Zabaleta principal novedad a la llista de convocats després de recuperar-se de la seva lesió. La resta dels convocats son Gorka, Kameni, Torrejón, Lacruz, Jarque, Chica, Rufete, De la Peña, Moisés, E.Costa, Coro, Ito, Riera, Moha, Luis García, Pandiani i Tamudo.
Es quedan a Barcelona Velasco, David recuperant-se de la darrera lesió i Jônatas...bé d'aquest millor no parlar-ne.
L’Espanyol visita Mestalla en un moment crucial en la trajectòria de l’equip en la lliga i amb la vista mirant de reüll al compromís davant el Benfica a l’ Olímpic dijous.
Amb 45 derrotes es salda el bagatge de visites del conjunt blanc i blau al estadi dels “chotos”. En 16 ocasions l’empat ha estat el guarisme final, i només 6 vegades el conjunt perico s’ha emportant els tres punts. Ha rebut 140 gols i n’ha aconseguit sols 55.
Per animar al personal, (per desanimar-nos, ja es troben els mitjans de comunicació que tots coneixeu..) anem a refrescar la memòria als més antics pericos i a ampliar els coneixements als més joves, fent esment a aquestes sis vegades que el conjunt abans de Sarrià i ara de Montjuïc ha doblegat al conjunt che.
El primer triomf va ser en època republicana. Concretament en la temporada 1934-35, concretament el 10-12-1934, en el debut de la lliga, sota les ordres del col·legiat Argüelles.
L’Espanyol va formar amb: Forniers; Arater, Pérez, Cifuentes, Sole Junoy, Cristia, Prat, Edelmiro, Iriondo, Manolin, Bosch. Els gols van ser aconseguits per Iriondo en dues ocasions i Edelmiro.
Idèntic resultat va tenir lloc en dates molt més tràgiques per la història d’Espanya i de Catalunya en particular, desprès d’acabada la guerra civil.
Idèntic resultat va tenir lloc en dates molt més tràgiques per la història d’Espanya i de Catalunya en particular, desprès d’acabada la guerra civil.
Un 21 de gener de 1940, sota les ordres del àrbitre Ocaña, a la vuitena jornada de lliga, els homes de Caicedo, guanyaven a Mestalla forman amb Trias a la porta, Olivares i Pérez a la defensa, Llimós, Rovira, Campos en zona de mitjos i San Miguel, Jorge, Gonzalvo, Mas, i Quique a la davantera. Els gols els va marcar Gonzalvo i Quique en dues ocasions.
Per remuntar-nos a la tercera victòria en deixar passar molts anys, molts. Concretament a la temporada 1967-68, en l'època dels "dofins" un 7 d’abril de 1968 corresponent a la jornada 27 ena, i arbitrat per Ortiz de Mendibil, aquell àrbitre que es va fer famós per fer “la moviola” l’anàlisi de les jugades conflictives al “Estudio Estadio” de TVE dels començaments dels 70 amb grans locutors com J.Antonio Fernández Abajo, germà del no menys gran locutor radiofònic José Luis.
Per remuntar-nos a la tercera victòria en deixar passar molts anys, molts. Concretament a la temporada 1967-68, en l'època dels "dofins" un 7 d’abril de 1968 corresponent a la jornada 27 ena, i arbitrat per Ortiz de Mendibil, aquell àrbitre que es va fer famós per fer “la moviola” l’anàlisi de les jugades conflictives al “Estudio Estadio” de TVE dels començaments dels 70 amb grans locutors com J.Antonio Fernández Abajo, germà del no menys gran locutor radiofònic José Luis.
L’equip de Janos Kalmar va formar amb: Romero, Ochoa, Mingorance, Bergara, José Manuel, Sabaté, Amas, Rodilla, Re, Martinez, José Maria. Els gols van ser tots a la recta final de l’encontre remuntant un 2-0 advers aconseguit per Guillot amb dos gols i en els minuts 80,82,89 l’Espanyol mitjançant Bergara, Rodilla i Cayetano Re, va assolir un triomf històric.
Les següents ja a bon segur les recordareu gairebé tots, i als seus components. A més van ser consecutives.
Un 16/5/1999 sota l’arbitratge de Pérez Lasa, a la jornada 34 ena., l’Espanyol guanyava a Mestalla amb gols de Tamudo (72’) i Posse (87’), escurçant ja en l’últim sospir l’avantatge perico, Piojo López .
Les següents ja a bon segur les recordareu gairebé tots, i als seus components. A més van ser consecutives.
Un 16/5/1999 sota l’arbitratge de Pérez Lasa, a la jornada 34 ena., l’Espanyol guanyava a Mestalla amb gols de Tamudo (72’) i Posse (87’), escurçant ja en l’últim sospir l’avantatge perico, Piojo López .
L’Espanyol entrenat per Miguel Ángel Brindisi va formar amb Toni a la porta, Cristobal, Pochetino, Nando, Capdevila , Helguera, Galca, Sergio, De Lucas, Tamudo i Dario Silva. A la segona part Pacheta, Posse, Benitez van substituïr a De Lucas, Dario i Tamudo respectivament.
A la temporada següent, sent Paco Flores el tècnic l'Espanyol tornava a emportar-se la victòria de terres valencianes:
Mora a la porta, Cristobal, Nando, Pochetino, Toledo en defensa, Sergio, Galca, Velamazán, i Arteaga, en el centre del camp i Benitez i Tamudo en la davantera. De Lucas, Navas, i Roger van sortir en el segon temps, l’Espanyol guanyava 1-2.
Benitez va avançar als pericos, Kili González va empatar i Arteaga va fer el gol de la victòria la minut 51.
El 31-3-2001 va tenir lloc la darrera victòria perica al feu valencianista. Amb Andradas Asurmendi, l’Espanyol va guanyar amb gol de Tamudo.
Benitez va avançar als pericos, Kili González va empatar i Arteaga va fer el gol de la victòria la minut 51.
El 31-3-2001 va tenir lloc la darrera victòria perica al feu valencianista. Amb Andradas Asurmendi, l’Espanyol va guanyar amb gol de Tamudo.
L’Espanyol va formar amb Mora, Navas, Lopo, Rotchen, Roger, Sergio, Galca, Velamazán, Posse, Ivan Díaz, Tamudo. Serrano, Arteaga i Soldevilla van sortir al segon temps. El conjunt de Héctor Cuper va formar amb Cañizares, Angloma, Pellegrino, Ayala, Carboni, Angulo, Mendieta, Baraja, Vicente, Juan Sanchez, Diego Alonso i Zahovic que va sortir la darrera mitja hora.
El primer enfrontament va ser el 7 de febrer de 1932 amb derrota perica per 3-1 (les tres primeres lligues el Valencia CF militava a la segona divisió), i el darrer la temporada passada amb el resultat catastròfic de 4-0 tot just després de conquerir la quarta Copa del Rei, i amb l’aigua al coll al campionat de la regularitat.
El primer enfrontament va ser el 7 de febrer de 1932 amb derrota perica per 3-1 (les tres primeres lligues el Valencia CF militava a la segona divisió), i el darrer la temporada passada amb el resultat catastròfic de 4-0 tot just després de conquerir la quarta Copa del Rei, i amb l’aigua al coll al campionat de la regularitat.
Els resultats més negatius son varis 5-1 a las temporades 1979-80, 84-85 a part d’uns quants 4-0. En les tres darreres visites l’Espanyol no ha marcat i se n’han endut onze gols.
foto d'arxiu: josep maria.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada