VISITANT L'ESTADI DE CORNELLÀ-PRAT.

Diumenge passat, a la Ciutat Esportiva de Sadrià, El Cadet B golejava en un partit més, el Benjamí B empatava a sis davant el Cubelles, el femení infantil empatava... Tot semblava igual que sempre, però en aquell recinte faltava un grup d’espanyolistes, que poques dates falten al seu compromís de fidelitat amb el futbol en el estat més pur, es a dir, presenciant els encontres dels nostres equips inferiors i femenins.
Poden faltar un, dos...Però per que hi faltin més, un motiu hi ha d’haver-hi.

En efecte, un grup de fidels de Sadrià, dels que ocupen la part de darrera la porteria, aquells que sempre trobareu a la nostra Ciutat Esportiva tant si plou, com si fa fred o calor, en els moments de joia esportiva, en els moments en que les vicissituds esportives viscudes en l’Entitat farien trontollar al més animat seguidor, allà hi son sempre ells, amb les seves xerrades, tertúlies, veient no solament els partits, si no respirant en blanc i blau pels quatre costats i sentint-se com a part viva d’un club que ara més que mai és dels seus socis, dels seguidors, d’aquelles que pensen d’una manera u altre, però pateixen i gaudeixen amb el club perico.

Diumenge van decidir que era hora ja d’anar a visitar la que serà ven aviat nostra casa. La dels pericos que per damunt de la seva condició social, ideologia, o creences, estiman aquest club. La que acollirà dins d’un any a una massa social desitjosa de veure d’una vegada per totes un nou Espanyol que s’ha començat a forjar en les tenebres d’un Montjuïc en el que l’esperit de supervivència ha acabat fent ressorgir amb força aquesta entitat.

Aplegant-se a un esmorzar de germanor espanyolista van compartir taula a un establiment cèntric proper al lloc, i van visitar in situ les obres e immortalitzar l’acte en unes fotografies que a bon segur serviran de record per tots ells del moment històric que estem vivim, en el trànsit a Cornellà – Prat, del que veureu cada dia en la part superior de la pàgina el que manca per el lliurament de les claus.

Per que per sobre dels jugadors, entrenadors, e inclòs dirigents, la massa social del club és la que ha mantingut encesa aquesta flama que brota dels seus cors, en moments molt delicats en un entorn hostil, deixant el testimoni de generació en generació d’aquell esperit esportiu que va impulsar ara fa 107 anys als catalans Àngel Rodríguez, Octavi Abellí i Lluis Roca a fundar aquesta institució.