dimecres, 25 de juny del 2008
MEMORIAL MÉS EMOTIU QUE MAI
Ahir va tenir lloc a la Ciutat Esportiva de Sadrià, el 6è Memorial Glòria Solà i Fusté de futbol femení, en una emotiva jornada en la que el RCD Espanyol, la UE Vic i el CD Blanes van disputar un 3x1 en el camp principal, que va acabar amb el triomf final del conjunt de Diego Morata, que sense problemes es va adjudicar el torneig donat que els rivals eren de categoria inferior a les blanc i blaves tot i plantar cara durant bona estona a les espanyolistes.
Espanyol - Vic, obren el torneig
Espanyol - Vic, obren el torneig
El primer partit va tenir lloc amb l’Espanyol i la UE Vic com a protagonistes. Les viguetanes es van defensar fins que Marta Cubí, va controlar una pilota dins l’àrea, on no sol fallar en aquests darrers mesos en estat de gràcia, i afusella a la portera.
L’Espanyol va gaudir d’oportunitats per sentenciar el primer partit: Jugada de Sara que xuta un pel creuada a l’esquerra de la porteria. Una rematada de cap de la pròpia Sara en un servei de cantonada tret per Noemí, surt fora. Noemí en altre bona oportunitat buscant l’escaire xuta fora.
El 2-0 es obra de Sara Serna. L’esquerrana dins l’àrea petita en la mateixa boca de gol només té que empentar a dins la pilota que li serveix en safata Marta Cubí que li havia robat la cartera a la defensora i sola davant la portera, preferir cedir-li la bola a l’extrem perica.
Amb el segon, l’Espanyol ja imposa la seva superioritat decidint l’encontre
L’Espanyol ja havia mostrat la seva superioritat i una molt bona jugada de tot l’atac acaba amb una centrada de Rocío per la dreta que no arriba Sara per centímetres a pogué rematar.
L’única ocasió de les visitants es un llançament de falta que bloca la meta perica sense problemes.
Núria Guardia que va fer un bon partit va ser protagonista d’una jugada en la que es va marxar de dues rivals però Cubí no va pogué rematar la centrada un xic massa llarga.
El tercer gol espanyolista va ser una jugada calcada del segon i amb les mateixes protagonistes: Cubí després d’una centrada de Olguita, controla dins l’àrea petita i obre a l’esquerra on totalment lliure de marca Sara xuta ras al fons de la porteria.
El millor gol
Gran gol el de Núria Guardia. Be es veritat que la temporada que ens ha ofert aquesta noia no ha sigut el que l' avalava quan va venir d’Itàlia, però ahir si que va fer gala de la seva qualitat tècnica que no se li pot haver oblidat, i en una jugada individual va controlar, es va fer una auto – passada i va deixar anar una volea perforant la porteria de les osonenques.
El Blanes derrota al Vic
El Blanes més descansat que el Vic qui també havia patit la lesió de la única portera que disposava, es va imposar al conjunt de l'Osona, al avançar-se amb dos gols, sent posteriorment el conjunt de la plana qui va reduir distàncies amb un gol que va donar emoció a l’encontre tot i que el resultat ja no es va moure.
Golejada prevista, al Blanes, (7-0)
Tant prevista, que l’organització després del primer 4-0 no va fer llençar penals per possibles desempats tal com el reglament preveu en aquests tipus de torneigs.
Amb uns primers moments de incertesa, en el que el conjunt de la Costa Brava va intentar fe front als majors arguments roses i negres, i en el que les espanyolistes únicament van gaudir de dos xuts d’Elena que es van marxar fora, i el segon va ser ben blocat i un xut de Carol, l’Espanyol es va posar per davant amb un primer gol de Carol que va sortir en el segon partit, i va marcar al minut 18 després de fer un bon control, girar-se i rematar creuant la bola a la dreta de la portera.
Una bona jugada de Noemí que habilita en profunditat a Marta Cubí (Morata no l’havia fet sortir d’inici en el segon partit, però va demostrar que es gairebé imprescindible en aquests moments) i no va perdonar, rematant al girar-se fent el segon.
Carol va estar a punt d’aprofitar una centrada de Lara, però el seu remat de cap va marxar fora.
Golejada
Al minut 24, Carol va fer el tercer, i posteriorment al 30, va tornar a repetir Cubí aixecant perfectament la bola superant a la portera del Blanes.
La capitana Míriam va fer el cinquè al aprofitar en la boca de gol, la pilota refusada d’una rematada de cap de Carol en una centrada del servei de cantonada de Noemí que ja duia camí de gol, acabant d’endinsar-la.
Núria va rematar fregant el travesser en un molt bon llançament. Altre cop, el seu tret va ser aturat amb no poques dificultats en dos temps per la portera visitant.
Carol de perfecta vaselina va fer el sisè en el minut 40.
Adriana, protagonista
Un més dels emotius moments del Memorial va ser quan a falta dels darrers minuts, Adriana Martín després de molts mesos de baixa (mig any) per la seva lesió de genoll, va tornar a trepitjar en partit la gespa de la Ciutat Esportiva. Va rebre l’aplaudiment general d’una afició que sempre ha tingut la golejadora perica, inclòs en els moments més complicats, que amb paciència i saber fer, poden quedar ja definitivament enrera.
Inclòs va tenir ocasió de participar en el joc, primer amb una bona jugada per banda esquerra que va acabar amb retall i centrada, i en un remat, que encara que defectuós, va donar la imatge d’aquella Adriana que sempre estava en els moments d’atac del conjunt espanyolista.
Un magnífic gol posa punt final a la carrera futbolística d’Olguita
Olga Rodríguez se’ns va acomiadar i no podia ser d’altre manera en una noia sempre tan complidora malgrat les adversitats que ha patit en forma de lesió, amb un gran gol, deixant-nos un grat record amb una centrada –xut des de la dreta que es colar per tota l’escaire. Va rebre la felicitació de les seves companyes i l’agraïment per megafonia pels anys que ha militat al conjunt perico. Molta sort, Olga !.
Lliurament de guardons.
L’acte va comptar amb la presència com cada any dels màxims rectors del conjunt espanyolista, amb Daniel Sánchez Llibre al capdavant, Antonio Martín com a responsable del futbol femení, Ramón Condal, Sebastián Javier, Enrique Beltrán, Josep Maria Borrell, Pedro Tomás, Javier Saenz, membres de l’Agrupació de Veterans amb Rafa Marañón al capdavant, la Federació Catalana de Penyes del RCDE representada per el senyor Rodilla. Tots van mostrar el seu emotiu recolzament a Anna Maria en l’ocasió, i a més la no consellera es va tenir que sotmetre a les cameres dels fotògrafs en una tarda en la que va ser la protagonista.
RCD Espanyol: Primer encontre: Marina, Olguita, Míriam, Kenty, Chola, Lara, Noemí, Rocío, Núria, Sara i Marta Cubí
RCD Espanyol: Segon encontre: Marina, Kenty, Míriam, Lara, Chola, Elena, Vicky, Noemi, Núria, Carol i Sara. Cristina per Marina, Cubí per Sara, Rocío per Kenty, Olguita per Lara, i Adriana per Núria van ser els canvis que Diego Morata va anar introduint progressivament.
L’Espanyol va gaudir d’oportunitats per sentenciar el primer partit: Jugada de Sara que xuta un pel creuada a l’esquerra de la porteria. Una rematada de cap de la pròpia Sara en un servei de cantonada tret per Noemí, surt fora. Noemí en altre bona oportunitat buscant l’escaire xuta fora.
El 2-0 es obra de Sara Serna. L’esquerrana dins l’àrea petita en la mateixa boca de gol només té que empentar a dins la pilota que li serveix en safata Marta Cubí que li havia robat la cartera a la defensora i sola davant la portera, preferir cedir-li la bola a l’extrem perica.
Amb el segon, l’Espanyol ja imposa la seva superioritat decidint l’encontre
L’Espanyol ja havia mostrat la seva superioritat i una molt bona jugada de tot l’atac acaba amb una centrada de Rocío per la dreta que no arriba Sara per centímetres a pogué rematar.
L’única ocasió de les visitants es un llançament de falta que bloca la meta perica sense problemes.
Núria Guardia que va fer un bon partit va ser protagonista d’una jugada en la que es va marxar de dues rivals però Cubí no va pogué rematar la centrada un xic massa llarga.
El tercer gol espanyolista va ser una jugada calcada del segon i amb les mateixes protagonistes: Cubí després d’una centrada de Olguita, controla dins l’àrea petita i obre a l’esquerra on totalment lliure de marca Sara xuta ras al fons de la porteria.
El millor gol
Gran gol el de Núria Guardia. Be es veritat que la temporada que ens ha ofert aquesta noia no ha sigut el que l' avalava quan va venir d’Itàlia, però ahir si que va fer gala de la seva qualitat tècnica que no se li pot haver oblidat, i en una jugada individual va controlar, es va fer una auto – passada i va deixar anar una volea perforant la porteria de les osonenques.
El Blanes derrota al Vic
El Blanes més descansat que el Vic qui també havia patit la lesió de la única portera que disposava, es va imposar al conjunt de l'Osona, al avançar-se amb dos gols, sent posteriorment el conjunt de la plana qui va reduir distàncies amb un gol que va donar emoció a l’encontre tot i que el resultat ja no es va moure.
Golejada prevista, al Blanes, (7-0)
Tant prevista, que l’organització després del primer 4-0 no va fer llençar penals per possibles desempats tal com el reglament preveu en aquests tipus de torneigs.
Amb uns primers moments de incertesa, en el que el conjunt de la Costa Brava va intentar fe front als majors arguments roses i negres, i en el que les espanyolistes únicament van gaudir de dos xuts d’Elena que es van marxar fora, i el segon va ser ben blocat i un xut de Carol, l’Espanyol es va posar per davant amb un primer gol de Carol que va sortir en el segon partit, i va marcar al minut 18 després de fer un bon control, girar-se i rematar creuant la bola a la dreta de la portera.
Una bona jugada de Noemí que habilita en profunditat a Marta Cubí (Morata no l’havia fet sortir d’inici en el segon partit, però va demostrar que es gairebé imprescindible en aquests moments) i no va perdonar, rematant al girar-se fent el segon.
Carol va estar a punt d’aprofitar una centrada de Lara, però el seu remat de cap va marxar fora.
Golejada
Al minut 24, Carol va fer el tercer, i posteriorment al 30, va tornar a repetir Cubí aixecant perfectament la bola superant a la portera del Blanes.
La capitana Míriam va fer el cinquè al aprofitar en la boca de gol, la pilota refusada d’una rematada de cap de Carol en una centrada del servei de cantonada de Noemí que ja duia camí de gol, acabant d’endinsar-la.
Núria va rematar fregant el travesser en un molt bon llançament. Altre cop, el seu tret va ser aturat amb no poques dificultats en dos temps per la portera visitant.
Carol de perfecta vaselina va fer el sisè en el minut 40.
Adriana, protagonista
Un més dels emotius moments del Memorial va ser quan a falta dels darrers minuts, Adriana Martín després de molts mesos de baixa (mig any) per la seva lesió de genoll, va tornar a trepitjar en partit la gespa de la Ciutat Esportiva. Va rebre l’aplaudiment general d’una afició que sempre ha tingut la golejadora perica, inclòs en els moments més complicats, que amb paciència i saber fer, poden quedar ja definitivament enrera.
Inclòs va tenir ocasió de participar en el joc, primer amb una bona jugada per banda esquerra que va acabar amb retall i centrada, i en un remat, que encara que defectuós, va donar la imatge d’aquella Adriana que sempre estava en els moments d’atac del conjunt espanyolista.
Un magnífic gol posa punt final a la carrera futbolística d’Olguita
Olga Rodríguez se’ns va acomiadar i no podia ser d’altre manera en una noia sempre tan complidora malgrat les adversitats que ha patit en forma de lesió, amb un gran gol, deixant-nos un grat record amb una centrada –xut des de la dreta que es colar per tota l’escaire. Va rebre la felicitació de les seves companyes i l’agraïment per megafonia pels anys que ha militat al conjunt perico. Molta sort, Olga !.
Lliurament de guardons.
L’acte va comptar amb la presència com cada any dels màxims rectors del conjunt espanyolista, amb Daniel Sánchez Llibre al capdavant, Antonio Martín com a responsable del futbol femení, Ramón Condal, Sebastián Javier, Enrique Beltrán, Josep Maria Borrell, Pedro Tomás, Javier Saenz, membres de l’Agrupació de Veterans amb Rafa Marañón al capdavant, la Federació Catalana de Penyes del RCDE representada per el senyor Rodilla. Tots van mostrar el seu emotiu recolzament a Anna Maria en l’ocasió, i a més la no consellera es va tenir que sotmetre a les cameres dels fotògrafs en una tarda en la que va ser la protagonista.
RCD Espanyol: Primer encontre: Marina, Olguita, Míriam, Kenty, Chola, Lara, Noemí, Rocío, Núria, Sara i Marta Cubí
RCD Espanyol: Segon encontre: Marina, Kenty, Míriam, Lara, Chola, Elena, Vicky, Noemi, Núria, Carol i Sara. Cristina per Marina, Cubí per Sara, Rocío per Kenty, Olguita per Lara, i Adriana per Núria van ser els canvis que Diego Morata va anar introduint progressivament.
dimarts, 24 de juny del 2008
AVUI TOTS AMB ANNA MARIA
I AMB EL FUTBOL FEMENÍ
I AMB EL FUTBOL FEMENÍ
Darrera cita de la temporada a la Ciutat Esportiva
Aquesta tarda, es disputarà el VI Memorial Glòria Solà i Fusté de futbol femení, en format triangular entre els equips del RCD Espanyol, la UE Vic i el CD Blanes.
Mentre, continua sense presses però sense pauses, la confecció de la plantilla per la propera temporada. Han renovat ja, Cristina i Marina com a porteres, Ane, Miriam, Lara, Noemí, Carol, i Sara, així com Adriana que té el compromís verbal amb el senyor Antonio Martín.
A més dir que el Periódico de Aragón.com anuncia que la central/ pivot defensiu nascuda a Hijar (Terol) Silvia Meseguer, serà el primer fitxatge del femení del RCD Espanyol per la propera temporada. La ex jugadora del Prainsa, botxí de les espanyolistes a la Copa de la Reina, ha estat internacional sub 19 i és una de les jugadores amb més projecció del futbol femení aragonès.
Aquesta tarda, es disputarà el VI Memorial Glòria Solà i Fusté de futbol femení, en format triangular entre els equips del RCD Espanyol, la UE Vic i el CD Blanes.
Mentre, continua sense presses però sense pauses, la confecció de la plantilla per la propera temporada. Han renovat ja, Cristina i Marina com a porteres, Ane, Miriam, Lara, Noemí, Carol, i Sara, així com Adriana que té el compromís verbal amb el senyor Antonio Martín.
A més dir que el Periódico de Aragón.com anuncia que la central/ pivot defensiu nascuda a Hijar (Terol) Silvia Meseguer, serà el primer fitxatge del femení del RCD Espanyol per la propera temporada. La ex jugadora del Prainsa, botxí de les espanyolistes a la Copa de la Reina, ha estat internacional sub 19 i és una de les jugadores amb més projecció del futbol femení aragonès.
L'ALEVÍ "B" CINQUÈ A EL EJIDO
L’aleví del RCD Espanyol va quedar cinquè en el Memorial Salvador Callejón disputat en El Ejido, en torneig de futbol 7 disputat al estadi Santo Domingo de El Ejido, en record del fundador del club andalús.
Villarroya va comptar amb els nens que seran part de la plantilla de la propera temporada i per tant encara son de primer any.
Els espanyolistes van derrotar en el partit pel cinquè lloc al Sevilla per 4-2. En la fase prèvia havien perdut els dos encontres (1-4 davant l’Atlético) (i el mateix resultat davant el Poli Ejido).
Pablo va ser el màxim golejador del torneig.
Resultats:
Primera Fase
20/06/08
10.00 Poli Ejido: 5 - At. Madrid: 3 Grup A
11:00 Valencia: 1 - Sevilla: 0 Grup B
12:00 Espanyol: 1 - At. Madrid: 4 Grup A
18.00 Barcelona:6 - Sevilla: 0 Grup B
19:00 Poli Ejido: 4 - Espanyol: 1 Grup A
20:00 Barcelona: 6 - Valencia: 1 Grup B
Fase Final
21/06/08
5è i 6è lloc: .10:00 Espanyol: 4 - Sevilla: 2
3r i 4rt lloc: 11:00 Valencia: * pen. 3 - At. Madrid:3
Final: 12:00 Poli Ejido: 0 - Barcelona: 3
dilluns, 23 de juny del 2008
A LORCA, EL CADET QUEDA EN TERCER LLOC
III EDICIÓ TORNEIG CADET "CIUDAD DEL SOL".
L'Espanyol Cadet va arribar a semifinals en la III Edició del Torneig de Futbol Cadet "Ciudad del Sol" que organitza el club Lorca Deportiva CF, disputat des de divendres fins ahir diumenge a la localitat murciana en les diverses instal·lacions del conjunt del Lorca Deportiva.
PRIMERA FASE.
Divendres 20 de Juny de 2008
18:00 Valencia – Lorca Deportiva 3-1 (Camp Juan Casuco)
18:00 Celta – Espanyol 1-1 (Camp José Miñarro)
19:15 At. Madrid – Villarreal 2-2(Juan Casuco)
19:15 Real Madrid - Sevilla 3-0 (José Miñarro)
Dissabte 21 de Juny de 2008
10:00 Celta – Villarreal 1-1 (Juan Casuco)
10:00 Valencia – Sevilla 5-0 (José Miñarro)
11:30 R. Madrid – Lorca Deportiva 4-0 (Juan Casuco)
11:30 At. Madrid – Espanyol 1-5 (José Miñarro)
18:00 Celta – AT. Madrid 0-3 (Juan Casuco)
18:00 Sevilla – Lorca Deportiva 4-0 (José Miñarro)
19:15 Valencia – Real Madrid 1-2 (Juan Casuco)
19:15 Villarreal – Espanyol 0-2 (José Miñarro)
Classificació grup B: 1er. Espanyol: 7 punts, 2n. Atlético de Madrid: 4 punts, 3r: Celta: 1 punt, i 4rt: Villarreal CF: 0 punts.
Classificació grup A: 1er. R.Madrid: 9 punts, 2n: Valencia CF: 6 punts, 3r: Sevilla: 3 punts i 4rt: Lorca Deportiva: 0 punts.
Diumenge, 22 de juny de 2008
FASE FINAL 10:00 1a. Semifinal (Estadi Artés Carrasco) R. Madrid- Atlético de Madrid: 3-2
11:00 2na. Semifinal (Estadi Artés Carrasco) Valencia CF - RCD Espanyol: 2-1
18:30 Final (Artés Carrasco) R. Madrid - Valencia CF: 4-0
CLASSIFICACIÓ FINAL:
1º Real Madrid C.F.
2º Valencia C.F.
3º R.C.D. Espanyol
4º Atlético de Madrid
5º Sevilla F.C.
6º Villarreal C.F.
7º Celta de Vigo
8º Lorca Deportiva
11:00 2na. Semifinal (Estadi Artés Carrasco) Valencia CF - RCD Espanyol: 2-1
18:30 Final (Artés Carrasco) R. Madrid - Valencia CF: 4-0
CLASSIFICACIÓ FINAL:
1º Real Madrid C.F.
2º Valencia C.F.
3º R.C.D. Espanyol
4º Atlético de Madrid
5º Sevilla F.C.
6º Villarreal C.F.
7º Celta de Vigo
8º Lorca Deportiva
Dades: web Lorca Deportiva.
PRIMER FITXATGE DEL B:
JORGE GOTOR BLAS
JORGE GOTOR BLAS
El RCD Espanyol ha fitxat al defensa central del filial del Real Zaragoza, Jorge Gotor Blas (Saragossa, 14/04/1987) i 1.87m. d’alçada per defensar la samarreta del filial espanyolista a tercera divisió.
El conjunt de Clotet que patirà moltes baixes (Toni Lao, Palanca deixen el club i Jordi Gómez anirà cedit al Swansea) i un munt de jugadors que se’ls hi esta buscant equip (Casilla, Tito, De Pablos, Juanma, Pedraza, Sito, etc. ), al marge d’un grup de jugadors que han estat cedits a diversos equips i que ara per ara tenen molt difícil jugar al B, mentre que altres per qüestió d’edat i contracte no ho poden fer ja.
El conjunt de Clotet que patirà moltes baixes (Toni Lao, Palanca deixen el club i Jordi Gómez anirà cedit al Swansea) i un munt de jugadors que se’ls hi esta buscant equip (Casilla, Tito, De Pablos, Juanma, Pedraza, Sito, etc. ), al marge d’un grup de jugadors que han estat cedits a diversos equips i que ara per ara tenen molt difícil jugar al B, mentre que altres per qüestió d’edat i contracte no ho poden fer ja.
ENTREVISTA: CARLES RAMON (I PART)
Tot i que en el Periconcurs ens situem cadascun al cantó oposat de la “barricada”, hem volgut conèixer les opinions del perico que fins ara demostra que més sap de la història del RCD Espanyol, i (també per que no dir-ho) escollir també als companys de parella. Em refereixo a Carles Ramon.
Ha guanyat tres cops el Periconcurs de la GPE Manigua, un cop segon, i un quart lloc; aquest és el seu bagatge que ja voldríem per el primer equip del nostre club...
Per l’extensió de les respostes, plenes de dades històriques, per facilitar la assimilació de tot el que ens compta, hem dividit aquesta entrevista en dues parts. Avui oferim la primera.
Amb Carles Ramon, em volgut esbrinar quin és el seu pensament envers la situació esportiva i social de nostre club i ho fet com sempre preguntant
Ha guanyat tres cops el Periconcurs de la GPE Manigua, un cop segon, i un quart lloc; aquest és el seu bagatge que ja voldríem per el primer equip del nostre club...
Per l’extensió de les respostes, plenes de dades històriques, per facilitar la assimilació de tot el que ens compta, hem dividit aquesta entrevista en dues parts. Avui oferim la primera.
Amb Carles Ramon, em volgut esbrinar quin és el seu pensament envers la situació esportiva i social de nostre club i ho fet com sempre preguntant
“SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC”
Primer de tot, per qui no el coneix... Expliqui’ns una mica com es prepara pel Periconcurs, quina tasca de recerca, d’esbrinar la historia blanc i blava desenvolupa durant l’any, al marge d’aquests dies en que l’hora de la veritat arriba i ja no hi ha temps més que per enfrontar-se a les preguntes i als companys pericos concursants?
En primer lloc, em llegeix-ho tots els llibres publicats que estan a la meu abast, i que tracten de la historia del RCDE, subratllant les dades que considero de interès. A continuació faig el mateix amb les revistes periques: La Veu, 23 Perico, l’oficial del Club, Tot Espanyol (anuari de veterans), el resumen de temporada del BiB, i periòdics esportius. L’anuari de Marca també aporta molta informació, així com el web de la lliga professional.
De l’anterior dit faig un resumen que em serveix de llibre per preparar el Periconcurs. Finalment, preparo una gran quantitat de preguntes amb les corresponents respostes, susceptibles de sortir al Periconcurs i intento memoritzar-les. Així de senzill...
Quin és per vostè els millors jugadors que ham vestit la samarreta espanyolista dels que ha vist jugar; jugador de camp i també porter?
Son molts els que han estat grans jugadors i he tingut el privilegi de veure jugar. Citaré uns quants a títol d’exemple:
Porters : Trias, Marcel Domingo, Vicente, Borja, Urruti, N'Kono, Toni, Kameni , Gorka.....
Jugadors de camp: Argilés , Parra , Artigas , Arcas , Marcet , Camps , Marcial , José Maria, Solsona, Marañón, Canito, Lauridsen, Lardín, Francisco, Pochettino, Tamudo.....etc.
I dels que no ha vist per motius d’edat, però se n’ha assabentat mitjançant llibres, testimonis de persones que hagin vist temps pretèrits, amb quin es quedaria com a jugador de camp i porter.
Els jugadors que cito a continuació els conec a través de la historia del club.
Porters: Pedro Gibert (El Grapas), Ricardo Zamora (El Divino), Alberto Martorell....
Jugadors de camp: Angel Ponz, Emili Sampere, Amadeo Puig, Ricardo Saprisa, Pere Solé, Martí Vantolrá, José Padrón, Tín Bosch, Ricardo Teruel, Benito Pérez, Félix Llimós, Isidre Rovira, Josep Juncosa, Josep (Pitus) Prat, etc ...
Un equip o una alineació que pels motius que siguin li hagi quedat gravada a la seva memòria de perico?
Només citaré varis equips que tinc gravats a la meva ment i els he vist jugar:
L’EQUIP DEL OXÍGEN: Temporada 1952/53 Entrenador: Alejandro Scopelli
Domingo; Argilés, Parra, Catá; Bolinches, Artigas; Arcas, Marcet, Mauri, Piquín, i Egea
L’EQUIP DELS DOFINS: Temporada 1966/67 Entrenador : Janos Kalmar
Carmelo; Osorio, Mingorance, Riera; Ramoní (Juan Manuel), Ramírez (Martínez Vilaseca); Amas, Marcial, Re, Rodilla, i José Maria.
Els cinc dofins (cinco delfines) eren els cinc davanters, però quan algun no podia jugar el sisè que el substituïa era Ramón Miralles.
L’EQUIP QUE MÉS A PROP ESTIGUÉ DE GUANYAR UNA LLIGA: Temporada: 1972/73 Entrenador : José Emilio Santamaría.
Borja; Granero, De Felipe, Ochoa; Poli, Glaria; Roberto Martínez, Solsona, Amiano, José Maria, i Pepín.
Sense citar a l’actual que encara no ha acabat la seva etapa, quin penseu vos que teniu un domini de la història perica, ha estat el millor president del RCD Espanyol.
Al llarg de 108 anys d’existència, hi ha hagut grans presidents del RCD Espanyol.
Mencionaré uns quants:
Àngel Rodríguez Ruiz : Fundador i primer President.
José Maria Miró Trepat: Amb el personal de la seva empresa constructora, es va fer càrrec le les obres de construcció del camp de l’Hospital Clínic.
Evelio Doncós : Va hipotecar una finca de la seva propietat situada en el Passeig de Gràcia, per fer front a les despeses de les obres d’adaptació d’un velòdrom que havia al carrer Indústria per convertir-lo en un camp de futbol para que jugara el seu Espanyol. Al no pogué fer front als pagaments de la citada hipoteca, va perdre la finca.
Josep Bernadas i Viladesau : Durant el seu primer any de mandat es va fitxar a un “nen de quinze anys” que encara vestia pantaló curt, que es deia RICARDO ZAMORA MARTÍNEZ, que amb el temps es convertiria amb el porter més famós del mon.
Germans de la Riva (Genaro, Victoriano i Santiago): La família de la Riva, va comprar els terrenys on es va contruïr el mític Camp de Sarrià, situat en la que llavors (1922) era la Carretera de Sarrià.
Paco Sáenz Sáenz : Durant el seu mandat , van tenir lloc els actes commemoratius del Cinquantè aniversari del Club. (1953), es construí la nova grada del Gol Sud, on es trobava el famós Xalet i el Club va passar a ser propietari del Camp de Sarrià.
Josep Fusté i Noguera : Va ocupar el càrrec en dos dels moments més crítics de la Història del RCDE. Sota el seu mandat el club espanyolista va assolir l’ascens a Primera Divisió en les dues primeres vegades que el RCDE va estar a l’infern de la segona divisió, estan només una temporada en cada ocasió a segona. Van ser els descensos en 1962 i 1969 i els ascensos de 1963 i 1970.
Manuel Meler Urchaga : Durant els seus dotze anys en el càrrec, es van dur a terme els actes commemoratius de les bodes de platí, en 1975 , sent l’autor de la famosa frase :” L'Espanyol, un Club Catala de Futbol”. També tenir l' honor de ser el President que va acabar de remodelar el Camp de Sarrià deixant-lo tal com el va batejar: “La Bombonera de Sarrià" i a més, allà van tenir lloc els encontres de la segona fase del Mundial d’ España en 1982. Aquestes obres es van fer en dues etapes: Tribuna Lateral Superior en la primera i la grada inferior de la mencionada tribuna i el nou Gol Nord en la segona.
Daniel Sánchez Llibre : Fins el moment d’aquesta entrevista, presideix el Club des de 1997, es dir, des del trasllat a l’Estadi Olímpic.
En aquestes onze temporades s’han guanyat dues Copes del Rei (2000 i 2006) , s’ha participat en 3 ocasions en la Copa de la Uefa, sent finalista en el 2007 assolint el subcampionat.
Bé, ara que ja li hem donat l’oportunitat que ens demostri per que guanya gairebé sempre, anem a parlar de coses menys edificants:
La pregunta obligada que formulem a tots els que tenen a bé sotmetre’s a aquestes entrevistes: Que li ha passat a un equip que comença 2008 tercer, dona un bany al Villarreal que serà el subcampió de lliga, aconsegueix grans resultats als camps més difícils i amb els rivals més forts, per que caiguin en picat fins la dotzena posició amb només dotze punts?
Aquesta és la pregunta del milió. Tot el mon dona la seva opinió i molts sense coneixement de causa diuen moltes bajanades. He sentit versions de gent. “que ho sap de bona tinta” del més rocambolesc.
En la meva opinió ha estat un cúmul de circumstàncies que s’han anat donant (lesions, absències, baixes formes, etc.) a partir de les dues derrotes consecutives a Almeria i Valladolid, i la posterior pèrdua de confiança col•lectiva.
A la primera volta, tot entrava, encara sense jugar bé i en molts encontres soporífers, mentre que a la segona volta no hi havia manera que entrés rés, i davant un gol, ens veníem avall incomprensiblement. Futbol és futbol!
Entrenadors de casa al primer equip: És el moment més idoni? Que en penseu?
Crec que se li ha de donar una oportunitat a Tintin Márquez. Coneix com ningú el vestidor i té personalitat.
Com a jugador, era “pelotero” i és d’aquells que els hi agrada que es jugui la pilota amb criteri.
En quant al moment idoni per donar aquest pas, ho sabrem un cop conclogui la primera volta. Si la pilota entra haurà sigut un gran encert, i en cas contrari un gran fracàs.
AVUI EN DIA, FITXAR A UN ENTRENADOR DE PRESTIGI, AMB UNA PLANTILLA LIMITADA NO ET GARANTEIX RÉS.
Els nostres jugadors eren els protagonistes als mitjans de comunicació per que molts tenien ofertes; els dirigents ho desmentien. Ara sembla tot molt parat i les ofertes no es veuen enlloc. Creieu que podrem col•locar a algun d’aquests per quantitats respectables?
La nefasta segona volta de la passada lliga ha fet un flac favor al Club y als seus jugadors més emblemàtics.
Lamentablement, el millor jugador de la plantilla en aquests moments ZABALETA té una clàusula de rescissió (8 milions d’Euros) a l’abast de moltss equips, motiu per el qual em temo que no tornarem a veure al “Pibe” vestint la samarreta blanc i blava. Tant de bo, m’ equivoqui.
En quant a Kameni, suposo que el Valencia, s’interessarà per ell si no aconsegueixen fitxar al desitjat Palop del Sevilla. Serà una llàstima, ja que Carlos és un gran porter que encara té marge de millora en els seus punts febles, degut a la seva joventut. M’encantaria que es quedés.
Tan aviat com acabi l’Eurocopa, començarà el ball de tots els estius, per que es distregui el personal orfe de futbol.
Tinc l’esperança que encertem en el fitxatge del migcampista creador que tant necessitem.
Només citaré varis equips que tinc gravats a la meva ment i els he vist jugar:
L’EQUIP DEL OXÍGEN: Temporada 1952/53 Entrenador: Alejandro Scopelli
Domingo; Argilés, Parra, Catá; Bolinches, Artigas; Arcas, Marcet, Mauri, Piquín, i Egea
L’EQUIP DELS DOFINS: Temporada 1966/67 Entrenador : Janos Kalmar
Carmelo; Osorio, Mingorance, Riera; Ramoní (Juan Manuel), Ramírez (Martínez Vilaseca); Amas, Marcial, Re, Rodilla, i José Maria.
Els cinc dofins (cinco delfines) eren els cinc davanters, però quan algun no podia jugar el sisè que el substituïa era Ramón Miralles.
L’EQUIP QUE MÉS A PROP ESTIGUÉ DE GUANYAR UNA LLIGA: Temporada: 1972/73 Entrenador : José Emilio Santamaría.
Borja; Granero, De Felipe, Ochoa; Poli, Glaria; Roberto Martínez, Solsona, Amiano, José Maria, i Pepín.
Sense citar a l’actual que encara no ha acabat la seva etapa, quin penseu vos que teniu un domini de la història perica, ha estat el millor president del RCD Espanyol.
Al llarg de 108 anys d’existència, hi ha hagut grans presidents del RCD Espanyol.
Mencionaré uns quants:
Àngel Rodríguez Ruiz : Fundador i primer President.
José Maria Miró Trepat: Amb el personal de la seva empresa constructora, es va fer càrrec le les obres de construcció del camp de l’Hospital Clínic.
Evelio Doncós : Va hipotecar una finca de la seva propietat situada en el Passeig de Gràcia, per fer front a les despeses de les obres d’adaptació d’un velòdrom que havia al carrer Indústria per convertir-lo en un camp de futbol para que jugara el seu Espanyol. Al no pogué fer front als pagaments de la citada hipoteca, va perdre la finca.
Josep Bernadas i Viladesau : Durant el seu primer any de mandat es va fitxar a un “nen de quinze anys” que encara vestia pantaló curt, que es deia RICARDO ZAMORA MARTÍNEZ, que amb el temps es convertiria amb el porter més famós del mon.
Germans de la Riva (Genaro, Victoriano i Santiago): La família de la Riva, va comprar els terrenys on es va contruïr el mític Camp de Sarrià, situat en la que llavors (1922) era la Carretera de Sarrià.
Paco Sáenz Sáenz : Durant el seu mandat , van tenir lloc els actes commemoratius del Cinquantè aniversari del Club. (1953), es construí la nova grada del Gol Sud, on es trobava el famós Xalet i el Club va passar a ser propietari del Camp de Sarrià.
Josep Fusté i Noguera : Va ocupar el càrrec en dos dels moments més crítics de la Història del RCDE. Sota el seu mandat el club espanyolista va assolir l’ascens a Primera Divisió en les dues primeres vegades que el RCDE va estar a l’infern de la segona divisió, estan només una temporada en cada ocasió a segona. Van ser els descensos en 1962 i 1969 i els ascensos de 1963 i 1970.
Manuel Meler Urchaga : Durant els seus dotze anys en el càrrec, es van dur a terme els actes commemoratius de les bodes de platí, en 1975 , sent l’autor de la famosa frase :” L'Espanyol, un Club Catala de Futbol”. També tenir l' honor de ser el President que va acabar de remodelar el Camp de Sarrià deixant-lo tal com el va batejar: “La Bombonera de Sarrià" i a més, allà van tenir lloc els encontres de la segona fase del Mundial d’ España en 1982. Aquestes obres es van fer en dues etapes: Tribuna Lateral Superior en la primera i la grada inferior de la mencionada tribuna i el nou Gol Nord en la segona.
Daniel Sánchez Llibre : Fins el moment d’aquesta entrevista, presideix el Club des de 1997, es dir, des del trasllat a l’Estadi Olímpic.
En aquestes onze temporades s’han guanyat dues Copes del Rei (2000 i 2006) , s’ha participat en 3 ocasions en la Copa de la Uefa, sent finalista en el 2007 assolint el subcampionat.
Bé, ara que ja li hem donat l’oportunitat que ens demostri per que guanya gairebé sempre, anem a parlar de coses menys edificants:
La pregunta obligada que formulem a tots els que tenen a bé sotmetre’s a aquestes entrevistes: Que li ha passat a un equip que comença 2008 tercer, dona un bany al Villarreal que serà el subcampió de lliga, aconsegueix grans resultats als camps més difícils i amb els rivals més forts, per que caiguin en picat fins la dotzena posició amb només dotze punts?
Aquesta és la pregunta del milió. Tot el mon dona la seva opinió i molts sense coneixement de causa diuen moltes bajanades. He sentit versions de gent. “que ho sap de bona tinta” del més rocambolesc.
En la meva opinió ha estat un cúmul de circumstàncies que s’han anat donant (lesions, absències, baixes formes, etc.) a partir de les dues derrotes consecutives a Almeria i Valladolid, i la posterior pèrdua de confiança col•lectiva.
A la primera volta, tot entrava, encara sense jugar bé i en molts encontres soporífers, mentre que a la segona volta no hi havia manera que entrés rés, i davant un gol, ens veníem avall incomprensiblement. Futbol és futbol!
Entrenadors de casa al primer equip: És el moment més idoni? Que en penseu?
Crec que se li ha de donar una oportunitat a Tintin Márquez. Coneix com ningú el vestidor i té personalitat.
Com a jugador, era “pelotero” i és d’aquells que els hi agrada que es jugui la pilota amb criteri.
En quant al moment idoni per donar aquest pas, ho sabrem un cop conclogui la primera volta. Si la pilota entra haurà sigut un gran encert, i en cas contrari un gran fracàs.
AVUI EN DIA, FITXAR A UN ENTRENADOR DE PRESTIGI, AMB UNA PLANTILLA LIMITADA NO ET GARANTEIX RÉS.
Els nostres jugadors eren els protagonistes als mitjans de comunicació per que molts tenien ofertes; els dirigents ho desmentien. Ara sembla tot molt parat i les ofertes no es veuen enlloc. Creieu que podrem col•locar a algun d’aquests per quantitats respectables?
La nefasta segona volta de la passada lliga ha fet un flac favor al Club y als seus jugadors més emblemàtics.
Lamentablement, el millor jugador de la plantilla en aquests moments ZABALETA té una clàusula de rescissió (8 milions d’Euros) a l’abast de moltss equips, motiu per el qual em temo que no tornarem a veure al “Pibe” vestint la samarreta blanc i blava. Tant de bo, m’ equivoqui.
En quant a Kameni, suposo que el Valencia, s’interessarà per ell si no aconsegueixen fitxar al desitjat Palop del Sevilla. Serà una llàstima, ja que Carlos és un gran porter que encara té marge de millora en els seus punts febles, degut a la seva joventut. M’encantaria que es quedés.
Tan aviat com acabi l’Eurocopa, començarà el ball de tots els estius, per que es distregui el personal orfe de futbol.
Tinc l’esperança que encertem en el fitxatge del migcampista creador que tant necessitem.
Continuarà...
diumenge, 22 de juny del 2008
AHIR, SADRIÀ VA SER MANIGÜERA
Ahir dissabte a la tarda, va tenir lloc l’acte de final de temporada del futbol base de la GPE Manigua a la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol.
Amb la gairebé total presència del Consell Directiu de la Penya Espanyolista (només faltava un dels vicepresidents absent per motius justificats), la presència del soci número un i ex president, Jordi Llopis i amb un sol de justícia propi de l'època estiuenca en que ens trobem , es va dur a terme els partidets de fi de temporada entre els diversos equips del futbol base d’aquesta institució que ha celebrat aquesta temporada els 53 anys de vida.
Benjamins, alevins, Infantils de primer i segon any, cadets i juvenils van aguantar el tipus sobre l’infern de la gespa sintètica del camp tercer i del de futbol set en el cas dels més petits, en una tarda on els termòmetres marcaven ja màximes anuals.
Per acabar un encontre entre membres del cos tècnic de la penya i pares dels nois en el camp de futbol set. Per últim, fer esment del repartiment de trofeus com a record per als nens i nenes després de cada partit.
Amb la gairebé total presència del Consell Directiu de la Penya Espanyolista (només faltava un dels vicepresidents absent per motius justificats), la presència del soci número un i ex president, Jordi Llopis i amb un sol de justícia propi de l'època estiuenca en que ens trobem , es va dur a terme els partidets de fi de temporada entre els diversos equips del futbol base d’aquesta institució que ha celebrat aquesta temporada els 53 anys de vida.
Benjamins, alevins, Infantils de primer i segon any, cadets i juvenils van aguantar el tipus sobre l’infern de la gespa sintètica del camp tercer i del de futbol set en el cas dels més petits, en una tarda on els termòmetres marcaven ja màximes anuals.
Per acabar un encontre entre membres del cos tècnic de la penya i pares dels nois en el camp de futbol set. Per últim, fer esment del repartiment de trofeus com a record per als nens i nenes després de cada partit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
