L'INFANTIL, CAMPIÓ DE CATALUNYA AL DERROTAR A LA UE CORNELLÀ

(Mpal. Torrent de Llops, Martorell, Baix Llobregat: Josep Maria)


RCD Espanyol Infantil “A”: 1 – UE Cornellà: 0


Revaliden el títol de Campions de Catalunya.


El RCD Espanyol es va proclamar campió de Catalunya d’Infantils en vèncer per la mínima a la UE Cornellà, revalidant d’aquesta manera el títol que va aconseguir la passada temporada amb idèntic tècnic, Dani Fernández a Montcada i Reixac. El conjunt perico ha derrotat als dos màxims rivals al llarg del campionat, el FC Barcelona (campió de lliga) en semifinals, i a la UE Cornella (tercer al campionat de la regularitat) a la gran final disputada ahir a Martorell.

Després d’un primer temps força discret dels espanyolistes, en el segon l’equip perico es va avançar en el marcador amb un gol d’Adrián Ayala i tot i gaudir d’ocasions per sentenciar la final va haver de patir fins el darrer minut amb la mínima avantatge assolida i davant un Cornellà que posar les coses força complicades al quadre espanyolista i es va mostrar com un digne rival.

Al quadre espanyolista li va costar agafar-li la mida a un Cornellà que va sortir dominant als espanyolistes i que va disposar d’una primera ocasió al poc d’iniciar-se l’encontre, responent molt bé el meta Jaime amb una bona intervenció. No va ser un primer temps de gaires ocasions per cap dels dos equips, i als espanyolistes els hi va costar molt arribar a l’àrea rival. El primer xut dels blanc-i-blaus a càrrec de Ferran Barrera es va marxar fora. Més incisiu es va mostrar els verd-i-blancs que arribant per l’esquerra van posar-li una bona pilota al davanter cornellanenc, però Jaime molt segur va blocar la rematada de cap. Molta igualtat, major domini territorial del Cornellà. L’Espanyol va gaudir de la millor ocasió quan una centrada per la dreta de Morales li va arribar franca a Gerard Nolla tot sol dins l’àrea, però la rematada del menut davanter perico se’n va anar un pèl massa creuada a l’esquerra de la porta cornellanenca. Amb el zero a zero inicial s’ha arribà a la fi dels primers trenta-cinc minuts.

En el segon temps el quadre perico va millor més en el joc; aquest seria més fluid doncs amb el cansament per la forta calor imperant i amb el pas dels minuts costava molt més pujar i baixar per mantenir les marques, i lògicament cada cop hi havia molts més espais per uns i per altres.

L’Espanyol ja va ensenyar els dents en una falta penjada per Ferran Barrera que entrant des de darrera Martí, remata per sobre el travesser en una gran ocasió. L’Equip perico domina i comença ha arribar amb molt perill a l’àrea rival. Una centrada des de l’esquerra d’Erik Sarmiento no pot ser rematada per molt poc per Adrián Ayala que ho intentà amb el peu quan havia d’haver-ho intentat llançant-se en planxa de cap.

Però el Cornellà també tindria les seves oportunitats i la més clara arribaria poc abans del gol espanyolista. Jaime salva el gol rebutjant una rematada amb camí de gol, i Carles Torrents evita la segona rematada allunyant l’esfèrica.

Mitjançant un servei de cantonada des de la dreta arriba l’únic gol de la final, quan Adrián Ayala remata el centre i tot i els esforços d’un jugador per evitar el gol rebutjant amb el braç, l’esfèrica ja havia sobrepassat totalment la línia de gol.
Només dos minuts després del gol espanyolista, la UE Cornellà tindria l’empat però la rematada de cap d’un jugador del Cornellà, és salvada sota pals per Morales. El conjunt espanyolista va disposar de varis contraatacs per enllestir la final, però aquests no van fructificar i es va arribar als darrers minuts amb el mínim resultat favorable als de Dani Fernández. L’equip espanyolista va saber mantenir el marcador i tot i que en l’afegit el Cornellà a la desesperada va tancar a tot l’Espanyol cercant l’empat, els blanc-i-blaus van defensar expeditivament, amb suficient solvència la seva avantatge.

