Tot i que en el Periconcurs ens situem cadascun al cantó oposat de la “barricada”, hem volgut conèixer les opinions del perico que fins ara demostra que més sap de la història del RCD Espanyol, i (també per que no dir-ho) escollir també als companys de parella. Em refereixo a Carles Ramon.
Ha guanyat tres cops el Periconcurs de la GPE Manigua, un cop segon, i un quart lloc; aquest és el seu bagatge que ja voldríem per el primer equip del nostre club...
Per l’extensió de les respostes, plenes de dades històriques, per facilitar la assimilació de tot el que ens compta, hem dividit aquesta entrevista en dues parts. Avui oferim la primera.
Amb Carles Ramon, em volgut esbrinar quin és el seu pensament envers la situació esportiva i social de nostre club i ho fet com sempre preguntant
Ha guanyat tres cops el Periconcurs de la GPE Manigua, un cop segon, i un quart lloc; aquest és el seu bagatge que ja voldríem per el primer equip del nostre club...
Per l’extensió de les respostes, plenes de dades històriques, per facilitar la assimilació de tot el que ens compta, hem dividit aquesta entrevista en dues parts. Avui oferim la primera.
Amb Carles Ramon, em volgut esbrinar quin és el seu pensament envers la situació esportiva i social de nostre club i ho fet com sempre preguntant
“SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC”
Primer de tot, per qui no el coneix... Expliqui’ns una mica com es prepara pel Periconcurs, quina tasca de recerca, d’esbrinar la historia blanc i blava desenvolupa durant l’any, al marge d’aquests dies en que l’hora de la veritat arriba i ja no hi ha temps més que per enfrontar-se a les preguntes i als companys pericos concursants?
En primer lloc, em llegeix-ho tots els llibres publicats que estan a la meu abast, i que tracten de la historia del RCDE, subratllant les dades que considero de interès. A continuació faig el mateix amb les revistes periques: La Veu, 23 Perico, l’oficial del Club, Tot Espanyol (anuari de veterans), el resumen de temporada del BiB, i periòdics esportius. L’anuari de Marca també aporta molta informació, així com el web de la lliga professional.
De l’anterior dit faig un resumen que em serveix de llibre per preparar el Periconcurs. Finalment, preparo una gran quantitat de preguntes amb les corresponents respostes, susceptibles de sortir al Periconcurs i intento memoritzar-les. Així de senzill...
Quin és per vostè els millors jugadors que ham vestit la samarreta espanyolista dels que ha vist jugar; jugador de camp i també porter?
Son molts els que han estat grans jugadors i he tingut el privilegi de veure jugar. Citaré uns quants a títol d’exemple:
Porters : Trias, Marcel Domingo, Vicente, Borja, Urruti, N'Kono, Toni, Kameni , Gorka.....
Jugadors de camp: Argilés , Parra , Artigas , Arcas , Marcet , Camps , Marcial , José Maria, Solsona, Marañón, Canito, Lauridsen, Lardín, Francisco, Pochettino, Tamudo.....etc.
I dels que no ha vist per motius d’edat, però se n’ha assabentat mitjançant llibres, testimonis de persones que hagin vist temps pretèrits, amb quin es quedaria com a jugador de camp i porter.
Els jugadors que cito a continuació els conec a través de la historia del club.
Porters: Pedro Gibert (El Grapas), Ricardo Zamora (El Divino), Alberto Martorell....
Jugadors de camp: Angel Ponz, Emili Sampere, Amadeo Puig, Ricardo Saprisa, Pere Solé, Martí Vantolrá, José Padrón, Tín Bosch, Ricardo Teruel, Benito Pérez, Félix Llimós, Isidre Rovira, Josep Juncosa, Josep (Pitus) Prat, etc ...
Un equip o una alineació que pels motius que siguin li hagi quedat gravada a la seva memòria de perico?
Només citaré varis equips que tinc gravats a la meva ment i els he vist jugar:
L’EQUIP DEL OXÍGEN: Temporada 1952/53 Entrenador: Alejandro Scopelli
Domingo; Argilés, Parra, Catá; Bolinches, Artigas; Arcas, Marcet, Mauri, Piquín, i Egea
L’EQUIP DELS DOFINS: Temporada 1966/67 Entrenador : Janos Kalmar
Carmelo; Osorio, Mingorance, Riera; Ramoní (Juan Manuel), Ramírez (Martínez Vilaseca); Amas, Marcial, Re, Rodilla, i José Maria.
Els cinc dofins (cinco delfines) eren els cinc davanters, però quan algun no podia jugar el sisè que el substituïa era Ramón Miralles.
