dimecres, 2 de juny del 2010

L'ESPANYOL JUGARÀ LA FINAL

Foto d'arxiu:
Un gol de Mery, que val seu pes en or, classifica l'Espanyol per la final.




RCD Espanyol Femení: 1 – FC Barcelona: 0

FINALISTES!!!
El RCD Espanyol es va classificar ahir tarda per la gran final de la Copa de la Reina, en derrotar en un partit molt igualat, al FC Barcelona, per un gol a zero.
Les espanyolistes van necessitar setanta minuts per pogué trencar la igualada davant un conjunt, el barcelonista, que li posar molt difícil les coses a l’equip d’Oscar Aja.

Vergonyosa un cop més aquesta Real Federación Española de Fútbol que tenim que sofrir. No solament es permeten fer disputar aquesta competició entre setmana sense que les aficions tinguin materialment temps per poder organitzar-se, que les jugadores hagin tingut que fer equilibris per pogué estar present ajornant la feina o els estudis, si no que a sobre prenen descaradament posició els rectors de l’àrea de comunicació donant com a noticia que el gol espanyolista va ser precedit d’una clara mà de la pròpia autora del gol espanyolista. Llenço una pregunta (i ara no es una pregunta “impertinent” sino ben directa a aquests impresentables de la web oficial de la RFEF i en castellà per que ho entenguin): ¿Por que no dijeron con la misma contundència grafica que el gol de Adriana Martín vino precedido de una clara falta? O sigui, encapçalant el titular i en lletra negreta...

Dit això, parlem del partit. Oscar Aja va alinear l’onze de les darreres jornades, apostant per Ane al darrera i amb Mery a la davantera, es a dir, mantenint les dues novetats que va introduït en les jornades darreres respecta a l’onze clàssic de la segona fase de la competició de lliga. Per contra Xavi Llorens va alinear gairebé clavada l’alineació que ahir Sentiment Perico va avançar amb només una novetat: La inclusió de la ex del RCD Espanyol B, Carol Férez, en lloc d’una peça del mig del camp (Silvia Doblado). La resta, les esmentades en la crònica d’ahir.

La primera jugada de perill, va ser per Mery als vuit minuts amb un llançament desviat buscant l’escaire que va sortir fora després de guanyar la posició arribant abans que la defensora barcelonista. L’Espanyol va sortir dominant el joc amb un Barcelona ben posicionat, que va tenir la primera aproximació en un innocent remat de Carol que aturar sense problemes la meta culer.

La primera clara ocasió de gol del partit va ser per Vero als 19’ quan remata i Laura Ráfols en una sensacional intervenció toca lo just amb la punta dels dits per que l’esfèrica surti lliscant el travesser i acabi a còrner.

Amb el pas dels minuts, el Barcelona va saber refer-se, va acabar taponant totes possibles les vies d’aigua i va sortir sencer en aquest primer temps, en el que cada cop l’Espanyol va anar apagant-se e inclòs en diverses fases va ser el Barcelona qui va tenir la possessió de la bola sense això si, perill per la meta Mariajo. En el tram final del primer temps, van reaccionar de nou les blanc-i-blaves que van disposar de dues oportunitats en jugades de Mérida que no arriba per poc de cap Conti, i en xut de Meseguer molt perillós que rebota en una defensora acabant a còrner executat per Vero i rematat per Monforte en mig de molts refusos i de cap Mery a les mans de Rafols.

En el segon període semblava que la decoració canviaria més tenint en compte que l’Espanyol va estar apunt d’inaugurar el marcador amb un llançament magistral de lliure directe a càrrec de Vero que s’estavellà al travesser. Però els minuts anaven passant i el gol no arribava i el domini no es transformava en quelcom positiu. Per part blaugrana, Mari Paz ho va intentar amb una vaselina i poc més. L'Espanyol va disposar mitjançant Vero de la més clara, en dues rematades, al no fer-se amb la bola Rafols en una sortida i salvar la lateral esquerrana Rocío.

Xavi Llorens ha fet un doble canvi al 65’, donant entrada a Lilo, i a la jove jugadora del filial Olga (autora del primer gol a San Mamés) però als pocs minuts s’ha trobat amb el gol perico que a bon segur li haurà trastocat els plans...
Per que Mery a falta de vint minuts per la fi de l’encontre recupera una esfèrica que intenta rebutjar la portera barcelonista en una jugada desgraciada pels interessos barcelonistes i amb la polèmica de si li va fregar o no al braç, marca el únic gol espanyolista.

L’Espanyol va aguantar bé el marcador en el darrer quart d’hora, va replegar línies i el FC Barcelona (quin remei tenia!) va tenir que obrir línies i intentar cercar el gol del empat sense que pogué superar la defensa espanyolista que aquest cop tenia la lliçó ben apressa i no va cometre cap tipus d’errada. L’Espanyol va intentar sentenciar en diversos contracops que a bon segur haguessin sigut letals, però per molt poc, van acabar anul•lats pel col•legiat a instàncies del jutge auxiliar per posició anti-reglamentària. Sobre tot, un de molt clar en el minut 91, quan Corredera des de la pròpia línia defensiva s’escapa, cedeix a Vero i aquesta dona la passada a Mery un pèl tard incorrent en l’esmentada infracció.

Al final, alegria perica, i decepció barcelonista en un igualat encontre. Les espanyolistes jugaran la cinquena final en la darrera dècada (Valencia, Estadi del Llevant- 2002, Valencia -Polideportivo Nazaret – 2006, Madrid –García de la Mata – 2007, Saragossa – Romareda - 2009) i vuitena en tot l’historial perico. Les vitrines espanyolistes esperen amb passió i il•lusió la cinquena, que molt probablement haurà de conquerir-se davant un Rayo que avui s’enfronta a un modest Torrejón en una semifinal totalment desigualada en quant a pressupost i potencial futbolístic.




Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol:
Mariajo; Kenty, Ane, Marta Torrejón, Sara Monforte; Meseguer, Míriam; Sara Mérida, Vero, Mery, i Pamela Conti.
Substitucions: Lara per Kenty, m. 69 i Marta Corredera per Conti, m. 86.

FC Barcelona: Laura Ráfols; Laura Gómez, Ani Escribano, Marta Unzúe, Rocío López; Esther Romero, Alicia Fuentes; Carol, Vicky, Melani Serrano i Mari Paz.
Substitucions: María Líria “Lilo” per Carol i Olga per Melanie, m. 65 respectivament.

Àrbitre: Ander Zarrabetia Arriteta adscrit al comitè territorial basc, amb Alonso Álvarez i Garikoitz Sauto com a jutges auxiliars. Va mostrar cartolines grogues a Alicia, m. 50 per part culer i a Monforte, m. 56 per part perica.

Gol: 1-0: Mery, m. 70.

Incidències: Final a quatre de la Copa de la Reina. Polideportivo Artunduaga, Basauri (Biscàia). Primera Semifinal amb participació catalana. En la llotja com a màxim responsable del RCE Espanyol, el conseller encarregat del futbol femení, Josep Ramió.


Partit ofert en directe per “La otra”, segon canal de Telemadrid (que si ha sabut estar a l’alçada de la situació) i per Teledeporte en horari nocturn de les 23:50 quan durant la tarda i vespre han donat dues vegades seguides el mateix encontre de Rafa Nadal (primer en directe i després en diferit). Televisió de Catalunya un cop més ha tingut bon ull i ha evitat als seus seguidors barcelonistes passar una dolenta estona, i un cop més ha deixat a l’estacada als espanyolistes que també paguen impostos per mantenir a tots aquests dirigents de l’ens, totalment imprensentables.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

quinta final? no hem perdut cap final de les q hem disputat?

Anònim ha dit...

HOLA ESPANYOLISTES/AS:
Felicitats al RCD Espanyol Femení que
ha guanyat amb claredat, amb bon joc,
justament i amb un gran gol, imposant
la superioritat perica enfront les culers.
Esperem que sigui la cinquena copa de la
reina de les 6 últimes jugades als últims
10 deu anys, només vam perdre a Madrid
amb el robatori de l'àrbitre a favor del
LLevant.
Fins després.Jose Carrera

Anònim ha dit...

Hola pericos/ques:
Les copes guanyades x les nostres jugadores del RCD Espanyol van ser els anys
1996, 1997, 2006, 2009.
Adéu.Jose Carrera

Josep Maria ha dit...

Saludos a todos. Quinta final en la última década.
Anteriormente habíamos jugado tres finales creo recordar de las que habíamos ganado dos (1996 i 1997). De la última década (la que estamos en Sadrià) hemos ganado dos y perdido dos.

Vam perdre també amic Carrera la 2001/02 (amb Xavi Alvarez, primera de Sadrià, terceres a la lliga, amb tot el escàndol federatiu que impedia a la sueca Ellin Edbloom jugar, al Estadi del Llevant 1-0 als darrers minuts davant el conjunt granota).

Anteriorment a Sadrià. Una perduda (Albacete) dos guanyades (Terrassa, i Arganda de Rei, davant Oroquieta i At. Malagueño respectivament).
Després de Sadrià (2001). Guanyades 2006 Nazaret davant Lagunak, i Romadera davant Prainsa 2009. Perdudes: Valencia davant Llevant 2002 i Madrid García de la Mata 2007 davant Llevant. PEr tant, es la vuitena final, cinquena en els darrers deu anys i de moment quatre guanyades i tres perdudes.
Salutacions.

Anònim ha dit...

La culpa de haberlas perdido es de Jaume Martínez...




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M