TOP TEN DE VICTÒRIES PERIQUES AL BARÇA .

En primer lloc, demanar disculpes per que ahir no va estar operativa aquesta pàgina, per motius totalment aliens a la meva voluntat, atribuïbles a tasques de manteniment del servidor.

Dit això començarem encara que sigui tan sols per animar-nos una mica, i de passada recordar aquells partits que de ben segur no ho seran (recordats) per els mitjans de comunicació i en especial per aquesta televisió tan disposada sempre a “ajudar-nos” televisant l’encontre a les deu de la nit, perjudicant la taquilla i quelcom més...amb els deu partits d'un ranking hipotètic que un servidor ha confeccionat.

10-
A la temporada 1996-97, un any de molts mals records per els pericos, nostre estadi no es resignava a morir sense veure una altre victòria sobre l’etern rival. Mentre, succeïen derrotes, lliga de 22, cessaments d’entrenadors, ja que Miera agafava l’equip en comptes de Carcelén, i posteriorment Paco Flores seria l’encarregat de dirigir l’equip després de la desfeta copera a Sarrià davant la UD. Las Palmas, per conduir l’equip a la salvació i contemplar els darrers dies del estadi que havia presenciat durant més de setanta anys tantes i tantes històries, alegries i tristeses. Era un 9 de febrer de 1997, a la jornada 23 amb Mejía Dávila com a protagonista arbitral. Tornava Florin Radociuiu aquell hivern... malgrat que poc temps trigarien a venir-li les seves característiques “molèsties” ...però afortunadament no li van impedir llençar molt bé els dos penals que Mejía va castigar al conjunt entrenat per Bobby Robson. Partit recordat per l’incident que va protagonitzar Luís Enrique amb un espectador, que el culé va agredir violentament. Al final el conjunt culé acabaria segon i l’Espanyol dotzè.

RCD ESPANYOL 2 FC BARCELONA 0

ESPANYOL: Raül, Cristóbal, Torres Mestre, Herrera, Pochetino, Brnovic, Luís Cembranos (Javi García 85’), Arteaga, Bogdánovic, Lardín, Radoucioui (Ouedec 73’).
BARCELONA: Victor Baia, Ferrer (Giovanni 45’), Blanc (Amunique 80’), Couto, Sergi, Guardiola, Popescu, Luis Enrique, Figo (exp.20’), Pizzi, Ronaldo.
GOLS: Raduicioui 14’(pen) i 50’ (pen.)

9
Repetició de golejada la temporada 75-76. Després de guanyar 5-2 l’any anterior, l’equip de José Emilio Santamaria derrota als culés entrenats per Laureano Ruíz, amb contundència a Sarrrià a la jornada número 30, un 11 del mes d’abril de 1976 sota les ordres de Carreira Abad. Al final del campionat l’Espanyol ocuparia una molt meritòria quarta plaça i els culers serien segons, sempre sota l’estela del conjunt blanc.

RCD ESPANYOL 3 FC BARCELONA 0

ESPANYOL: Borja, Ramos, Ferrer, Verdugo, Fernández Amado, Ortíz Aquino, Caszely, Solsona, Jeremías (Manolín Cuesta 85’), Ozorio, i Marañón.
BARCELONA: Mora, Torres (Rifé 66’), Migueli, Tomé, Sánchez, Corominas, Reixac, Neeskens, Cruyff, Marcial i Sotil
GOLS: Caszely11’, Solsona 57’, Jeremías 69’.


8
Època Santamaria; un 12-9-71 corresponent a la jornada número 2 de la temporada 71/72, l’Espanyol va golejar sota les ordres del col·legiat Pelayo Serrano, a l’equip entrenat per Marinus Michels. L’Espanyol va acabar en catorzena posició i el Barça va veure un cop més al Madrid al primer lloc.

