SENTIMENT PERICO COMPLEIX LA SEVA PROMESA PER MANTENIR-NOS A PRIMERA

Com està de moda això de les promeses, Sentiment Perico, també va decidir que si l’equip es salvava intentaríem fer alguna caminada algun lloc emblemàtic per suar una mica i deixar constància de l’agraïment al destí per haver fet que l’Espanyol militi una temporada més en la divisió d’honor del futbol nacional.

Ho vaig fer aquest cap de setmana passat, sense cap tipus de publicitat, sense intentar que ningú es sumés a la mateixa i sense intentar despertar adhesions “inquebrantables” com l'hi agrada a algú que tots coneixem.

Vaig pensar que si ens salvàvem, seria qüestió de molta sort amb un equip que només havia guanyat quatre o cinc encontres en un 70% de campionat... Tindríem que apel•lar a la flor de nostre President, millor dit, al jardí sencer...

I que millor que anar al lloc precisament d’aquest “jardí”... A Vilassar de Mar, i des d’allà iniciar la pujada a l’emblemàtic “Pic del Castell de Burriac”, per baixar per Argentona, i acabar al mateix lloc de sortida.

Baixador de Vilassar de Mar-Cabrera de Mar.

Doncs així va ser... Començaren la marxa amb 25 minuts de retard, gràcies al caòtic estat de les Rodalíes de Renfe (ho sento, Ramon!, tenia que dir-ho...).

Al migdia vaig arribar al baixador de Vilassar de Mar- Cabrera de Mar, al límit municipal del primer. Després de baixar en sentit contrari uns 100 metres per la N-II, s’agafa la B-502 (Vilassar-Argentona) que serà la que després farem servir per tornar al mateix indret des de la localitat d’Argentona.

Punt quilomètric zero de la carretera de Vilassar a Argentona

Aquest no és el turó on anàvem, si no el Montcabré que es veu des de Vilassar.

Al primer km. de la B-502, apareix davant nostre, majestàtic coronant el cim, el Castell Burriac o de Sant Vicens.

Conreus, amb la mediterrània al fons.

La carretera passa per sota l'autopista del Maresme.

Hiverrnacles en el Maresme.

Després de 1900 metres de recorregut de la B-502 a la segona rotonda (de la primera surt la carretera direcció Cabrils), agafem la BV-5021 direcció Cabrera de Mar, seguint la Riera.

1.100 metres després, arribem a Cabrera de Mar (104m.a.), al centre de la població i a la Església de Sant Feliu (126 m.a.). Agafem el Carrer Sant Joan, i 260 metres pujant les primers fortes rampes de la marxa, arribem a una bifurcació a mà esquerra assenyalada com “Camí de Can Segarra”.

Plaça Nova de Cabrera de Mar.

Església de Sant Feliu. Una obra del gòtic a Cabrera de Mar.

Carrer de Sant Joan.

La ruta pel camí de “Can Segarra” gira a esquerra amb un carrer amb fort desnivell fins sortir a la zona coneguda com “Riera” (108 m.a.), uns 270 m. avall. Aquí comença una pista forestal pròpiament dita que puja de manera continuada fins arribar a la Font Picant (abandonada) 1.100 metres amunt.

La Riera

Camí de Can Segarra.

Abandonada "Font Picant" a Cabrera

Vista des de l'alçada, amb la Mediterrània al fons.

El camí de Can Segarra, és una pista forestal en molt bon estat.

A partir d’aquesta zona (Font Picant), s’agafa el camí de la dreta i després de passar per un aparcament, es puja 700 m. per arribar al primer coll (305 m. altitud) i 200 metres seguin la mateixa pista al segon coll (333,6 metres d’altitud) on hi ha un monòlit commemoratiu del 5è Centenari de la Baronia de Municipis del Maresme.

Monòlit.

Ja es divisa el Castell. Aviat arribarem!

La pista forestal que puja a Burriac, amb forta pujada i pitjor estat.

Mataró, vist des de Burriac.

Castell de Burriac

Sense temps per descansar, tornem a enfilar la baixada per mateix indret i un cop arribem a la zona on es desvien els camins agafem la ruta cap a Argentona.

La pista davalla vorejant la carena muntanyenca; caminant 950 metres arribem al desviament que va cap a la Font del Ferro, i després ens trobem ja les primeres cases de les urbanitzacions més llunyanes de Argentona, establint-se ja tres cents metres aball, la caminada per l’asfalt dels carrers de les urbanitzacions.

Desfent el camí per on hem pujat.

Burriac, vist des del camí a Argentona. Per l'altre cara.

Font del Camí. Raja molt poca aigua degut a l'època estacional en que ens trobem.

Arribem a l'asfalt...

Seguint el carrer de Burriac, i el de Cires, s’arriba justament a la pista coberta poliesportiva d’Argentona, (1400 metres i 88 m.a.) lloc on es celebra la habitual “Mongetada Blanc i Blava”.

No deixem posats ja, de donar un tomb per la població i visitar el famós vagó de tramvia de la línia de Mataró, exposat en una de les places del poble.

Cotxe de tramvia exposat com a record de la línia Mataró-Argentona a la Plaça Nova.

I com no !... El cartell de la Mongetada de diumenge...

El lloc on va tenir lloc la darrera "Mongetada Blanc i Blava"

Després de fer uns 600 metres entre anar i tornar visitant els carrers més centrics d'Argentona, just al lloc de la pista poliesportiva està anunciat en la placa quilomètrica la distància que ens separa del baixador de Vilassar-Cabrera:
6 Quilometres per la B -502.

Per aquesta carretera, passarem pel Veinat de Maldà (P.K. 4,8), Sta. Elena d’Agell al costat de la Riera del mateix nom (PK. 3.4), Villa Bugatti (PK 2.2) fins arribar al parc al costat de la rotonda de la carretera variant a Cabrera, que hem agafat a la pujada.

Parc situat abans de la rotonda d'on surt la carretera a Cabrera de Mar

Al final, arribem al baixador completant la ruta: Un desnivell de més de 390 metres d’alçada i un trajecte de 6050 metres de pujada i 9.400 metres de tornada. Total: 15.450 metres, realitzats sota una temperatura superior a 31º centígrads, a les hores centrals del dia.

Cruilla de la N-II amb la B-502. És el punt de sortida i d'arribada.

Quan algú vulgui fer aquesta ruta ja ho sabeu... Us agradarà a bon segur. Ja ho veieu, es surt de Vilassar, fins dalt de tot al castell, símbol de poder i fortalesa, i de passada per Argentona, però no ens enganyem, per acabar de nou altre cop a Vilassar... Ho enteneu, veritat que sí?... Es clar que sí...