diumenge, 17 de març del 2013

L'ESPANYOL ASSALTA LA ROSALEDA (0-2),
APROFITANT LA RESSACA EUROPEA DEL MÁLAGA

Málaga CF: 0 – RCD Espanyol: 2


L’Espanyol s’apunta a la festa malaguenya.

On menys podia esperar-se, a la Rosaleda davant un Málaga que brilla a la Champions, l’Espanyol ha obtingut una gran victòria mitjançant els gols de Colotto i Sergio García en el segon temps. L’equip de Javier Aguirre, en un partit molt seriós i efectiu, ha sumat una de les tres victòries que li manquen per certificar l’objectiu de la salvació.

Es presentava l’encontre amb diverses baixes per ambdós conjunts: Baptista i Demichelis per part andalusa, i Javi López i Simao per part espanyolista. Tornava Mattioni a la lateral dreta i Stuani a la part dreta de l’atac. Aguirre confeccionava el millor onze possible en aquests moments amb la parella al mig del camp que més fruits li està donant com és Forlín i Víctor Sánchez. Baena, recuperat dels problemes d’esquena esperava el seu torn a la banqueta.

Ambdós conjunts presentaven ratxes en els tres darrers encontres similars: 2/9 els malaguenys dividides les seves forces entre la lliga i la Champions, i 1/9 els espanyolistes en una “correcció” a la “ratxa de Champions” que Aguirre aconseguí des de la seva arribada traient l’equip de les profunditats de l’abisme.  

En el principi de l’encontre el ritme fou molt alt, amb un Espanyol que recordava els seus millor moments,  movent bé amb fluïdesa la bola i arribant amb perill davant. Als dos minuts una bona jugada de Wakaso (gran partit) combinant amb Verdú per l’esquerra i després de la paret, el de l’Eixample se la juga a la frontal amb un bon tret que Willy Caballero envia a còrner evitant el gol.  Només dos minuts després, una recuperació en zona de tres quarts, permet a l’Espanyol combinar i arribar amb gran perill amb pilota ficada a l’àrea per Mattioni qui tot sol encarant a Willy remata al ninot i malbarata la gran ocasió per posar al seu equip per davant.

Després del impuls inicial dels pericos, el Málaga intenta refer-se i arribar a les immediacions de l’àrea de Kiko amb una jugada dins l’àrea de Isco o en una centrada de Seba des de l’esquerra. L’equip perico es defensa bé, brillant a gran nivell Colotto que a sobre s’ha permès em més d’una ocasió llençar a l’equip endavant jugant la bola des de darrera amb solvència.  El Málaga s’acosta amb una centrada de Toulalan que Kiko rebutja forçat de punys en curt i pel centre,  i la bola acaba amb un tret  des de la frontal que el d’Alcover acaba blocant molt segur.          

Comença a posar setge el Málaga a l’àrea espanyolista. Passat l’equador del primer temps els andalusos tenen els seus millors minuts del partit. Una centrada de Santa Cruz acaba amb un xut de Piazón que surt a còrner. Aquest el llença Isco i el Málaga tindria l’ocasió més clara del primer període al rematar Santa Cruz dins l’àrea a boca de canó i salvar Kiko Casilla al seu equip evitant el primer gol local; la pilota morta a la frontal de la petita es rebutjada posteriorment per un defensor perico.

Amb el pas dels minuts l’equip espanyolista torna a recuperar la serenor i deixa per altres partits l’angoixa. Mattioni pujant molt bé la banda col·locarà després de fer-se una auto passada, un centre massa ras que rebutja Lugano (27’).  Amb tot, una errada defensiva (de les poques) del conjunt català ha provocat que el central Lugano  - que seguia una jugada per ell iniciada -, hagi guanyat línia de fons i la seva perillosa centrada passada s’ha perdut sense rematador.  L’equip perico ha sigut el darrer en mostrar perill a l’àrea contraria (41’) amb un llançament de falta que Colotto incorporat a l’atac en mig d’un munt de defensors, ha rematat fora. Un minut després, Wakaso (relliscant) entra a destemps a Gámez i veu la primera cartolina groga.

