RCD Espanyol: 1- Sevilla FC: 3
El de sempre. Un Sevilla necessitat que feia 14 mesos i 22 encontres a
domicili que no obtenia el triomf en partit de lliga lluny del Pizjuán, i
naturalment trencà aquesta desastrosa ratxa davant l’Espanyol. Amb qui tenia
que ser, sinó? En horari “familiar” tot i que dels vint-i-un mil i escaig d’espectadors
no hem passat, altre cop l’equip espanyolista ha fet figa davant un rival que
ha tret petroli de la seva visita al coliseum perico.
El partit ha sigut horrible en tots els aspectes, i així ho ha considerat
la part del respectable que encara no havia marxat, mostrant-li a l’equip el
seu rebuig pel pèssim espectacle amb una xiulada. Aguirre poc inspirat en el
plantejament de situar Raul Rodríguez per davant de la cobertura en una
medul·lar exempta de qualitat tècnica per moure l’esfèrica. Tot i que sempre en
el futbol un se’n recorda dels que no juguen, un es pregunta per què no se li
dona cap oportunitat a Alex Fernández, tenint aquests dèficits de creació a la
medul·lar. També un cop més, Simao ha tornat a l’onze titular gaudint de la confiança
del tècnic espanyolista.
La cosa ja no ha pogut iniciar-se de pitjor manera. Als tres minuts bota un
servei de falta Ratkitic pentina Iborra i imposant-se davant Sidnei, Fazio obre
el marcador d’un cop de cap al fons de
la porteria de Kiko Casilla. Tan sols sis minuts i escaig després del primer
gol, un servei de cantonada ha acabat amb una sèrie de rebutjos anant-li la bola
a un Vitolo lliure totalment de marca que davant la imperdonable actuació
defensiva, ha tingut tot el temps del món per parar la pilota i rematar amb un
xut de rosca creuat al pal llarg. En un vist i no vist el quadre andalús
guanyava 0-2. A més, el canari obtenia
el seu primer gol en la màxima categoria davant els espanyolistes.
Després d’una reacció tant ràpida com curta en el temps, en la que en una
bona pilota Lanza no pot rematar dins l’àrea, seria de nou el Sevilla en un ràpid
contraatac qui estaria a punt de fer el tercer evitant-lo Kiko Casilla qui
rebutja el fort tret de Ratkitic.
Als setze minuts l’afició espanyolista recordà a Antonio Puerta. L’equip d’Aguirre
fa aigües en defensa i la línia mitja es incapaç de mantenir el control del joc.
Però al minut 23, l’esperança renaixia en l’espanyolisme quan Lanza fica una
bola interior per Sergio García qui demostrà en l’acció que no se li ha oblidat
això de fer gols, retalla a Alberto
Moreno i amb un molt bon detall tècnic davant la sortida del porter, marca l’únic gol
dels blanc-i-blaus en aquest partit.
Abans de la mitja hora de joc, de nou Ratkitic porta perill a l’àrea
espanyolista. El llançament tocant en un defensor surt junt el pal dret
perillosament. Abans del descans Kiko Casilla és a punt de donar l’ensurt després
d’una errada que ha estat a punt de costar força car.
Les coses no funcionen i Aguirre dona entrada a Jhon Cordoba en lloc d’Abraham
(deixant a Raul que no sabem quin era ben bé el seu paper en el joc), i als cinc
minuts Thievy per Lanza, que veritablement ha estat molt malament. El francès que
ha sigut rebut com a esperat i desitjat salvador no ha tingut tampoc cap
protagonisme en el joc d’atac doncs al igual que Córdoba s’han embolicat en un
joc de despropòsits abusant del joc individual en unes circumstàncies poc propícies
doncs el Sevilla ben tancat amb el marcador a favor no deixava cap tipus d’espais
per la velocitat i força dels dos davanters resen ingressats al terreny de
joc. En l’equip sevillà l’ex Nico Pareja
era substituït per Cristoforo.
Una obertura de Simao per Fuentes – qui també podríem dir al igual que la
resta, que ha jugat un dels seus més pobres encontres – ha enviat la pilota
centrada (en segona instància després d’un rebot), a l’exterior de la xarxa superior
de la porteria. L’ocasió més clara ha sigut un contracop en el que Moreno passa
a Córdoba qui s’interna i envia una pilota d’or a l’espai per Víctor Sánchez,
però Beto cobreix bé el remat del migcampista espanyolista evitant el gol de l’empat.
Eren minuts en els que l’Espanyol animats per aquestes dues jugades s‘ha llençat
a l’atac aprofitant una major presència ofensiva en quant a jugadors d’atac,
però la reacció s’ha tallat en rodó al minut 58.
El partit es podia donar per conclòs quan Bacca posa la directa superant a
un defensor espanyolista, increïblement li treu uns metres d’avantatge a
Fuentes, superant també a Sidnei, i batent a Kiko Casilla. Era l’1-3 que feia
que l’equip d’Aguirre inconscientment, llencés la tovallola d’una manera ja
clara tot i la més de mitja hora que mancava encara.
Aguirre decideix substituir a Simao, i com no, dona entrada a altre dels
seus preferits tot i que encara no ens ha demostrat el per què de la seva confiança:
Pizzi. Seria precisament ell qui provaria fortuna amb un llançament directe de
falta que ben dirigida surt finalment massa creuada, a la dreta de Beto. El joc
espanyolista fou d’un nivell tant baix que els minuts passaren sense cap jugada
digna de menció i per tant sense cap tipus d’esperança per una afició que deu
minuts abans ja ha començat a desfilar de l’estadi.
En el 81’ Thievy no ha xutat dins
l’àrea i s’ha embolicat en l’acció. En el tram final, un llunyà xut de Javi López
i Víctor Sánchez en quatre minuts veuria dues cartolines deixant l’equip amb
deu (era ja igual tal circumstància) i serà baixa en el proper encontre (això
si que ja no és quelcom baladí) un cop es recuperi al sancionat David López. A la Curva RCDE s’han començat a sentir càntics
en referència a que segons les seves opinions, “faltan cojones”, i en el 87
a punt el Sevilla de fer el quart en una jugada en la que
Perotti ha arribat fins l’àrea petita finalitzant la gran jugada sortosament amb
una dolenta definició. En el darrer minut d’afegit Córdoba tingué dins l’àrea
una bona opció per reduir diferències, però un jugador del Sevilla evità que la
rematada acabés amb el segon gol local i l’esfèrica sortí molt lalta.
Per finalitzar, cal dir que aquesta derrota sembrarà encara més dubtes a un equip que en les darreres jornades
sembla haver perdut aquella confiança amb si mateix del inici, i vindrà a incrementar
la preocupació en vers l’equip pel més immediat futur, i en certs sectors de l’afició
i de l’entorn a bon segur es qüestionarà de manera clara la idoneïtat o no, de
la continuïtat del tècnic.
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Sidnei, Héctor Moreno, Fuentes; Raul
Rodríguez; Víctor Sánchez, Abraham, Lanza, Simao; i Sergio García.
Substitucions: Córdoba per Abraham, m. 46; Thievy per Lanza, m. 51; Pizzi
per Simao, m. 70.
Sevilla FC: Beto; Diogo, Facio, Nico Pareja, Alberto Moreno; Iborra,
Carrizo; Jairo, Ratkitic, Vitolo; i Bacca.
Substitucions: Cristóforo per Nico Pareja, m. 53; Perotti per Jairo, m. 76;
Reyes per Vitolo, m. 90.
Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez, del comitè territorial valencià, assistit
en bandes per Miguel Martínez Munuera i José Gallego García. Cartolines grogues
a Sidnei, m. 28, Javi López, m. 79, i dues per Víctor Sánchez (82’ i 86’ ) per part espanyolista i
als visitants Nico Pareja, m 12, Cristoforo, m. 75 i Iborra, m. 87.
Gols: o-1: Fazio, m. 3; 0-2: Vitolo, m. 10; 1-2: Sergio García, m. 23; 1-3:
Bacca, m. 58.
Incidències: Encontre corresponent a la 13èna. Jornada del campionat de
lliga de Primera Divisió, disputat aquest migdia de diumenge al migdia a l’Estadi
del RCDE a Cornellà-El Prat davant 21.853 espectadors.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada