dimecres, 8 d’agost del 2007

IÑAKI LAFUENTE SANCHA.




Iñaki Lafuente Sancha va neixer a Barakaldo (Biscaia) el 24 de gener de 1976, té dons 31 anys i fa 1.86cm d’alçada.

Va passar per les categories inferiors del Athletic
Després de jugar al Retuerto (1992-93) va passar a les categories inferiors del Athletic Club, (juvenil B i A, temporades 93/94 i 94/95) respectivament, començant la seva carrera ja com a amateur al filial del Athletic la mateixa temporada 1994-95 a segona, on només va jugar un encontre.
Després va anar al Guetxo on no va jugar i posteriorment la mateixa temporada al Sestao, (95-96) on va disputar vint encontres.
A la següent temporada, 1996-97 va disputar vint encontres amb el filial del Athletic, i a la següent 33.
Lafuente va ser cedit al Elx, la temporada 1997-98 i va jugar al conjunt ilicità 37 partits, tornant al filial del Athletic la temporada 1997-98 fins que va debutar amb el primer equip.

Debut a Primera, davant Ito...
Tot i que abans el 19 de novembre de 1999 havia debutat a la Copa del Rei davant el Melilla (2-2 al Álvarez Claro) , va debutar a primera en partit oficial de lliga, perdent en un matx disputat el 16 de gener de 2000 al Ruíz de Lopera amb dos gols (curiosa la dada) d’ Álvarez Ito.

La primera temporada (1999-00) va jugar setze partits, catorze sencers i dos disputats amb 45 i 27 minuts respectivament. En total 1151 minuts, i va encaixar 18 gols el que dona una mitjana de 1.41 gols per partit. Només quatre partits va acabar amb la porteria a zero, i el seu club va obtenir només tres victòries en aquests encontres.

La segona temporada de Lafuente, la (2000-01) va jugar 36 dels 38 encontres (els altres dos els va jugar Arantzubia encaixant sis gols, que tampoc està gens malament...) i va jugar un total de 3240 minuts, encaixant 33 gols, que fa una mitjana de 0.92 gols per partit, deixant vuit partits la porteria a zero, conquerint el seu equip onze victòries, però encaixant dues contundents golejades davant Barça (7-0) i Oviedo (5-0) que li van fer empitjorar sensiblement els registres.

La temporada 2001-02, Lafuente va jugar 30 encontres sencers, es a dir, 2700 minuts. Va encaixar 51 gols el que dona una mitjana de 1.7 gols per partit i el seu equip va guanyar dotze encontres entre els que cal esmentar les importants victòries davant el Real Madrid per 2-1 i al Camp Nou per 1-2. Només tres encontres va mantenir la porteria a zero i en els dos darrers encontres va rebre onze gols (1-6 a San Mamés davant el Celta, i 5-2 a Vila-Reial en front el conjunt de la Plana).

La 2002-03 va disputar tretze encontres el que fa un total de 1170 minuts. 26 van ser els gols encaixats, amb una mitjana de 2 gols per encontre. Va veure perforada la seva porteria en tots els partits disputats i el seu club només va guanyar tres partits. Va rebre dos golejades (4-2 davant la Real, i 5-1 davant el Valencia).

Pitjor li van anar les coses la següent temporada on el meta basc només va pogué jugar quatre encontres que es van saldar amb tres victòries però encaixant sis gols, 1,5 per partit.


En blanc gairebé es va passar la temporada 2004-05 on no va disputar ni un sol encontre de lliga però si quatre de competició continental encaixant cinc gols.


La temporada 2005-06 va jugar vint partits (1800 minuts), saldats amb vuit victòries, encaixant 21 gols, una mitjana de 1,05 per partit. Set encontres va mantenir la porteria a zero. A més va jugar dos encontres de la Copa Intertoto sense encaixar cap gol.

La temporada que tot just fa poc ha acabat, va jugar onze encontres, amb un total de 962 minuts, (deu complerts i davant el Sevilla va sortir al minut 28 substituint a Arantzubía i va encaixar quatre gols), només un de guanyat (davant el Nàstic per 3-2). Va encaixar un total de 20 gols, una mitjana de 1,87 gols per partit.
foto: canalathletic.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

HOLA EN JOSEP MARIA I AMICS, ÉS UN GRAN FITXATGE PER L'ESPANYOL, TENIR UN GRAN PORTER COM LAFUENTE, QUE SERÀ EL PORTER AMB QUI GUANYAREM ELS PERICOS LA PROPERA COPA DEL REI.

Josep Maria ha dit...

Hola José: Jo no soc tan optimista, però em comformo amb que sigui un bon professional, col·labori en la unitat del grup, i quan li toci jugar (esperem que contra més poc millor) al menys no desentoni, mentre Kico Casilla i Isaac es van foguejant.
Salutacions

Emilio ha dit...

Ahora ya es nuestro,( aunque solo sea por un año), por lo tanto toca desearle la mayor suerte posible.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M