Xiulet final després d’un llarg afegit, i l’eufòria va ser la nota dominant entre els espanyolistes com sol ser habitual contrastant amb la decepció cornellanenca que havia vist com a la tercera (després de dos empats a la lliga), l’equip espanyolista els havia derrotat precisament quan més mal feia, a la final del Campionat de Catalunya.

Felicitats a tot l’Infantil “A”, quadre tècnic, i jugadors!.



Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Jaime, Morales, César Mont, Cucurella, Torrents, Martí, Sergi Donaire, Ferran Barrera, Juli, Nolla, i Carles Pérez.Substitucions:  Erik Sarmiento per Sergi, m.36; Adrián Ayala per Gerard Nolla, m. 42; Alex Bermejo per Juli, m. 61; Roberto Toro per Carles Pérez, m.72. Altres suplents: Alberto (p.s.), Ayats, i Joan.

UE Cornellà: Alex Luque, Heaven Núñez, Marc San José, Eloi Blanes, Javier Puado, Rubio Joan, Joan Gibert, Carlos Donado, Jan Pirretas, David Gómez, i Jaime Batista.
Suplents: Marc Barroso, Alex Rivero, Damià Viader, Alexandre Soto, Goran Ehsan, Marcel Cinilleras, i José Marzo (p.s).

Àrbitre: Roger Sales Font, de la delegació de l’Anoia. Va mostrar una única cartolina groga al davanter espanyolista Adrián Ayala, m. 63.

Gol: 1-0: Adrián Ayala, m.56.

Incidències: Final Infantil del Campionat de Catalunya, com totes disputades al Complex Esportiu Torrent de Llops, Martorell. La única diferència va ser que per coincidència amb la final senior de 1a. Catalana entre la UE Figueres i la UE Rapitenca, la final infantil es va jugar al camp 2, lloc sense tribuna ni grada coberta ni pràcticament cap tipus d’ombra tret d’una petita elevació amb una mica de vegetació que tapava el sol i també la visió... Com tot el dia a Martorell, temps assolellat i força calor. Molt esportivament, els jugadors del quadre perico van fer passadís al perdedor de la final, la UE Cornellà, subcampiona de Catalunya.

 

EL CADET "A", CAMPIÓ DE CATALUNYA AMB TOTA JUSTÍCIA (1-1)

(Complex Esp. Torrent de Llops, Martorell; Baix Llobregat; Josep Maria).

F.C. Barcelona: 1 – RCD Espanyol Cadet “A”: 1

Alfonso Oliva, deixi-ho ja... això de l’arbitratge...

El RCD Espanyol ha vençut en totes les finals que s’han disputat diumenge a la tarda a Martorell. Abans havia perdut totes les finals disputades fins les hores. De les que ha guanyat l’equip espanyolista sobresurt per ser la de major categoria en edat i per ser sobre el FC Barcelona, la disputada en categoria de cadets.

Amb un bon partit d’un jove Cadet “A” amb varis membres del “B”, l’equip de García Escribano ha fet front a tota la legió africana barcelonista i ha estat a punt de vèncer en els vuitanta minuts de no ser per la pèssima actuació del col·legiat Alfonso Oliva Bueno, que en absolut justifica el seu segon cognom. Li ha perdonat la vermella al porter camerunès blaugrana en una jugada que no oferia cap tipus de dubta. Ha agafat l’esfèrica fora de l’àrea i s’ha fet amb la pilota. Només l’ha sancionat amb groga i poc desprès els barcelonistes han empatat forçant els penals, on podia aprofitar l'envergadura física d’aquest porter en els llançaments des dels onze metres... Ni així ha sabut el conjunt blaugrana guanyar.

Per que a més que ningú pensi que l’Espanyol ha guanyat als penals com guanyen la majoria d’equips, es a dir ficant-los i errant-ne algun el rival... no!, en absolut... L’Espanyol fidel a la seva patidora idiosincràsia s’ha valgut de l’èpica, de l’emoció i del miracle futbolístic fet realitat després de fallar els dos primers llançaments. I ha acabat guanyant... Tant increïble com cert.

Era la darrera final, i com és la que millor sabor de boca ens ha deixat, posarem fil a l’agulla precisament començant per la final de cadets. Però, no penseu que em deixaré les que han tingut un caire gens agradable... Parlarem de totes, doncs aquí es parla a les dures i a les madures. Quan es guanya i quan es perd. No com en altres llocs... Però l’ordre, si em permeteu l’escullo jo...

Però anem a pams... El RCD Espanyol s’enfrontava al campió de lliga. En els dos precedents en el torneig de la regularitat el triomf va ser blaugrana. Avui afrontava el partit amb tres jugadors cadets de primer any i a la cobertura: Lluis, i els jugadors del B Alex i Pol Mikel. En el segon temps també l’extrem Campu i el mig Joel Riera ha jugat una bona estona.

El quadre de García Escribano ha sorprès al conjunt blaugrana. No s’ha tancat darrere i s’ha estirat gaudint de bones ocasions per avançar-se en el marcador. Als dotze minuts un potent xut de Torito ha sigut rebutjat per Onana. L’equip espanyolista tindria una gran ocasió travessant el primer quart d’hora de joc quan Torito habilita en profunditat per Kike, però l’extrem gironí que es marxa cap a porta no pot superar a Onana rebotant-li l’esfèrica de la seva rematada, i quan la bola entrava la treu sota pals un defensor. Tampoc Écija troba el camí del gol en una centrada pentinada per un company, i que tot sol en el segon pal, envia als núvols la seva rematada.

Els minuts passaven i al menys l’equip ho intentava i no patia davant un temible Barcelona amb el seu poder físic de sobres reconegut. No encertava davant el gol però al menys el partit estava obert a l’esperança després d’una matinal per oblidar. Al 36’ disposaria l’equip de García Escribano d’una gran oportunitat en un contracop en el que Kike passa per Ècija i quan aquest li torna a la seva esquerra, l’ex del Gironés-Sàbat es queda tot sol dins l’àrea, però rellisca inoportunament i perd la gran opció...

El FC Barcelona que havia arribat en molt poques vegades amb un mínim de perill a la porta defensada per David Pedro Oliveros, tindria en el 38’ (dos abans de marxar-se ambdós conjunts als vestidors), la millor ocasió de tot el partit. Davant David Pedro un davanter blaugrana es confia massa a l’hora d’afusellar-lo, la pilota no entra entre el pal, el meta, un defensor, embolic monumental, intent de marcar d’esperó, més refusos, i passejant-se finalment l’esfèrica no entra dins de manera miraculosa. En l’acció el meta espanyolista necessità les assistències, però finalment es recuperà i va pogué continuar defensant la porta perica.

En el segon temps, l’Espanyol no surt gaire fi en els primers compassos. Es el Barcelona qui es veu més entonat i decidit a posar setge a la porteria rival. No obstant, serà l’Espanyol qui en una jugada aïllada aconseguirà perforar la porteria del seu rival, passat el primer quart d’hora del segon període. Carles Soria “Torito” remata de tisora d’esquenes a la porta, amb la fortuna que l’esfèrica rebota en un defensor barcelonista i la bola acaba dins la porteria culer.

L’Espanyol realitza el seu segon i tercer canvi, mentre que el quadre de Collblanc posa tota l’artilleria sobre el terreny de joc; primer cinc, després sis, i finalment set jugadors africans sobre el terreny de joc... Però l’Espanyol ha continuat lluitant plantant cara a la qualitat d’aquests jugadors i a un Barcelona que s’intuïa estaria a punt de reaccionar d’un moment a altre...

A falta de 12 minuts per la fi del partit, ocasió per Josimar en un potent xut que es marxa fora per ben poc . I ha arribat la jugada polèmica. Onana mesura malament les distàncies, o s’equivoca de línia pensant que és l’altre, la qüestió és que bloca per alt una pilota que li cau al seu abast amb les mans i fora de la seva àrea. El col·legiat no pot excusar-se en que no ho ha vist, doncs xiula la falta i li mostra cartolina groga. Tres minuts després el Barcelona empatarà mitjançant Josimar Aldair en rematar de cap al fons de la porta espanyolista. En el darrer minut de partit, una mitja volta de Sanabria ha sortit llepant l’esfèrica el travesser. I ja no hi havia temps per més. El futur campió vindria donat per la tanda de penals.


Fitxa tècnica:
FC Barcelona: André Onana, Sergi Palencia, Rodrigo Tarín, Ivan Rodríguez, Moustapha Seck, Wilfrid Kaptoum, Adama Traore, Albert Torreas, Arnaldo Sanabria, Lionel Enguene, Moha El Ouariachi.
Suplents: Josimar Aldair, Guillermo Lara (p.s.), Xavier Quintillà, Fco. Javier Álvarez, Alex Corredera, Alexis Yves, i Marc Rio.

RCD Espanyol: David Pedro, Iago, Alex, Lluis, Pol Mikel, Patrick, Kike, Torito, Èric Gràcia, Marc Roca i Ivan Écija.
Substitucions: Campu per Kike, m. 48; Alfredo i Joel Riera per Torito i Marc Roca, m. 57. Altres suplents: Roger Aleu, Pol Agustí (p.s.), Sergi Gamissans i Ramon Saavedra.

Àrbitre: Alfonso Oliva Bueno de la delegació del Garraf-Penedès, assistit en bandes per José Antonio Rodríguez Meriono i Joel Figuerola Rodríguez. Ha mostrat cartolines grogues a Josimar Aldair, m.55; Alfredo, m. 69; i Onana, m 68. Li ha perdonat la vermella al meta barcelonista instants abans de l’empat.

Gols: 0-1: Torito, m. 56; 1-1: Josimar Aldair, m. 71.

Penals: Èric Gràcia, atura Onana; 0-0: Sanabria, atura David Pedro; 0-0: Ivan Écija, atura Onana; 1-0: Marc Rio, gol; 1-1: Álex, gol; 2-1: Rodrigo Tarín, gol; 2-2: Campu, gol; 2-2: Moha, alt per sobre; 2-3: Patrick, gol; 2-3: Alex Corredera, alt, per sobre.

Incidències: Final del Campionat de Catalunya Cadet disputat en el Mpal. Torrent de Llops aquest vespre. L’encontre s’ha retardat ostensiblement sobre l’horari previst, en esperar que finalitzés la final senior de 1a. Catalana entre la UE Figueres (clarament campiona) i la UE Rapitenca, al decidir-se que es jugués en el camp principal on es disputava la final mencionada. S’ha iniciat a les 20:10 hores. El segon temps s’ha desenvolupat pràcticament en la seva totalitat amb il·luminació artificial. En les files blaugranes, Albert Torras, i Mohamed El Ouarachi, ex jugadors del futbol base perico que va preferir en el seu dia canviar sentiment per talonari.

LA III FESTA DEL FUTBOL CATALÀ, A MARTORELL.PARTICIPACIÓ DEL RCD ESPANYOL

A LA TARDA A MARTORELL, LI CANVIA LA SORT A L'ESPANYOL. L'EQUIP PERICO GUANYA LES TRES DARRERES FINALS (CADET FEMENINA, INFANTIL I CADET MASCULINA)

DIA	HORA	CAMPIONATS DE CATALUNYA	III FESTA DEL FUTBOL.	.
.	.	TORRENT DEL LLOP, MARTORELL	FINALS	-
16	11:10	FINAL ALEVÍ-BENJAMÍ-PREB.  FEM.	RCD ESPANYOL - CE SANT GABRIEL	0-6
16	20:00	FINAL JUVENIL	FC BARCELONA - RCD ESPANYOL	2-0
17	09:30	FINAL INFANTIL-ALEVÍ  FEMENINA	FC BARCELONA - RCD ESPANYOL	4-3
17	12:10	FINAL BENJAMÍ	FC BARCELONA  - RCD ESPANYOL	4-2
17	13:20	FINAL ALEVÍ	FC BARCELONA  - RCD ESPANYOL	3-1
17	16:00	FINAL CADET-INFANTIL  FEMENINA	RCD ESPANYOL - AEC MANLLEU	2-2*P
17	17:45	FINAL INFANTIL	RCD  ESPANYOL -  UD CORNELLÀ	1-0
17	19:15	FINAL CADET	FC BARCELONA - RCD ESPANYOL	1-1*P

EL JUVENIL DE DANI POYATOS, JUGARÀ LA FINAL DE LA COPA DEL REI JUVENIL

RCD Espanyol Juvenil “A”: 1 – C. Atlético de Madrid: 1

A LA FINAL!!!

El RCD Espanyol s’ha classificat per disputar la final de la Copa de S.M. el Rei de Juvenils que tindrà lloc el proper diumenge (si no hi ha variació de darrera hora), a la ciutat castellonenca de Burriana en empatar a un gol davant l’Atlético de Madrid, pel doble valor dels gols en camp contrari després d’empatar a dos gols en el Cerro del Espino fa tot just una setmana.

Les primeres ocasions han estat pels blanc-i-blaus disposats d’un inici a sentenciar l’eliminatòria a fi d’evitar possibles sorpreses desagradables. A una pilota llarga per Jafar el davanter ghanès hi ha arribat xutant i estavellant la seva rematada en el cos de Gil en una gran oportunitat als tres minuts de joc. En una altre passada de Rufo a l’espai per Jafar, el meta llençant-se als peus del davanter, hi arriba primer.

Comencen els problemes quan l’Espanyol jugant massa en horitzontal perd pilotes fàcils davant la pressió d’un Atlético que s’ha mostrat com un equip dur, fort físicament i difícil de batre. Canadell en perd una de molt perillosa i provoca el contracop a càrrec del davanter Ian que avançant xuta llepant la pilota el travesser de la porta defensada per Germán. La rèplica espanyolista una pujada de Ruben Duarte (també avui ha jugat cobrint el lateral esquerre) acaba amb una passada de la mort sense destí que es passeja per l’àrea sense rematador.

L’Atlético no s’ha prodigat gaire en atac en aquest primer temps però quan ho ha fet, ha sigut amb perill. Una penetració de Borja Galán guanyant línia de fons per l’esquerra de l’atac matalasser ha acabat amb un xut amb poc angle que ha rebutjat com ha pogut cobrint l’angle curt, Germán; el refús del meta ha sigut altre cop rebutjat defectuosament per la cobertura perica acabant l’esfèrica als peus de Dani Márquez qui des de la frontal ha deixat anar un tret dur que s’ha estavellat al pal a mitja alçada. L’Espanyol tornava a respirar després de l’ensurt...

I del que podia haver sigut el 0-1 en 7 minuts s’ha passat a l’1-0 favorable als locals. Ha sigut una perfecta triangulació de Rufo per Canadell qui guanyant línia de fons li envia la passada de la mort precisa i perfecta per que Jafar oportú a boca de canó, marqui el primer gol del partit. Amb aquest resultat s’arribava al descans.

En el segon temps, l’Espanyol ha tingut més problemes. Als quatre minuts una paret molt bona ha acabat amb un remat de Thomas que Germán molt segur ha enviat a còrner. Mentre, el conjunt matalasser força dur en el joc s’anava carregant de cartolines amb el pas dels minuts. Els madrilenys han tingut una bona opció a peus d’Ian després de rebre una bona passada de Thomas, però el xut del davanter ha sigut força innocent i no ha tingut problemes Germán per fer-se amb l’esfèrica.

Tot i que l’Espanyol dominava més, les ocasions més o menys clares s’anaven succeint a una i altre porteria amb la sensació progressiva que si l’equip perico no marcava el segon acabaria patint doncs li era força difícil pogué controlar bé l’encontre davant l’empenta d’un Atlético amb molt més força que els espanyolistes. Arroyo ho ha provat amb un xut des de fora de l’àrea aturat en dos temps pel meta madrileny Gil. A l’altre àrea, Héctor Rodríguez al tall llençant-se a la gespa evita mals majors en una perillosa acció matalassera. El defensa visitant Pablo, incorporat a l’atac, remata de cap fora, un bon servei des de la dreta de l’atac madrileny. Márquez abans de ser substituït també ho intenta rematant per sobre el travesser. Alex, ha estavellat la pilota a la xarxa exterior de la porta espanyolista.

Mica a mica el conjunt madrileny li anava menjant terreny a un Espanyol que sembla faltar-li gas en aquesta recta final de partit. La temporada ha sigut força llarga lluitant fins el darrer encontre, la tarda a Sadrià era força calorosa i el rival dels pericos en aquesta ocasió un equip molt físic i de qualitat. El gol s’intuïa podia arribar...

I efectivament l’Atlético de Madrid ha acabat empatant. Una passada de la mort que Ian no ha perdonat a boca de canó. Ho ha fet vuit minuts abans del final del partit posant emoció al partit, i forces nervis a la parròquia espanyolista que ha vist com un altre gol matalasser els deixava fora de la final de Burriana...

L’Espanyol ha tret forces d’on ha pogut, i ha intentat controlar més el partit en aquests darrers minuts. Una centrada de Jafar no l’ha pogut controlar dins l’àrea Rufo quan estava totalment sol. El paraguaià Pedro ha sortit en el lloc del golejador espanyolista. Abans Héctor havia sigut substituït per Aitor, ocupant l’eix de la cobertura Ruben i passant el recent ingressat al terreny de joc a la lateral esquerra. Ismael Traoré ha sortit per Joan. Poyatos intenta esgarrapar segons al cronòmetre i donar entrada a homes de refresc. Un ràpid contracop a càrrec de Miravent no s’aprofita en no pogué precisar la passada. Arroyo tindrà el gol de la tranquil•litat, però quan es troba tot sol dins l’àrea en comptes d’afusellar a Gil, intenta una passada de la mort que no condueix a res.

En el darrer minut Thomas veu la segona cartolina i deixa al seu equip amb 10 jugadors. Simón del Pino que es veu no ha mostrat prou targes (la majoria merescudes i encara alguna més hauria d’haver mostrat) no vol encara finalitzar encara l’encontre i ens “regala” cinc minuts llarguíssims d’afegit. L’Espanyol no obstant, aguanta bé ara amb superioritat numèrica i deixa córrer el temps controlant bé el joc fins que el xiulet final dona la classificació per la final.

Posteriorment, nervis en alguns jugadors i una picabaralla sense conseqüències en el mig del camp un cop finalitzat el partit. Tot plegat res, la tensió acumulada per uns i altres. L’Espanyol torna a ser per mèrits propis a una final de Copa del Rei Juvenil. I repetirà un any després. Esperem i desitgem que amb millor fortuna que la que va tenir la passada temporada. Així ho creiem. Felicitats a Dani Poyatos, al seu cos tècnic i com no als jugadors, veritables protagonistes, i familiars i públic fidel a la Ciutat Esportiva que els han recolzat tots els partits.

Demà diumenge al Mini-Estadi, dirimiran l’altre plaça per la final de Burriana, el FC Barcelona i el Málaga CF, amb resultat favorable a l’anada pels andalusos per un clar, però encara no definitiu, 3-0.


Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Germán, Arroyo, Bonilla, Héctor, Rubén, Albert Miravent, Kilian, Joan, Jafar, Rufo i Canadell.
Substitucions: Gil per Canadell, m. 65; Aitor per Héctor, m. 76; Pedro per Rufo, m. 83; Isma per Joan, m.86. Altre suplent: Pau (p.s.).

C. Atlético de Madrid: Gil, Luis, Adrián, David Gómez, Pablo, Dani Márquez, Calero, Thomas, Ian, Alex, i Borja.
Substitucions: Ivi Adrián, m. 67; per Glory per Dani Márquez, m.76; Buzzo per David Gómez, m. 79. Altres suplents: Moreno i Perales (p.s)

Àrbitre: Israel Simón del Pino. Ha mostrat cartolines grogues a Bonilla, m. 17, Dani Márquez, m. 34, Joan, m. 39, Thomas (m. 41’ i 89’, motiu pel qual ha estat expulsat), Pablo, m 52, Borja, m. 65, Calero, m. 69, Alex, m. 87, i Arroyo, m. 88.

Gols: 1-0: Jafar, m. 35; 1-1: Ian, m. 82.

Incidències: Encontre corresponent a la tornada de les semifinals de la Copa de S.M. el Rei de Juvenils disputat en el camp primer de la Ciutat Esportiva Dani Jarque en una tarda plenament estiuenca amb cel seré i ambient assolellat.