SI, SI, SI...LA QUARTA JA ESTÀ AQUÍ !!!A BORRIANA EL JUVENIL ES CORONA CAMPIO I FA DOBLET.

Qui diu que porta malastruc fotografiar la copa abans de començar el partit?. A les finals s'hi va a guanyar-les i les manies o les pors se les deixa un a casa...
(Mpal. San Fernando de Borriana, La Plana Baixa: Josep Maria)

RCD Espanyol: 1 – Málaga C.F: 0

Campions!!!

L’equip de Dani Poyatos va posar la cirereta al pastís d’una temporada sensacional en que el quadre perico ha conquerit el títol de lliga i la Copa del Rei, sent subcampió de la Copa de Campions. Molt poc ha faltat per adjudicar-se la triple corona en una temporada en la que els blanc-i-blaus ho han lluitat fins el final en totes les competicions i han sigut l’equip que ha dut la més gran alegria als espanyolistes dins el futbol base, fent doblet.

Arribava el Málaga a aquesta primera final de Copa del Rei amb un reconeixement més que justificat doncs havia deixat en el camí al fins ara vigent campió de la competició golejant-lo en l’anada i empatant en la tornada tot i quedar-se amb nou jugadors. En quarts havia deixat fora a un dels sempre favorits en futbol base: El Valencia CF golejant-lo també en terres andaluses. Havia sigut l’entitat malaguenya, segona a la lliga, darrera del Sevilla, guanyador de la Copa de Campions a Lepe davant l’Espanyol. Tenia per aquesta final les baixes de Sofian i Fabrice, expulsats al mini.

I no va decebre l’equip andalús. Es va mostrar com un equip molt fort en la pressió, que va asfixiar a un Espanyol al que la temporada tant llarga li ha passat factura a alguns dels seus jugadors, però això si, en el que tots els seus jugadors van lluitar fins l’extenuació davant un Málaga que va ser força superior en el primer període. Va sorprendre en més d’una ocasió al conjunt perico, però sempre o be els defensors, o Germán Parreño que va estar incommensurable, o inclòs la fortuna en forma del pal de la porteria, es va alinear amb l’Espanyol i va pogué arribar al final dels quaranta cinc primers minuts amb l’empat a zero inicial davant les escomeses d’un Málaga que merèixer el gol pels seus suficients mèrits.

Poyatos va decidir alinear un mig del camp amb Miravent com a pivot junt a Canadell, deixant a Joan de sortida en la banqueta, i alinear en la punta d’atac al paraguaià Pedro, junt a Jafar, jugant per darrera Rufo i Gil. Tàctica valenta, però força arriscada doncs el mig del camp espanyolista, molt tècnic però amb poca envergadura física, ho va passar molt malament fins que allà pel minut 38 la forta calor passà factura també als andalusos després d’un fort desgast, i començà a manar l’Espanyol els restants minuts del primer temps.

Els primers dotze minuts no obstant, van ser força igualats amb major domini de la pilota per part espanyolista. Però a partir del minut 13’ tot es va començar a torçar. El bon migcente Miravent perd una pilota en la zona perillosa, i el ràpid contracop andalús acaba amb el davanter Pedro tot sol encarant a Germán, i rematant tan malament que envia fora molt desviat una pilota malament engaltada amb horrorós tir.

Des d’aquest moment, l’equip perico passarà uns quatre minuts anguniosos en els que va estar apunt de deixar-se la final en el intent. Alejandro Bonilla es creua miraculosament en el darrer moment quan Pedro (el malagueny) anava a afusellar a Germán. Mig minut després, el lateral esquerra Álvaro deixa anar una canonada a la que respon sensacionalment Germán (un dels millors del partit tot i que no voldria destacar a ningú en concret doncs tot l’equip mereix el reconeixement màxim de tot l’espanyolisme), amb una gran intervenció. En el 14’ Álvaro guanya línia de fons i col•loca una centrada que remata Pedro tot sol, de cap, picant la bola a la gespa i aturant bé Germán al que també beneficià que el remat no fos prou col•locat, que si no...

Passats aquest tres dramàtics minuts, l’Espanyol intentà agafar el pols al partit, i asserenar el seu joc davant un Málaga que pressionava molt i molt, costant-li força donar-li fluïdesa a la circulació de l’esfèrica. I quan el Málaga recuperava, sortia amb molta velocitat i qualitat a l’atac, no tenint encert això si, davant.

