SENTIMENT PERICO

TORNA L’ESPANYOL DE LA LLIGA. O SIGUI LA SEVA PITJOR VERSIÓ (3-0)

En efecte, la pitjor versió del nostre equip de les últimes temporades. Continua Ernesto Valverde sense trobar la manera de capgirar els vicis i defectes d’un equip que ens comença a preocupar i molt. Les últimes victòries no han sigut altre cosa que un miratge, a tenor del espectacle que ens van oferir ahir a Zaragoza.
Valverde fa volgué fer una barreja entre el que era l’alineació “titular” o sigui la que va començar ensopegant a Montjuïc el primer dia de lliga, i alguns canvis, on cridava la atenció la presencia del brasiler Jonathas en lloc de Iván de la Peña(que va estar escalfant per sortir a la mitja part i no ho va fer per suposats problemes físics). Un cop més un dels fitxatges de l’entrenador (Lacruz) li va treure un lloc a un dels més destacats en els últims partits, Marc Torrejón, i el jugador navarrès va completar un partit horrorós del que va acabar arrossengant a molts altres companys. David va tornar al lateral, demostrant un cop més Valverde, que el gran partit de Chica, va quedar en una anécdota i prou més. El mateix podem dir de la medul·lar, on el “capità de les copes” va tenir que deixar el seu lloc a un desastrós Costa, que va ser nul durant gairebé tot el partit i a sobre coneixedor que tenia una tarja groga va fer una entrada que va acabar amb el brasiler als vestidor, després que l’equip es mostrés inoperant, impotent per demostrar quelcom durant més de 37 minuts en que el Real Zaragoza va jugar amb un home menys per expulsió de Poncio. El desgavell final es va produir un cop un conservador Valverde anés especulant amb el resultat lluny de anar per el partit, va començar a introduir canvis molt arriscats i difícil d’entendre tècnicament un cop es va veure amb l'aigua al coll. Al final un equip que està fart de jugar amb Tamudo com a únic punta va acabar jugant amb quatre davanters amb un mig del camp trencat, i una defensa fent aigües per tot arreu.
Molt lamentable el que ahir varen poder presenciar, i sobre tot des de aquestes línies, en vaig solidari amb tots aquells que hi van anar, desplaçant-se fent unes quantes hores d’autocar d’una tornada que segur no van somniar ni en els pitjors malsons.
Estem d’acord que en un equip han de jugar els millors, però quant el rendiment d’aquests es tan pobre i tan indolent fa pensar més d’una vegada i suposo que a mes d’un, si no val la pena cremar las naus amb homes que segur es deixaran la pell al camp, malgrat tinguin menys experiència a primera.
Primer avis, al senyor Valverde. Esperem que en els propers partits, acabi trobant l’equip ideal, es aconsegueixi la primera victòria, per que si no, no fa falta que li digui que el seu cap serà el primer en rodar, esportivament parlant es clar, i que no caurà sol, tal com ens té acostumats el nostre president, que es a la fi l’únic que és manté per sobre de tot aquest desgavell. Però comença a augmentar las persones cada cop més, que davant el preocupant inici i el que se’ns espera, començant ja a mirar a la llotja, per que la paciència a can perico es molt gran però també té un límit.