RCD Espanyol: 0 - Real Madrid CF: 1
Derrota mínima –però derrota a la fi – del
conjunt espanyolista davant un Madrid que ha perdonat en algunes clares jugades
i ha permès als espanyolistes mantenir les esperances de treure quelcom positiu
fins el xiulet final del mal col·legiat Teixeira Vitienes, però altre cop l’equip espanyolista s’ha
mostrat molt mancat de potencial ofensiu. Els d’Aguirre –amb Tena dirigint des
de la banqueta al complir Aguirre un altre dels 4 encontres de sanció – han lluitat
i han venut cara la seva pell davant un Madrid que ha acabat demanant l’hora.
Els espanyolistes han resistit 55 minuts, moment en el que a pilota aturada el
central Pepe ha anotat el gol del triomf blanc.
A les grades massa “merengue” degut a la clemència
del Consell a l’hora de fixar els preus de les localitats... Pels càntics
continuats d’alguns socis, inclòs et queda el dubte de si sabien contra qui ens
enfrontàvem avui... Bé, l’humiliant encontre que acostuma a ser a les graderies
ja ha passat, i dins del camp, l’avantatge d’un superequip de talonari amb Ronaldos,
Bales i Cía, ha quedat tan sols reduïda a la mínima expressió. Ara, complert de
la manera més digna l’obligat expedient d’enfrontar-se a una de les dues potes
que conformen el corromput règim futbolístic espanyol, arriba
el moment de la veritat; el moment en que l’equip no pot fallar i s’ho ha d’agafar
seriosament, concentrat com si es tractés d’una final. Davant Alcorcón a la
Copa i davant Celta a la lliga, l’equip ha de trencar aquesta dolenta ratxa que
portem en 2014 amb tres derrotes i sense perforar la porteria contraria,
tornant al triomf. I si agaféssim un àrbitre neutral, doncs també aniria molt
millor a bon segur...
Avui amb les baixes de Sergio García i David López
tampoc era dia per gaires miracles. Ha sorprès el mexicà alineant de sortida a
Alex Fernández, i donant altre oportunitat al romanès Torje. Raul Rodríguez ha
substituït la baixa important de David a la medul·lar. Enfront, el Madrid amb
totes les seves figures de l’equip de gala, i amb la convicció del triomf per
ajustar les distàncies al cap de la classificació.
Ha començat fort l’Espanyol. Amb un Torje
bastant voluntariós i els bon detalls de Córdoba, l’equip local intentava
sorprendre al Madrid en els primers minuts. Un parell de erràtiques rematades
de Stuani – molt fluix en tot el partit jugant a l’esquerra de l’atac – eren les
primeres jugades de perill dels espanyolistes. Als set minuts, Benzemá era el
primer madridista en rematar sobre la porta de Kiko amb una volea. Als 11’ un
servei de còrner de Torje és rematat per Stuani de cap, tornant a sortir la bola
a còrner.
Als 18’ Benzemá s’escapa passant a Cristiano
Ronaldo que tot sol xuta malament en ser interceptat a l’hora de rematar per un
defensor local. Un tret
de Di Maria el rebutja de punys Kiko Casilla i la mateixa jugada dona peu a un
contraatac local en el que Córdoba retalla molt bé però el seu remat sortiria
per sobre el travesser.
L’Espanyol com la gasosa començaria a perdre
gas després d’un principi bastant explosiu, i el Madrid començaria a fer-se amb
el control del mig del camp i mica a mica tancant a l’Espanyol. Al 24’ Modric amb un fort tret que surt fora,
posaria en dificultats a la cobertura espanyolista. Una errada de Stuani
perdent una pilota, acabaria amb una ràpida acció dels avui taronja, centrant
Marcelo a l’àrea on Cristiano sortosament no fa un bon control i perd l’ocasió. El jugador portugués ho prova amb un
llançament que Kiko Casilla rebutja enviant a còrner de manera molt perillosa a
punt de ficar-se’l ell mateix.
El domini ja era total dels madridistes i en
el 36’ una falta directa molt perillosa que executa Ronaldo, la treu amb el peu
el meta espanyolista – el millor de l’Espanyol – de manera poc ortodoxa, però efectiva. Una centrada de Di Maria es
passeja sense rematador. I pel cantó espanyolista en el 43’ seria Córdoba qui
en bona acció marxant-se de dos rivals per la dreta, no acaba finalitzant bé l’acció
Alex Fernández amb un xut que s’estavella en un defensor visitant.
En el segon temps, l’Espanyol veuria com el
Madrid arribaria encara amb més claredat a les immediacions de Casilla. En
atac, un bon toc d’esperó de Víctor pel xut ras massa centrat de Stuani que
aturà Diego López. I en un servei de falta lateral botat per Modric, des de la
dreta de l’atac blanc, marca de cap Pepe batent a Kiko per la seva esquerra. En
el 62’ tornaria Cristiano Ronaldo a posar a prova a Kiko qui blocaria el remat
del portugués.
Doble substitució en l’Espanyol al 64’. Entren
Simao i Lanza... Servidor té dubtes de si fer variacions per no millorar és
quelcom positiu, però diguem que la fe és el darrer que deu perdre Aguirre, i encara al final del partit faria el mexicà la
darrera substitució entrant Pizzi, que encara no sabem ben bé que pinta a l’equip,
si be encara continua gaudint d’oportunitats...
El Madrid ha pogut matar l’encontre quan en el
65’ una pilota llarga li arriba a Ronaldo tot sol i desmarcat a la dreta del
seu atac; encarant Kiko, remata lluny del seu abast, però l’esfèrica surt
fora. El joc és bastant obert, amb
anades i tornades, però amb molt poc encert. Passen els minuts fins que en el
80’ Teixeira li perdona la segona a Modric. Tan sols un minut després, Kiko amb una gran
intervenció evita el segon en remat de Ronaldo.
Teixeira torna a ser protagonista amonestant a Córdoba quan era ell qui
havia rebut el pal de Sergio Ramos. Ja s’han sentit els
càntics tradicionals “Así, así gana el Madrid”...
El partit moria sense que el Madrid fes el
segon – en part per l’encert del meta espanyolista – i sense que l’Espanyol
pogués donar la sorpresa anotant l’empat tot i els esforços en els darrers minuts
dels espanyolistes, sempre més amb el cor que amb el cap, per intentar quelcom
que sembla una quimera en aquest nou any: Perforar la porteria rival.
En canvi, a la contra, fou el Madrid qui tingué
el 0-2 quan Benzemá remata salvant Kiko i la bola refusada amb tot a favor l’envià
fora Cristiano. Després dels dos canvis dels madridistes per perdre temps - també té nassos que amb l’equip que tenen i
els milions invertits tinguin que recórrer a això -, l’Espanyol tingué ja en
els tres d’afegit un parell d’arribades en embolicades accions en les que tot
el Madrid defenia. La darrera, amb un centre de Lanza que pentinà a l’altre banda
Colotto no hi arribà Córdoba, i encarant porta Javi López - en el darrer instant de
partit- veu com el seu llançament s’ha perdut a l’esquerra desviat. No hi havia ja
temps per més.
Repeteixo. Aquest era un pastís molt llaminer
que a bon segur a pocs li hagués sigut amarg – bé a alguns amb ploma blanca, si
-. No l’hem pogut tastar per ben poc. Però no era nostra guerra. No era nostre
objectiu puntuar davant un rival de més de cinc-cents milions de pressupost. Es
davant els propers rivals, Alcorcón i Celta, on no s’ha de fallar, si es vol
que tot continuï tranquil i no hi hagi un autèntic daltabaix a Can Perico...
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Colotto,
Héctor Moreno, Fuentes; Raul Rodríguez, Víctor Sánchez; Torje, Alex Fernández,
Stuani; i Córdoba.
Substitucions: Simao i Lanza per Torje i Alex
Fernández, m. 64; Pizzi per Stuani, m. 83.
Real Madrid: Diego López; Marcelo, Sergio
Ramos, Pepe, Carvajal; Xabi Alonso, Modric; Bale, Di Maria, Cristiano Ronaldo; i
Benzemá.
Substitucions: Jese per Bale, m. 76; Illarramendi
per Benzemá, m. 90; Arbeloa per Carvajal, m. 91.
Àrbitre: José Antonio Teixeira Vitienes, del
comitè territorial càntabre, assistit en bandes per Francisco Lamsfús Bartolomé
i Jesús Calvo Gaudamuro. Ha mostrat cartolines grogues als locals Torje, m. 57
i Córdoba, m. 82, i al visitant Modric, m. 12. Li ha perdonat descaradament l’expulsió
al jugador croat en el 80 per una dura entrada a Víctor Sánchez, al ser la
segona.
Gol: 0-1: Pepe, m. 55.
Incidències: Encontre corresponent a la 19èna
jornada (darrera de la primera volta) del campionat de lliga de 1a. Divisió,
disputat a l’Estadi del RCDE a Cornellà-El Prat davant 32.131 espectadors.
En els prolegòmens del partit s’ha homenatjat
a l’Infantil “B” espanyolista campió de la “Mini Champions” d’Arona, donant tot
l’equip la volta d’honor a l’estadi i rebent l’aplaudiment i l’admiració de la
grada perica. També abans de l’inici del partit, s’ha guardat un minut de
silenci (que no ha durat seixanta segons ni molt menys) en memòria del fill de
Wakaso tristament mort en els darrers dies, i de José Maria Maguregui,
exjugador i entrenador del RCD Espanyol que també ens va deixar.
2 comentaris:
Hola bona tarda,
Desafortunadament no vaig poder veure el partit, però pels comentaris i resum sembla que l'equip va lluitar per defendre l'empatat tot i no tenir gaires oportunitats després del gol del contrari.
Una de les altres coses que he pogut veure a partir dels comentaris han sigut com sembla que l'estadi estava ple de gent del madrid i molts d'ells com si estiguesis al seu propi estadi. Això em sembla força trist i una cosa que s'hauria d'evitar per properes vegades. Tot i que suposo que el millor seria que la gent de l'Espanyol anes més a l'estadi.
Per cert, algu sap quin va ser el motiu de que la penya juvenil es separes de la Curva, he vist varis comentaris de que si les brigades podrien estar dins de la Curva.
I per últim dir, que és una llastima que els jugadors i l'afició no s'hagin fet seu el lema de l'Infantil b de "Som planter,som passió,som orgull i sacrifici, Espanyol".
Sergi
Si, l'equip va fer el que bonament va pogué davant un equip com el Madrid. Ens falta més qualitat de mig en endavant... que hi farem!, però al menys van lluitar fins el final, tot i que ja se sap el que ens costa marcar quan anem per sota en el marcador...
Del tema dels seguidors madridistes, doncs ja ho contestes tu mateix, Sergi. si fossim més nosaltres al camp, si la nostra massa social (autènticament perica 100% sense cap tipus de barreges) fos més ampla en nombre, això no succeiria. O si en tot cas, les entrades foren més cares, potser alguns tampoc vindrien... o com a mínim, deixarien més diners al calaix...
Del tema de la Penya Juvenil que siguin ells qui expliquin els motius com, i quan vulguin. Ells son qui han de fer-ho, però naturalment potser és un seguit de circumstàncies (i no una sola)i relacionats amb els temes que tots pensem... Una llàstima, però quan es prenen aquestes traumàtiques decisions, motius hi deu haver-hi, al menys de pes, segons lògicament el seu criteri...
En quan al crit de guerra – que ja se sent a la Dani Jarque les darreres temporades en els partits de futbol base – si qui l’ha de cantar és el principal grup d’animació de l’estadi ho veig senzillament “complicat” doncs no és "bilingüe"... Al igual que ningú canta en certs sectors el Glòria els Herois, o el propi himne de l’entitat, en comptes de l’anterior himne (no l’adaptació de l’anterior himne que es va fer després del trasllat a l’Olímpic que tampoc agrada quan és el mateix ritme musical i tot igual menys part de la lletra) ...
No censuro a ningú, doncs tothom és lliure de cantar, aplaudir o corejar el que vulgui en favor del nostre club, tan sols constato una dada irrefutable. Un fet que es pot comprovar un dia si i altre també.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada