RCD Espanyol: 1 – Real Racing Club de Santander: 2
Cop molt dur: Els hi remunten el partit al segon temps.
Partit calcat del disputat davant el Real Mallorca. L’Espanyol s’ha avançat en el primer temps i ha fet concebre esperances de que podia assolir un més que necessari triomf per seguir aspirant a la classificació per Europa. En el segon temps, l’equip espanyolista ha encaixat l’empat i anímicament s’ha enfonsat; això unit a que l’Espanyol té greus problemes en defensa que veu tothom menys qui ho havia de veure quan se’ls hi va ocórrer traspassar a preu de saldo mitja defensa titular, ha fet que el Rácing amb el menor esforç hagi tret petroli en la seva visita al que tenia que ser un estadi “fortí”. Si a aquests paràmetres afegim que l’equip està arribant molt just físicament –amb una ratxa de lesionats que no s’atura dia darrera dia – arribarem al negatiu i desencisador presagi que potser ja ho hem vist tot enguany. Que lo succeït amb Ernesto Valverde pot tornar-se a repetir malauradament...
I això que en defensa s’ha pogut recuperar a Jordi Amat, dubte fins darrera hora... Pochettino ha alineat a Chica i David García (altre lesionat i van ...) deixant a Javi López per davant. Quan David s’ha lesionat, Chica ha ocupat el carril esquerra, i l’andalús s’ha resituat a la lateral dreta.
L’Espanyol tot i no fer un primer temps, ha manat sobre la parcel•la ampla amb Javi Márquez intentant construir l’atac espanyolista. El quadre local no ha tingut gaire profunditat malgrat tot i les ocasions han estat mínimes. Però al menys el joc l’ha posat l’Espanyol tret d’alguna ocasió visitant més fruït d’alguna errada de Galán, que segueix demostrant que jugant de central li va massa gran la categoria.
Un parell de bones centrades (Verdú i Callejón), un xut de Munitis al 18’ fàcil per un ben col•locat Kameni, i una bona acció de Luis, amb centrada passada de David que Callejón li dona en safata per que fora de l’àrea encanoni Chica als núvols, ha estat tot el que hem vist fins que ha arribat l’acció del penal.
Cisma ha rebutjat amb el braç i Undiano no ha dubtat ni un instant. Amonestació i màxim càstig. Aquest l’ha llençat Osvaldo, qui ha enganyat perfectament a Toño llençant a la seva esquerra ras i col•locat. L’Espanyol s’avançava, però quedava molta tela per tallar. La jugada més perillosa del Rácing, un contracop que Giovanni –en fora de joc ben assenyalat – fa lluir a Kameni que treu amb una mà l’intent de vaselina, tot i que ja havia xiulat Undiano. Un tir de Luis en el vèrtex dret de l’àrea segons l’atac espanyolista, acaba amb una aturada estirant-se Toño i fent-se amb la pilota. El millor era... el resultat.
La segona part tot s’ha torçat. L’Espanyol ha tingut un d’aquells principis horribles dels que ja es veu des d’un bon moment el que acabarà succeint. El Ràcing tocava i tocava mentre a l’Espanyol li faltava o benzina o motivació... ves a saber. I així, als cinc minuts en una jugada en la que la cobertura espanyolista no sap allunyar una pilota, aquesta acaba cedida pel defensa Henrique a peus de Colsa que fa un bon control, es gira i afusella Kameni.
Aquest gol acaba per deixar tocat l’equip de Pochettino. Giovanni avisa que no es conformaran amb l’empat i en contracop davant Amat (Galán ni estava ni se l’esperava), xuta aturant com pot bonament Kameni.
La millor acció dels espanyolistes ve de la lluita incansable de Callejón (ull ! que aquest pot ser el següent i per quantitats ridícules i vergonyoses de tres milions, o menys). El de Motril dribla dos adversaris, penetra i fa la paret amb Osvaldo, qui li torna un pèl llarg. Evita l’extrem perico que surti per línia de fons, centra forçat però en la boca de gol ni Osvaldo primer (no pot rematar a terra en la boca de gol), ni Verdú després (remata fora) encerten amb el gol en una jugada amb embolicat final.
L’Espanyol ha pogut marcar però ha errat en la darrera passada varis contracops com un d’Osvaldo que ha penetrat per l’esquerra, però ha errat la passada de la mort mentre Verdú esperava i desesperava veient com no li arribava la bola. En altre, Callejón, ha enviat una autèntica pedrada creuada i molt forta quan esperaven un centre tou tant Verdú com Osvaldo per afusellar Toño. També després d’una errada greu de Cisma que li regala la bola a Callejón, després d’un rebuig, li cau en la frontal a Javi Márquez que deixa anar una volea letal pel centre que treu amb la punta dels dits a còrner el meta Toño. Ha estat lo millor dels blanc-i-blaus quan ja semblava que havien superat el mal glop del gol visitant.
Però novament la feblesa defensiva de l’equip ha condemnat als de Pochettino. El de Murphi ha reaccionat potser massa tard als canvis de Marcelino (que ha donat entrada a Kennedy i a Rosenberg). El Racing ha avisat amb un contracop a la mitja hora en la que Chica ha hagut de salvar el gol evitant el remat de Kennedy. Els servei de cantonada s’ha executat a càrrec de Kennedy i Torrejón de cap assisteix a Giovanni Dos Santos que marca deixant un cop més en evidència a la cobertura catalana.
Pochettino ha efectuat un doble canvi al minut 78 donant entrada a Álvaro i Ivan Alonso, però ja no hi hagut pràcticament manera humana davant un Racing ben atrinxerat darrera i solvent en defensa, de superar al meta Toño. Només una centrada de Chica, que no ha arribat per ben poc Álvaro en el 81’ i res més.
En l’afegit l’Espanyol ha llençat un servei de falta (veure foto) en el que Kameni a la desesperada ha pujat a rematar però que un cop més s’ha demostrat que miracles no tots els dies tenen lloc. La segona volta del quadre espanyolista invita al desencís. Europa quedarà a bon segur a ulls dels pericos molt lluny; malgrat la classificació segueixi encara donant possibilitats molt reals i factibles de ser a Europa la propera temporada, l’estat anímic de la majoria de pericos a bon segur serà ben diferent. L’equip, sembla haver rebut el missatge ben clar llençat des del Consell amb les vendes de jugadors. Lo important son els números (malgrat que després molts consellers ni vagin a l’ampliació). La part esportiva ja esta resolta, arribant als famosos 42 punts. No esperem gaire més. No hi ha convicció en que l’Espanyol pugui sortir de la mediocritat històrica que malauradament ens acompanya. La fortuna no sempre acudeix, quan per demèrits propis, se li truca a la seva porta per obtenir-ne ajut.
Un detall significatiu: Faltant vuit minuts pels noranta, gent començava a marxar de l’Estadi. Als 88’ rius de gent abandonaven Cornellà-El Prat. Als noranta, molt més de mig camp ja no confiava en la remuntada ni tan sols en la igualada. Això, mentre la Curva ha estat animant l’equip fins el darrer sospir. No poden dir que no se’ls ha animat des del principal grup d’animació fins el darrer instant amb pujada de Kameni a l’atac inclosa. Però al final, el soci veu sempre més enllà que els propis responsables des de la llotja. Tenen aquest olfacte futbolístic que els hi diu en aquest cas, que no... que així no...
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (6); Chica (4), Jordi Amat (4), Galán (2), David García (5); Javi Márquez (6), Verdú (6), Javi López (6), Luis García (4), Callejón (7) i Osvaldo (5).
Substitucions: Duscher (5) per David García, m.34; Ivan Alonso (4) per Luis García, m. 78; Álvaro (6) per Verdú, m. 78.
Real Rácing Club: Toño; Pinillos, Henrique, Marc Torrejón, Cisma; Colsa, Lacen; Munitis, Bolado, Giovani, i Bolado.
Substitucions: Kennedy per Adrián, m. 62; Rosenberg per Bolado, m. 69; Diop per Giovanni, m. 82.
Àrbitre: Alberto Undiano Mallenco, del comitè territorial navarrès. Ha mostrat cartolines grogues a Adrián, m. 25, Cisma, m. 33, Pinillos, m. 39, i Duscher, m. 84
Gols: 1-0: Osvaldo, (pen.) m. 35; 1-1: Colsa, m. 50; 1-2: Giovanni, m. 75.
Incidències: Encontre corresponent a la jornada 30ena del campionat de lliga a Primera Divisió. Estadi del RCD Espanyol a Cornellà – El Prat. 24.427 espectadors han assistit a l’encontre. L’ex jugador Julián Riera ha estat present a la llotja.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada