que han estat fora del seu radi voluntari d’acció, i que son els que han donat un bon nivell durant TOTA la temporada.
El partit d’ahir va ser un autèntic malson en mig d’una calor sufocant pels pocs seguidors que vàrem tenir a be presenciar-lo. L’Espanyol semblava sortir endollat a l’encontre i als primers sis minuts va comptar amb una ocasió clara de gol (pràcticament l’única tret dels minuts finals i amb l’eliminació ja patent) quan va pujar Carlos Albarrán a l’atac i es va trobar una pilota en profunditat molt bona que el lateral espanyolista va rematar als peus del porter que li va cobrir el forat en l’u contra u. El propi Albarrán va repetir minuts després amb un xut per sobre el travesser. I es que entre els tres pals ja no veuríem cap remat més en tot el primer temps...
El Cornellà va marcar en la primera acció de perill als 14 minuts de joc; una pilota en profunditat per l’esquerra en treure una falta, arriben a línia de fons, i la centrada es rematada en la boca de gol al fons de la porteria blanc-i-blava.
Fins aquí res a dir: A l’Espanyol o a qualsevol equip li podia succeir això. El problema és que aquest gol no va fer reaccionar als de Fran Navarro ni molt menys... Al contrari va convertir al Cornellà en dominador absolut del partit i es va fer amb la parcel•la ampla del camp amb un Espanyol a remolc dels del Baix Llobregat durant tot l’encontre que va acusar en demesia l’absència en la medul•lar del ghanès Paul. Abans del descans una rematada d’Aitor de cap fora a centre d’Alex. Precisament el ghanès Alex va ser altre contratemps ja que es va lesionar en els darrers minuts del primer temps sense que Fran Navarro fes cap canvi esperant una hipotètica reaparició que no es va produir. Amb deu aquest darrer minut, només la deessa fortuna va evitar un gol dels visitants quan el davanter del conjunt verd-i-blanc va rematar fora amb tot a favor.
Esperàvem un canvi en el segon temps en quant a joc, intensitat i domini del partit; res mes allunyat de la realitat. El Cornellà es va llençar pel segon i el va obtenir als set minuts del segon temps després de rematar de cap un davanter visitant, plàcidament, un centre d’un company en el llançament d’una falta.
L’Espanyol va pogué reduir diferències en l’única jugada amb cara i ulls que vam veure amb una internada d’Aitor que es marxar de dos contraris i va cedir a Juanjo però el seu xut col•locat però fluix es desviat pel meta visitant. Aquests minuts –que van coincidir amb la sortida del cadet de primer any, Jaffar – semblaven que portaven un canvi en la decoració del partit i que l’Espanyol es tornava a fer amb les regnes del partit i inclòs vàrem veure una acció en la que Jaffar va tenir un bon detall tècnic dins l’àrea però el seu remat va ser defectuós.
Però tot va ser un miratge passatger i de nou els del Baix Llobregat es van fer amb el control del joc, del partit i finalment de l’eliminatòria quan van aconseguir el tercer gol en una embolicada jugada en la que el llançament d’una falta no va saber la cobertura perica rebutjar. Abans, el meta José ja havia salvat del desastre als espanyolistes rebutjant un remat a boca de canó dels visitants en una fase de total domini del Cornellà al que el 0-2 no li valia pel doble valor dels gols en camp contrari. Els tres gols van néixer de diverses faltes i la cobertura espanyolista no va estar gens encertada.
Amb l’Espanyol fora de la final, els blanc-i-blaus es van llençar a l’atac i el Cornellà lògicament es va replegar i un servei de cantonada executat per Juanjo es rematat en la frontal de la petita per Jaffar als núvols.
En els darrers instants en un llarg afegit, l’Espanyol gaudiria de dos ocasions per marcar: Un xut de Mesa fora que surt a mig metre del pal esquer, i un xut en el darrer sospir del partit que no té el caprici del destí d’acabar dins, per molt poc. Coneixent la casa, poc ens hagués solucionat potser el tema un gol en el darrer segon, ja que de ben sabut és la facilitat per perdre a les tandes de penals, mal endèmic del nostre club en totes les categories. Hagués sigut morir a l’altre riba del riu, però al menys quedava aquesta possibilitat encara que fos llunyana, per classificar-se per la final. El gol no va arribar, i davant la celebració eufòrica dels espectadors del Cornellà – no era per menys – i la lògica decepció dels locals amb el xiulet final, es va acabar aquest encontre que deixava fora de la final per primer cop en molt de temps (ignoro si ha succeït abans i agrairia si algú ho sap i té dades) al RCD Espanyol del campionat de Catalunya Cadet.
RCD Espanyol: José, Albarrán, Pifa, Rubén, Aitor, Alex, Javi, Juanjo, Oscar Medina, Miravent i Manel.
Substitucions: Al començar el segon temps (m’41), Mesa i Adrián Ruiz ocupen els llocs del lesionat Alex i Javi. En el m. 48, Jaffar surt per Oscar Medina.
Gols: 0-1, m. 15; 0-2, m.47; 0-3, m. 64.
Incidències: Partit de tornada de les Semifinals del Campionat de Catalunya en categoria cadet. Camp tercer de la Ciutat Esportiva de Sadrià. L’Espanyol comptava amb una renda d’1-3 que no va saber mantenir.
Increïblement cert
El RCD Espanyol per primer cop en tant de temps com no recorda qui escriu aquesta crònica no estarà present a la final del Campionat de Catalunya en categoria Cadet. No hi estarà després de caure derrotat amb un humiliant 0-3 que el conjunt sempre malastruc del Cornellà (ja va guanyar la temporada passada ocasionant la pèrdua de la lliga, així com al Juvenil A aquesta i l’anterior temporada) va obtenir ahir de Sadrià, quan els de Fran Navarro comptaven -aquesta és la important diferència -, amb un resultat favorable de l’anada de 1-3.
Moltes vicissituds ha passat el Cadet A durant la temporada com baixes per lesió greus - encara algunes les segueix patint- , jugadors que han pujat al Juvenil B – dels quatre dos eren ahir en l’onze titular - , i baixes durant la temporada de jugadors que no han comptat o no s’han vist justament tractats des del seu punt de vista – el darrer Sergio Corella, perico de pro que ha abandonat l’Espanyol fa uns dies -.
Malgrat aquestes consideracions, malgrat tenint en compta la categoria i qualitat del rival i que en el futbol tot pot succeir, em sembla encara poc justificable un partit com el que vàrem tenir que patir ahir en el camp tercer de Sadrià fent un pont entre els primers actes de l’Aplec i el dinar de germanor.
Per que l’Espanyol que vàrem veure ahir va ser d’autèntica pena. I no crec que sigui qüestió només de jugadors, ja que també hi ha un tècnic amb el seu plantejament, i per sobre de tot, una direcció esportiva que al màxim nivell ja acumula tres desastres esportius de primera magnitud com son el descens del filial, i la pèrdua d’una lliga (la Juvenil) que no es podia escapar de la manera en que va succeir. Per que si aquest senyor es posa les medalles de pujar jugadors que no ha fitxat ell, també té que ser responsabilitzat de fracassos en equips que si bé no ha confeccionat ell, si que tingut a veure en un munt d’històries al llarg de la lliga, com donar baixes abans d’acabar-la o fer grups “d’èlit” en diu, dividint plantilles, i un munt de pujades i baixades de nois que ha acabat marejant i trencant equips, tret dels de infantil en avall que han estat fora del seu radi voluntari d’acció, i que son els que han donat un bon nivell durant TOTA la temporada.
El partit d’ahir va ser un autèntic malson en mig d’una calor sufocant pels pocs seguidors que vàrem tenir a be presenciar-lo. L’Espanyol semblava sortir endollat a l’encontre i als primers sis minuts va comptar amb una ocasió clara de gol (pràcticament l’única tret dels minuts finals i amb l’eliminació ja patent) quan va pujar Carlos Albarrán a l’atac i es va trobar una pilota en profunditat molt bona que el lateral espanyolista va rematar als peus del porter que li va cobrir el forat en l’u contra u. El propi Albarrán va repetir minuts després amb un xut per sobre el travesser. I es que entre els tres pals ja no veuríem cap remat més en tot el primer temps...
El Cornellà va marcar en la primera acció de perill als 14 minuts de joc; una pilota en profunditat per l’esquerra en treure una falta, arriben a línia de fons, i la centrada es rematada en la boca de gol al fons de la porteria blanc-i-blava.
