RCD Espanyol: 4 – AD Alcorcón: 2
Quan als tres minuts i escaig el quadre
madrileny s’avançava en el marcador, ningú esperava ja que l’eliminatòria
davant l’AD Alcorcón fos un passeig pels
espanyolistes; tot el contrari, tres gols per un conjunt que li costa tant
perforar les porteries contraries fins a l’extrem que duia tres partits sencers
sense fer-ho, era una tasca tant pesada com una llosa. Aixecar aquesta, era
tasca ja pràcticament impossible quan en el 79’ l’equip “mataprimeras”
aconseguia situar en el marcador un empat a dos terriblement cruel pels mèrits
d’un Espanyol que havia tingut oportunitats claríssimes més que suficients per
no baixar-se del tren de la Copa d’aquesta manera tant dura.
Al final, el futbol ha fet justícia a l’equip
amb dos gols en poc menys de quatre minuts que donaven el passi a Quarts de
Final, i ens evitàvem la vergonya de tornar a caure eliminats davant un conjunt
d’inferior eliminatòria, la crisi tant
desitjada per alguns, la moguda en torn al tècnic Aguirre – de la que els seus
detractors tan sols guardaran al calaix uns dies tot esperant el que passi
davant el Celta –, i sobre tot el perjudici econòmic a una tresoreria
necessitada d’ingressos i un equip necessitat de moral per afrontar duels
importants a la lliga com el del proper dissabte.
Perquè com diu el càntic “un perico no se
rinde”... Ferran Corominas va ensenyar a les noves generacions d’espanyolistes
(als socis més grans d’edat foren altres mites que precediren al de Banyoles),
que mentre el col·legiat no xiula el final, a Can Perico ni està guanyat ni
està perdut un partit o una eliminatòria. Inclòs davant el Mirandés també a l’Estadi hi
hagué una reacció similar. Tot pot succeir per inversemblant que així pugui
semblar. I un cop més la màgia del futbol i del nostre club ens ha fet gaudir
d’un final tant emocionat com d’aquells que feia ja massa no gaudíem.
D’acord... era davant un segona i dolentot... D’acord que l’equip ha comès
errors molt greus que han estat a punt de costar-nos l’eliminatòria i l’equip
ha estat a la vora del KO, salvant-se de pur miracle... Però fer-li quatre gols
encara que sigui a un Segona A, tampoc es tasca fàcil per qualsevol club de la
classe mitjana de la màxima categoria. I
ningú pot retreure a l’equip, la il·lusió per guanyar, la lluita i el no donar-se
per vençuts ni en les pitjors conjuntures com les que aquest vespre hem vist.
Aguirre ha plantejat un Espanyol força ofensiu
per remuntar l’advers 1-0 de l’anada. Amb una improvisada defensa en la que el més
cridava l’atenció era veure a Capdevila a l’eix de la cobertura amb Sidney. Al
mig del camp tant Abraham com el desitjat Alex donaven un perfil força ofensiu
tenint en compta el que ofereix sempre com a plantejament el mexicà.
I corria molts riscos Aguirre... Tant que a la
primera acció en que els madrilenys han arribat perillosament a l’àrea, han
tirat per terra tots els postulats que hi havia sobre el que no tenia que
succeir per passar. Que els madrilenys no marquessin, doncs llavors es
necessitaven marcar com a mínim tres... Una paret mentre els espanyolistes
badaven, entre Oscar Plano i Prendes acaba amb la rematada del primer, ajustada
al pal i lluny de l’abast de Kiko. Per marxar-se ja a casa...
Però Simao tornaria l’esperança al quadre
català i tan sols sis minuts després del primer “alcorconazo”, l’equip perico
establiria l’empat en rebre el portuguès una bola centrada de Javi López,
i engaltant perfectament afusella a Dani Giménez. Aquest gol donà ales als espanyolistes que es bolcaren sobre la porta visitant.
Abans, però l’Alcorcón posa la por al cos en una falta penjada per Ruben Sanz
que remata fora Oscar Plano davant la passivitat defensiva local.
Córdoba tindria el segon gol rematant de cap
fora amb tot a favor després d’una bona centrada de Javi López des de la dreta.
Quan tot es complia el minut 15’ es demanà pena màxima després d’una possible
empenta dins l’àrea madrilenya. Contratemps al quadre madrileny, en
retirar-se lesionat Jesús, ocupant el seu lloc el golejador del partit d’anada,
Pacheco.
Tot just finalitzant el “minut Jarque” pilota
centrada a càrrec de Sergio García des de la dreta per Simao, qui controla dins l’àrea amb el pit i cau per l’entrada del lateral
Iribas. Penal clar, que transformarà Sergio García amb un precís llançament
sortosament ben ajustat al pal dret doncs el meta visitant li havia endevinat
per on aniria la bola del davanter del Bon Pastor. L’Espanyol ja havia capgirat
el marcador i faltava la cirereta al pastís, el tercer gol i a ser possible un
quart, per que molt pocs dels que vèiem el partit pensàvem que el conjunt
madrileny s’aniria sense marcar-ne un segon a tenor de les facilitats donades
per un Espanyol molt obert que corria molts riscs en defensa i evidenciava totes
les seves pitjors misèries en defensa.
L’Alcorcón tindria dues ocasions clares abans
del descans. Una a peus de Plano amb un remat desviat, i la més clara de totes
després d’una centrada de Sales que remata tal com li ve la bola Pacheco, i
Kiko Casilla fa l’antològica aturada de la nit enviant l’esfèrica a còrner per
la seva esquerra. En el 32’ Sidnei ens ha obsequiat amb una jugada individual a
l’estil de la que efectuà a l’anada (i que allà acabà amb penal no xiulat),
superant a dos contraris arrencant des de la zona de cobertura amb força i
velocitat. Al quadre català se li
anul·laria el primer dels dos gols invalidats, quan Alex fa un llarg
desplaçament molt bo a la dreta, toca de primera Sergio García i Stuani remata
al fons de la porteria en posició antireglamentària. En el darrer minut abans dels 3 concedits
d’afegit, Simao executa una falta lateral i Córdoba en planxa remata de cap
fora.
Mancaven 45 minuts per fer el tercer.
L’Espanyol s’ha bolcat per aconseguir-ho. Als 35 segons de la represa
Simao ho prova amb un xut que no bloca
ficant malament la mà el meta visitant i la bola surt a còrner a punt d’entrar
dins. Stuani – negat en una nit
horrorosa cara a porta – tindria una gran ocasió al 49’ en rebre de Sergio,
quan tot sol remata fora sortint a còrner en tocar un defensor.
Al 56’ altre gol anul·lat per fora de joc.
Pentina Córdoba i afusella a boca de canó Capdevila un cop ja havia xiulat Ayza.
El gol no puja al marcador. L’Espanyol seguia insistint davant un Alcorcón que
se li feia molt, molt, molt llarg el partit...
Combinació Alex-Sergio, centre del primer i la bola es passeja a tres
metres de la línia de gol horitzontalment sense rematador. Stuani, molt estàtic
les veu passar totes sense caçar-ne ni una... Al 60’ gran ocasió. Sergio García
penetra, retalla i centra passat i tot sol Córdoba remata de cap amb tot a
favor per sobre la porteria.
Pizzi surt per Simao. Bona acció de Córdoba
que acaba amb un xut precipitat d’Alex, per sobre el travesser. Per part
visitant surt Javito per Fernando Sales.
Córdoba seguia fallant més que una escopeta de fira, quan en rebre de
Sergio i no veient a Stuani se la juga ell sol estavellant l’esfèrica al cos
del porter. I més clara encara: Al 69’ rep la bola dins l’àrea a boca de canó
Stuani, i incomprensiblement per un jugador internacional com ell i golejador,
remata amb tot a favor al ninot i l’esfèrica mansament s’estavella a la base
del pal esquerra i no entra... Semblava l’equip maleït pels designis divins del
futbol... El servei de cantonada es llença i tampoc S. García en mig d’un
autèntic embolic de cames, no pot rematar en condicions. Una centrada d’Abraham
torna a ser rematada per Stuani de cap per sobre la porteria.
S’assisteix a uns minuts en que l’Espanyol
comença a baixar el nivell. S’estira l’Alcorcón. L’equip perico perd varies
pilotes fàcils en defensa junt a les bandes. Els nervis ja comencen a aflorar.
La pressió amb el pas inexorable del temps comença a fer figa als espanyolistes.
A sobre, en una jugada d’atac visitant, Javito en rebre de Prendes, emmudeix
l’estadi amb un remat creuat quan es quedà tot sol deixant en evidència als dos
centrals i signà el 2-2 que ho deixava ja tot gairebé en un miracle a manca
d’onze minuts per la fi del partit.
Aguirre dona entrada a Lanza per Alex I
continuaren les ocasions d’un Espanyol que com au fènix començaria a renéixer
de les seves pròpies cendres. Ocasió per Sidnei que controla amb el pit i sol
remata altre cop al cos del porter. Desesperant veure el que s’ha de donar per
aquests nois la fiquin dins...
Ficà a l’Espanyol en el partit Víctor Álvarez
en rebre de Sergio García i rematar dins l’àrea trobant forat amb un tret junt
el pal dret. L’equip espanyolista era viu i assetjava ara amb més voluntat, amb
més força i amb més convicció l’àrea d’un Alcorcón totalment superat i que mai
podia imaginar el que estava a punt de venir-se-li a sobre.
Seria precisament Pizzi, jugador a punt que
l’Espanyol el retorni al club d’origen pel poc que ha aportat fins ara, qui
aconseguiria un gol de bandera, quan controlant l’esfèrica després d’una
passada com no, de Sergio García, llença
un tret que llepant l’interior del pal esquerra a mitja alçada, acaba dins. En
quatre minuts havien arribat per fi dos gols. Aguirre realitzà el canvi de la
por, reforçant cobertura situant a l’eix a Héctor Moreno. I abans dels quatre d’afegit,
Córdoba tot sol s’encarregà altre cop de dir-nos que és molt bo, que és un gran
jugador per aquest equip, però malauradament no té gol. Tot sol envia a la
quinta forca la seva rematada quan s’ensumava ja la “maneta” de gols. La
darrera acció, al 93’ seria per Lanza qui ho provaria rematant i l’esfèrica en
tocar la cama d’un jugador visitant es marxaria a còrner.
L’equip ha complert i s’ha classificat pels
quarts. A partit doble i davant el Madrid ja serà altre història. Ara, el que
falta, és assegurar la permanència quant abans i aquesta passa ineludiblement
per la cita davant el Celta. Avui, l’equip no s’ha rendit, i ha tingut el premi
desitjat, el que es mereixia per joc, per ganes i per ocasions. Però li ha anat
de ben poc... i si la bola de Pizzi no hagués entrat, els adjectius a l’equip ara,
aquestes hores de la nit en que finalitzo aquesta crònica – ja en dijous – serien
a bon segur força diferents per part meva i per tothom. En el futbol, malgrat
sembli ja un tòpic, son els resultats
els que manen.
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López,
Sidnei, Capdevila, Víctor Álvarez; Abraham, Alex Fernández, Stuani, Simao;
Córdoba i Sergio García.
Substitucions:
Pizzi per Simao, m. 63; Lanza per Alex Fernández, m. 82; Héctor Moreno
per Víctor Álvarez, m. 87.
AD Alcorcón: Dani Giménez; Iribas, Verdes, Babin, Angél; Fernando Sales,
Rubén Sanz, Sergio Prendes, Jony; Jesús i Oscar Plano.
Substitucions: Pacheco per Jesús, m. 19; Juli
per Oscar Plano, m. 61; Javito per Fernando Sales, m. 66;
Àrbitre: Miguel ángel Ayza Gámez, del col·legi
valencià, assistit en bandes per Miguel Martínez Munuera i Diego Barbero
Sevilla. Ha mostrat cartolines grogues a Javi López, m. 10 per part
espanyolista i a Verdés, m.36, Sergio Prendes, m. 73 i Rubén Sanz, m. 88 per
part madrilenya.
Gols: 0-1: Oscar Plano, m. 4; 1-1: Simao, m.
9; 2-1: Sergio García (p), m. 23; 2-2: Javito, m. 79; 3-2: Víctor Álvarez, m. 83;
4-2: Pizzi, m. 86.
Incidències: Encontre de tornada dels vuitens
de final del Campionat d’Espanya – Copa de S. M. El Rei, disputat aquest vespre
a l’Estadi RCDE a Cornellà-El Prat davant la presència de 10.120 espectadors.
.jpg)
