COMENTARI BREU DE DIFERENTS NOTICIES.

La pota que faltava.

En els darrers anys, el tema dels mitjans de comunicació (per molt que es pugui pensar lo contrari) ha canviat i molt. Ja no sol, des de la aparició de un periòdic exclusiu de nostre club, una revista mensual, la revista oficial del propi club malgrat el defecte de la seva retardada informació, la millora en algun diari esportiu ( no d’aquesta ciutat) que ha apostat per augmentar les fulles que hi dedicaven a nostre club, ja no sol per l’aparició de programes, retransmissions radiofòniques en les ones, dedicats en exclusiva al conjunt blanc i blau, si no també des de l’extensió i generalització d’internet a una gran part de la societat. El poder veure les informacions a la web del club, tot i ser millorable, el poder participar en fòrums, l’aparició de pàgines com POL, i un munt de blogs fets amb el cor i amb la il·lusió dels que ens sentim pericos.
Però a aquestes tres potes del moble, radio, premsa, internet, hi faltava el més important... la maleïda televisió. Aquella que tant a nivell públic com privat ens ha estat ignorant, marginant, perjudicant en tot el que ha pogut en quant a informació es refereix. Inclòs aquella que es propietari majoritari el nostre màxim accionista... Inclòs aquella que es nostre patrocinadora, i ens paga un tant per cent molt elevat del nostre pressupost. Sols, en BTV, en segons quins programes (informatius) mantenen una certa i digna actitud envers el nostre club.
Aquesta quarta pota, que conforma el que podríem anomenar quart poder, influent i decisiu en molts temes, aquesta que feia que l’Espanyol anés coix mediàticament parlant, molt aviat es començarà a intentar pal·liar, ja que neix el primer programa exclusiu de nostre club. PERICOS ON LINE TV, els dilluns a partir del dia quinze, en Grup Canal Català TV. Per qualsevol dubte, aquí teniu el link de la noticia...
http://www.pericosonline.com/noticies2.php?idnoticia=2955

Tant de bo, triomfi i en bé de l’Espanyol tingui la mateixa notorietat, reso dins la massa social de l’Espanyol, i èxit que la versió d' internet.
I SOBRE TOT, que la imatge que doni de nostre club, sigui la més adient, tant per part dels que facin el programa com per part de qui hi participi. Per que per una vegada que es pugi disposar d’un espai, al menys que sapiguem fer-nos dignes del mateix.

Tema apart. Boixos Nois i altres repugnàncies.

Des d’aquestes línies aprofito per mostrar tota la repulsa a TOTS ELS GRUPS VIOLENTS, i que aprofiten el futbol per mostrar tot el pitjor del que porten a dins, tot el pitjor de les seves totalitàries ideologies, i aquí faig referència tan a uns com a altres. En el cas que ens ocupa, toca parlar d’aquest energumens que he assenyalat en el encapçalament d’aquesta segona part del comentari. Sols unes poques i contundents paraules; Es vergonyosa l’actitud del Senyor Laporta i la seva Junta mentint quant diuen que aquest grup no existeix, que no forma part de la massa social de l’Entitat, quan acostumen més o menys a acudir al seu estadi, i a més van protagonitzar el que tots sabem el dia de la Supercopa.

Es veu que o no poden, o no volen, els presidents dels clubs espanyols, acabar amb aquesta lacra que embruteix les diferents entitats. En el cas que avui ens ocupa, el més fàcil es negar-ho, mentir dient que es un tema superat, i com si aquí no passés rés... però això es una postura miserable, i fastigosa ja que el menys que pot fer un president es intentar solucionar amb els organismes competents, (forces d’ordre públic) el problema i no treure’s el tema de sobre amb declaracions i actituds moralment indecents.

Tots tenim el dret d’anar a veure un partit amb la seguretat de que gent d’aquesta baixesa, recull de totes les misèries humanes, no te’ls trobis a qualsevol lloc d’un ja de per si inadequat escenari (muntanya) per jugar un encontre que acabarà als voltants de les dotze de la nit.

Per fi ja tenim avió.

El estrambòtic i llarg tema de l’avió del Sr. Sebastián Javier Rodriguez ha arribat al seu final. Avui ha estat presentat, ja definitivament, el caprici del senyor vice-president. Esperem que serveixi de veritat per que la massa social pugui viatjar en un futur proper amb l’equip a desplaçaments importants, i que sigui a uns preus satisfactòriament econòmics.

Ara, ja no necessitarem dir allò que deia el ex – conseller, i articulista de Bib, Robert Hernando, que “ cuando nos corten las alas, volaremos con los c....”...Volarem amb l’avió del Senyor Sebastián Javier... esperem que el pilot sigui més professional que els que redacten els contractes, o defensen nostres demandes en els jutjats, o fitxen jugadors sense haver-los vist en sa vida, i en alguns casos en dubtós estat mèdic.