diumenge, 30 de març del 2008

FUERA, FUERA, FUERA !!!: EL SOCI UNÀNIME





En caiguda lliure
Començarem aquesta crònica per el final; el públic espanyolista en la seva gran majoria (llevat dels que ja s’havien marxat abans del xiulet final) han esbroncat al conjunt d’Ernesto Valverde amb crits de “fuera, fuera, fuera” i altres paraules més poc reproduïbles en aquest resum. Un sector minoritari, també ha tret mocadors quan els jugadors abandonaven el camp.

Ernesto Valverde en la roda de premsa, ha fet referència (tot i reconèixer que tenim tot el dret a expressar la seva disconformitat amb el joc i amb el que veiem, només faltaria pagant) a les reaccions de la grada després del 0-1 i 0-2. Senyor Valverde: Dediqui’s a entrenar que és per el que cobra, faci d’una vegada una alineació amb cara i ulls on l’equip es faci fort al mig del camp (que és on es guanyen els encontres) i deixi de dir el que té o no té que fer el públic. Els 22.100 espectadors que han assistit a l’encontre i els que han assistit al llarg de tot aquest temps, tenen tot el dret de sentir-se farts de tanta deixadesa, de tanta poca concentració, lluita, i joc, d’un equip que no se li pot haver oblidat a jugar a futbol. No busqui excuses per justificar la seva responsabilitat (la principal) i la dels jugadors que vostè alinea, col•loca al terreny de joc, canvia, entrena durant la setmana, i segueix alabant davant un pèssim rendiment.

Els socis, tenen dret a mostrar la seva indignació davant una oportunitat històrica perduda d’un equip que feia somniar (esportiva i econòmicament, això darrer també molt important) i que se’n ve avall inexorablement com un castell de naips. Per que no és la classificació el que preocupa, si no el rendiment d’un equip que ara si ja es pot dir, està sota mínims, mig mort, i que s’ha arrossega per el camp quan rep un gol, d’una manera força preocupant i definitiva, esperant en mig d’una llarga agonia el xiulet final que certifiqui una nova desfeta.

S’ha pogut avançar l’Espanyol
Per que una pilota centrada a Coro que amb el pit no fa un bon control i dona temps a Toño a llençar-se als seus peus i rebutjar, li cau a Valdo que amb tot a favor xuta molt per sobre el travesser malbaratant l’ocasió als deu minuts de posar-se per davant.
Una falta llençada per Luis, és rebutjada per Toño de punys. I Aquí s’acaba l’Espanyol.

La desfeta
Amb un centre del camp pobre, que no sol no controla el joc, si no que quan perd l’esfèrica no s’incorpora en tasques defensives, ni en la recuperació ni en l’ajut de tapar les vies d’entrada del rival, el Racing ha començat a manar al centre del camp i en un contracop Jorge López tot sol ha remat a plaer, traient Kameni amb el peu, amb la mala fortuna que la pilota tenia que anar a Oscar Serrano que no desaprofita l’ocasió per batre al camerunès.

El segon avís important de que el partit s’escapava ha estat protagonitzat després d’una errada en l’eix de la defensa molt greu que sortosament Torrejón ha esmenat al refer-se i anticipar-se a Tchite, rebutjant per la línia de fons.

La sentència
Dos minuts després, altre cop la mateixa historia: Tothom s’ho queda mirant, i Munitis aprofita el rebuig molt curt i defectuós de Kameni després d’un xut.

Només Coro, en ràpids contracops dona la imatge que el públic vol veure; un Espanyol que li posi ganes malgrat el resultat i que no es doni per vençut.

Tamudo que no ha tingut sort en les seves accions, remata una falta treta per un Luis molt desencertat, però Toño treu en primera instància i el capità espanyolista no pot rematar en condicions en mig d’un embolic dins l’àrea petita. En el 35, un centre xut de Tamudo es rebutjat per el meta visitant a còrner i poc després, una carrera de Ferran Corominas que ha travessat gairebé tot el camp ha acabat amb una centrada perillosa però el remat de Tamudo ha acabat impactant al cos d’un defensor evitant el gol. Eren els millors minuts d’un Espanyol que buscava reduir distàncies en el marcador.

I això s’ha produït al culminar una jugada rematant de cap al fons de la porteria, però el col•legiat en una molt polèmica acció, ha invalidat el gol per suposada falta prèvia del capità blanc i blau.

Una segona part pròpia d’aquesta segona volta
Deu, quinze minuts és el que ha durat l’Espanyol en el segon temps. L’estona compresa entre un remat al poc de sortir al terreny de joc i l’ocasió de Tamudo. Per que un rebuig de Toño a centre de David li cau a Moisés als cinquanta de joc i aquest bombeja l’esfèrica i quan sembla que la pilota s’endinsarà a la porteria, Toño treu una ma increïble.

Una jugada de Zabaleta acaba amb un xut de Coro que després de controlar, remata forçat al porter. I la més clara de totes, quan una pilota llarga que supera als darrers defensors visitants, Tamudo controla davant el defensor retallant-lo, davant Toño engalta un xut excessiu que acaba marxant-se per sobre el travesser quan tot ho tenia a favor Tamudo.

Aquí s’acaba el conjunt d’Ernesto Valverde: Mica a mica, va abaixant els braços impotent davant un Rácing ben plantat sobre la gespa i amb plena consciència de la importància del partit i de com s’ha de jugar al futbol.
Una passada de Jorge López a Munitis com a culminació d’un contracop que ha tornat a agafar a tot l’Espanyol en les seves misèries, ha sortit ajustat al pal esquer de la porteria de Kameni, quan ja es intuïa el tercer gol.

Els canvis tampoc milloren res...
Ni la sortida de Riera, Jonathan ni Ángel han servit per rés més, que certificar una desfeta total d’un equip desnonat. Un xut de Riera sense gaire angle al porter, i un remat dòcil de Jonathan a les mans de Toño ha estat tot el bagatge ofensiu en aquesta mitja hora darrera.

Era una agonia insofrible; molts socis ja abandonaven el terreny de joc donant per segur un resultat que era ja inamovible, a no ser que acabés incrementant-se ...

Deu darrers minuts infames
Els darrers cinc minuts i els d’afegit han estat d’autèntica vergonya: El socis han començat a esbroncar a l’equip, que ha llençat la tovallola d’una manera alarmant. Oscar Serrano ja havia avisat amb un xut fregant el pal. L’Espanyol només llençava pilotes llargues a ningú. El Rácing s’ha permès i tot, controlar el joc en els darrers minuts, als crits de “Olé, Olé” d’un públic ja fart del que veia.
Una pilota
a càrrec de Dusher després d’una passada de Pablo Álvarez acaba estavellant-se al pal. Ràcing vol fer més sang i va a per el tercer davant un Espanyol tocat i enfonsat.

La gota que fa vessar el vas
En mig d’un embolic, Ivan Bolado fa el tercer en l’afegit amb un públic fastiguejat que acaba aplaudint als jugadors rivals, acceptant la superioritat total davant el seu propi club. Però una cosa és segura: Segons Dani, Valverde i Herrera quan vingui de no sabem què, aquí no ha passat rés. Estem en un club en el que surt molt barat prendre-li el pel al soci, i a sobre fotre-li la culpa quan ha estat aguantant amb paciència, sense dir rés, i recolzant a l’equip en les pitjors circumstàncies hagudes i en els moments més tristos. Li falta memòria, senyor Valverde...


Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (5), Zabaleta (6), Jarque (3), Torrejón (2), David García (4), Moisés (4), Lola (4), Coro (7), Valdo (3), Luis García (3), Tamudo (5).
Substitucions: Riera (3) per Valdo, m. 58, Jonathan Soriano (3) per Lola, m. 68 i Ángel (sq) per Coro, m. 79.

Real Rácing Club: Toño, Pinillos, Oriol, Moratón, Ayote, Dusher, Colsa, Jorge López, Oscar Serrano, Munitis i Tchite.
Substitucions: Smolarek per Tchite, m.65, P. Álvarez per Munitis, m. 71 i Ivan Bolado per Serrano, m. 85.

Àrbrite: Mejuto González del col•legi asturià. Ha mostrat targetes a Oriol, m. 42 i
a Moratón, m.67.

Gols: 0-1: Oscar Serrano, m. 15, 0-2: Munitis, m. 24, 0-3: Ivan Bolado, m. +90

Incidències: Estadi Olímpic de Barcelona. 22.100 espectadors. A la mitja part els components del Juvenil A espanyolista han saludat al públic present després de proclamar-se aquest migdia a Lleida campions del grup tercer de la Divisió d’Honor Juvenil. El públic ha rebut amb aplaudiments a l’equip ( i a amb algun xiulet molt aïllat) i l’ha acomiadat amb una sonora esbroncada i mocadors, molt empipats els que encara no s’havien marxat abans del xiulet final.


CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ


CLASSIFICACIÓ PJPTS PG PE PP GFGC
1 REAL MADRID CF306521276429
2 VILLARREAL CF305918575237
3 FC BARCELONA305817766029
4 AT. MADRID3050155105036
5 REAL RACING 305014883427
6 SEVILLA FC3045143135842
7 RCD ESPANYOL3045136114042
8 UD ALMERIA3042119102829
9 REAL MALLORCA304091384942
10 ATHLETIC CLUB30401010103029
11 VALENCIA CF3039116133446
12 GETAFE CF3039116133739
13 REAL BETIS B.3038108123643
14 AT. OSASUNA3037107133233
15 RC DEPORTIVO3037107133642
16 REAL VALLADOLID303598133550
17 REAL ZARAGOZA303389134151
18 RECREATIVO303389133249
19 REAL MURCIA302668162748
20 UD LEVANTE301954212557




1 comentari:

Anònim ha dit...

HOLA AMICS
L'EQUIP EST� CADA DIA PITJOR, SEMBLA QUE L��NICA SOLUCI� �S FER FORA A A VALVERDE.
TENIM QUE AGAFAR UNA ALTRA VEGADA LA CONFIAN�A I GUANYAR + PARTITS.
SALUTACIONS
JOSE CARRERA CARRERA




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M