COMENTARI: UNA INDECENT RENOVACIÓ

On és el famós canvi de rumb?

Si quelcom tenia gairebé tothom clar fa uns mesos, que independentment de la continuïtat o no de Daniel Sánchez Llibre al front de l’entitat, aquesta institució necessitava un canvi de rumb radical, urgent i inajornable.

Els fets acaben per demostrar-nos que rés de rés. Tot continua igual a Can Perico per bé o per mal. Més aviat m’inclino a pensar que per mal, tot i que això és una opinió molt personal i raonada, i no fruït de l’acalorament en veure com el Director General de l’entitat, l’ínclit Pedro Tomás, renova per una temporada més, barrant el pas definitivament a qualsevol intent de canvi seriós dins el club.

No entraré a qualificar la gestió d’aquest senyor que ja tothom coneixeu, amb les seves impugnacions i denuncies “interruptus”, i tot el seu historial dins el RCD Espanyol o la Lliga del Futbol Professional on tant ha afavorit al nostre club... Però si, que diré que és una autèntica obscenitat que mentre en el club s’han d’estrènyer el cinturó en moltes partides (la darrera, la paralització del Museu perico que seria una font d’ingressos en les visites al Nou Estadi, o no voler seccions esportives, o retallades al futbol base, etc.), aquest senyor de dubtós espanyolisme, que sempre ha estat vivint del futbol sense que se sàpiga molt clar què és el que aporta al mateix món del futbol i en concret a la nostre entitat, guanyi el que intuïm guanya, ja que per a més inri tampoc en les darreres memòries hem pogut constatar quin és l’autèntic i veritable sou d’aquest alt executiu.

Tornant al tema de fons, i no perdent-nos en l’anècdota, la renovació per un any de Pedro Tomás (no se li podia aplicar amb ell, un contracte de temps parcial fins la junta?), marca el que molts ja ens temíem: Que mentre Dani sigui el president, el canvi brillarà per la seva absència. Canviarà quelcom, per que no canvi rés. Marxa el senyor Adolfo Bara, sense que tingui clar si no ha pogut fer tot el que d’ell s’esperava per falta de recursos o per què... I tota la “culpa” esportiva, recau amb un Paco Herrera, cap de turc de tota la incompetència exhibida en el nostre club. I podeu estar ben segurs, que si se’l va fer fora, és primer per que va demanar ell precipitar la sortida (per entrenar al Castellón), per que de bon segur que si acaba la temporada com a Director Esportiu, potser ara hauria tingut el mateix càstig a la mala gestió que ha tingut Tomás...

L’altre dia una persona molt important dins el futbol femení, em deia que l’èxit de l’adjudicació de la Copa de la Reina no hauria ni podia, tapar les misèries existents dins la secció. I en efecte, s’ha procedit a un canvi, començant pel tècnic. