RCD Espanyol: 0 (5) – Genoa CFC:0 (4)
L’Espanyol s’ha fet amb la IX Edició del Torneig Ciutat
de Barcelona en vèncer a la tanda de penals al Genoa Cricket and Football Club,
de la sèrie A italiana, després que els noranta insuportables minuts de joc
finalitzessin amb l’empat inicial. Els de Sergio González, que al menys s’han
mostrat més expeditius defensivament parlant, han continuat evidenciant
importants febleses a l’hora de construir joc i de crear suficients i clares
ocasions de gol com per pogué superar a un rival que s’ha defensat bé i que li
ha posat difícils les coses als locals, tot i que també davant s‘han mostrat
amb poc punch.
S’ha tornat a complir la tradició de que al Ciutat de
Barcelona és pràcticament a la única competició que el RCD Espanyol supera als
seus adversaris en els llançaments de penals, fet que es reprodueix al llarg de
la seva història. Ha sigut el desè d’ells,
en el que Kiko Casilla ha endevinat que aniria per la seva dreta i volant cap a
la pilota, l’ha aconseguit rebutjant donant el triomf final als espanyolistes
després que tots els llançadors estiguessin encertats al màxim, convertint els seus penals en gols. Després de la derrota a la passada edició que
tallava sis triomfs consecutius, l’Espanyol torna a inscriure el seu nom en el
capítol de guanyadors del trofeu.
Però per arribar a aquest afortunat desenllaç, s’han
hagut de consumir primer, 93 minuts i escaig de futbol ensopit, avorrit, en
moments tediosos, i només en alguns instants del segon temps l’equip perico ha
tingut més mobilitat en atac. A sobre, si el rival és un equip italià de mitja
taula baixa, ja poden imaginar el que es podia esperar...
A l’equip inicial encara hem vist a Lanzarote, aprofitant
la baixa important en la part atacant de Caicedo que obliga a variar tot el dibuix
ofensiu de l’equip passant a un 4-2-3-1 amb el del Bon Pastor com únic referent
en punta. Arbilla (de moment) li ha
guanyat la partida a Javi López, però això encara no ha començat i molt tindrà
que millorar el lateral fitxat del Rayo per pogué considerar-se un fix en l’onze
inicial de Sergio. Tot i que s’ha incorporat amb fluïdesa a l’atac, les seves
passades dolentes i alguna que altre pèrdua, deixen molts dubtes per aquesta
banda de la defensa perica. De la resta
de l’equip, sense sorpreses en l’onze titular ateses les baixes existents.
Tot i que els primers minuts han estat de joc ràpid però
amb molt poc control per ambdós conjunts, el joc amb el pas dels minuts s’ha
tornat monòton, previsible i a estones insuportable amb una horitzontalitat
tediosa. Al quart d’hora de joc ha sigut Montañés qui ha trencat aquesta monotonia,
i guanyant línia de fons ha posat una
bona pilota al cap de Lanza, que aquest no ha aprofitat. Com tampoc dos llançaments perillosos de
faltes directes que la primera ha enviat fora per sobre i la segona ha
estavellat a la tanca.
La millor acció d’aquest primer temps sens dubta ha sigut
a càrrec de Víctor Álvarez sortint en defensa amb la bola enganxada als seus
peus, sortejant fins a tres rivals, però l’acció ha acabat amb una dolenta
centrada de Sergio García que no ha arribat al seu destí. Mentre, els italians
estigueren a punt de treure petroli després d’una errada defensiva en una pèrdua
de pilota, però Kiko Casilla segur sota pals, aturà el remat del jugador del
Genoa. Greco disposava del llançament d’un lliure directe a sis del descans,
però Kiko aturava en dos temps llençant-se a la seva esquerra.
En el segon període, els italians han començat dominant més
que el seu rival, però també sense gens de profunditat. No ha sigut fins el 56’
que ha tingut lloc la millor jugada del partit amb paret per la lateral dreta, profunditzant
Arbilla i col·locant un centre que ha rematat de primera Sergio García a boca
de canó, trobant-se l’esfèrica el meta Perín qui a més ha tingut la fortuna que
el segon remat de Víctor Sánchez s’hagi estavellat en el cos d’un defensor quan
ja estava batut.