RCD ESPANYOL 3 FC BARCELONA 0

ESPANYOL; Bertomeu, Osorio (Martinez 46’), Glaria, Granero, Poli, Carbonell, Amas, Solsona, Amiano, Lamata (Pepín 70’), i José María.
BARCELONA: Reina, Rifé, Gallego (Dueñas 74’), Torres, Eladio, Costas, Pérez, Zabalza (Marcial 67’), Reixac, Alfonseda, i Asensi.
GOLS: José María 66’, Amiano 73’, i Eladio en pròpia porta 81’

7
El període abans de la guerra civil espanyola, l’Espanyol va encadenar quatre victòries consecutives com a local, en els partits de la màxima. (2-1,3-2, 4-1,1-0) Ens referirem a la que es va aconseguir el 6-1-1935 a la jornada sisena. La temporada 1934-35 el FC Barcelona acabaria en sisena posició i l’Espanyol en vuitena.

ESPANYOL 4 FC BARCELONA 1

ESPANYOL; Fornies, Arater, Pérez, Martí, Solé Junoy, Cifuentes, Prat, Edelmiro, Iriondo O., Manolín F, Tin Bosch
BARCELONA: Nogués, Zabalo, Arana, Guzmán, Lecuona, Pedrol, Vantolra, Raich, Escola, Morera, Pagés.
GOLS: Iriondo 27’ i 53’, Edelmiro 42’, Prat 71’ Raich va fer al 89’ el gol de l’honor visitant.

6
Última jornada de la lliga 1985-86. L’entrenador Azkargorta ja estava virtualment acomiadat per la propera temporada, tot i haver renovat el seu contracte per un any al quedar com s’especificava en el mateix, “entre els onze primers”. Hi ha eleccions i el candidat a la reelecció Sr. Baró, presenta amb tot el reso mediàtic a Javier Clemente si guanya les eleccions. L’equip al golejar al Sevilla i puntuar a Alacant es podia assegurar quedar entre els onze primers. Arriba el derbi a l’última jornada, amb un Barça entrenat per Terry Venables amb la ment en Sevilla on l’esperarà un Steaua de Bucarest a la final de la Copa d’Europa, que va deixar importants seqüeles esportives i “mentals” durant molts anys a nostres veïns. Al final del campionat el Barça seria segon, darrere del Madrid, i l’Espanyol onzè, clavat.

RCD ESPANYOL 5 FC BARCELONA 3

ESPANYOL: N’Kono, Job, Gallart, Iñaki, Jaime, D.Orejuela, Lauridsen, Márquez, Soler, Mauri, Michel Pineda. (Al minut 73, Orlando Jiménez i Zúñiga per Mauri i Iñaki)
BARCELONA: Amador, Gerardo, Moratalla, Alexanco, Manolo, Pedraza, Schuster, Urbano, Marcos (Caldere´63’), Carrasco (Clos 45’), Pichi Alonso.
GOLS; Márquez 9’, 24’ ,68’ , Mauri 27’, Pineda 88’ per part blaugrana; Schuster 55’ i 81’ (pen) i Pedraza 89’
Árbitre: Sánchez Molina. Va mostrar targes grogues a Iñaki, Gallart, Orejuela, Amador, Alesanco, Urbano i Pichi

5
El 5-10-1941, a la segona jornada del campionat 41/42, l’Espanyol va aconseguir per primer cop a Sarrià derrotar en partit de lliga a l’etern rival assolint la xifra de cinc gols. Aquella temporada després d’aquest enfrontament l’Espanyol era cinquè i el FC BARCELONA OCUPAVA LLOCS DE DESCENS amb un punt de dotze disputats. L’Espanyol va acabar en novena posició i el FC Barcelona tercer per la cua.

ESPANYOL 5 FC BARCELONA 2

ESPANYOL: Martorell, Elias, Gonell, Arasa, Fábregas, Llimós, Macala, Jorge, Chas, Oliva i Mas.
BARCELONA. Miró; Zabala, Ceballos, Calvet, Raich, Balmanya, Sospedra, Gracia, Martin, Navarro, Orriols.
GOLS: Jorge 9’ i 23’, Macala 60’ i 71’, Mas 88’ Per part visitant Martín 74’, i Navarro 84’


4
El primer partit victoriós es va disputar la temporada 1929-30, a la jornada 8. Va acabar en 4-0 i era la segona vegada que a Sarrià s’enfrontaven els dos rivals ciutadans, la primera va acabar en empat a un. Arribava el conjunt culé com a líder aquella segona lliga, però acabaria el Barcelona perdent la lliga en favor del Athletic Club, i l’Espanyol acabaria quart.

