ES CONSUMA EL DESASTREL'EQUIP PERD 2-1 A L'AFEGIT I QUEDA ELIMINAT

CD Mirandés: 2  - RCD Espanyol: 1

Eliminats a l’afegit.

El RCD Espanyol ha caigut 2-1 als darrers instants del partit disputat aquesta nit a Miranda d’Ebre. L’eliminació s’ha produït en els darrers moments i després d’haver-se avançat el quadre català al primer minut del segon temps. L’equip de Mauricio Pochettino ha sigut incapaç de mantenir un resultat favorable davant un equip, el de Segona Divisió B que li ha marcat 4 gols en el còmput total dels dos partits, que ha jugat més i millor que els blanc-i-blaus en el balanç final dels 120 minuts i que ha merescut ser semifinalista per que ha cregut en les seves possibilitats, no s’ha rendit davant un primera i amb l’ajut del públic ha acabat donant la campanada.

Felicitar doncs al Mirandés, i a tots aquells que esperaven el ridícul dels nostres, amb Cuatro al capdavant, i a tots aquells que han batejat un partit de futbol amb noms metafòrics tan desapropiats com batalla de l’Ebre... Potser se’ls hi hauria de recordar que en aquella aterridora batalla, la més cruel i sagnant de la guerra incivil espanyola, van morir entre 15 i 20 mil persones majoritàriament espanyols, éssers humans en tot cas,  al marge de 60.000 ferits i mutilats. Per vergonya en el mon de futbol s’haurien de fer servir altres adjectius més adients al menys per referir-se a quelcom que no deixa de ser només, un partit de futbol... En aquest cas, un mal partit de futbol, en el que només s’ha vist lluita, pals, faltes, nervis i tres gols i poc més, i  en un escenari que poques condicions reunia per tal esdeveniment.       

Pochettino ha preferit fer rotacions i donar entrada a Galán, i amb el doble pivot defensiu, deixar descansar a Joan Verdú. Serà molt fàcil a posteriori criticar aquesta decisió. Jo no ho faré. I no ho faré per que primer ell i només ell, sap en quin estat físic estan els seus jugadors; i segon per que ha sigut precisament sortint  Verdú i Thievy, sense que això pugui considerar-se una relació causa-efecte ( o potser si), quan els burgalesos han jugat millor i han posat contra les cordes als espanyolistes. No hi ha més, amb una plantilla curta i plena de lesionats que triguen el que no està escrit per recuperar-se. Si que puc dir, i ho diré, que m’ha estranyat tant que l’equip amb el 0-0 sortís a defensar un resultat amb el que el menor error ens deixava fora, en comptes de sortir amb la mateixa filosofia habitual.          

Al marge de tàctiques i de substitucions, son els jugadors els que perden i guanyen els partits. I avui, els nostres no han sabut fer-se mereixedors de passar a les semifinals. Després d’una primera part molt seriosa a nivell de concentració, de humilitat, de sacrifici, però de futbol gens en absolut si excloem els intents de Weiss que la gran majoria de les seves accions han acabat amb l’eslovac a la gespa.

Per que Ayza Gámez ha consentit el joc dur; d’uns i dels altres, però en aquest intercanvi es sabia que el perdedor acabaria sent l’equip de primera. Per que al minut i dinou segons ja dos cops l’Espanyol havia sigut objecte de dures entrades en la persona de Weiss, (tres, als dos minuts i quart) sense que el col·legiat hagués deixat el nivell adequat de permissibilitat exposat mostrant les oportunes cartolines.  Després l’equip espanyolista que també té jugadors “destralers”, no ha sigut menys. Futbol... molt poc. 

Un xut del davanter Alain a l’exterior de la xarxa, una perillosa pilota que no ha controlat el propi Alain quan sortia fent el fora de joc la línia de cobertura espanyolista, una bona acció en la que Raul li ha fet un barret a Baena i la seva centrada no ha trobat rematador per ben poc  i una centrada de Mujika al 44’ que ha rebutjat amb una mà Kiko Casilla salvant posteriorment un segon xut creuat, Galán, han sigut les jugades més perilloses dels locals. Els blanc-i-blaus no han portat gens de perill i no han disposat de cap ocasió clara de gol ni rematada amb criteri entre els tres pals.

En els darrers deu minuts del primer temps, l’equip local ha tancat als pericos i han dominat totalment el joc tot i que l’Espanyol mot ben situat i concentrat s’ha defensat amb molt criteri.

Però en canvi només iniciar-se el segon temps, l’eliminatòria se li posava coll avall als de Pochettino. Weiss superava a un adversari per banda dreta i per velocitat arribava encara abans que un segon jugador que li treia un munt de metres, arribava a línia de fons, però errava el més fàcil la passada. La pilota acaba posteriorment anant a Baena qui centra i Rui Fonte molt bé remata a boca de gol demostrant que al menys cara a porta en aquestes jugades, té olfacte golejador d’autèntic killer.

Un servei de cantonada executat per Weiss és rematat per Héctor Moreno fora. Quan semblava que tot estava controlat, Pablo Infante (molt ben marcat en el primer temps per Galán), es fa amb una pilota en la frontal, deixa anar un autèntic obús que tocant Baena, varia un pèl la trajectòria i colpejant al pal esquer, entra dins batent Kiko Casilla que no pot impedir que l’empat pugi al marcador. L’equip espanyolista s’ha pogut posar en avantatge quan després de dos còrners consecutius, Weiss penja i remata de cap Héctor Moreno, salvant Nauzet amb la punta dels dits enviant a còrner per sobre la porteria.

Els minuts comencen a fer-se llargs i l’Espanyol no controla el mig del camp (de fet no l’ha controlat en tot el partit). Els burgalesos s’ho comencen a creure i comencen a cercar l’àrea espanyolista. Pochettino que havia donat entrada a Thievy per Albín, substitueix posteriorment a Romaric per Verdú.

Els blanc-i-blaus no se’n surten, i comencen a cometre un munt de faltes, (algunes en la imaginació del col·legiat), es comencen a carregar amb cartolines (cas especial el de Galán que es juga la segona targeta varies vegades al límit) i el patiment queda assegurat fins el darrer segon.

Els espanyolistes veuen com una rematada en una falta llençada per Muneta es aturada per Kiko en el 79’ i com un centre de Borrell es rematat tot sol per Alain a les mans del porter espanyolista. L’equip fa aigües, mentre que no es pressiona la sortida en la circulació de l’esfèrica per un Thievy que es passeja fresc sense acostar-se mínimament als defenses i erra un parell de passades clamorosament que fan desesperar al tècnic espanyolista. Després del tercer canvi al minut 88 (Javi López per Weiss), l’eliminació penja com un autèntica espasa de Damócles sobre el cap dels espanyolistes.

Kiko Casilla passant vuit segons dels noranta, en l’afegit, salva el gol rebutjant en l’u contra  u, la rematada de Lambarri. Als gairebé dos minuts de l’afegit, l’enèsima falta acaba significant el desastre. César remata de cap tot sol, lliure de marca, en un error imperdonable de la defensa espanyolista. Un error que ha costat l’eliminació, però que per ser justos, aquesta és la conseqüència del joc de l’equip en 120 minuts en els que no ha sabut ser superior a un modest equip de dues categories menys.  Llavors a falta d’un minut i escaig han volgut posar-hi remei pensant en miracles que ja s’ha exhaurit a Can Perico.

Aquesta eliminació, (l’adagi castellà que resa “No hay mal que por bien no venga”) farà que l’equip es centri a la lliga, que difícil papereta té amb mitja dotzena de greus lesionats, tots homes importants, i que no acabi pagant-ho en el torneig de la regularitat el desgast d’una darrera eliminatòria. Eliminatòria que a tots ens hagués fet més que il·lusió disputar, però que quan tens un planter tant curt, i es malvenen els millors efectius cada temporada, bastant estem fent amb ser cinquens a la lliga.  Això no dona més de si, i massa encara que es fa. Total, tampoc interessava gaire la Copa, amb només divuit mil espectadors presents a l’estadi...               

    

Fitxa Tècnica:

CD Mirandés: Nauzet, Garméndia, César, Corral, Garro, Raul García, Martins, Mujika, Iribas, Pablo Infante i Alain.

Substitucions: Lambarri per Garro, m. 56; Borrell per Mújica, m. 68; Muneta per iribas, m. 73.

RCD Espanyol: Kiko Casilla, Galán, Raúl Rodríguez, Héctor Moreno, Dídac Vilà, Forlín, Baena, Romaric, Weiss, Albín i Rui Fonte.

Substitucions: Thievy per Albín, m. 63; Verdú per Romaric, m. 73; Javi López per Weiss, m. 88.

Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez, de la territorial valenciana. Ha mostrat cartolines grogues als locals Garméndia, m. 44 i Alain, m. 88, i als visitants Weiss, m. 61, Galán, m. 69, Dídac Vilà, m. 79 i Kiko Casilla, m. 85.

Gols: 0-1: Rui Fonte, m. 46; Pablo Infante, m. 58; 2-1: César, m. 92.

Incidències: Encontre corresponent a la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei, disputat a l’estadi d’Anduva, a Miranda d’Ebre, amb un camp a vessar (gairebé sis mil espectadors) i amb molts dels espectadors d’en peus al no haver-hi localitats assegudes en la totalitat del seu aforament.  Partit retransmès en directe per Cuatro, televisió que ha gaudit de la derrota espanyolista com el que més.   Uns cent cinquanta seguidors espanyolistes s’han desplaçat a Miranda, i alguns d’ells equivocats de partit devien de pensar que qui jugava era la selecció espanyola i no el RCD Espanyol...  Simplement penós que també en aquestes ocasions, alguns prefereixin els temes polítics, en comptes d’animar al nostre club i donin peu al que tots sabeu...