RCD ESPANYOL: 3 - RAYO VALLECANO: 1
CAMPIONES !!!
El RCD Espanyol s’ha fet amb la cinquena Copa de la Reina de la seva historia en vèncer per 3-1 a un Rayo Vallecano que ha anat sempre a remolc de les espanyolistes. Les de Oscar Aja han obtingut la revenja de la trista pèrdua de la Superlliga a mans de les madrilenyes.
Premi per Lara
La jugadora més veterana de l’equip, i perica com poques, ha sortit en l’onze inicial. Oscar Aja ha apostat amb una línia ofensiva en la que intercanviaven posicions Pamela, Mery, i Vero, jugant la gallega en moltes ocasions com jugadora més avançada. Per la seva part, Pedro Martínez ha alineat l’equip de gala, amb la única absència de Sonia Bermudez.
L’Espanyol ha sortit a pel partit i sense especular. De fet el domini durant els set primers minuts ha correspost al conjunt blanc-i-blau.
Gol d’Ane que marca el camí del triomf
Per que ha estat al minut set, quan una falta en línia de tres quarts per la dreta de l’atac perico, penjada per la capitana Míriam, que han anat varies jugadores al remat i davant la mitja sortida erràtica d’Alicia, Ane remata al fons de la porteria arribant abans que la meta del conjunt madrileny.
La final prenia color blanc-i-blau, i tots sabem lo important que és marcar primer en dos conjunts que han demostrat al llarg de la temporada la seva igualtat.
L’Espanyol ho passa força malament una estona..
Però amb el gol, el Rayo ha obert línies i l’Espanyol s’ha tirat enrera perillosament i han tingut lloc uns deu minuts en els que l’Espanyol ha patit molt i ho passat força malament.
Un xut llunyà blocat per Mariajo, després en altre jugada Ane arriba tard a cobrir a Natalia i li dona preciosos segons per rematar creuat sortint la bola ajustada al pal esquerra de Mariajo. El Rayo posa setge a la porteria i disposa d’ocasions com una passada d’Adriana a Natalia que profunditza, arriba a línia de fons, centra i Torrejón remata taponant la centrada sortint la pilota a còrner i a punt d’introduir-se dins la porteria espanyolista.
El Rayo causa estralls a la defensa espanyolista molt insegura i de nou Adriana arriba a línia de fons i deixa enrera a Natalia que xuta tal com li ve, i Sara Monforte evita el gol interceptant la rematada i enviant a còrner. Adriana ho prova amb un xut però surt desviat a l’esquerra de la meta sabadellenca.
Vero protagonista
L’Espanyol mica a mica, agafa aire; el Rayo disminueix el seu constant atac, i l’Espanyol sembla respirar quan en un contracop Vero xuta alt (22’) i posteriorment en altre jugada de contraatac una passada en profunditat per la gallega i entre Alicia i un cop superada Chave, la espanyolista col•loca la seva rematada, però la portera toca lo just per que la bola s’acabi estavellant en el pal dret de la porteria i no entri.
Aquesta jugada mostra les carències defensives d’un Rayo obert, i anima a les espanyolistes que comencen a controlar més el joc, a sortir amb la pilota controlada i a llençar pilotes en profunditat trencant l’esquena del rival. Una pilota de Conti es a punt de ser aprofitada per Mery que no arriba per molt poc tot sola en una passada un pèl defectuosa en la frontal de l’àrea.
El Rayo que ja li costava arribar molt més ho intenta amb un xut d’Ana Romero “Willy” que surt per sobre el travesser amb potència.
Jugada clau
En una jugada fortuïta, es lesionen Vero i Keka. La migcampista Cristina Vega “Keka” s’emporta la pitjor part. El tècnic no fa el canvi esperant la seva recuperació. L’Espanyol un cop la pilota es torna a posar en joc, es fa amb una pilota en la medul•lar i llença una pilota per Vero que passa en profunditat a Mery i la golejadora madrilenya tot caient-se a terra, remata ajustat al pal dret aconseguint el segon gol.
