"PER QUE UN PERICO.. MAI ES RENDEIX"...

TIRANT D'ÈPICA, EL CONJUNT D'AGUIRRE QUE VEIA COM EMPATAVA L'ALCORCÓN AL 79', ACONSEGUEIX EL MIRACLE DE SUPERAR L'ELIMINATÒRIA GUANYANT 4-2 I CLASSIFICANT-SE PELS QUARTS DE FINAL. .

RCD Espanyol: 4 – AD Alcorcón: 2

Quan als tres minuts i escaig el quadre madrileny s’avançava en el marcador, ningú esperava ja que l’eliminatòria davant l’AD Alcorcón fos un passeig  pels espanyolistes; tot el contrari, tres gols per un conjunt que li costa tant perforar les porteries contraries fins a l’extrem que duia tres partits sencers sense fer-ho, era una tasca tant pesada com una llosa. Aixecar aquesta, era tasca ja pràcticament impossible quan en el 79’ l’equip “mataprimeras” aconseguia situar en el marcador un empat a dos terriblement cruel pels mèrits d’un Espanyol que havia tingut oportunitats claríssimes més que suficients per no baixar-se del tren de la Copa d’aquesta manera tant dura.

Al final, el futbol ha fet justícia a l’equip amb dos gols en poc menys de quatre minuts que donaven el passi a Quarts de Final, i ens evitàvem la vergonya de tornar a caure eliminats davant un conjunt d’inferior eliminatòria, la crisi  tant desitjada per alguns, la moguda en torn al tècnic Aguirre – de la que els seus detractors tan sols guardaran al calaix uns dies tot esperant el que passi davant el Celta –, i sobre tot el perjudici econòmic a una tresoreria necessitada d’ingressos i un equip necessitat de moral per afrontar duels importants a la lliga com el del proper dissabte.

Perquè com diu el càntic “un perico no se rinde”... Ferran Corominas va ensenyar a les noves generacions d’espanyolistes (als socis més grans d’edat foren altres mites que precediren al de Banyoles), que mentre el col·legiat no xiula el final, a Can Perico ni està guanyat ni està perdut un partit o una eliminatòria.  Inclòs davant el Mirandés també a l’Estadi hi hagué una reacció similar. Tot pot succeir per inversemblant que així pugui semblar. I un cop més la màgia del futbol i del nostre club ens ha fet gaudir d’un final tant emocionat com d’aquells que feia ja massa no gaudíem. D’acord... era davant un segona i dolentot... D’acord que l’equip ha comès errors molt greus que han estat a punt de costar-nos l’eliminatòria i l’equip ha estat a la vora del KO, salvant-se de pur miracle... Però fer-li quatre gols encara que sigui a un Segona A, tampoc es tasca fàcil per qualsevol club de la classe mitjana de la màxima categoria.  I ningú pot retreure a l’equip, la il·lusió per guanyar, la lluita i el no donar-se per vençuts ni en les pitjors conjuntures com les que aquest vespre hem vist.

Aguirre ha plantejat un Espanyol força ofensiu per remuntar l’advers 1-0 de l’anada. Amb una improvisada defensa en la que el més cridava l’atenció era veure a Capdevila a l’eix de la cobertura amb Sidney. Al mig del camp tant Abraham com el desitjat Alex donaven un perfil força ofensiu tenint en compta el que ofereix sempre com a plantejament el mexicà.

I corria molts riscos Aguirre... Tant que a la primera acció en que els madrilenys han arribat perillosament a l’àrea, han tirat per terra tots els postulats que hi havia sobre el que no tenia que succeir per passar. Que els madrilenys no marquessin, doncs llavors es necessitaven marcar com a mínim tres... Una paret mentre els espanyolistes badaven, entre Oscar Plano i Prendes acaba amb la rematada del primer, ajustada al pal i lluny de l’abast de Kiko. Per marxar-se ja a casa...

Però Simao tornaria l’esperança al quadre català i tan sols sis minuts després del primer “alcorconazo”, l’equip perico establiria l’empat en rebre el portuguès una bola centrada de Javi López, i engaltant perfectament afusella a Dani Giménez.  Aquest gol donà ales als espanyolistes  que es bolcaren sobre la porta visitant. Abans, però l’Alcorcón posa la por al cos en una falta penjada per Ruben Sanz que remata fora Oscar Plano davant la passivitat defensiva local.

Córdoba tindria el segon gol rematant de cap fora amb tot a favor després d’una bona centrada de Javi López des de la dreta. Quan tot es complia el minut 15’ es demanà pena màxima després d’una possible empenta dins l’àrea madrilenya. Contratemps al quadre madrileny, en retirar-se lesionat Jesús, ocupant el seu lloc el golejador del partit d’anada, Pacheco.  

Tot just finalitzant el “minut Jarque” pilota centrada a càrrec de Sergio García des de la dreta per  Simao, qui controla dins l’àrea amb el pit i cau per l’entrada del lateral Iribas. Penal clar, que transformarà Sergio García amb un precís llançament sortosament ben ajustat al pal dret doncs el meta visitant li havia endevinat per on aniria la bola del davanter del Bon Pastor. L’Espanyol ja havia capgirat el marcador i faltava la cirereta al pastís, el tercer gol i a ser possible un quart, per que molt pocs dels que vèiem el partit pensàvem que el conjunt madrileny s’aniria sense marcar-ne un segon a tenor de les facilitats donades per un Espanyol molt obert que corria molts riscs en defensa i evidenciava totes les seves pitjors misèries en defensa.

L’Alcorcón tindria dues ocasions clares abans del descans. Una a peus de Plano amb un remat desviat, i la més clara de totes després d’una centrada de Sales que remata tal com li ve la bola Pacheco, i Kiko Casilla fa l’antològica aturada de la nit enviant l’esfèrica a còrner per la seva esquerra. En el 32’ Sidnei ens ha obsequiat amb una jugada individual a l’estil de la que efectuà a l’anada (i que allà acabà amb penal no xiulat), superant a dos contraris arrencant des de la zona de cobertura amb força i velocitat.  Al quadre català se li anul·laria el primer dels dos gols invalidats, quan Alex fa un llarg desplaçament molt bo a la dreta, toca de primera Sergio García i Stuani remata al fons de la porteria en posició antireglamentària.  En el darrer minut abans dels 3 concedits d’afegit, Simao executa una falta lateral i Córdoba en planxa remata de cap fora.

Mancaven 45 minuts per fer el tercer. L’Espanyol s’ha bolcat per aconseguir-ho. Als 35 segons de la represa Simao  ho prova amb un xut que no bloca ficant malament la mà el meta visitant i la bola surt a còrner a punt d’entrar dins.  Stuani – negat en una nit horrorosa cara a porta – tindria una gran ocasió al 49’ en rebre de Sergio, quan tot sol remata fora sortint a còrner en tocar un defensor.  

Al 56’ altre gol anul·lat per fora de joc. Pentina Córdoba i afusella a boca de canó Capdevila un cop ja havia xiulat Ayza. El gol no puja al marcador. L’Espanyol seguia insistint davant un Alcorcón que se li feia molt, molt, molt llarg el partit...  Combinació Alex-Sergio, centre del primer i la bola es passeja a tres metres de la línia de gol horitzontalment sense rematador. Stuani, molt estàtic les veu passar totes sense caçar-ne ni una... Al 60’ gran ocasió. Sergio García penetra, retalla i centra passat i tot sol Córdoba remata de cap amb tot a favor per sobre la porteria.

Pizzi surt per Simao. Bona acció de Córdoba que acaba amb un xut precipitat d’Alex, per sobre el travesser. Per part visitant surt Javito per Fernando Sales.  Córdoba seguia fallant més que una escopeta de fira, quan en rebre de Sergio i no veient a Stuani se la juga ell sol estavellant l’esfèrica al cos del porter. I més clara encara: Al 69’ rep la bola dins l’àrea a boca de canó Stuani, i incomprensiblement per un jugador internacional com ell i golejador, remata amb tot a favor al ninot i l’esfèrica mansament s’estavella a la base del pal esquerra i no entra... Semblava l’equip maleït pels designis divins del futbol... El servei de cantonada es llença i tampoc S. García en mig d’un autèntic embolic de cames, no pot rematar en condicions. Una centrada d’Abraham torna a ser rematada per Stuani de cap per sobre la porteria.

S’assisteix a uns minuts en que l’Espanyol comença a baixar el nivell. S’estira l’Alcorcón. L’equip perico perd varies pilotes fàcils en defensa junt a les bandes. Els nervis ja comencen a aflorar. La pressió amb el pas inexorable del temps comença a fer figa als espanyolistes. A sobre, en una jugada d’atac visitant, Javito en rebre de Prendes, emmudeix l’estadi amb un remat creuat quan es quedà tot sol deixant en evidència als dos centrals i signà el 2-2 que ho deixava ja tot gairebé en un miracle a manca d’onze minuts per la fi del partit.

Aguirre dona entrada a Lanza per Alex I continuaren les ocasions d’un Espanyol que com au fènix començaria a renéixer de les seves pròpies cendres. Ocasió per Sidnei que controla amb el pit i sol remata altre cop al cos del porter. Desesperant veure el que s’ha de donar per aquests nois la fiquin dins... 

Ficà a l’Espanyol en el partit Víctor Álvarez en rebre de Sergio García i rematar dins l’àrea trobant forat amb un tret junt el pal dret. L’equip espanyolista era viu i assetjava ara amb més voluntat, amb més força i amb més convicció l’àrea d’un Alcorcón totalment superat i que mai podia imaginar el que estava a punt de venir-se-li a sobre.

Seria precisament Pizzi, jugador a punt que l’Espanyol el retorni al club d’origen pel poc que ha aportat fins ara, qui aconseguiria un gol de bandera, quan controlant l’esfèrica després d’una passada com no, de Sergio García,  llença un tret que llepant l’interior del pal esquerra a mitja alçada, acaba dins. En quatre minuts havien arribat per fi dos gols. Aguirre realitzà el canvi de la por, reforçant cobertura situant a l’eix a Héctor Moreno. I abans dels quatre d’afegit, Córdoba tot sol s’encarregà altre cop de dir-nos que és molt bo, que és un gran jugador per aquest equip, però malauradament no té gol. Tot sol envia a la quinta forca la seva rematada quan s’ensumava ja la “maneta” de gols. La darrera acció, al 93’ seria per Lanza qui ho provaria rematant i l’esfèrica en tocar la cama d’un jugador visitant es marxaria a còrner.

L’equip ha complert i s’ha classificat pels quarts. A partit doble i davant el Madrid ja serà altre història. Ara, el que falta, és assegurar la permanència quant abans i aquesta passa ineludiblement per la cita davant el Celta. Avui, l’equip no s’ha rendit, i ha tingut el premi desitjat, el que es mereixia per joc, per ganes i per ocasions. Però li ha anat de ben poc... i si la bola de Pizzi no hagués entrat, els adjectius a l’equip ara, aquestes hores de la nit en que finalitzo aquesta crònica – ja en dijous – serien a bon segur força diferents per part meva i per tothom. En el futbol, malgrat sembli ja un tòpic,  son els resultats els que manen.              

   

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Sidnei, Capdevila, Víctor Álvarez; Abraham, Alex Fernández, Stuani, Simao; Córdoba i Sergio García.

Substitucions:  Pizzi per Simao, m. 63; Lanza per Alex Fernández, m. 82; Héctor Moreno per Víctor Álvarez, m. 87.

AD Alcorcón: Dani Giménez;  Iribas, Verdes, Babin, Angél; Fernando Sales, Rubén Sanz, Sergio Prendes, Jony; Jesús i Oscar Plano.

Substitucions: Pacheco per Jesús, m. 19; Juli per Oscar Plano, m. 61; Javito per Fernando Sales, m. 66;

     

Àrbitre: Miguel ángel Ayza Gámez, del col·legi valencià, assistit en bandes per Miguel Martínez Munuera i Diego Barbero Sevilla. Ha mostrat cartolines grogues a Javi López, m. 10 per part espanyolista i a Verdés, m.36, Sergio Prendes, m. 73 i Rubén Sanz, m. 88 per part madrilenya. 

Gols: 0-1: Oscar Plano, m. 4; 1-1: Simao, m. 9; 2-1: Sergio García (p), m. 23; 2-2: Javito, m. 79; 3-2: Víctor Álvarez, m. 83; 4-2: Pizzi, m. 86.

Incidències: Encontre de tornada dels vuitens de final del Campionat d’Espanya – Copa de S. M. El Rei, disputat aquest vespre a l’Estadi RCDE a Cornellà-El Prat davant la presència de 10.120 espectadors.