Fins aquí res a dir: A l’Espanyol o a qualsevol equip li podia succeir això. El problema és que aquest gol no va fer reaccionar als de Fran Navarro ni molt menys... Al contrari va convertir al Cornellà en dominador absolut del partit i es va fer amb la parcel•la ampla del camp amb un Espanyol a remolc dels del Baix Llobregat durant tot l’encontre que va acusar en demesia l’absència en la medul•lar del ghanès Paul. Abans del descans una rematada d’Aitor de cap fora a centre d’Alex. Precisament el ghanès Alex va ser altre contratemps ja que es va lesionar en els darrers minuts del primer temps sense que Fran Navarro fes cap canvi esperant una hipotètica reaparició que no es va produir. Amb deu aquest darrer minut, només la deessa fortuna va evitar un gol dels visitants quan el davanter del conjunt verd-i-blanc va rematar fora amb tot a favor.
Esperàvem un canvi en el segon temps en quant a joc, intensitat i domini del partit; res mes allunyat de la realitat. El Cornellà es va llençar pel segon i el va obtenir als set minuts del segon temps després de rematar de cap un davanter visitant, plàcidament, un centre d’un company en el llançament d’una falta.
L’Espanyol va pogué reduir diferències en l’única jugada amb cara i ulls que vam veure amb una internada d’Aitor que es marxar de dos contraris i va cedir a Juanjo però el seu xut col•locat però fluix es desviat pel meta visitant. Aquests minuts –que van coincidir amb la sortida del cadet de primer any, Jaffar – semblaven que portaven un canvi en la decoració del partit i que l’Espanyol es tornava a fer amb les regnes del partit i inclòs vàrem veure una acció en la que Jaffar va tenir un bon detall tècnic dins l’àrea però el seu remat va ser defectuós.
Però tot va ser un miratge passatger i de nou els del Baix Llobregat es van fer amb el control del joc, del partit i finalment de l’eliminatòria quan van aconseguir el tercer gol en una embolicada jugada en la que el llançament d’una falta no va saber la cobertura perica rebutjar. Abans, el meta José ja havia salvat del desastre als espanyolistes rebutjant un remat a boca de canó dels visitants en una fase de total domini del Cornellà al que el 0-2 no li valia pel doble valor dels gols en camp contrari. Els tres gols van néixer de diverses faltes i la cobertura espanyolista no va estar gens encertada.
Amb l’Espanyol fora de la final, els blanc-i-blaus es van llençar a l’atac i el Cornellà lògicament es va replegar i un servei de cantonada executat per Juanjo es rematat en la frontal de la petita per Jaffar als núvols.
En els darrers instants en un llarg afegit, l’Espanyol gaudiria de dos ocasions per marcar: Un xut de Mesa fora que surt a mig metre del pal esquer, i un xut en el darrer sospir del partit que no té el caprici del destí d’acabar dins, per molt poc. Coneixent la casa, poc ens hagués solucionat potser el tema un gol en el darrer segon, ja que de ben sabut és la facilitat per perdre a les tandes de penals, mal endèmic del nostre club en totes les categories. Hagués sigut morir a l’altre riba del riu, però al menys quedava aquesta possibilitat encara que fos llunyana, per classificar-se per la final. El gol no va arribar, i davant la celebració eufòrica dels espectadors del Cornellà – no era per menys – i la lògica decepció dels locals amb el xiulet final, es va acabar aquest encontre que deixava fora de la final per primer cop en molt de temps (ignoro si ha succeït abans i agrairia si algú ho sap i té dades) al RCD Espanyol del campionat de Catalunya Cadet.
RCD Espanyol: José, Albarrán, Pifa, Rubén, Aitor, Alex, Javi, Juanjo, Oscar Medina, Miravent i Manel.
Substitucions: Al començar el segon temps (m’41), Mesa i Adrián Ruiz ocupen els llocs del lesionat Alex i Javi. En el m. 48, Jaffar surt per Oscar Medina.
Gols: 0-1, m. 15; 0-2, m.47; 0-3, m. 64.
Incidències: Partit de tornada de les Semifinals del Campionat de Catalunya en categoria cadet. Camp tercer de la Ciutat Esportiva de Sadrià. L’Espanyol comptava amb una renda d’1-3 que no va saber mantenir.
.jpg)
6 comentaris:
¡¡¡¡¡¡Morales dimissió!!!!!!!
El cadete A del Espanyol eliminado de la Copa Catalunya. Por primera vez en la Historia un equipo del RCDE no disputara la final de la Copa Catalunya.Diremos que es una prueba mas de la nefasta gestion de Morales. Pero no es cierto. este equipo lo hizo Casanova a golpe de talonario hace 2 años.Deshizo un equipo campeon para traer 12 chavales que supusieron un gasto cercano a los 30.000 € mensuales para ganar una liga en Preferente (donde no jugaba el Barça) Este año el Barça nos saco 20 puntos.Ayer solo faltaron Arroyo y Lucho para perder en casa contra el Cornella por 0 a 3.El Cornella un equipo que sus jugadores pagan por jugar , un equipo del cinturon de BCN nos barrio del campo.
Por eso no creo que valga la pena gastar tanto antes de juveniles.
Pepe Gaitas
Como me alegro de la campaña que ha hecho el equipo!!!!,sobre todo y unicamente por los cracks de entrenadores(tandem Fran-Kiko)y por el "impresentable" y "poca persona" del Morales y sus "lacayos".Por los chavales me sabe muy mal como han acabado,pero por Fran-Kiko y la gestion de los "poco responsables"...que se jodan.
A ti Fran hay que felicitarte por la manera que trataste a Sandro,Jacobs y Coco....eres un falso de pacotilla,pero el tiempo pone a cada uno en su sitio y espero que acabes como te mereces,pero tu sigue aqui bien enganchadito a la "sillita Morales"...
Bueno,si algun enchufadito lee esto y se lo quiere hacer llegar a Fran que lo informe,y aconsejar al muchacho que se recicle para el año proximo o casi mejor que lo deje y se dedique a otra cosa.
Animos jugadores y suerte para la proxima campaña!!!!
Sentiment Perico deixa llibertat als seus lectors i naturalment dret a rèplica als interesats en l'assumpte, però no té per que compartir necessariament les declaracions i adjetius que es facin servir ni en un sentit ni en altre dels nostres lectors.
Salutacions.
He leido a anonimo y creo que esta muy dolido con los entrenadores ,pero no todos los jugadores piensan lo mismo a si que animo para fran y kiko y que tengais suerte la proxima temporada,y para los jugadores ,los que se queden otra temporada mucha suerte con el proximo entrenador y a la bajas suerte en su vida deportiva que hay muchos clubs .pronto diran si hay bajas y creo que algunos suben al juvenil A,josep m tenos informados gracias¡¡¡¡¡¡¡
Hola Josep M.en referncia aun comentario anonimo mencionando a mi hijo,Sergio ¨Coco¨Corella, tengo que dejar bien claro que el tratto deprtivo que ha tenido con LOS EMPLEADOS DE MI CLUB Kiko y Fran ha sido en todo momento de maximo respeto hacia su persona, este yo de acuerdo o no en temas deportivos, eso es y sera una apreciacion mia unicamente deportiva, puedo estar en desacuerdo de como se interpreta en MI CLUB el llevar en el pecho en el lado izquierdo de la camiseta nuestro escudo, de como se interpreta que nada mas entrar por la Ciudad Deportiva de Sadria no se les haya inculcado que somos el rcd espanyol, y eso viniendo de EMPLEADOS DE MI CLUB, podra ser criticado o no, pero para eso tienen unos Jefes superiores por encima de ellos que son los que los han de juzgar o alabar, pero en mi caso personal no tengo ni tenemos nada que reprochar DEPORTIVAMENTE a ninguno de los cuerpos tecnicos que ha tenido en los 4 años que ha estado, y en el caso del cuerpo tecnico del cadete A me guste o no me gusten decisiones tecnicas como socio que soy del c lub las tengo que acatar, de todos los entrenadores que ha tenido, si de unos ha sacado de provecho un 80% y de otros un 10% , lo que tengo claro es que de todos ha aprendido algo que espero que en un futuro le sirva para bien. Puedo entender el malestar de otras personas , y quiero dejar bien claro que en mi caso este o no de acuerdo en temas deportivos, no tengo nada que reprochar con el trato que ha recibido mi hijo como persona. Una cosa si que quiero dejar clara a los que sigan en MI CLUB, como jugadores o como empleados, y es que el mural que dice La forca d´un sentiment no es un poster, es algo que se debe inculcar a todos aquellos que pertenezcan al club, como jugadores, y sobre todo EMPLEADOS ASALARIADOS DEL RCD ESPANYOL. Nada mas , creo que lo he dejado bien claro, un saludo a todos y VISCA L´ESPANYOL.
Fernando Corella Ridao. socio 18042 y 18043.
Publica un comentari a l'entrada