ESPECIAL ESPANYOL-LLEVANT (1ª part): ENTREVISTA A LARA RABAL. L'ESPANYOLISME A FLOR DE PELL.

foto d'arixu: josep maria

Avui amb motiu de l’important encontre que el femení té davant el Llevant, diumenge a les dotze del migdia a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, LARA RABAL ha tingut l’amabilitat de concedir a Sentiment Perico una entrevista amplia, amb 23 preguntes (bon número per recordar l’aniversari del debut de Tamudo, malgrat el seu ídol sigui Poche) de tot tipus relacionades amb el club que tots estimem.

Ja en tenia de ganes de poder entrevistar a una noia que és tot una institució dins l’espanyolisme per el seu historial dins l’Entitat, dins el futbol femení, i un exemple com a poques en la seva condició de perica de cor i d’accionista i del RCD Espanyol. Per mi, es tot un honor i li desitgem el millor per el diumenge a ella, i tal desig el fem extensiu a la resta de les seves companyes i cos tècnic.

ENTREVISTA A LARA RABAL


Comencem per el principi:
¿A quina edat i on vas començar a jugar al futbol?

Vaig començar a jugar de ben petita però no ha un equip seriós, jugava amb el meu pare i el meu germà i també a l´ escola, després ja em vaig apuntar a l´ Espanyol.

¿A l’Espanyol a quina edat vas començar, i en quin camp va ser el primer que vas jugar?

Vaig començar als 12 anys i vaig debutar al camp de l´ escola alemanya. Després com a local jugàvem al camp de la riera a Cornellà, curiosament al mateix lloc on s´ està construint el nou estadi.


Per obligació moral tinc que fer-te una pregunta que no per que la resposta sigui obvia, és freqüent dins dels futbolistes del nostre club (nois i noies):
¿De quin club ets, sentimentalment... Et ve de família?...


Jo soc de l´ Espanyol de sempre i em ve de família perquè el meu besavi i el meu avi eren socis i també ho som el meu pare, el meu germà i jo. Apart també soc accionista.




L’any 1997, el futbol 7 de l’Espanyol va ser campió, en les alineacions que sortia en Blanc i Blau, apareixia una noia amb el nom de Lara...
¿Va ser el primer títol que vas guanyar?

Vam guanyar dos anys seguits el títol de lliga amb el futbol 7 i la veritat va ser una època molt bona perquè apart de guanyar hi havia un grup molt bo i ho passàvem molt bé.

1997...¿Que et va semblar llavors la venda de Sarrià aquell any, i del pas de l’Espanyol per Montjuïc?

Home em va semblar malament sobretot perquè era propietat del Espanyol, no com Montjuïc que apart considero que es un camp on l´ ambient es molt fred per jugar a futbol. A més també perquè era un camp molt maco, on hi havia un gran ambient i es veia molt bé el futbol. La veritat es que a vegades passo per on estava el camp i em fa llàstima perquè tinc molt bons records.


Et hauran explicat el que va passar a Leverkussen... ¿Tens confiança amb el planter del primer equip i creus que podrem fer quelcom més en aquesta Copa de la UEFA?

Si, m´ho van explicar i va ser una llàstima, així que sí, tinc confiança en que aquest any es pugui arribar lluny. A més crec que hi ha un bon equip i els veig amb ganes i il·lusió de guanyar aquest títol.

¿Quina opinió et mereix el senyor Laporta?

Prefereixo parlar de coses de l´ Espanyol perquè a més aquest home no em mereix molt bona opinió.


Per això t'ho pregunto, per això...Canvi de tema, que l’entrevista ja se n’anava per mal camí, jeje...

¿Te n’en recordes quina temporada vas passar a jugar amb el filial, i després al primer equip?

Ufff, l´ any no el recordo...el que se es que va ser amb 16 anys. Al final de la meva primera temporada amb el filial ja em van convocar per partits amb el primer equip i ja l´ any següent ja vaig passar a jugar amb el primer equip.



Per que tu, em sembla que per lesions, ¿vas tornar al filial després de haver debutat al primer equip, oi?

No va ser vam be així, jo des de que em van pujar amb 16 anys he entrenat i he estat del primer equip, el que passa es que quan no anava convocada amb elles jugava amb el filial. Seria una mica el cas de la Rocío i la Débora ara.

El primer encontre oficial de Superlliga que vas disputar amb el primer equip a Sadrià.... ¿te n’en recordes?
¿Era davant l’ Estudiantes (4-11-2001) a la jornada sisena amb resultat de 3-1, i vas sortir a la segona part, al minut 67, tot i que abans vas jugar un amistós en front “las otras” que millor no dir el resultat...?

La veritat tampoc no ho recordo perquè ja han passat 6 anys. El que si recordo una mica i suposo per el rival que era, es el partit en front de “las otras” .

Be, Lara, aquestes son les dades que van sortir publicades. Del amistós “corremos un estúpido velo”,jejeje...

Suposo que ara deu ser glòria, jugar a Sadrià... amb la de camps que hauràs jugat tu...¿Recordes amb el primer equip en quants camps has jugat com a local?

Si la veritat que es un luxe poder jugar a la Ciutat Esportiva. Abans havia jugat al Camp del Polvoritense, al Pau Negre i després també a la Vall D´ Hebron al Camp de la Taxonera.


Ets de les més veteranes tot i la teva joventut...En aquell equip que va ser tercer i finalista de Copa només queda Dolors, Raquel, i Chola...¿Ha canviat molt la Superlliga d’ara a la primera que es va disputar?

Si, ha canviat molt perquè hi ha molt més nivell i apart també hi ha molts més equips que tenen equip masculí a la primera divisió i això també li dona mes qualitat .


Per que a nosaltres no ens deixaven alinear a Elin Ekbloon, una sueca que va deixar molts admiradors, com a persona i millor futbolista, mentre que ara ja molts equips comencen a tenir estrangeres...
Ja sabem tots que si es fitxessin a Briggit Prince, a Mia Hamm, Kristine Lilly, Victoria Svensson, Marta o Hanna Ljungberg, aquestes darreres van ser rivals vostres a la UEFA Women’s Cup (Umea), llavors si que milloraria el nivell del futbol femení a Espanya.
...però ¿Creus que milloren en realitat el nivell existent, les estrangeres que hi ha ara mateix als equips de Superlliga?


Jo penso que no, la majoria d´ estrangeres que hi ha no milloren el nivell existent. El cas de la Marigol i el cas de la Milene s´ ha demostrat que era un assumpte més de publicitat i no pas de que realment tinguessin un gran nivell futbolístic.


¿Quin es el partit o el moment que més destacaries a nivell personal i a nivell col·lectiu de tots els que has disputat, tant per el teu joc com per la significació del mateix?
(No sé si coincidiràs amb mi, però a nivell personal teu, jo em quedo amb el del Híspalis/Sevilla de Sant Adrià la temporada passada... i els penals a Nazaret, uffff que malament ens ho veu fer passar..)

Sí, del partit contra el Sevilla tinc molt bon record perquè vam guanyar els 3 punts que eren molt importants per guanyar la lliga i perquè a nivell personal vaig gaudir molt.
A nivell col·lectiu recordo sobretot el moment del camp del Puebla...quan estàvem totes en cercle esperant el final del partit del Sevilla va ser un moment indescriptible. També quan vam guanyar la copa va ser molt emocionant.


A Sadrià estàvem pendents escoltant per la radio, els interminables minuts del Athletic-Sevilla...no ens vàrem marxar molts, fins acabar-ho de confirmar que la Superlliga era nostra...¿Quina angoixa passaríeu fins que es va acabar l’encontre, oi?

Sí van ser molts nervis, van ser 3 o 4 minuts que es van fer eterns i quan ja el Santy va dir que érem campiones va ser algo molt emocionant i com he dit abans una sensació indescriptible.


Et situo; estaves amb les teves companyes a un hotel de Sevilla. Era la nit del 13 de maig de l’any passat. ¿Miràveu o escoltàveu l’Espanyol – Real Sociedad?, ¿Que vas sentir un minut abans i un minut després de marcar Coro, i mantenir la categoria?

Recordo que miràvem la televisió i anàvem fent un resum de cada partit i quan vaig veure que va marcar l´Alavés i que no marcàvem em veia a segona...i la veritat pensava en el que passaria amb el club a segona. Quan el Coro va marcar vaig començar a saltar i s´ em va escapar més d´ una llàgrima.


¿Que veu sentir al Bernabeu, tu, i les teves companyes en la final de Copa? ¿Les que son “culés”, com ho van veure i sentir per el que tu vas pogué apreciar?

Va ser molt maco perquè hi havia un gran ambient i sobretot perquè vam guanyar. Per mi va ser molt especial ja que va ser la primera vegada que veia guanyar un títol en directe a l´ Espanyol ja que a la final de València no vaig poder assistir perquè estava concentrada amb la selecció catalana.

¿Quin és el teu ídol present o passat del RCD Espanyol, primer equip masculí?

El meu ídol sempre ha sigut Mauricio Pochettino i encara que ja no jugui encara ho es... Sempre que vaig al camp vaig amb la samarreta amb el seu nom. I ara m´ agrada molt Moisès Hurtado y Zabaleta.

I ara ens centrem amb el partit davant el Llevant:
A priori semblava tenir millor equip o al menys més equilibrat i sòlid que l’Athletic i en canvi ja veus...¿Creus que serà el partit decisiu, que pot marcar el campionat?

Es un partit important però igual d´ important que tots els que ens queden. No serveix de res guanyar aquest partit si després perdem el següent. Així que hem de sortir molt metal·litzades i pensar que ens queden 5 finals.

Goretti va dir l’altre dia que amb l’Athletic, el Llevant havia de donar el màxim per demostrar el prestigi de l’equip i per reivindicar-se les noies en una temporada que fins ara ha decebut... i va complir...amb dos gols... ¿Penses que el Llevant sortirà tant motivat com a Nazaret?

Sí , es un gran equip i penso que contra nosaltres sortirà molt motivat no només per el prestigi sinó també perquè juguen contra el campió de la lliga i per mi son partits que encara que no et juguis res vols guanyar sempre.

¿Creus que el Bilboko punxarà altre cop?

Esperem que sí, però com he dit abans nosaltres hem d´ anar partit a partit, guanyar les 5 finals que ens queden i després esperar a que al Bilbao se li escapi algun punt.


Som-hi, fes des de Sentiment Perico, una crida als socis pericos, per que no faltin diumenge. Donar-hi arguments que els acabin de convèncer, inclòs als que no segueixen el femení.

Espero que vingui molta gent perquè es un partit molt important per nosaltres i perquè apart d´ això veuran un bon partit entre dos equips que juguen molt bé.
De totes maneres se que l´ afecció respondrà com ho fa sempre.


Per últim dir-te a tu i a les companyes que sempre tindreu un públic (encara que sigui escàs per els vostres mereixements), molt fidel... i si vols dir-los unes paraules als fidels de Sadrià i concretament (escombro cap a casa) als de darrera la porteria on ataqueu, sempre fidels amb el femení, inclòs a Vilafranca (tot i l’asfixiant calor) o a Nazaret...

Que moltes gràcies per el recolzament que ens doneu i que sou part de l´ èxit d´ aquest equip. I apart gràcies a gent com vosaltres feu que tots els sacrificis que tenim que fer valguin la pena.


Moltes gràcies, Lara...

Moltes gràcies a tu, Josep Maria.