Encetem aquesta ronda d’entrevistes un cop la temporada s’ha acabat i ha finalitzat el turment que ha significat aquest autèntic calvari que ha viscut l’entitat espanyolista en la major part de la mateixa, i amb calma i tranquil·litat, ens prenem el temps suficient per reflexionar amb uns quants pericos que tinguin a bé, sotmetre’s a les entrevistes de Sentiment Perico, sempre naturalment...
“SENSE PÈLS A LA LLENGUA; SENSE PLOMES AL BEC”.
Avui ho fem amb el darrer president de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol i que va deixar el càrrec al final del seu mandat, reintegrant-se de nou a la presidència de la Penya, El Perico Ferroviari.
Amb Ramon Rius, hem volgut palpar l’actualitat des del seu particular punt de vista i que ens fes cinc cèntims de la seva etapa al front de la FCPE, que malauradament malgrat tota la seva tasca, ha passat a ser recordada pel fet accidental que tots sabeu. Amb el pas del temps, i amb més tranquil·litat repassem allò i altres temes del RCD Espanyol.
En primer donar-te les gràcies.
Molt més tranquil, suposo ara que ja has deixat les responsabilitats al front de la FCPE?
Tranquil a nivell personal, no tant per l’Espanyol que m’ha fet patir moltíssim aquesta temporada. Vaig fer una promesa que si ens salvàvem pujaria al Santuari de Núria per agrair-ho i ho vaig fer, conjuntament amb els membres de l’anterior Junta de la FCPE i d’altres pericos, el diumenge 28 de juny.
Tranquil a nivell personal, no tant per l’Espanyol que m’ha fet patir moltíssim aquesta temporada. Vaig fer una promesa que si ens salvàvem pujaria al Santuari de Núria per agrair-ho i ho vaig fer, conjuntament amb els membres de l’anterior Junta de la FCPE i d’altres pericos, el diumenge 28 de juny.
Com valores aquest període dins la FCPE i en especial tot el succeït amb el famós tema de Glasgow, amb la perspectiva del temps?
Jo crec que a banda del tema de Glasgow, que més endavant comentaré, la FCPE quan vam arribar –desembre 2005- vivia un moment crític després de la dimissió d’en Vicenç Nos. Ens varem trobar una Federació dividida entre els que recolzaven en Vicenç i els que van fer que dimitís . En aquest mon és molt difícil tenir a tothom content, però crec que vam aconseguir unir de nou a tots els penyistes, també vam modernitzar-la (una nova pàgina web, agilitat en els tràmits per a la creació de penyes).
Durant aquests 3 anys s’han creat més de 30 penyes, ha hagut un ressorgiment del moviment penyístic. S’ha fomentat una estreta relació amb el Club mitjançant la participació de la FCPE en l’Àrea d’Expansió, s’ha informat de tots els actes realitzats als mitjans de comunicació i també per mitjà de la pàgina web del Club. Hi ha hagut representació de la FCPE en tots els actes celebrats per les penyes. Hem realitzat tres Gales, totes elles d’una forma atractiva i dinàmica, amb presentadors/es Pericos (Chiqui Martí, Carles Flavià, Sergi Mas, Rocio Madrid) que no han cobrat res per la seva col•laboració.
Jo crec que a banda del tema de Glasgow, que més endavant comentaré, la FCPE quan vam arribar –desembre 2005- vivia un moment crític després de la dimissió d’en Vicenç Nos. Ens varem trobar una Federació dividida entre els que recolzaven en Vicenç i els que van fer que dimitís . En aquest mon és molt difícil tenir a tothom content, però crec que vam aconseguir unir de nou a tots els penyistes, també vam modernitzar-la (una nova pàgina web, agilitat en els tràmits per a la creació de penyes).
Durant aquests 3 anys s’han creat més de 30 penyes, ha hagut un ressorgiment del moviment penyístic. S’ha fomentat una estreta relació amb el Club mitjançant la participació de la FCPE en l’Àrea d’Expansió, s’ha informat de tots els actes realitzats als mitjans de comunicació i també per mitjà de la pàgina web del Club. Hi ha hagut representació de la FCPE en tots els actes celebrats per les penyes. Hem realitzat tres Gales, totes elles d’una forma atractiva i dinàmica, amb presentadors/es Pericos (Chiqui Martí, Carles Flavià, Sergi Mas, Rocio Madrid) que no han cobrat res per la seva col•laboració.
S’ha aconseguit que cada any hagués més assistents i més nombre de penyes. Hem col•laborat en la preparació dels Aplecs de Vilafranca del Penedès, Roses i Sant Cugat del Vallès, deixant molt “encarrilat” l’Aplec de Vilassar de Mar.
Vam organitzar el partit de Pericos Solidaris (23/12/2006) aconseguint 8000 € (5000€ per la Fundació Escó i 3000€ per un Orfanat a la India).
S’ha organitzat tot el tema del trasllat de les penyes al Nou Estadi de Cornellà-Prat, organitzant de la millor manera la forma d’ubicar als 2502 penyistes; i reunions per a tractar el tema dels autocars.
S’ha organitzat tot el tema del trasllat de les penyes al Nou Estadi de Cornellà-Prat, organitzant de la millor manera la forma d’ubicar als 2502 penyistes; i reunions per a tractar el tema dels autocars.
Hem organitzat la Final de la Copa del Rei de Madrid , que va ser el desplaçament més important i massiu de les penyes (12000 penyistes) , també s’han organitzar els viatges de la Copa de la UEFA de les dues temporades així com d’altres (semifinal copa del rei a la Corunya, Final Copa de la Reina a València, ascens de 3a a 2a B a Vila-Real... etc.)
La FCPE va participar en l’organització de la Final de Glasgow, repartint a prop de 5000 entrades als penyistes. Aquest sens dubte ha estat el moment més dur pels membres de la Junta atès que varem ser víctimes d’una estafa que va impedir que un grup de penyistes i socis no poguessin estar a Hampen Park. Al cap de dos anys la justícia ens ha donat la raó i varem cobrar els diners que nosaltres ja havíem avançat per a poder pagar a totes les persones estafades.
La FCPE va participar en l’organització de la Final de Glasgow, repartint a prop de 5000 entrades als penyistes. Aquest sens dubte ha estat el moment més dur pels membres de la Junta atès que varem ser víctimes d’una estafa que va impedir que un grup de penyistes i socis no poguessin estar a Hampen Park. Al cap de dos anys la justícia ens ha donat la raó i varem cobrar els diners que nosaltres ja havíem avançat per a poder pagar a totes les persones estafades.
Quina imatge penses que tenen la majoria de socis del RCD Espanyol sobre el moviment penyístic? Es valora prou, l’esforç dels que ocupen càrrecs de manera altruista? Que els hi diries a tots aquells que pensen que les penyes només serveixen per celebrar dinars i sopars d’aniversari, i tenir avantatges en temes d’entrades en finals, com he sentit en més d’una ocasió?
Els penyistes, com sempre he dit, estan a primera línea de foc. Tothom els coneix atès que tenen locals i participen activament en la vida social dels seus pobles o ciutats; molta gent que ens critica als penyistes solament i com a molt van cada quinze dies a veure un partit de futbol al camp, i no sabem res més del nostre Club, màxim el que escolten per la televisió o la radio. Dubto que molts d’ells donin la cara per defensar al nostre Club com fa la majoria dels penyistes.
A més, els teus fills juguen a futbol... L’Andrea al femení, i el nen al Sant Gabriel. Patiment afegit, no...?
Aquest patiment és diferent, és com a pare, per a mi és un orgull que la meva filla defensi els colors de l’Espanyol. I pel que fa a l’Albert també n’estic orgullós d’ell per la seva trajectòria esportiva com a porter de futbol.
Aquest patiment és diferent, és com a pare, per a mi és un orgull que la meva filla defensi els colors de l’Espanyol. I pel que fa a l’Albert també n’estic orgullós d’ell per la seva trajectòria esportiva com a porter de futbol.
Vas dir que marxaries a la fi del teu mandat i així ha estat, tot i que sempre el nostre President en els actes públics, t’insistia que fessis com fa ell...
S’ha de ser conseqüent amb el que un pensa i amb el que és diu; jo vaig dir que marxaria quan finalitzés el meu mandat i que no em presentaria a la reelecció i així ho vaig fer; en Carles Flavià al sopar del 9è aniversari del Perico Ferrovari -6 de febrer de 2009- va dir que “en aquest país no dimiteix ni se’n va ningú, però en Ramon Rius és una excepció d’honestedat”. Va ser tot un orgull per mí escoltar aquestes paraules.
S’ha de ser conseqüent amb el que un pensa i amb el que és diu; jo vaig dir que marxaria quan finalitzés el meu mandat i que no em presentaria a la reelecció i així ho vaig fer; en Carles Flavià al sopar del 9è aniversari del Perico Ferrovari -6 de febrer de 2009- va dir que “en aquest país no dimiteix ni se’n va ningú, però en Ramon Rius és una excepció d’honestedat”. Va ser tot un orgull per mí escoltar aquestes paraules.
Penses que marxarà o esgotarà el seu mandat?
Esgotarà el seu mandat bé com a President o com a màxim Accionista.
Creus que l’Espanyol trobarà ràpidament un “recanvi de garanties” per la Presidència entre els noms apareguts, o de moment encara no ha sortit el “mirlo blanco” que es diria en castellà.
Un “recanvi de garantia” només pot ser una persona que nomenin consensuadament els dos principals accionistes, qualsevol altre persona sense el suport d’algun d¡ells no té res a fer, malauradament som una S.A.D.
Un “recanvi de garantia” només pot ser una persona que nomenin consensuadament els dos principals accionistes, qualsevol altre persona sense el suport d’algun d¡ells no té res a fer, malauradament som una S.A.D.
Fins on pot influir Cornellà-Prat en aquest salt de qualitat que l’Espanyol té que donar per consolidar-se definitivament com un gran en tots els nivells?
Per a mi aquesta és la màxima esperança per a poder donar aquest salt de qualitat ara o mai, és el moment de sortit de la mediocritat.
Com valores l’actuació fins ara de l’equip d’Alberto Ariza i sobre tot la difícil postura en tot el tema envers l’actual consell, i l’exigència de responsabilitats, al veure’s entre mig d’aquelles penyes que volen que rodin caps (el del President del RCDE el primer) i aquelles penyes que a l’altre cantó de l’espectre espanyolista, volen afermar la continuïtat de Sánchez Llibre al front de l’entitat?.
La Junta de la FCPE, encapçalada per l’Alberto Ariza, té el meu respecte pel que fa, però penso que ell ha estat influenciat per factors externs a la Federació i al final ha acabat formant un gran embolic que no contenta ni a uns ni als altres, tot això ha produït de nou una escissió al sector penyistic .
Per a mi aquesta és la màxima esperança per a poder donar aquest salt de qualitat ara o mai, és el moment de sortit de la mediocritat.
Com valores l’actuació fins ara de l’equip d’Alberto Ariza i sobre tot la difícil postura en tot el tema envers l’actual consell, i l’exigència de responsabilitats, al veure’s entre mig d’aquelles penyes que volen que rodin caps (el del President del RCDE el primer) i aquelles penyes que a l’altre cantó de l’espectre espanyolista, volen afermar la continuïtat de Sánchez Llibre al front de l’entitat?.
La Junta de la FCPE, encapçalada per l’Alberto Ariza, té el meu respecte pel que fa, però penso que ell ha estat influenciat per factors externs a la Federació i al final ha acabat formant un gran embolic que no contenta ni a uns ni als altres, tot això ha produït de nou una escissió al sector penyistic .
Per que les Penyes tenen, o han de tenir molta força, però per desgràcia, això ja no és un club si no una SAD...
Les penyes tindran la força que vulguin tenir els penyistes; hi ha una gran majoria de penyistes que alhora són petits accionistes. Malauradament com en totes les SAD aquesta força sempre pertany als màxims accionistes.
Tamudo si, o Tamudo no...
La meva opinió personal és que Tamudo per sempre.
Pochettino i Feliciano, han de ser reconeguts pel Vaticà, per que han obrat un autèntic miracle, salvant un equip enfonsat, totalment desnonat anímica i esportivament?
Els jugadors han fet el miracle, han fet possible que amb en Pochettino les coses funcionessin com en el seu moment van fer que les coses No funcionessin ni amb en Marquez ni amb enl Mané.
Els jugadors han fet el miracle, han fet possible que amb en Pochettino les coses funcionessin com en el seu moment van fer que les coses No funcionessin ni amb en Marquez ni amb enl Mané.
Com és possible que un equip ofereixi ja varies temporades dues cares tant diferenciades (els millors i els pitjors, líders i cuers, 14 encontres sense guanyar i 25/30), com ens ha ofert aquesta temporada, o les dues voltes de la passada, o la famosa del gol de Coro mentre celebràvem la Copa del Rei, etc., etc.?
La llei dels vestidors continua vigent; sempre ha estat així i seguirà . Si tenen afinitat amb l’entrenador l’equip dona un plus mes i si es al contrari doncs “els que tenen que tirar del carro” desapareixen.
Creus que som massa conformistes, massa acostumats a sortint-nos de totes i fins que no estem amb l’aigua al coll, no espavilem? Penses que aquest hipotètic conformisme acaba influint en cada jugador que aterra a la nostra entitat?.
Això és com l’himne antic que deia “somos entre los grandes siempre el más modesto ... y orgullosos de ello hemos de estar” que collons així sempre serem uns mediocres i mai creixerem.
Això és com l’himne antic que deia “somos entre los grandes siempre el más modesto ... y orgullosos de ello hemos de estar” que collons així sempre serem uns mediocres i mai creixerem.
Socialment, com ens em podem sortir d’aquest “Nacionalculerisme” imperant?
Guanyant títols i lluitant fins als final per Campionats, Champions, Uefa... la gent és fa dels equips guanyadors.
Guanyant títols i lluitant fins als final per Campionats, Champions, Uefa... la gent és fa dels equips guanyadors.
Sabem el que som i el que volem ser de grans? Tenim clares, inclòs, quines son les veritables senyes d’identitat del club, quan s’observa les discussions sempre estèrils sobre banderes, “ny”, “ñ”, himnes, etc.?
Tots tenim uns mateixos colors (blanc-i-blau) hem de deixar les idees polítiques a la porta però sense oblidar les nostres arrels i la nostra història (un Club fundat per estudiants Catalans a la ciutat de Barcelona).
Tots tenim uns mateixos colors (blanc-i-blau) hem de deixar les idees polítiques a la porta però sense oblidar les nostres arrels i la nostra història (un Club fundat per estudiants Catalans a la ciutat de Barcelona).
Hi ha masses enveges, odis, i egos, a la nostre entitat?.
Els socis més antics diuen que som un equip amb continues lluites de famílies, és cert això no beneficia al nostre Club, impedeix el nostre creixement. Hauríem d’aprendre dels errors del passat per a no tornar-los a repetir.
Els socis més antics diuen que som un equip amb continues lluites de famílies, és cert això no beneficia al nostre Club, impedeix el nostre creixement. Hauríem d’aprendre dels errors del passat per a no tornar-los a repetir.
Com valores l’actitud de l’afició, donant un clar exemple de com sortint cap endavant remant tots junts a la mateixa direcció?
Ha estat vital per a la salvació del nostre equip, som el número 12. I una de les aficions que en els moments més durs sempre estem fem pinya al costat del nostre equip.
Ha estat vital per a la salvació del nostre equip, som el número 12. I una de les aficions que en els moments més durs sempre estem fem pinya al costat del nostre equip.
Moltes gràcies a Ramon Rius.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada