Avui es compleixen quatre anys que ens va
deixar Dani Jarque, capità del RCD Espanyol, quan es trobava amb la resta de l’equip
concentrat a terres italianes. Com no podia ser d’altre manera, Sentiment
Perico recorda aquesta efemèride tan trista, però al mateix temps de
reivindicació de la memòria de tot el que significà el jugador de la Ciutat
Cooperativa de Sant Boi, dins i fora de l’Espanyol, aquella trajectòria futbolística
i aquella vida per davant segada per la mort en aquella gira que l’equip duia a
terme.
Serveixi aquesta data anecdòticament, com a
punt de partida per iniciar Sentiment Perico la seva vuitena temporada des d’aquells
finals d’agost de 2006 en que va treure gairebé sense que ningú s’adonés el cap,
dins els mitjans on-line d’informació espanyolista.
Motius de caire personal i alguna que altre
menor qüestió tècnica, han impossibilitat iniciar aquesta autèntica aventura
unes setmanes abans. Més enllà de la poca o molta il·lusió que tingui qui
escriu aquestes línies envers el projecte d’aquest el nostre club, altres
factors particulars que res tenen a veure amb l’entitat, han fet que el parèntesi
estiuenc d’aturada s’hagi allargat més del que sol ser normal. Com han sigut
raons de força major, sabreu estimats lectors disculpar totes aquelles circumstàncies
que en la vida sobrevenen i un n’és aliè a les mateixes. Intentarem, posar-nos
les piles el més aviat, i iniciar un cop més, una temporada plena d’incògnites,
pors i al mateix temps il·lusions, i a bon segur alegries i satisfaccions que
no quedaran orfes d’algun que altre disgust coneixen la idiosincràsia única d’aquesta
institució que malgrat l’hostil entorn
que sempre ha patit, complirà molt aviat
113 anys de llarga vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada