Els orígens del futbol femení espanyolista
El passat 9 de Juliol de 2009 en una de les visites al Nou Estadi de Cornellà – El Prat d’aquelles persones que van gaudir d’aquest privilegi (abans que la resta de socis i/ o accionistes del RCDE), en uns casos merescudament com en el que ens ocupa i en altres per disposar de línia directa i influències amb el poder establert, van visitar el flamant Estadi del RCD Espanyol acompanyats pel Conseller responsable del futbol femení espanyolista, senyor Josep Ramió, una delegació de membres del futbol femení espanyolista, entre ells, els veritables pares del futbol femení. Aquesta notícia va aparegué al web oficial del nostre club amb tot luxe de detalls, menys un, no menys important que després detallarem.
Aquests assistents que van visitar l’Estadi, van ser els senyors Francesc Oliva i Manuela Oliva, així com Manuela Berney, Lluís Oliva i Jordi Artigas, acompanyats de Fina Torres (l’ànima màter del femení durant dècades), Núria Oliva (filla dels fundadors) i diverses integrants del futbol femení espanyolista a nivell de jugadores i membres de la part tècnica, inclosa una jugadora que després de causar baixa del club mesos desprès, va celebrar efusivament un gol de l’empat del FCB contra nostre club al darrer minut i el seu pare s’ho passa d’allò més bé a les grades de Sadrià quan el Rayo Vallecano ens derrota a la final de la Superlliga; bé, això no tocava potser aquí, però tenia ganes de dir-ho... per que en aquest club els veritables pericos n’hem d’aguantar-ne moltes i si no que li preguntin a l’Anna Maria ...
El que no s’ha dit ni apareix en la web oficial del RCDE ni en cap dels llocs fins ara publicats en els que s’han citat els orígens del futbol femení al RCD Espanyol, és que des del moment de la seva fundació, va ser a la Gran Penya Espanyolista Manigua on es va aixoplugar l’incipient esport futbolístic femení lluny d’un RCDE que com la majoria d’entitats espanyoles encara es trobaven sota l’influencia del pensament únic masclista i a sobre en un delicat moment econòmic després que s’hagués recuperat la categoria de la Primera Divisió amb Josep Fuster (a veure si el senyor Morales s’assabenta de la historia del nostre club) i amb la posterior arribada de Don Manuel Meler a la Presidència (amb l’equip ja a la màxima categoria), es decidís la supressió de les Seccions històriques que tants èxits, títols i prestigi ens van donar. Per tant per un i altre motiu, l’Espanyol trigaria forces anys a fer seva aquesta secció (època Julio Pardo anys 90) i no seria fins la construcció de la Ciutat Esportiva (2001 amb Sánchez Llibre) que gaudiria d’uns drets equiparables a la resta del ja llavors mimat futbol base espanyolista.
La veritat sempre treu el cap
Aquesta informació per desconeixement, ignorància o per omissió interessada, ha estat silenciada fins avui; verificada i contrastada al fer-me amb còpia d’uns documents en els que es certifica oficialment que va ser la GPE Manigua el primer lloc on va romandre el futbol femení, encara que a dia d’avui no hagi estat prou valorat ni agraït mai tal fet.
El document en qüestió diu:
"Don Antonio Ruiz Fernández..... Secretario de la Gran Peña Españolista Manigua, radicada en esta ciudad, calle Córcega n 414, 2piso,
Certifica:
Que en el Libro de Actas, a su custodia confiado, aparece la de fechaonce de Octubre de mil novecientos setenta y uno, que en su parte bastante, dice así: “Por el Sr. Presidente se dá cuenta del deseo expresado por algunos socios de constituir la SECCION FMENINA DE FUTBOL dado el entusiasmo que ha despertado, entre el elemento juvenil femenino la práctica de dicho deporte, los cuales desean agruparse debidamente y a los que préviamente se les cedió una de nuestras dependencias, para que celebraran sus reuniones” ...
Posteriorment diu ... “Acuerdan, a los fines tutelares expuestos, que el Presidente nato de dicha Sección, sea el Presidente de la Gran Peña Españolista Manigua y se nombran dos vocales natos para la Directiva de dicha sección, cuyos nombramientos recaen en D. Miguel Bieto Fortuny i D.Jorge Artigas Matifoll, los cuales aceptan”.
Les signatures del President i secretari i el segell oficial de la GPE Manigua acompanyen al document que porta per data, a la Ciutat de Barcelona, l’11 d’Octubre de 1971.
S’adjunta posteriorment, document de la primera reunió celebrada el 13 d’Octubre de 1971 en el local social de la GPE Manigua al Carrer Còrsega, en la que van assistir els senyors Pedro Escudero, Francisco Oliva Nadal, Francisco Camúñez Marín, Julián Arcas Sánchez, Miguel Bieto Fortuny, Agustín Casaballs Peña, i Jorge Artigas Matifoll, i les senyores Rosario Bocanegra, i Rosa María Eroles i van prendre els següents acords:
El passat 9 de Juliol de 2009 en una de les visites al Nou Estadi de Cornellà – El Prat d’aquelles persones que van gaudir d’aquest privilegi (abans que la resta de socis i/ o accionistes del RCDE), en uns casos merescudament com en el que ens ocupa i en altres per disposar de línia directa i influències amb el poder establert, van visitar el flamant Estadi del RCD Espanyol acompanyats pel Conseller responsable del futbol femení espanyolista, senyor Josep Ramió, una delegació de membres del futbol femení espanyolista, entre ells, els veritables pares del futbol femení. Aquesta notícia va aparegué al web oficial del nostre club amb tot luxe de detalls, menys un, no menys important que després detallarem.
Aquests assistents que van visitar l’Estadi, van ser els senyors Francesc Oliva i Manuela Oliva, així com Manuela Berney, Lluís Oliva i Jordi Artigas, acompanyats de Fina Torres (l’ànima màter del femení durant dècades), Núria Oliva (filla dels fundadors) i diverses integrants del futbol femení espanyolista a nivell de jugadores i membres de la part tècnica, inclosa una jugadora que després de causar baixa del club mesos desprès, va celebrar efusivament un gol de l’empat del FCB contra nostre club al darrer minut i el seu pare s’ho passa d’allò més bé a les grades de Sadrià quan el Rayo Vallecano ens derrota a la final de la Superlliga; bé, això no tocava potser aquí, però tenia ganes de dir-ho... per que en aquest club els veritables pericos n’hem d’aguantar-ne moltes i si no que li preguntin a l’Anna Maria ...
El que no s’ha dit ni apareix en la web oficial del RCDE ni en cap dels llocs fins ara publicats en els que s’han citat els orígens del futbol femení al RCD Espanyol, és que des del moment de la seva fundació, va ser a la Gran Penya Espanyolista Manigua on es va aixoplugar l’incipient esport futbolístic femení lluny d’un RCDE que com la majoria d’entitats espanyoles encara es trobaven sota l’influencia del pensament únic masclista i a sobre en un delicat moment econòmic després que s’hagués recuperat la categoria de la Primera Divisió amb Josep Fuster (a veure si el senyor Morales s’assabenta de la historia del nostre club) i amb la posterior arribada de Don Manuel Meler a la Presidència (amb l’equip ja a la màxima categoria), es decidís la supressió de les Seccions històriques que tants èxits, títols i prestigi ens van donar. Per tant per un i altre motiu, l’Espanyol trigaria forces anys a fer seva aquesta secció (època Julio Pardo anys 90) i no seria fins la construcció de la Ciutat Esportiva (2001 amb Sánchez Llibre) que gaudiria d’uns drets equiparables a la resta del ja llavors mimat futbol base espanyolista.
La veritat sempre treu el cap
Aquesta informació per desconeixement, ignorància o per omissió interessada, ha estat silenciada fins avui; verificada i contrastada al fer-me amb còpia d’uns documents en els que es certifica oficialment que va ser la GPE Manigua el primer lloc on va romandre el futbol femení, encara que a dia d’avui no hagi estat prou valorat ni agraït mai tal fet.
El document en qüestió diu:
"Don Antonio Ruiz Fernández..... Secretario de la Gran Peña Españolista Manigua, radicada en esta ciudad, calle Córcega n 414, 2piso,
Certifica:
Que en el Libro de Actas, a su custodia confiado, aparece la de fechaonce de Octubre de mil novecientos setenta y uno, que en su parte bastante, dice así: “Por el Sr. Presidente se dá cuenta del deseo expresado por algunos socios de constituir la SECCION FMENINA DE FUTBOL dado el entusiasmo que ha despertado, entre el elemento juvenil femenino la práctica de dicho deporte, los cuales desean agruparse debidamente y a los que préviamente se les cedió una de nuestras dependencias, para que celebraran sus reuniones” ...
Posteriorment diu ... “Acuerdan, a los fines tutelares expuestos, que el Presidente nato de dicha Sección, sea el Presidente de la Gran Peña Españolista Manigua y se nombran dos vocales natos para la Directiva de dicha sección, cuyos nombramientos recaen en D. Miguel Bieto Fortuny i D.Jorge Artigas Matifoll, los cuales aceptan”.
