COMENTARI.SR. ROSELL: CATALUNYA ÉS MÉS QUE UN CLUB!!!

Manipulador de ments infantils.

Benvolguts amics pericos: Ahir em vaig permetre no amargar-me ni cabrejar-me contestant a aquest individu, doncs també té un dret a tenir un dia amb tranquil·litat i sense que et vinguin a la ment els pitjors desitjos i la indignació presideixi l’estat de qui havia d’escriure aquestes línies. Després de la petita treva per la festivitat de Sant Josep, torno a la càrrega per a través d’aquest comentari fer costat a l’afició espanyolista per l’enuig que a bon segur deu sentir per les infames declaracions d’aquest il·luminat al que si la fortuna derivada d’una pilota no li hagués somrigut en la darrera fita europea, ara hauria d’estar més preocupat en qüestions internes, que en adoctrinar a la infància.

Em limitaré –com sol ser habitual en mi – a expressar-me amb el màxim de correcció i educació tot i que a bon segur molts pensaran encertadament que aquest subjecte no la mereix, i com a límit, els que marquen el propi codi penal, doncs si per mi fos altres  paraules serien les que vomitaria el meu teclat.

N’estem farts de vostè Senyor Sandro Rosell i de tothom que pensa com vostè i te el cinisme i la barra de dir-ho públicament i més en acte d’adoctrinament. Ho ha sentit? Farts. Jo també parlo i escric en català i mai he sigut, ni soc, ni seré, d’un club que té com a valors aquests tant miserables, com el d’adoctrinar les consciències més febles, com son la dels nens.

Recórrer a l’ensenyança, per influir en els hàbits, en la ideologia, en els sentiments, no es nou. Al llarg de la història tota classe de dictadors, inclòs assassins en massa i genocides, règims corruptes, religions, i un bon llarg etcètera, ho han fet. Tots han recorregut a aquestes maneres d’actuar  des que existeix la civilització humana organitzada de manera col·lectiva, des de la nit dels temps fins nostres dies. Tots ho fan i ho han fet intentant inculcar, diuen, els seus valors a la infància i a la joventut. Des de un concepte de nació o pàtria, una fe, un dogma, un règim polític sempre de dubtós caire moral, etc… Però el que succeeix a Catalunya, sobrepassa tots els manuals teòrics tant a nivell històric, com social.

L’adhesió “inquebrantable” (com en els vells temps a un altre que aquí no citaré), des del bressol fins el taüt, en aquest cas des de l’escola o des que es mira la televisió pública catalana, a una entitat privada de futbol, i a més per adoctrinament, per pensament únic, per criteri polític, per submissió… és senzillament símptoma inequívoc d’una societat malalta. Ben malalta.  Per que de moment aquestes paraules han fet alçar la seva veu al nostre President, Joan Collet (al que des de Sentiment Perico recolzem al màxim en aquest tema), qui ha sortit en el seu paper obligat per la barbaritat de les declaracions, a censurar aquestes afirmacions. Espero pacient, que la resta de clubs catalans de futbol, bàsquet, hoquei, handbol, voleibol, i resta de disciplines d’esport col·lectiu, surtin a la llum pública els seus dirigents a reprovar aquestes declaracions…

Si no, s’haurà demostrat altre cop el que dic al començament de l’anterior paràgraf. Vivim en una societat malalta que més enllà de preocupar-se de la corrupció generalitzada dels nostres polítics (comencem per Barcelona, abans de parlar de la resta d’Espanya), de les retallades, de com els excessos d’uns (polítics i financers) ho acaba pagant les classes mitjanes i les més desfavorides, petits empresaris i autònoms, mentre aquí, aprenents de dictador de tres al quart ens venen a parlar no sé què d’un club que parla no sé què a una samarreta amb el nom de la dictadura de Qatar i d’un senyor que va venir de Suïssa i  es va acabar suïcidant i no sé que més coses de nois amb tractament d‘hormones, contractes milionaris, televisions públiques arruïnades, i demés històries …  Si algú vingués ben lluny d’un altre planeta (o inclòs del mateix)  i se li expliqués això, a bon segur se’n faria creus de la estupidesa humana, i en concret de la mostrada a la nostra societat.

Per això senyor Sandro Rosell prefereixo formar part d’una entitat a la que no tenim cap il·luminat com vostè, cap aprenent de dictador ni adoctrinador de febles ments infantils com vostè, i on la pluralitat presideix el sentiment general dels seus seguidors i només una cosa els uneix, la qüestió esportiva pròpia de l’entitat. Com no pot ser d’altre manera.

De moment, una temporada més si les coses no donen esportivament un tomb radical, ens tindrà vostè i tots els que pensen com vostè, que aguantar a la màxima categoria del futbol espanyol la propera temporada, plantant-li cara a gent com vostè en la més mísera de les circumstàncies, sense el seu poder econòmic, sense el seu potencial esportiu, i sense les masses adoctrinades rendint-nos submissió. No ho necessitem. Amb gent com vostè els arguments per seguir militant en un modest club de futbol, encara que sigui en les pitjors condicions esportives, ens venen donades de manera gratuïta. Només per no voler formar part de la seva entelèquia muntada a la nostra terra barrejant política, sentiment i esport, ja en tenim prou per ser pericos al marge del propi i lògic sentiment envers el nostre club.

I penso també, que si aquest senyor ideològicament estigués més lluny del nostre màxim accionista, ja hauria sigut declarat “persona non grata” per part del RCD Espanyol. Jo no hi veig diferència amb aquell altre que van tenir anteriorment i que per protegir-se d’assumptes probablement poc nets, va decidir donar el salt  a la  política per gaudir d’immunitat parlamentària…  Res els diferència: Ens insulten, ens neguen nostra catalanitat, ens roben els nostres jugadors del futbol base i seguien volent que Baena pagués el que no està escrit. Sortosament encara hi ha tribunals (encara que tinguin que ser a Madrid) que no controlen els nacional-culers.

Acabo: FC BARCELONA IS NOT CATALONIA!!!! . Que tot el mon per la xarxa de xarxes tingui la possibilitat de llegir-ho. CATALUNYA ES MÉS (MOLT MÉS), QUE UN SOL CLUB!.