Martínez dona entrada a Sonia per la lesionada Keka. El Rayo té una ocasió precisament de la resen incorporada Sonia rematant a dos metres del segon pal una pilota molt passada difícil de controlar, molt alta.
L’Espanyol hagués pogut fer el tercer desprès que un contracop amb passada de Meseguer a Vero, aquesta posa la directa però en mig de dos defensores la seva vaselina se’n va per sobre el travesser.
Començament del segon temps, i cop molt dur
Als quaranta segons del segon període, Vero se’n va per cames, arriba fins la porteria i encarant Alícia remata amb la mala fortuna que un cop més la seva pilota acaba fent impacte a la base del pal i no entra. Hagués sigut el 3-0...
I d’un hipotètic 0-3, tres minuts després en un servei de cantonada, i un embolic dins l’àrea, la pilota li cau a Natalia que afusella a Mariajo i estableix el 2-1. Ja havia avisat un minut i escaig abans Natalia Pablos rematant de cap un servei de falta que havia blocat Maria José Pons.
Aquest gol corto-circuïta l’Espanyol. Nervis i més nervis, i la pilota que no dura gens a les d’Oscar Aja. El Rayo intenta aprofitar-ho davant un Espanyol molt replegat però tampoc disposa d’ocasions per establir l’empat.
Al contrari, serà Kenty Robles qui en una pilota refusada en una de les poques sortides del conjunt català, deixa anar un autèntic obús que toca Alícia i la bola torna a colpejar a la fusta, aquest cop al travesser.
Marta sentència.
El servei de cantonada l’executa Vero i Marta Torrejón en evident errada de marca de la cobertura madrilenya, remata de cap una pilota bombejada que s’acaba allotjant a l’escaire dreta de la porteria del Rayo.
Ara si, que aquest gol deixa tocat a les madrilenyes, i permet jugar al conjunt perico amb molta més comoditat. Aja havia realitzat el primer canvi substituint Kenty just abans del llançament del còrner per Sara Mérida que ha actuat en banda dreta i ho ha fet bé tapant les pujades del Rayo.
El conjunt rayista amb el pas inexorable dels minuts i tenint en compte que amb la calor i havent jugat un dia després, tenir que remuntar dos gols altre cop per forçar la pròrroga davant una defensa tant sòlida com la perica, se li ha fet coll amunt de manera ja irreversible.
Tot i que el tècnic del Rayo ha substituït una defensa central (Chabe) per una davantera (Jade Boho), les ocasions de gol han brillat per la seva absència davant un Espanyol molt ben possicionat i que ja jugava amb la moral. Tan sols diversos embolics en l’àrea en la que la seguretat per alt de Mariajo i el bon saber fer de la cobertura espanyolista han tret endavant qualsevol situació compromesa.
L’Espanyol podia haver arrodonit el marcador amb una centrada de Vero al segon pal que s’ha passejat sense que Lara al segon pal hagi pogut rematar. I d’aquesta manera s’ha arribat als deu darrers minuts de partit mentre ja es sentien els càntics de l’afició espanyolista celebrant un títol que ja no es podia escapar.
Amb deu els darrers 12 minuts
I si no fos poc, una altre escapada de Vero que es marxa tota sola al 83, i Alícia per evitar el gol ha de tallar la jugada amb la mà sortint fora de la seva àrea de càstig, veient targeta vermella directa i tenint que sortir la meta suplent Estefi.
En els darrers minuts (4 de temps afegit) Oscar Aja ha permès figurar en l’alineació que s’escriurà amb lletres d’or en la història espanyolista a Corredera, Olga Moreno i la portera suplent Marina Marimón.