Les signatures del President i secretari i el segell oficial de la GPE Manigua acompanyen al document que porta per data, a la Ciutat de Barcelona, l’11 d’Octubre de 1971.
S’adjunta posteriorment, document de la primera reunió celebrada el 13 d’Octubre de 1971 en el local social de la GPE Manigua al Carrer Còrsega, en la que van assistir els senyors Pedro Escudero, Francisco Oliva Nadal, Francisco Camúñez Marín, Julián Arcas Sánchez, Miguel Bieto Fortuny, Agustín Casaballs Peña, i Jorge Artigas Matifoll, i les senyores Rosario Bocanegra, i Rosa María Eroles i van prendre els següents acords:
“Constituir todos ellos, junto a las señoritas que practican el deporte del fútbol, la SECCIÓN FEMENINA DE FUTBOL de la Gran Peña Españolista Manigua, para lo cual, tienen la oportuna autorización de dicha entidad, según consta en el Libro de Actas de fecha, once de Octubre de mil novecientos setenta y uno”.
“Proceder a la constitución de la Junta Directiva de dicha sección” en la que figurava com a President el que en aquell moment ho era de la GPEM, i Pedro Escudero soci de l’Espanyol, com a Vicepresident, secretari el senyor Juan Algarra Bernabeu també soci del RCDE al igual que el Tresorer, el senyor Francisco Oliva Nadal. Comptador era Francisco Camúñez Marín i com a vocals, Miguel Nieto Fortuny, Jorge Artigas Matifoll i Agustín Casaballs - aquests tres darrers també socis del RCDE-, i Rosario Bocanegra. El mític Julián Arcas feia les funcions d’assessor tècnic, i la senyora Rosa María Eroles exercia com a Delegada.
Entre altres acords, van decidir (punt “f” del tercer document) reunir-se cada dijous a les 20:00 hores a la seu social de la GPE Manigua i si era festiu, a l’endemà. En el punt “G” fa menció a l’acord més important. Textualment es pot llegir ” Dicha sección y en su representación, la Junta Directiva nombrada, organizará y mantendrá un equip de fútbol femenino, que se denominará CLUB ESPAÑOL FEMENINO y quedará integrado, a los efectos de los torneos en que se desea participe, en la LIGA FEMENINA DE FUTBOL CATALANA.”
També es citava al punt “h”, la total autonomia administrativa sense interferències de la pròpia penya sobre la Junta Directiva. O sigui, el veritable document que acredita la fundació del futbol femení del RCD Espanyol amb la signatura de les persones que hi van participar-hi, acollit dins la GPE Manigua sense que la pròpia entitat espanyolista del RCDE es volgués implicar en el tema fins dècades després.
Em pregunto si tant costa esbrinar a vegades la veritat i fer-la saber reconeixent-la com a tal, en aquest mon? Tant costa quan es fa un exercici de memòria històrica, explicar-ho tot? Aquesta es la veritable història d’uns orígens, els del futbol femení del RCD Espanyol que posteriorment ha donat dies de glòria a l’entitat espanyolista, guanyant un títol de lliga, dos subcampionats de lliga, tres tercers llocs, lligues de grup en Nacional abans de la creació de la Superlliga, quatre Copes de la Reina, tres subcampionats de Copa de la Reina, quatre Copes de Catalunya i una participació en la màxima competició europea amb un novè lloc.
Conclusió final
Un grup de socis la van crear la Secció de Futbol Femení espanyolista i només en aquell moment la Gran Penya Espanyolista Manigua els hi va donar suport legal, llar social i tot el recolzament possible a la seva institució a aquells pioners del futfem espanyolista. Gràcies a ells, i a tots aquells i aquelles que desinteressadament, de manera altruista han format part d’aquesta secció i han donat lo millor de si mateixos en defensa d’uns colors, d’un escut i d’un nom trencant barreres socials, prejudicis dins i fora del nostre club, hem pogut gaudir els socis i aficionats amb el pas del temps dels èxits conquerits amb posteritat.
Glòria als herois i a les heroïnes del futbol femení! Glòria als herois de la Manigua d’aquella generació!
Als que van ser i ja no hi son i als que encara estan entre nosaltres i porten i portaran sempre dins el seu cor, ben orgullosos, aquests colors i aquest sentiment.
“Proceder a la constitución de la Junta Directiva de dicha sección” en la que figurava com a President el que en aquell moment ho era de la GPEM, i Pedro Escudero soci de l’Espanyol, com a Vicepresident, secretari el senyor Juan Algarra Bernabeu també soci del RCDE al igual que el Tresorer, el senyor Francisco Oliva Nadal. Comptador era Francisco Camúñez Marín i com a vocals, Miguel Nieto Fortuny, Jorge Artigas Matifoll i Agustín Casaballs - aquests tres darrers també socis del RCDE-, i Rosario Bocanegra. El mític Julián Arcas feia les funcions d’assessor tècnic, i la senyora Rosa María Eroles exercia com a Delegada.
Entre altres acords, van decidir (punt “f” del tercer document) reunir-se cada dijous a les 20:00 hores a la seu social de la GPE Manigua i si era festiu, a l’endemà. En el punt “G” fa menció a l’acord més important. Textualment es pot llegir ” Dicha sección y en su representación, la Junta Directiva nombrada, organizará y mantendrá un equip de fútbol femenino, que se denominará CLUB ESPAÑOL FEMENINO y quedará integrado, a los efectos de los torneos en que se desea participe, en la LIGA FEMENINA DE FUTBOL CATALANA.”
També es citava al punt “h”, la total autonomia administrativa sense interferències de la pròpia penya sobre la Junta Directiva. O sigui, el veritable document que acredita la fundació del futbol femení del RCD Espanyol amb la signatura de les persones que hi van participar-hi, acollit dins la GPE Manigua sense que la pròpia entitat espanyolista del RCDE es volgués implicar en el tema fins dècades després.
Em pregunto si tant costa esbrinar a vegades la veritat i fer-la saber reconeixent-la com a tal, en aquest mon? Tant costa quan es fa un exercici de memòria històrica, explicar-ho tot? Aquesta es la veritable història d’uns orígens, els del futbol femení del RCD Espanyol que posteriorment ha donat dies de glòria a l’entitat espanyolista, guanyant un títol de lliga, dos subcampionats de lliga, tres tercers llocs, lligues de grup en Nacional abans de la creació de la Superlliga, quatre Copes de la Reina, tres subcampionats de Copa de la Reina, quatre Copes de Catalunya i una participació en la màxima competició europea amb un novè lloc.
Conclusió final
Un grup de socis la van crear la Secció de Futbol Femení espanyolista i només en aquell moment la Gran Penya Espanyolista Manigua els hi va donar suport legal, llar social i tot el recolzament possible a la seva institució a aquells pioners del futfem espanyolista. Gràcies a ells, i a tots aquells i aquelles que desinteressadament, de manera altruista han format part d’aquesta secció i han donat lo millor de si mateixos en defensa d’uns colors, d’un escut i d’un nom trencant barreres socials, prejudicis dins i fora del nostre club, hem pogut gaudir els socis i aficionats amb el pas del temps dels èxits conquerits amb posteritat.
Glòria als herois i a les heroïnes del futbol femení! Glòria als herois de la Manigua d’aquella generació!
Als que van ser i ja no hi son i als que encara estan entre nosaltres i porten i portaran sempre dins el seu cor, ben orgullosos, aquests colors i aquest sentiment.
.jpg)
3 comentaris:
Gràcies, Josep M., per dir i mostrar la veritat. (Potser, algú no li agradi).
J.Ll.
Hola amics/gues:
felicitats a la Gran Penya Espanyolista Manigua x fer un gran equip que ens ha portat tantes alegries com és l'Espanyol Femení, vergonya la directiva de l'Espanyol, que a + de pagar-lis tant poc a les jugadores , les fa anar en bus fins a Bilbao, podrien posar un avió, hi ha jugadores com la Chola que no pot anar perquè no li han sol-lucionat el problema de la feina, altres han tingut que demanar canviar exàmens x altres dies, i tot ho han fet elles, el problema no l'ha sol-lucionat el club, tant inútils que no es queixen ni x arbitratges que tenim que són robatoris.Els altres equips si van a la final lis posan busos gratis, i nosaltres si no l'organitza la federació de penyes no va ningú.
Fins després. Jose Carrera
Hola Josep Maria,veuràs, no és que costi molt esbrinar la veritat. Segurament ja se sap, el motiu sens dubte, a part de la coneguda ignorància, són els innombrables interessos creats que fan que la història sigui desvirtuada constantment per les persones que els mouen.
Gràcies un cop més pel teu excel.lent treball i per continuar en la lluita de recuperar la història d'aquest Club, que per a alguns, per no dir molts, no els interessa en absolut i es dediquen a escriure la seva pròpia historia.
Una forta abraçada i fins sempre.
Publica un comentari a l'entrada