L’equip perico tingué la seva primera i gran oportunitat als 26 minuts: Una centrada molt bona per Rufo, qui controla dins l’àrea, no va prou ràpid en l’acció i dona temps a que un defensor taponi la seva letal rematada interceptant l’esfèrica que acaba a córner. Però el Málaga torna a la càrrega i al 28’ tindrà l’ocasió més clara d’aquest primer terç de partit: Rafa retalla als dos centrals i remata una pilota que increïblement Germán Parreño treu amb el peu amb grans reflexes quan ja es cantava el gol per part de l’afició malaguenya.

Però es que tres minuts després, el Málaga va tenir el gol pràcticament a tocar. Mauri, des de la frontal deixa anar un tret sec que s’estavella a la base del pal dret, colpejant el refús de la fusta la pilota en el cos de Germán i la pilota no entra, per desesperació dels andalusos i sensació de respir per part dels catalans que veuen com passen els minuts, el Málaga dona el millor de si mateix, però tot i les grans ocasions tingudes, persisteix l’empat a zero, cosa que tots sabem el que acostuma a significar al mon del futbol...

La darrera acció de perill del quadre andalús va ser després d’una gran combinació de Samu Castillejo (el millor del Málaga junt a Rafa) per Pedro, però providencialment Héctor i després Aitor acabant de rebutjar, eviten la rematada del dorsal nou andalús. (33’).

Els darrers set minuts l’Espanyol aprofita que el Málaga perd gas després de l’enorme desgast físic realitzat i comença a ensenyar els dents. Una molt bona jugada per la banda dreta a càrrec de Gil que ha rebut d’Arroyo, es marxa de dos contraris l’’osonenc, però a la seva centrada massa passada no arriba ningú. En el 42’ Aiza Gámez li perdona la cartolina groga a Cristian Márquez que agafa clarament per darrera la samarreta d’un atacant espanyolista quan l’havien superat. La falta penjada per Canadell, fàcil per Toni, es confia a l’hora de blocar-la i se li escapa incomprensiblement estan a un pas el capità Héctor incorporat a l’atac en l’acció ha aprofitar-se’n de l’errada i marcar en la frontal de l’àrea petita, acabant la bola a còrner. La darrera acció seria per un Espanyol ara embravit, quan Jafar recupera una bona pilota, s’escapa però no veu en el bell mig de l’àrea tot sol a Pedro i no li centra de primera buscant a Rufo més enrere que no pot rematar en condicions, més marcat (43’).

En el segon temps, Poyatos fa un relleu en l’equip. Marxa el paraguaià Pedro i surt Ismael Traoré. El jugador africà farà un començament explosiu però ràpidament anirà a menys i tot i que va lluitar com el que més i no li va perdre la cara al partit, el seu rendiment va anar baixant amb el pas dels minuts i un es pregunta el per què d’aquests fitxatges tant excèntrics dins el futbol base espanyolista. (Recordem que a l’equip hi ha jugadors com Eric Bertrand, o Emil Jabrailov que han tingut una aportació mínima o inclòs ni han debutat com el cas del primer).

Als dos minuts de la represa, l’equip perico dona un tomb a la final, i s’avança en el marcador donant un fort cop al conjunt andalús del que ja no es recuperarà. Héctor Rodríguez, el noi procedent fa un munt d’anys de la Unificació Bellvitge, remata de primera un servei de córner llençat per Canadell i quan ja pràcticament cantem el gol, se la troba el meta Toni tancant les cames; el refús li torna a caure a Héctor qui en segona instància marca establint l’1-0 en el marcador.

Però el pitjor encara no ha passat. Queda pràcticament mig partit i el Málaga mica a mica tancarà a un Espanyol que defensarà amb ungles i dents aquest profitós resultat. Germán –sense un sol error en tot l’encontre – es llença als peus de Mauri, afavorit per que el set malagueny quan estava ja sol, s’avançà un pèl l’esfèrica a l’hora de fer el control donant temps al meta alacantí. La rèplica perica, una pujada d’Aitor que guanya línia de fons, no centra de primera i quan ho fa li queda un pèl curt no arribant la bola al seu destinatari Jafar.

Al quart d’hora primera jugada per la polèmica. Penal clar sense cap tipus de discussió que Ayza Gámez no veu. Rufo arranca verticalment cap a l’àrea, veu a la seva esquerra la incorporació de Gil al que li passa l’esfèrica i quan penetra a l’àrea es empentat clarament acabant a la gespa. No xiula res Ayza.