Al final, celebració eufòrica de l’equip ( no es per menys ) i des d’aquí, aprofito per llençar un missatge a navegants. Senyors consellers, aprenguin i observin. Recolzin al senyor Ramió i al seu projecte. Els milions llençats per jugadors de mig pèl poc aporten a la glòria del club. Els pocs diners invertits en el femení, ens donen pàgines de glòria escrites amb lletres d’or. Prenguin nota. Felicitats Espanyol ! Felicitats noies i gent del femení!
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Mariajo; Kenty, Ane, Lara, Marta Torrejón, Sara Monforte; Meseguer, Míriam; Conti, Vero, i Mery.
Substitucions: Sara Mérida per Kenty, m.63; Corredera per Conti, m. 90; Olga Moreno per Vero, m. 92; Marina per Mariajo, m. 94.
Rayo Vallecano: Alicia; Melisa, Chave, Burgos, Vanesa, Sandra Vilanova, Keka, Alexandra, Willy, Natàlia i Adriana.
Substitucions: Sonia per KeKa, m. 29; Jade per Chabe, m. 66; Estefi (ps) per Willy, m. 83.
Gols: 1-0: Ane, m. 7; 0-2: Mery, m. 30; 2-1: Natalia, m. 49; 3-1 Marta Torrejón, m.64.
Àrbitre: Asier Izturiz Latorre, de la territorial basca, acompanyat en bandes per Aitor Villate i Rubén Pérez Calvo. Ha mostrat cartolines grogues a Conti, m. 43, Vero, m. 72, Natalia, m. 74, Sandra Vilanova, m. 77. Vermella directa a la portera Alícia, m. 83.
Incidències: Polideportivo Artunduaga, Basauri, Biscaia. Final del Campionat d’Espanya Copa de la Reina de futbol femení. La ciutat biscaïna, en plenes festes del mig mil•lenari, ha estat la seu d’aquesta final a quatre. Un cop més, SS. MM. La Reina, Sofia de Grecia, absenta en el torneig que porta el seu nom. Ni estava ni se l’esperava; Ha arribat la televisió al futbol femení, ara només falta la més alta magistratura de l‘Estat...
Final retransmesa en directe per Televisió de Catalunya pel Canal 33. Avui ha estat a l’alçada de les circumstàncies i així ho fem notar. Aquí es diu tan si és, com si no és.
L’Espanyol ha jugat amb la seva primera samarreta, mentre el Rayo Vallecano ho ha fet amb la segona indumentària.
Presència de seguidors espanyolistes que han celebrat el títol i han recolzat l’equip en els moments més delicats. Un cop més, com en els altres encontres abans de començar, s’ha recordat la campanya contra la violència de gènere.
Míriam Diéguez ha recollit la Copa després dels actes protocol•laris de lliurament de guardons i medalles. Aquesta és la cinquena Copa (per quatre dels nois en 109 anys), i la vuitena final disputada. Cinquena final en la darrera dècada i tercer títol en els darrers deu anys. Segon títol de copa consecutiu al que es suma a les aconseguides en 1995-96 i 1996-97.
El RCD Espanyol s’ha fet amb la cinquena Copa de la Reina de la seva historia en vèncer per 3-1 a un Rayo Vallecano que ha anat sempre a remolc de les espanyolistes. Les de Oscar Aja han obtingut la revenja de la trista pèrdua de la Superlliga a mans de les madrilenyes.
Premi per Lara
La jugadora més veterana de l’equip, i perica com poques, ha sortit en l’onze inicial. Oscar Aja ha apostat amb una línia ofensiva en la que intercanviaven posicions Pamela, Mery, i Vero, jugant la gallega en moltes ocasions com jugadora més avançada. Per la seva part, Pedro Martínez ha alineat l’equip de gala, amb la única absència de Sonia Bermudez.
L’Espanyol ha sortit a pel partit i sense especular. De fet el domini durant els set primers minuts ha correspost al conjunt blanc-i-blau.
Gol d’Ane que marca el camí del triomf
Per que ha estat al minut set, quan una falta en línia de tres quarts per la dreta de l’atac perico, penjada per la capitana Míriam, que han anat varies jugadores al remat i davant la mitja sortida erràtica d’Alicia, Ane remata al fons de la porteria arribant abans que la meta del conjunt madrileny.
La final prenia color blanc-i-blau, i tots sabem lo important que és marcar primer en dos conjunts que han demostrat al llarg de la temporada la seva igualtat.
L’Espanyol ho passa força malament una estona..
Però amb el gol, el Rayo ha obert línies i l’Espanyol s’ha tirat enrera perillosament i han tingut lloc uns deu minuts en els que l’Espanyol ha patit molt i ho passat força malament.
Un xut llunyà blocat per Mariajo, després en altre jugada Ane arriba tard a cobrir a Natalia i li dona preciosos segons per rematar creuat sortint la bola ajustada al pal esquerra de Mariajo. El Rayo posa setge a la porteria i disposa d’ocasions com una passada d’Adriana a Natalia que profunditza, arriba a línia de fons, centra i Torrejón remata taponant la centrada sortint la pilota a còrner i a punt d’introduir-se dins la porteria espanyolista.
El Rayo causa estralls a la defensa espanyolista molt insegura i de nou Adriana arriba a línia de fons i deixa enrera a Natalia que xuta tal com li ve, i Sara Monforte evita el gol interceptant la rematada i enviant a còrner. Adriana ho prova amb un xut però surt desviat a l’esquerra de la meta sabadellenca.
Vero protagonista
L’Espanyol mica a mica, agafa aire; el Rayo disminueix el seu constant atac, i l’Espanyol sembla respirar quan en un contracop Vero xuta alt (22’) i posteriorment en altre jugada de contraatac una passada en profunditat per la gallega i entre Alicia i un cop superada Chave, la espanyolista col•loca la seva rematada, però la portera toca lo just per que la bola s’acabi estavellant en el pal dret de la porteria i no entri.
Aquesta jugada mostra les carències defensives d’un Rayo obert, i anima a les espanyolistes que comencen a controlar més el joc, a sortir amb la pilota controlada i a llençar pilotes en profunditat trencant l’esquena del rival. Una pilota de Conti es a punt de ser aprofitada per Mery que no arriba per molt poc tot sola en una passada un pèl defectuosa en la frontal de l’àrea.
El Rayo que ja li costava arribar molt més ho intenta amb un xut d’Ana Romero “Willy” que surt per sobre el travesser amb potència.
Jugada clau
En una jugada fortuïta, es lesionen Vero i Keka. La migcampista Cristina Vega “Keka” s’emporta la pitjor part. El tècnic no fa el canvi esperant la seva recuperació. L’Espanyol un cop la pilota es torna a posar en joc, es fa amb una pilota en la medul•lar i llença una pilota per Vero que passa en profunditat a Mery i la golejadora madrilenya tot caient-se a terra, remata ajustat al pal dret aconseguint el segon gol.
Martínez dona entrada a Sonia per la lesionada Keka. El Rayo té una ocasió precisament de la resen incorporada Sonia rematant a dos metres del segon pal una pilota molt passada difícil de controlar, molt alta.
L’Espanyol hagués pogut fer el tercer desprès que un contracop amb passada de Meseguer a Vero, aquesta posa la directa però en mig de dos defensores la seva vaselina se’n va per sobre el travesser.
Començament del segon temps, i cop molt dur
Als quaranta segons del segon període, Vero se’n va per cames, arriba fins la porteria i encarant Alícia remata amb la mala fortuna que un cop més la seva pilota acaba fent impacte a la base del pal i no entra. Hagués sigut el 3-0...
I d’un hipotètic 0-3, tres minuts després en un servei de cantonada, i un embolic dins l’àrea, la pilota li cau a Natalia que afusella a Mariajo i estableix el 2-1. Ja havia avisat un minut i escaig abans Natalia Pablos rematant de cap un servei de falta que havia blocat Maria José Pons.
Aquest gol corto-circuïta l’Espanyol. Nervis i més nervis, i la pilota que no dura gens a les d’Oscar Aja. El Rayo intenta aprofitar-ho davant un Espanyol molt replegat però tampoc disposa d’ocasions per establir l’empat.
Al contrari, serà Kenty Robles qui en una pilota refusada en una de les poques sortides del conjunt català, deixa anar un autèntic obús que toca Alícia i la bola torna a colpejar a la fusta, aquest cop al travesser.
Marta sentència.
El servei de cantonada l’executa Vero i Marta Torrejón en evident errada de marca de la cobertura madrilenya, remata de cap una pilota bombejada que s’acaba allotjant a l’escaire dreta de la porteria del Rayo.
Ara si, que aquest gol deixa tocat a les madrilenyes, i permet jugar al conjunt perico amb molta més comoditat. Aja havia realitzat el primer canvi substituint Kenty just abans del llançament del còrner per Sara Mérida que ha actuat en banda dreta i ho ha fet bé tapant les pujades del Rayo.
El conjunt rayista amb el pas inexorable dels minuts i tenint en compte que amb la calor i havent jugat un dia després, tenir que remuntar dos gols altre cop per forçar la pròrroga davant una defensa tant sòlida com la perica, se li ha fet coll amunt de manera ja irreversible.
Tot i que el tècnic del Rayo ha substituït una defensa central (Chabe) per una davantera (Jade Boho), les ocasions de gol han brillat per la seva absència davant un Espanyol molt ben possicionat i que ja jugava amb la moral. Tan sols diversos embolics en l’àrea en la que la seguretat per alt de Mariajo i el bon saber fer de la cobertura espanyolista han tret endavant qualsevol situació compromesa.
L’Espanyol podia haver arrodonit el marcador amb una centrada de Vero al segon pal que s’ha passejat sense que Lara al segon pal hagi pogut rematar. I d’aquesta manera s’ha arribat als deu darrers minuts de partit mentre ja es sentien els càntics de l’afició espanyolista celebrant un títol que ja no es podia escapar.
Amb deu els darrers 12 minuts
I si no fos poc, una altre escapada de Vero que es marxa tota sola al 83, i Alícia per evitar el gol ha de tallar la jugada amb la mà sortint fora de la seva àrea de càstig, veient targeta vermella directa i tenint que sortir la meta suplent Estefi.
En els darrers minuts (4 de temps afegit) Oscar Aja ha permès figurar en l’alineació que s’escriurà amb lletres d’or en la història espanyolista a Corredera, Olga Moreno i la portera suplent Marina Marimón.
Al final, celebració eufòrica de l’equip ( no es per menys ) i des d’aquí, aprofito per llençar un missatge a navegants. Senyors consellers, aprenguin i observin. Recolzin al senyor Ramió i al seu projecte. Els milions llençats per jugadors de mig pèl poc aporten a la glòria del club. Els pocs diners invertits en el femení, ens donen pàgines de glòria escrites amb lletres d’or. Prenguin nota. Felicitats Espanyol ! Felicitats noies i gent del femení!
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Mariajo; Kenty, Ane, Lara, Marta Torrejón, Sara Monforte; Meseguer, Míriam; Conti, Vero, i Mery.
Substitucions: Sara Mérida per Kenty, m.63; Corredera per Conti, m. 90; Olga Moreno per Vero, m. 92; Marina per Mariajo, m. 94.
Rayo Vallecano: Alicia; Melisa, Chave, Burgos, Vanesa, Sandra Vilanova, Keka, Alexandra, Willy, Natàlia i Adriana.
Substitucions: Sonia per KeKa, m. 29; Jade per Chabe, m. 66; Estefi (ps) per Willy, m. 83.
Gols: 1-0: Ane, m. 7; 0-2: Mery, m. 30; 2-1: Natalia, m. 49; 3-1 Marta Torrejón, m.64.
Àrbitre: Asier Izturiz Latorre, de la territorial basca, acompanyat en bandes per Aitor Villate i Rubén Pérez Calvo. Ha mostrat cartolines grogues a Conti, m. 43, Vero, m. 72, Natalia, m. 74, Sandra Vilanova, m. 77. Vermella directa a la portera Alícia, m. 83.
Incidències: Polideportivo Artunduaga, Basauri, Biscaia. Final del Campionat d’Espanya Copa de la Reina de futbol femení. La ciutat biscaïna, en plenes festes del mig mil•lenari, ha estat la seu d’aquesta final a quatre. Un cop més, SS. MM. La Reina, Sofia de Grecia, absenta en el torneig que porta el seu nom. Ni estava ni se l’esperava; Ha arribat la televisió al futbol femení, ara només falta la més alta magistratura de l‘Estat...
Final retransmesa en directe per Televisió de Catalunya pel Canal 33. Avui ha estat a l’alçada de les circumstàncies i així ho fem notar. Aquí es diu tan si és, com si no és.
L’Espanyol ha jugat amb la seva primera samarreta, mentre el Rayo Vallecano ho ha fet amb la segona indumentària.
Presència de seguidors espanyolistes que han celebrat el títol i han recolzat l’equip en els moments més delicats. Un cop més, com en els altres encontres abans de començar, s’ha recordat la campanya contra la violència de gènere.
Míriam Diéguez ha recollit la Copa després dels actes protocol•laris de lliurament de guardons i medalles. Aquesta és la cinquena Copa (per quatre dels nois en 109 anys), i la vuitena final disputada. Cinquena final en la darrera dècada i tercer títol en els darrers deu anys. Segon títol de copa consecutiu al que es suma a les aconseguides en 1995-96 i 1996-97.
.jpg)
4 comentaris:
Hola.Felicitats al RCD Espanyol Femení
perquè ha guanyat la copa de la reina
jugant bé, dominant el partit
des del principi fins al final,
ha tingut moltes ocasions, podria
haver estat una golejada d'autèntic
escàndol.Tenim millors jugadores.
Els 3 golassos han estat espectaculars.
Avui han fet bon arbitratge,
no com a la final de la Superlliga.
Si no hagués estat pel
incompetent de l'àrbitre Rebollo
Lopez aquest any haguéssim fet
doblet i jugaríem l'any que ve
a la Champions, si ens hagués
xiulat els 2 penals que ens van fer
i hagués anul.lat el gol rayista
x faltar en atac.Al final l'únic
que es va queixar per això a la Federació Espanyola
de Futbol vaig ser jo a través d'e-mail.
Llàstima que els dirigents del RCD Espanyol
ho hagin fet tan malament, mentre el Rayo
els posaven busos gratuïts, aquests incompetents
no han posat bus del RCD Espanyol ni
pagant, estan malbaratant els diners en
contractes multimilionaris a coordinadors
de futbol base, que l'únic que fan
és a enviar al B a 3 ª.Posen el partit de juvenils
contra l'Atlètic de Madrid i demanen
el suport del públic el mateix dia de la final,
quan els juvenils el seu horari
habitual és el diumenge.
Hauria d'haver
dimissions ya.Fins després. Jose Carrera.
Meravellós, fantàstic... hem guanyat un títol(la temporada no podia finalitzar sense guanyar qualsevol trofeu després de la bonissima competició de lliga.
A més, guayem amb un 3-1 que demostra que això de la superlliga, a més d'injust, no té sentit.
¡¡¡¡¡Morales, aprende de Ramió !!!!
Enhorabona pel femení!
Tot i que sempre hi ha gent que sobra, com és el cas de la "senyora" Titi Camuñez. Una vergonya que una persona tan maleducada i mentidera com ella estigui al club i s'emporti el elogis inmerescuts que li brinda la web del club i molts dels mitjans. En fi...som l'Espanyol!
Enhorabona a les noies i als aficionats del femení i Titi fora ja!
Publica un comentari a l'entrada