INCÒGNITES I DUBTES A CAN PERICO...

En aquests 17 dies d’absència, el fet més important per les conseqüències que es poden derivar cara al futur, ha estat sense cap tipus de dubtes la dimissió de Antonio Martín com a membre del Consell d’Administració i màxim responsable del femení perico.

Les intencions d’Antonio Martín? Qui ho sap... De totes maneres tot i que ell sempre ha desmentit que no tenia intenció de postular-se com a president, el cert és que l’hem vist en molts actes socials pericos, en penyes, i la seva imatge associada fins fa poc a un Espanyol guanyador (el femení fins la darrera dolenta temporada), amb la seva manera de pensar bastant diferent en quant a projecte i maneres de conduir una societat anònima esportiva com el RCDE, era obvi que més d’hora que tard acabaria plegant veles, més tenint en compta després del seu distanciament palès i progressiu després de la defenestració de Morlanes, que el va fer sortir de l’executiva.

Precisament, el moviment estratègic d’aquest darrer comprant el paquet accionarial de Claudi Biern, afegit al 6.7% d’ Antonio Martín i el del Revolt del Llobregat (ajuntaments de Cornellà i Prat), converteixen al dirigent de Quat Inversiones en una alternativa seriosa de poder en mig del danisme (potser dividit entre varis candidats a la marxa del president, Perelló-Malet i Collet per altre), i l’oposició (el sempre absent 17% de Inversiones Hemisferio i associats, i el 5% llarg de 3.0 o el que queda d’ells com a grup organitzat). Esperarem esdeveniments. Això no ha fet més que començar.

En quan a la vessant esportiva, no es pot calibrar encara el potencial de l’equip.
En primer lloc per que encara no s’ha enfrontat a rivals de suficient categoria per pogué extreure’n les primeres impressions. A bon segur, en Old Traffor, l’Espanyol tindrà una bona prova per demostrar-nos a tots que la segona volta maleïda i vergonyosa, està totalment oblidada.

Segon, per que el planter encara no està tancat. A part de sumar-hi el mig centre famós, Roman Martínez (més pel que ha costat per trobar-lo que per que ningú el conegui, tret esperem del senyor Paco Herrera...) i no es descarta l’adquisició d’un central que coneixent el ritme que portem per fitxar, arribi als darrers moments... Potser més val que no vingui, senyal que defensivament l’equip es sòlid, malgrat que la temporada és molt i molt llarga.

I tampoc és tancada la plantilla, per que encara l’àrea econòmica i la direcció general executiva (malgrat totes les declaracions que faci el senyor Tomás) posen totes les nits una espelma a Déu ( i dues al Diable) per que vingui d’una vegada per totes algun club necessitat d’un mitja punta, o d’un esquerrà, amb unes quantitats decents, i puguin fer la maleïda venda que tant a fet xerrar i omplir fulles al diaris. O que l’únic que s’ha interessat, el Benfica per Luis s’estiri una mica més... Coneixent als actuals consellers i veient les necessitats, miracle serà si Zabaleta, Luis, o Riera comencen la temporada...

Menció a part, el tema de Kameni, al que li desitgem es recuperi el més aviat possible, i tingui una mica de seny i estima per qui en els moments dolents ha estat sempre al seu costat: El RCDE... I ampli d’una vegada per totes el seu contracte i deixi de marejar la perdiu.

Les diferents novetats en quant a l’Espanyol B, Juvenil A, Femení A, ja les anirem esmentant successivament en diferents posts al detall.