En el segon període semblava que el Málaga sortia decidit a imposar el seu joc tancant al quadre d’Aguirre.  Als 40 segons de joc, una centrada llarga i amb molt perill del lateral Antunes, és rebutjada a còrner providencialment per Capdevila. Però als tres minuts i escaig, l’Espanyol provoca un servei de cantonada.  L’executa Verdú i la pilota fàcil teòricament  per Willy Caballero, se li escapa al meta local i molt oportú i llest, fica la cama Colotto rematant al fons de la porteria. L’Espanyol donava la sorpresa i s’avançava. Només centrar, Toulolan ho intentava enviant un bon tret un parell de pams per sobre el travesser.

En cinc minuts l’Espanyol veia tota la seva medul·lar amonestada (Forlín i Verdú es sumaven a Wakaso). En el Málaga, Pellegrini feia un doble canvi donant entrada a Duda i a Joaquín. Mancava encara mitja hora llarga de partit.

Wakaso es mostrarà amb una gran jugada per l’esquerra superant per velocitat i driblant a dos adversaris, retenint la bola i passant i també exagerant en excés una agressió quan no passava de ser un cop amb el colze del malagueny al pit del ghanès. L’àrbitre no xiula res. L’Espanyol esgarrapava minuts al crono. El partit estava ben controlat.

I molt més que ho estaria quan altre cop s’escapoleix per força i velocitat Wakaso i evitant que la bola acabi de sortir de tot per la línia de banda, regateja a Lugano i centra perfectament per que de primera Sergio García (amb el nou look i sense la cua) marqui de primera colpejant a més de mitja alçada,  fent el segon en un partit en el que el del Bon Pastor no ha lluït  en excés tret d’aquesta - no poc important - acció.  De nou com després del primer gol, Toulolan ho tornava a intentar amb un xut llunyà més fruït de la pròpia impotència davant el marcador advers, que dels fruïts que al seu equip podia aportar tal jugada.

Pellegrini posa en escena al “Conejo” Saviola, mentre que Forlín es juga la segona groga en una falta a pocs metres de l’àrea de càstig. El llançament de falta a càrrec de Duda, sortirà molt alt. Mou fitxa Aguirre i substitueix al propi Forlín i a Verdú amb cartolines. Entren Raul Rodríguez ocupant lloc a la medul·lar i Baena.

L’Espanyol tindrà el partit ben controlat. Els minuts passen davant un Málaga ja cada cop més vençut. Ho intentarà Antunes però a la seva centrada no hi arriba amb el cap el menut Saviola, aturant Kiko (81’). La més clara ocasió (aïllada això si) dels malaguenys seria per Roque Santa Cruz, quan en una acció amb força infortuni – un espanyolista rebutja l’esfèrica i colpejant en un company la bola se’n va enrere -, remata creuat excessivament i tot i tocar lleugerament Kiko, Del Cerro Grande assenyala servei de porta.

Camacho veuria la cartolina en entrar fort a Mattioni (ufff!), i poc després Aguirre substitueix a Wakaso per Víctor Álvarez. El lateral esquerrà espanyolista (com a la Catedral) participarà en una gran jugada en la que rep la passada en profunditat entrant a l’àrea i remata no podent superar al meta local que rebutja a còrner (91’). Amb aquest servei de cantonada, polèmica amb trepitjada inclosa de Duda a Víctor Álvarez, aguantant bé la bola l’Espanyol, el partit morirà i ja no hi haurà temps per res mes.

Només per celebrar l’equip eufòricament  (i els aficionats pericos a la grada) el triomf espanyolista davant un Málaga quartfinalista de la màxima competició europea, tot i que a la lliga per la quarta plaça en favor de Real i Valencia cinquè. L’Espanyol es situa a 11 punts altre cop del descens després de les derrotes de Celta i Mallorca.  
   


Fixta tècnica:
CF Málaga: Willy; Gámez, Welligton, Lugano, Antunes; Camacho, Toulalan; Lucas Piazón, Isco, Seba; i Roque Santa Cruz.
Substitucions: Duda per Seba i Joaquín per Lucas Piazon, m. 60; Saviola per Toulalan, m. 68.

RCD Espanyol: Kiko Casilla; Mattioni, Colotto, Héctor Moreno, Capdevila; Forlín, Víctor Sánchez; Stuani, Verdú, Wakaso; i Sergio García.
Substitucions: Raul Rodríguez i Baena per Forlín i Verdú, m. 75; Víctor Álvarez per Wakaso, m. 87.

Àrbitre: Carlos Del Cerro Grande, de la territorial madrilenya, assistit en bandes per Teodoro Sobrino Magán i Abrahám Álvarez Cantón. Ha mostrat cartolines grogues a Wakaso, m. 42, Forlín, m. 54, Verdú, m. 59 per part espanyolista i als locals  Duda, m. 74 i Camacho, m. 86.

Gols: 0-1: Colotto, m. 48; 0-2: Sergio García, m. 65.

Incidències: Encontre corresponent a la 28na. jornada del campionat de lliga de 1a. Divisió, disputat aquest migdia a l’Estadi de la Rosaleda a Málaga. L’Espanyol ha lluït la seva segona indumentària.





3 comentaris:

Anònim ha dit...

Qui deia que s'apagava l'efecte Aguirre??? Gran partit del nostre equip al camp de La Rosaleda davant d'un Màlaga que en aquests moments és un del 8 millors clubs europeus.
Una lliçó de saber estar en un camp de futbol i de saber aprofitar les oportunitats de gol. Golàs de Sergio García després d'una gran jugada de Wakaso i abans un gol de murri de Colotto. Som a només 6 punts de certificar la salvació. Algú discuteix que Aguirre ha de ser el nostre entrenadorf la temporada vinent???

PRÍNCEP

Anònim ha dit...

Un bon partit que ens torna a il·lusionar. Un altre vegada Aguirre ha aconseguit capgirar una situació que posava en evidencia el pitjor del planter, quan va decidir donar unes mini-vacances els jugadors ens va sorprendre i ara tenim que dir que realment va ser una decisió valenta i encertada.
Per altre banda destacar que en aquest partit s'ha estrenat l'Anna Maria Fuster presidint el Rcde i no ha pogut ser un debut més feliç!
Mar de granperico

Josep Maria ha dit...

Que s’havia apagat, amic Princep, l’efecte Aguirre... a mi mateix m’ho va semblar. Mea Culpa!.

Més per demèrit dels propis jugadors, que per defecte del propi tècnic. A vegades quan s’està tant a prop d’assolir l’únic veritable objectiu d’aquests jugadors, que no és altre per desgràcia que la pròpia permanència, aixequen de manera conscient o inconscientment, el peu de l’accelerador. I davant això costa molt per part d’un tècnic revertir aquesta situació. Exemples varis en tenim masses i no fa pas tant. De moment encara no estem salvats matemàticament. Quan ho estem, veurem si Aguirre ho aconsegueix... Acabar amb aquest conformisme i els hi obliga per les bones o per les dolentes (banqueta a més d’un) a seguir jugant fins la fi del campionat. Jo no més demano que arribem fins on puguem. Si només és pot quedar el dotzè, doncs el dotzè. Però després de mostrar tot l’esforç i tot el compromís que han mostrat quan l’equip estava sortint del pou. Ni més ni menys. El que em sabria greu es quedar el tretzè o catorzè tenint a pocs punts el vuitè lloc per exemple faltant un munt de jornades per poc sacrifici, deixadesa i poc compromís. En definitiva per conformisme i poca ambició i per complir només amb el mínim exigit a aquesta entitat, la permanència. Per que ni som tant bons potser com per anar a Europa, però tampoc tant dolents com per fer el pena en més d’un encontre (pitjor començament de tota la història inclòs).

Salutacions!!!




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M