ESPANYOL 4 FC BARCELONA 0 (19-1-1930 Àrbitre: P. Escartín)
ESPANYOL: Zamora, Saprisa, De Mur, Trabal, Sole Junoy, Espino, Vantolrà, Gallart, Alamo, Padrón, i Tin Bosch.
BARCELONA: Platko, Walter, Saura, Font, Guzman, Pedrol, Piera, Sastre, Goiburu, Bestit, Parera
GOLS; Gallart 18’, 26’,67 . Vantolra 39’

3
Temporada 2001-02, jornada 18ena, amb Mejuto González d’àrbitre el 22-12-2001, l’Espanyol de Paco Flores derrota amb dos gols de Tamudo (mereixia sortir també a aquesta llista el encara segon màxim golejador de tota nostra història) al Barça de Carles Reixac. El Barça acabaria quart i l’Espanyol catorzè. Li concedim l'honor de figurar entre les tres primeres del ranking per ser precisament l'última...

RCD ESPANYOL 2 FC BARCELONA 0

ESPANYOL; Mora, Navas, Rotchen, Soldevilla, David García, Alex Fernández, Morales, Toni Velamazán (De Lucas 83’), Roger (Lopo 75’), Palencia (Posse 68’), i Tamudo
BARCELONA; Bonano, Puyol, Christanval, Frank de Boer (Dani 72’), Coco (Sergi 68’), Gabri, Cocu, Geovanni, Saviola, Overmans, Kluivert
GOLS; Tamudo 56’ i 69’
Targes grogues a Soldevilla, Morales, Velamazán, Palencia, Puyol, Christanval i Saviola.


2
24-11-1974. A les ordres de Sánchez Rios, Espanyol i Barcelona s’enfronten a Sarrià en un partit que serà recordat amb els pas del temps. El primer com a local, per qui us escriu, que va quedar gravat a la memòria. Tampoc es que n’haguem vist tants de victoriosos però amb l’ample del resultat i el joc exhibit mereix un lloc d’honor en aquest ranking. Segon contra tercer en aquell moment es jugaven dos importants punts a Sarrià, i a més el conjunt blaugrana acudia a la cita amb la parella d’holandesos (Cruyff i Neeskens). Amb aquesta victòria l’Espanyol superava als culers en la classificació, quedant a dos punts del líder, el Real Madrid. Al final del campionat, el Barça seria tercer i l’Espanyol onzè.

RCD ESPANYOL 5 FC BARCELONA 2

ESPANYOL; Bertomeu, Ramos, De Felipe, Ochoa, Molinos, Ortíz Aquino, Cuesta, Solsona, Amiano, Marañón, i José María
BARCELONA: Mora, Rifé, Torres (Martí Filosia 65’), De la Cruz, Costas (Pérez 43’), Neeskens, Reixac, Migueli, Cruyff, Marcial, Clares
GOLS; Manolín Cuesta 26’ i 31’ Amiano 42’ i 58’ i Marañón 82. Per part visitant Migueli 32’ i Clares 56’.

I AMB EL NÚMERO 1 DEL RANKING...

Sens dubta, la victòria més recordada per els que van tenir la sort de presenciar-la. El partit de la màxima per evocar i escriure’l en lletres d’or. 15-4-1951. Temporada 1950-51, jornada 29ena. Aquell any, el Barça va ser quart molt lluny de les posicions capdavanteres, i l’Espanyol dotzè. Nogués com a tècnic perico, i Fernando Dauzik en el bàndol culé. J. Rivero, Va ser l’àrbitre del matx. Aquí estan els noms d’aquell herois que van donar a l’Espanyol la seva més alta distinció en un clàssic ciutadà.

RCD ESPANYOL 6 FC BARCELONA 0

ESPANYOL: Soler, Veloy, Parra, Celma, Diego, Flotats, Grau, Arcas, Marcet ,Xirau, Egea.
BARCELONA: Ramallets, Martín, Biosca, Segarra, Szegedi, Gonzalvo III, Basora, Marcos Aureli, Calvet, Seguer, Nicolau.
GOLS: Grau. 15’ i 30 ‘, Arcas 28’ i 88’, Marcet 32’ i Egea 48’

Espero que os hagi agradat, malgrat que el millor es poder viure-ho en directe i ja... altre vegada.