COMENTARI

Davant el Celta s’ha de guanyar d’una vegada

Per que la situació malgrat que encara no es del tot preocupant, ja que tan sols es porten dos partits, si que com la gran majoria de pericos pensen, una ensopegada davant els gallecs, podria ser el principi del final de les il·lusions periques de no patir la present temporada.

Hora serà que els components d’aquest planter es deixin las pors, els complexes, les qüestions particulars dins del vestidor (si es que las hi han) i es conjurin per guanyar d’una vegada i assolir els tres primers punts. L’ambient, diuen, està molt enrarit, el que es anomena l’entorn, però cal recordar-los un cop més, la situació a la que vàrem arribar la temporada passada, precisament per què d’un bon començament se l’hi treia importància als problemes i defectes que aquesta plantilla, (gairebé la mateixa, amb poques diferencies) tenia...

Hora serà, que Ernesto Valverde tingui d’una vegada les idees ben clares, deixi de fer experiments tàctics i tècnics, i configuri un onze bàsic, amb les lògiques variacions que les lesions o absències per targes marquin, però el que en la meva modesta opinió no es pot fer en aquest club, (per què Sr. Valverde; jo no soc tècnic ni tinc ni idea, però malgrat vostè hagués sigut jugador un parell d’anys d’aquest club, no coneixerà millor l’idiosincràsia d’aquest club que jo i molts dels que pensem igual), es variar contínuament l’equip amagant en falses idees de rotacions (es veu que ja deuen d’estar cansats abans de començar) el que son dubtes e intents fallits per la seva part de trobar una alineació més o menys que estigui el suficientment compensada com per pogué competir en una de les millor lligues del món, amb la suficient seguretat defensiva (cosa que encara a dia d’ avui no s’ha aconseguit) sense sacrificar l’aspecte creatiu, d’un equip per el que vàrem observar l’altre dia, tampoc està gaire sobrat d’efectivitat davant.

Hora serà, en definitiva, que aixequin el rumb d’aquesta nau, (els que ho poden fer, els professionals del primer equip), que en masses vegades a anat massa temps a la deriva, amb el afegit patiment d’una afecció que no es mereix arribar al que tots sabem i no desitjo aquí ni avui anomenar.