Sergio ha introduït el primer canvi donant entrada a
Stuani per Lanza. Posteriorment ja al final del matx entraria Abraham per
Montañés. En el 66’ segona gran oportunitat dels locals després d'un servei de cantonada, amb un remat de Colotto
que s’estavella a l’exterior de la xarxa lateral de la porteria italiana. Durant moments l’equip semblava recuperar l’ànima
amb un joc més vertical – si es vol simplista i tosc, però amb Aguirre a la
banqueta força efectiu fins que l’equip es deixà anar en les darreres jornades –,
buscant l’envergadura de Stuani, lluitador incansable de les pilotes aèries
impossibles. Amb l’ànim de la grada durant una estona semblava que el gol podia
arribar.
Però altre cop l’equip s’ha anat difuminant, i l’aspecte de
futbol parsimoniós que rodeja al projecte de Sergio González des que s’ha fet
amb les brides de l’equip, s’ha acabat imposant davant un rival que no ha fet
concessions. En el darrer quart d’hora fins a quatre canvis més entre ambdós
conjunts, i tret d’algun detall de Montañés (qui també ha anat perdent gas), o
de Sergio Garcia (en acció individual), poc hem vist en atac.
Es més, han sigut els italians els que han arribat amb més
força al final del partit, - o amb més confiança amb si mateixos – i han forçat
en els darrers instants fins a tres serveis de cantonada pràcticament seguits,
i un llançament de falta al 93’ que han estat ben defensats en aquesta ocasió
per l’equip espanyolista. S’anava als
penals, que s’han llençat a la porteria d’El Prat (del que s’ha lliurat el meta
Perín d’escoltar, no està escrit) i l’equip perico ha transformat els cinc
llançaments, cosa poc vista pels seguidors pericos en aquesta faceta del futbol
tant històricament cruel pels interessos dels blanc-i-blaus. L’aturada de Kiko al penal llençat per Edenilson
(algú havia de fallar, i algú guanyar), ha donat el triomf final als
espanyolistes en un partit que ningú ha fet mèrits suficients per guanyar.
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Kiko Casilla; Arbilla, Colotto, Álvaro, Víctor
Álvarez; David López, Víctor Sánchez; Lanza, Salva Sevilla, Montañés; i Sergio
García.
Substitucions: Stuani per Lanza, m. 57;Abraham per
Montañes, m. 84.
Genoa CFC: Perín, De Maio, Izzo, Pinilla, Perotti,
Antonelli, Cofie, Marchese, Greco, Edenilson i Falqué.
Substitucions: Ragusa per Falque, m. 57; Alhassan per Greco,
m. 75; Marsura per Perotti, m. 79; Samprisi per Pinilla, m. 82
Àrbitre: Carlos Clos Gómez, del comitè territorial aragonès.
Ha mostrat cartolines grogues als locals Álvaro, m.38 i Salva Sevilla, m. 68, i als visitants De Maio,
m. 19 i Pinilla, m. 39.
Penals: 1-0: Víctor Sánchez, gol; 1-1: Samprisi, gol;
2-1: Stuani, gol; 2-2: Marchese, gol; 3-2: Abraham, gol; 3-3: Marsula, gol; 4-3:
Salva Sevilla, gol; 4-4: Ragusa, gol; 5-4: Sergio García, gol; 5-4: Edenilson, atura
Kiko.
Incidències: Encontre corresponent a la IX Edició del
Torneig Ciutat de Barcelona – XVIII Memorial Fernando Lara, disputat en l’Estadi
Power 8 de Cornellà-El Prat. El central Álvaro
González ha sigut escollit com a millor jugador del torneig. L’estadi
blanc-i-blau tan sols ha obert l’accés a les grades d’avall, i tot i així, l’aspecte
de les mateixes era força depriment, tot i que l’entrada era gratuïta pel
socis, feia un dia preciós, i l’horari ja no podia ser millor (19:00h.).
Continua la deserció de l’afició espanyolista (8.236 espectadors segons fons
oficials)... Caldria que a qui li correspongui, esbrini i faci una seria reflexió
dels motius, doncs això no ha fet més
que començar...
.jpg)