L’EQUIP QUE MÉS A PROP ESTIGUÉ DE GUANYAR UNA LLIGA: Temporada: 1972/73 Entrenador : José Emilio Santamaría.
Borja; Granero, De Felipe, Ochoa; Poli, Glaria; Roberto Martínez, Solsona, Amiano, José Maria, i Pepín.
Sense citar a l’actual que encara no ha acabat la seva etapa, quin penseu vos que teniu un domini de la història perica, ha estat el millor president del RCD Espanyol.
Al llarg de 108 anys d’existència, hi ha hagut grans presidents del RCD Espanyol.
Mencionaré uns quants:
Àngel Rodríguez Ruiz : Fundador i primer President.
José Maria Miró Trepat: Amb el personal de la seva empresa constructora, es va fer càrrec le les obres de construcció del camp de l’Hospital Clínic.
Evelio Doncós : Va hipotecar una finca de la seva propietat situada en el Passeig de Gràcia, per fer front a les despeses de les obres d’adaptació d’un velòdrom que havia al carrer Indústria per convertir-lo en un camp de futbol para que jugara el seu Espanyol. Al no pogué fer front als pagaments de la citada hipoteca, va perdre la finca.
Josep Bernadas i Viladesau : Durant el seu primer any de mandat es va fitxar a un “nen de quinze anys” que encara vestia pantaló curt, que es deia RICARDO ZAMORA MARTÍNEZ, que amb el temps es convertiria amb el porter més famós del mon.
Germans de la Riva (Genaro, Victoriano i Santiago): La família de la Riva, va comprar els terrenys on es va contruïr el mític Camp de Sarrià, situat en la que llavors (1922) era la Carretera de Sarrià.
Paco Sáenz Sáenz : Durant el seu mandat , van tenir lloc els actes commemoratius del Cinquantè aniversari del Club. (1953), es construí la nova grada del Gol Sud, on es trobava el famós Xalet i el Club va passar a ser propietari del Camp de Sarrià.
Josep Fusté i Noguera : Va ocupar el càrrec en dos dels moments més crítics de la Història del RCDE. Sota el seu mandat el club espanyolista va assolir l’ascens a Primera Divisió en les dues primeres vegades que el RCDE va estar a l’infern de la segona divisió, estan només una temporada en cada ocasió a segona. Van ser els descensos en 1962 i 1969 i els ascensos de 1963 i 1970.
Manuel Meler Urchaga : Durant els seus dotze anys en el càrrec, es van dur a terme els actes commemoratius de les bodes de platí, en 1975 , sent l’autor de la famosa frase :” L'Espanyol, un Club Catala de Futbol”. També tenir l' honor de ser el President que va acabar de remodelar el Camp de Sarrià deixant-lo tal com el va batejar: “La Bombonera de Sarrià" i a més, allà van tenir lloc els encontres de la segona fase del Mundial d’ España en 1982. Aquestes obres es van fer en dues etapes: Tribuna Lateral Superior en la primera i la grada inferior de la mencionada tribuna i el nou Gol Nord en la segona.
Daniel Sánchez Llibre : Fins el moment d’aquesta entrevista, presideix el Club des de 1997, es dir, des del trasllat a l’Estadi Olímpic.
En aquestes onze temporades s’han guanyat dues Copes del Rei (2000 i 2006) , s’ha participat en 3 ocasions en la Copa de la Uefa, sent finalista en el 2007 assolint el subcampionat.
Bé, ara que ja li hem donat l’oportunitat que ens demostri per que guanya gairebé sempre, anem a parlar de coses menys edificants:
La pregunta obligada que formulem a tots els que tenen a bé sotmetre’s a aquestes entrevistes: Que li ha passat a un equip que comença 2008 tercer, dona un bany al Villarreal que serà el subcampió de lliga, aconsegueix grans resultats als camps més difícils i amb els rivals més forts, per que caiguin en picat fins la dotzena posició amb només dotze punts?
Aquesta és la pregunta del milió. Tot el mon dona la seva opinió i molts sense coneixement de causa diuen moltes bajanades. He sentit versions de gent. “que ho sap de bona tinta” del més rocambolesc.
En la meva opinió ha estat un cúmul de circumstàncies que s’han anat donant (lesions, absències, baixes formes, etc.) a partir de les dues derrotes consecutives a Almeria i Valladolid, i la posterior pèrdua de confiança col•lectiva.
A la primera volta, tot entrava, encara sense jugar bé i en molts encontres soporífers, mentre que a la segona volta no hi havia manera que entrés rés, i davant un gol, ens veníem avall incomprensiblement. Futbol és futbol!
Entrenadors de casa al primer equip: És el moment més idoni? Que en penseu?
Crec que se li ha de donar una oportunitat a Tintin Márquez. Coneix com ningú el vestidor i té personalitat.
Com a jugador, era “pelotero” i és d’aquells que els hi agrada que es jugui la pilota amb criteri.
En quant al moment idoni per donar aquest pas, ho sabrem un cop conclogui la primera volta. Si la pilota entra haurà sigut un gran encert, i en cas contrari un gran fracàs.
AVUI EN DIA, FITXAR A UN ENTRENADOR DE PRESTIGI, AMB UNA PLANTILLA LIMITADA NO ET GARANTEIX RÉS.
Els nostres jugadors eren els protagonistes als mitjans de comunicació per que molts tenien ofertes; els dirigents ho desmentien. Ara sembla tot molt parat i les ofertes no es veuen enlloc. Creieu que podrem col•locar a algun d’aquests per quantitats respectables?
La nefasta segona volta de la passada lliga ha fet un flac favor al Club y als seus jugadors més emblemàtics.
Lamentablement, el millor jugador de la plantilla en aquests moments ZABALETA té una clàusula de rescissió (8 milions d’Euros) a l’abast de moltss equips, motiu per el qual em temo que no tornarem a veure al “Pibe” vestint la samarreta blanc i blava. Tant de bo, m’ equivoqui.
En quant a Kameni, suposo que el Valencia, s’interessarà per ell si no aconsegueixen fitxar al desitjat Palop del Sevilla. Serà una llàstima, ja que Carlos és un gran porter que encara té marge de millora en els seus punts febles, degut a la seva joventut. M’encantaria que es quedés.
Tan aviat com acabi l’Eurocopa, començarà el ball de tots els estius, per que es distregui el personal orfe de futbol.
Tinc l’esperança que encertem en el fitxatge del migcampista creador que tant necessitem.
Només citaré varis equips que tinc gravats a la meva ment i els he vist jugar:
L’EQUIP DEL OXÍGEN: Temporada 1952/53 Entrenador: Alejandro Scopelli
Domingo; Argilés, Parra, Catá; Bolinches, Artigas; Arcas, Marcet, Mauri, Piquín, i Egea
L’EQUIP DELS DOFINS: Temporada 1966/67 Entrenador : Janos Kalmar
Carmelo; Osorio, Mingorance, Riera; Ramoní (Juan Manuel), Ramírez (Martínez Vilaseca); Amas, Marcial, Re, Rodilla, i José Maria.
Els cinc dofins (cinco delfines) eren els cinc davanters, però quan algun no podia jugar el sisè que el substituïa era Ramón Miralles.
L’EQUIP QUE MÉS A PROP ESTIGUÉ DE GUANYAR UNA LLIGA: Temporada: 1972/73 Entrenador : José Emilio Santamaría.
Borja; Granero, De Felipe, Ochoa; Poli, Glaria; Roberto Martínez, Solsona, Amiano, José Maria, i Pepín.
Sense citar a l’actual que encara no ha acabat la seva etapa, quin penseu vos que teniu un domini de la història perica, ha estat el millor president del RCD Espanyol.
Al llarg de 108 anys d’existència, hi ha hagut grans presidents del RCD Espanyol.
Mencionaré uns quants:
Àngel Rodríguez Ruiz : Fundador i primer President.
José Maria Miró Trepat: Amb el personal de la seva empresa constructora, es va fer càrrec le les obres de construcció del camp de l’Hospital Clínic.
Evelio Doncós : Va hipotecar una finca de la seva propietat situada en el Passeig de Gràcia, per fer front a les despeses de les obres d’adaptació d’un velòdrom que havia al carrer Indústria per convertir-lo en un camp de futbol para que jugara el seu Espanyol. Al no pogué fer front als pagaments de la citada hipoteca, va perdre la finca.
Josep Bernadas i Viladesau : Durant el seu primer any de mandat es va fitxar a un “nen de quinze anys” que encara vestia pantaló curt, que es deia RICARDO ZAMORA MARTÍNEZ, que amb el temps es convertiria amb el porter més famós del mon.
Germans de la Riva (Genaro, Victoriano i Santiago): La família de la Riva, va comprar els terrenys on es va contruïr el mític Camp de Sarrià, situat en la que llavors (1922) era la Carretera de Sarrià.
Paco Sáenz Sáenz : Durant el seu mandat , van tenir lloc els actes commemoratius del Cinquantè aniversari del Club. (1953), es construí la nova grada del Gol Sud, on es trobava el famós Xalet i el Club va passar a ser propietari del Camp de Sarrià.
Josep Fusté i Noguera : Va ocupar el càrrec en dos dels moments més crítics de la Història del RCDE. Sota el seu mandat el club espanyolista va assolir l’ascens a Primera Divisió en les dues primeres vegades que el RCDE va estar a l’infern de la segona divisió, estan només una temporada en cada ocasió a segona. Van ser els descensos en 1962 i 1969 i els ascensos de 1963 i 1970.
Manuel Meler Urchaga : Durant els seus dotze anys en el càrrec, es van dur a terme els actes commemoratius de les bodes de platí, en 1975 , sent l’autor de la famosa frase :” L'Espanyol, un Club Catala de Futbol”. També tenir l' honor de ser el President que va acabar de remodelar el Camp de Sarrià deixant-lo tal com el va batejar: “La Bombonera de Sarrià" i a més, allà van tenir lloc els encontres de la segona fase del Mundial d’ España en 1982. Aquestes obres es van fer en dues etapes: Tribuna Lateral Superior en la primera i la grada inferior de la mencionada tribuna i el nou Gol Nord en la segona.
Daniel Sánchez Llibre : Fins el moment d’aquesta entrevista, presideix el Club des de 1997, es dir, des del trasllat a l’Estadi Olímpic.
En aquestes onze temporades s’han guanyat dues Copes del Rei (2000 i 2006) , s’ha participat en 3 ocasions en la Copa de la Uefa, sent finalista en el 2007 assolint el subcampionat.
Bé, ara que ja li hem donat l’oportunitat que ens demostri per que guanya gairebé sempre, anem a parlar de coses menys edificants:
La pregunta obligada que formulem a tots els que tenen a bé sotmetre’s a aquestes entrevistes: Que li ha passat a un equip que comença 2008 tercer, dona un bany al Villarreal que serà el subcampió de lliga, aconsegueix grans resultats als camps més difícils i amb els rivals més forts, per que caiguin en picat fins la dotzena posició amb només dotze punts?
Aquesta és la pregunta del milió. Tot el mon dona la seva opinió i molts sense coneixement de causa diuen moltes bajanades. He sentit versions de gent. “que ho sap de bona tinta” del més rocambolesc.
En la meva opinió ha estat un cúmul de circumstàncies que s’han anat donant (lesions, absències, baixes formes, etc.) a partir de les dues derrotes consecutives a Almeria i Valladolid, i la posterior pèrdua de confiança col•lectiva.
A la primera volta, tot entrava, encara sense jugar bé i en molts encontres soporífers, mentre que a la segona volta no hi havia manera que entrés rés, i davant un gol, ens veníem avall incomprensiblement. Futbol és futbol!
Entrenadors de casa al primer equip: És el moment més idoni? Que en penseu?
Crec que se li ha de donar una oportunitat a Tintin Márquez. Coneix com ningú el vestidor i té personalitat.
Com a jugador, era “pelotero” i és d’aquells que els hi agrada que es jugui la pilota amb criteri.
En quant al moment idoni per donar aquest pas, ho sabrem un cop conclogui la primera volta. Si la pilota entra haurà sigut un gran encert, i en cas contrari un gran fracàs.
AVUI EN DIA, FITXAR A UN ENTRENADOR DE PRESTIGI, AMB UNA PLANTILLA LIMITADA NO ET GARANTEIX RÉS.
Els nostres jugadors eren els protagonistes als mitjans de comunicació per que molts tenien ofertes; els dirigents ho desmentien. Ara sembla tot molt parat i les ofertes no es veuen enlloc. Creieu que podrem col•locar a algun d’aquests per quantitats respectables?
La nefasta segona volta de la passada lliga ha fet un flac favor al Club y als seus jugadors més emblemàtics.
Lamentablement, el millor jugador de la plantilla en aquests moments ZABALETA té una clàusula de rescissió (8 milions d’Euros) a l’abast de moltss equips, motiu per el qual em temo que no tornarem a veure al “Pibe” vestint la samarreta blanc i blava. Tant de bo, m’ equivoqui.
En quant a Kameni, suposo que el Valencia, s’interessarà per ell si no aconsegueixen fitxar al desitjat Palop del Sevilla. Serà una llàstima, ja que Carlos és un gran porter que encara té marge de millora en els seus punts febles, degut a la seva joventut. M’encantaria que es quedés.
Tan aviat com acabi l’Eurocopa, començarà el ball de tots els estius, per que es distregui el personal orfe de futbol.
Tinc l’esperança que encertem en el fitxatge del migcampista creador que tant necessitem.
Continuarà...
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada