El difícil transcórrer per una categoria molt complicada, amb nombroses baixes per lesió (i altres com Baena, Víctor Ruiz, Javi López, Juanjo, etc., en les convocatòries de Pochettino) fan que a hores d’ara l’equip filial estigui en zona de promoció amb un futur molt incert a nivell de classificació, però amb el debut de jugadors com Molina, Pere, Amat, del juvenil espanyolista.
Campiones d’Espanya
L’altre gran èxit ha estat la consecució de la Copa de la Reina (la quarta) per part de l’equip femení. Després d’una Superlliga en la que el conjunt entrenat per Diego Morata acaba líder en la primera volta i s’enfonsa en la segona en mig de grans polèmiques internes i molts problemes de vestidor, l’equip es conjura per al menys, fer una bona competició del KO. Just quan aquesta és a punt de començar, esclata “l’affaire Noemí Rubio” del que ja s’ha escrit massa i s’ha gastat massa tinta. Aquest fet, l’aprofita Morata per desfer-se de Marta Cubí (que passarà posteriorment junt a Noemí a les files blaugranes) i Núria Guardia.
El repte no era fàcil: Toca en quarts un Llevant que cau a Sadrià per un ajustat marcador 3-2 després d’assolir l‘equip un empat a l’anada. En semifinals, el millor conjunt espanyol del moment i ressent campió de lliga, el Rayo Vallecano posa a l’Espanyol contra les cordes vencent 4-2 en l’encontre d’anada. Un just 3-1 a Sadrià, confirma que també amb les noies, “Junts Podem” i dona el passi a la final al conjunt espanyolista. La final, davant el Prainsa que deixa fora a l’etern rival, es disputa en el inigualable marc de La Romareda, a la capital de l’Ebre.
Allà, les noies del RCD Espanyol tornen a escriure una pàgina d’or adjudicant-se per un 5-1 (remuntant el gol inicial aragonès), i amb quatre gols d’Adriana Martín, el títol de campiones d’Espanya, portant a les vitrines de Sadrià, la quarta Copa de la Reina.
Amb tot, succeeixen altres coses en l’entorn del femení. Ramió (encarregat de la secció, després de la marxa d’Antonio Martín), decideix aplicar bisturí i tallar...
A Morata no se li renova el contracte, i aquesta mesura provoca la no renovació de la millor jugadora d’Espanya, Adriana Martín afectada per el cessament del seu company sentimental, i fitxa pel Rayo amb el que completarà un equip de somni, que cau a la primera de la Champions...
Per posar ordre, Ramió encomana l’equip femení a Oscar Aja, qui amb ma de ferro condueix un grup que no s’acaba d’acostumar a les seves dures maneres i a la seva disciplina (i actitud verbal), i provoca que judadores com a Sara Serna i Rocío Serrano marxin precisament el dia de la presentació del futbol base i femenins.
L’equip després de perdre per primer cop la Copa Catalunya davant el Barcelona, i després de resultats difícils de pair (empat al darrer minut a Sadrià davant les blaugranes i empat escandalós a Valencia), l’equip es va refent, i acaba brillantment l’any amb mitja dotzena al Llevant, i vencent en Sant Joan Despí (desprès de quatre derbis sense fer-ho) i amb les il·lusions posades en la Superlliga, la que comença de veritat ara, després del patètic espectacle servit per la RFEF a mode de competició totalment esperpèntica.
A la base, el Femení B aconsegueix una classificació més que digna amb un tercer lloc, mentre que en l’actual campionat, marxa segon darrera del totpoderós Sant Gabriel A, desplegant un gran futbol i fent pensar en que moltes jugadores d’aquest equip passaran ven aviat a les files del primer equip femení, com de fet ja està succeint amb Kenty (puja en la darrera Copa de la Reina) o jugadores com Pereira i Sara Mérida. 
El conjunt Infantil A obté el doblet, guanyant lliga i Campionat de Catalunya a Montmeló en la final davant el Sant Gabriel. El Juvenil-Cadet guanya la lliga en el seu grup, però perd a Montmeló davant el Barcelona la final catalana. El C, es consolida en la nova categoria de Primera catalana i en aquest actual campionat, ocupa un quart lloc, lluny això si dels llocs capdvanters.
La resta de futbol base 
En el futbol base, un cop més es comprova la superioritat del rival ciutadà que s’emporta la majoria de lligues i derbis disputats, (recolzat amb els jugadors africans de la Fundació Eto’o), tret de les categories Benjamins (A i B). L’Espanyol només aconsegueix fer-se amb el títol a Categoria Cadet Preferent (al grup o no tenia al Barcelona com a rival), i després de molt temps, el Juvenil “A” no queda ni subcampió de lliga, sent eliminat a Quarts de la Copa del Rei.
Per segon any consecutiu (com va succeir a Vilanova del Vallès, l’any anterior), l’Espanyol perd els tres campionats de futbol base a Can Salvi – cadet, infantil, aleví- , davant l’etern rival.
En l’actual exercici futbolístic, destacar la bona marxa del Juvenil “A” de Ramon Guerrero, líder de la Divisió d’Honor Juvenil.
També citar la marxa dels “B” en la Preferent Cadet, Preferent Infantil, i Preferent Aleví, que son líders. També com no, la marxa del Benjamí A imparable. Un altre fet en el futbol base, en aquest cas de la GPE Manigua, l'ascens del seu equip infantil a Primera.
Aspecte social
L’Espanyol arriba per primer cop a la seva historia a superar els 35.000 socis, fita inimaginable quan a Sarrià eren menys de vint mil feia poc més d’una dècada. El moviment penyístic creix dia a dia, i cada cop més penyes venen a engrandir (malgrat l’encara feblesa de moltes d’elles), el panorama social penyístic al llarg de la geografia catalana, e inclòs en alguns punts de la resta d’Espanya.
L’Aplec de Penyes té lloc a Vilassar de Mar, tal com va ser previst per retre el darrer homenatge (?) com a President a Sánchez Llibre (o al menys això és va dir quan es va escollir aquesta bonica població del Maresme).
La Gala de les Penyes, va tenir lloc de nou al mateix escenari que l’any anterior, l’Hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet.
Un munt d’actes socials al llarg de la geografia catalana completen l’activitat penyística d’aquest any.
Aquest any també hem conegut que la justícia va donar l’esquena a la demanda de la GPE Manigua contra l’ens televisiu “Corporació de Radio i Televisió de Catalunya” (TV3) no únicament per la no informació del únic Aplec espanyolista celebrat a la capital de Catalunya, si no per les respostes indecents d’un alt càrrec dient que havia estat un tema d’expressa revenja per les agressions físiques (?) i materials que TV3 havia partit en aquell Espanyol-Athletic de la darrera jornada de lliga 2004/05. La GPE Manigua ha recorregut al Tribunal Suprem a Madrid, per demanar justícia legal; la moral ja sap que la té, i prova d’això és que tots els darrers Aplecs que s’han dut a terme amb posterioritat, han tingut un tracte mínimament digne per part de la televisió catalana, motiu pel qual la demanda d’aquesta penya espanyolista ja ha servit per millorar quelcom.
L’Espanyol s’ha obert a la societat. Aquesta obertura, aquest arrelament dins la societat catalana, (futbol base a Sadrià, nens i nenes de l’Escola RCDE, participacions en temes e iniciatives solidaries, mini-grada, Torneig “Nostra Catalunya” amb l’emigració, política d’acostament a les institucions polítiques catalanes, de les quals es decisiva la seva actitud envers el tema dels permisos pel nou estadi), xoca directament amb qui pensa que el club perd les “seves arrels històriques”, fins a l’extrem de creant-se un grup auto anomenat “Espanyol: Futuro y Tradición”, preocupat per tema de banderes, himnes bilingües i altres circumstàncies que tots sabeu, i que planta cara al Consell, al que considera responsable de polititzar al club, abocant-lo a una deriva nacionalista catalana segons les opinions i postulats dels membres d’aquesta plataforma.
Aquests temes pràcticament monopolitzen el torn crític de precs i preguntes de la Junta General Ordinària d’Accionistes i porten els únics temes polèmics en una assemblea que va resultat una bassa d’oli, malgrat els 165 milions llargs de deute bruta, i la situació del equip bastant poc adient per treure pit. Malgrat aquestes circumstàncies, tot s’aprova per un 99 i escaig per cent.
Col·laboració amb Olesa de bàsquet 
Mentre el club afirma que no pot tenir seccions, que no hi ha pressupost, continua el segon dels tres anys de contracte de patrocini del CB Olesa – Espanyol, qui després d’una gran temporada aconsegueix arribar a Semifinals de la Copa de la Reina, i ser cinquena a la lliga, classificant-se per la EuroCup i per molt poc no va obtenir plaça per la Eurolliga. Però tot queda en res, ja que a l’estiu, el club olesà no troba suficient recolzament econòmic i ha de renunciar a disputar competició europea, i les millors jugadores (la internacional Anna Cruz, i la russa Olga entre elles) marxen de l’equip al que té lloc una ampla reestructuració esportiva sota la direcció una temporada més de Lucas Mondelo que malgrat minvar el potencial de l’equip, el consolida en la zona mitja-alta de la classificació.
Atletisme.
El atletisme perico, continua patint de valent per continuar existint, un cop el club reconeix que va mentir quan va dir que un cop a Cornellà-El Prat assumiria la secció. Dividits i escindits, l’Associació d’Esports Blanc i Blau/ Pro-Seccions continua la seva travessia en el desert amb un equip amateur totalment, fins que després de presentar un pressupost de 4.000 euros, el club el va rebutjar després d’esperar llargament la resposta dels dirigents espanyolistes. L’Associació continua existint de manera honorífica, sense renunciar als seus postulats, però la seva activitat esportiva ha deixat d’existir.
Finalment, el Club Atlétic Blanc i Blau, recolzat econòmicament pels seus promotors, aguanta els moments de crisi (que han arribat ja aquest 2009 clarament a l’esport en general amb el tema de patrocinadors), i va reduint el nivell del seus equips, (mantenint encara un bon grup, i això si, la dignitat de qui porta els colors i l’escut del RCDE en les curses, i esperant que algun dia, l’entitat espanyolista obri les portes als que han somniat amb la recuperació de les seccions.
Tal com està ara mateix el tema, amb un club arruïnat per la mala gestió esportiva, i pel cost del nou estadi, sembla més utopia que realitat. En el futur, ja veurem.
Mitjans Pericos
I per acabar aquest resum, dir que aquest any que s’acaba ha continuat la consolidació de projectes pericos als mitjans de comunicació, tant a la Televisió com a les ones, i les pàgines webs i blogs d’internet també han experimentat una ample creixement, quelcom lògic estant com estem en mig d’un oceà de pensament únic escampat per la majoria de mitjans de comunicació. Sentiment Perico no ha estat l’excepció i també gràcies a vosaltres amics lectors, ha experimentat un creixement en visites d’un 57% d’augment respecte l’any anterior.
També diversos llibres i publicacions periques (“Yo: Minoria Absoluta”, “Con Dani-Contra Dani” ) han ocupat un espai en les llibreries de les llars periques.
Un desig per cloure : Felicitat per a tots 
Sentiment Perico acaba 2009 desitjant-vos a tots un feliç any nou, que ens porti salut, pau i felicitat, i que nostre Espanyol acabi consolidant-se de manera definitiva dins els grans del futbol nacional, i allunyi d’una vegada per totes, els patiments extrems que massa sovint venen a amargar la vida dels seus fidels.
.jpg)