Poyatos realitza la segona substitució. Rubén Duarte ocupa el lloc d’un Aitor fos després d’un gran treball. El Málaga la seva primera uns minuts després. Ho intenta Mauri amb un llunyà xut, però a Germán no el sorprenen i atura l’esfèrica. Kilian substitueix a Rufo.

En el minut 72, la jugada que podia haver sentenciat el partit. Ayza Gámez no ho tindria clar en la seva consciència i amb la llei de la compensació xiula penal sobre Gil quan aquest cop era molt menys o pràcticament no ho era, la càrrega dins l’àrea que rep. L’executarà Roger Canadell, doncs Rufo, tal com hem fet esment, feia uns instants que havia sigut substituït. El llançament del jugador espanyolista serà horrorós, metre i mig per sobre el travesser. Els penals només els fallen els que els llencen i s’ha de tenir la sang molt freda per fer-ho en tals circumstàncies. L’afició espanyolista així ho entenen i coregen el nom del jugador espanyolista en un intent d’animar-lo i recuperar-lo anímicament a fi de pogué seguir comptant amb la seva gran aportació la resta de partit.

El Málaga efectua un doble canvi i s’ho juga tot en els minuts que manquen. L’Espanyol ja només es defensa com pot, lluitant Jafar en solitari bravament intentant retenir l’esfèric a fi de possibilitar el contracop dels seus companys; però amb el pas dels minuts tan sols com objectiu de només pogué esgarrapar segons al crono doncs a l’Espanyol ja no li queden forces ni per això. Un servei de cantonada bastant tancat, a deu minuts pel final, executat per Gil al que Toni s’anticipa al remat de Jafar llançant-se molt bé, serà el darrer intent perico a fi d’evitar el patiment. Joan substitueix a Miravent.

Mentre, el grup de pares i familiars no paren d’animar al nostre Espanyol donant-los les darreres forces davant el pas inexorable del temps que cau com una espasa de Dàmocles sobre el conjunt andalús i que pels espanyolistes avança lentament donant una sensació de com els segons van recargolant-se i allargant-se amb un final que es fa molt llarg. I això que ara ja no hi ha cap errada. Tots saben el que han de fer, el que s’estan jugant i el que manca de temps; tot l‘equip replegat en una petita parcel•la defensant com gat panxa enlaire, un resultat que els catapulta a la petita glòria del futbol espanyol i a la gran història perica.

La més perillosa, un xut de Rafa que tocant lleugerament un defensor surt lo just fora a córner. Un remat desesperat de Samuel Castillejo el refusa en la frontal de la petita Bonilla. En el Málaga ja cadascú fa la guerra pel seu compte quan s’exhaureix els darrers minuts de la final... Rafa deixa anar un xut que surt a dos pams del travesser. Germán veu la cartolina per intentar esgarrapar el màxim al cronòmetre. El darrer xut de Samu Castillejo surt fora a la dreta. Manca tan sols, el descompte que serà de tres minuts. Dins d’ell, Traoré intenta en solitari una incursió però dins l’àrea fa falta a un defensor i tot i que acaba la bola dins després de regatejar al darrer jugador i porter, l’acció estava ja ben anul•lada feia temps. I final del partit!!!! Campions!!!!.

L’eufòria es desboca entre els presents dins del bàndol espanyolista, mentre que la decepció lògica cau com una llosa sobre l’animosa afició malaguenya. Es la quarta, després d’assolir la glòria a Lleó, al Toralín de Ponferrada, i a Baza. L’Espanyol fa passadís al perdedor. El Málaga recull les medalles i els blanc-i-blaus un cop se’ls hi ha fet lliurament de les seves corresponents, aixeca en la persona d’Héctor Rodríguez, la Copa de S.M. el Rei de Juvenils. La RFEF té el bonic gest de permetre a tothom sortir a la gespa i fotografiar-se amb els jugadors i felicitar als vencedors.

Avís a navegants: Esperem que la lliçó que ha donat aquest equip a molta gent dins del club i a alguns seguidors que es qualifiquen d’espanyolistes i que prefereixo no recordar que encara criticaven a l’equip el partit de la semifinal quan va estava a punt de marcar i de fet ho va fer, el conjunt matalasser, i sobre tot a qui no confiaven d’entrada ja amb aquesta fornada els faci reflexionar. I ho facin sobre tot a aquelles persones que tenen en les seves mans el destí futbolístic d’aquests nois, alguns d’ells que els hem vist créixer des que eren nens i que qui escriu aquestes línies ha compartit moltes estones agradables amb el pas de les temporades en les diverses categories i amb els seus pares. Altres s’han incorporat posteriorment, però també han demostrar la seva vàlua i el seu esperit de superació i de sacrifici. Per que moments com el d’ahir son els que fan encara que un tingui encara il•lusió per seguir desenvolupant aquesta tasca de la que a hores d’ara encara no tinc decidit si continuar.




Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Germán, Arroyo, Bonilla, Héctor, Aitor, Miravent, Pedro, Canadell, Jafar, Rufo i Gil.
Substitucions: Traoré per Pedro, m. 46; Ruben Duarte per Aitor, m. 61; Kilian per Rufo, m. 70; Joan per Miravent, m.82. Altre suplent: Pau (p.s.)

Málaga CF: Toni, Cristian Márquez, Álvaro, Ivan, Gonzalo, Carlos, Mauri, Rafa, Pedro, Samu Casillejos i Jandro.
Substitucions: Juanpi per Gonzalo, m.67; Víctor Rueda i Peque, per Jandro i Pedro, m. 74; Víctor Ruíz per Cristian Márquez, m. 86. Altre suplent: José Carlos (p.s.)

Àrbitre: Aiza Gámez, del col•legi valencià. Ha deixat sense sancionar en el segon temps un clar penal a Gil, i per efecte de la compensació ha assenyalat el menys clar també comés sobre Gil Muntades. Ha mostrat cartolines grogues a Gonzalo, m. 76, Germán, m.87

Gol: 1-0: Héctor, m. 47.

Incidències: Final de la Copa de S.M. el Rei de Juvenils, disputat ahir dissabte a les 18:00 hores al Mpal. de San Fernando de Borriana, Castellò. Tarda bastant calorosa amb temperatura força elevada i cel serè amb algú núvol que estèticament deixaven un cel més blanc-i-blau que mai. L’equip perico, com a club més antic, fundat en 1900, jugava de local i vestia la seva oficial primera indumentària.

Per part espanyolista, cal dir-ho, la presència del Vicepresident de l’Àrea Esportiva, Germán de la Cruz i Camarillas. Aquí, el critiquem quan no està a l’alçada i també ho destaquem quan si ho està, com en aquesta ocasió. El màxim mandatari esportiu estava acompanyat del nou coordinador del futbol base, Cristóbal Casado, de membres de la secretaria tècnica del futbol base com Pepín Cabezas i Emili Montiagut i altres integrants del futbol base, així com la presència del tècnic del femení espanyolista, Luis Carrión que després de classificar al seu equip per les semifinals de la Copa Catalunya (1-4 a l’Escola F. Valls - Gimnàstic), tampoc s’ha volgut perdre l’esdeveniment acompanyat d'un membre del seu cos tècnic.

Per part malaguenya, hem vist al Coordinador del Futbol Base del Málaga CF, Josep Manel Casanova (que ja va visitar Sadrià en l’enfrontament amb l’Atlético de Madrid). Héctor Rodríguez, al marge de ser l’autor de l’únic gol, com a capità de l’equip campió, ha alçat la Copa del Rei. Copa a la que tampoc un gravador li ha posat el nom de l’avui campió i per tant seguirà portant (com la de la Reina amb el femení), la placa amb l’anterior campió de “cuyo nombre no quiero acordarme”.

En quant a autoritats, el President de la Federació Valenciana de Futbol, el senyor Vicente Muñoz, junt a Emilio Zamora i Pepe Díaz, delegat de la federació castellonenca. També per part del consistori de Borriana (es fa dir "Magnífic Ajuntament de Borriana"), va estar present la regidora Ana Montagut en representació de l’alcalde.

En les files malaguenyes, varis jugadors que han militat en el futbol base espanyolista: Cristian Márquez i Alejandro López “Jandro”. El partit NO VA SER retransmès per cap televisió a Catalunya i si a Málaga a través d’una webcam que un servidor tenia a dalt seu en una de les cabines del conjunt malagueny, i en la que hi havia com a comentarista el mític jugador del històric i desaparegut CD Málaga, Ben Barek.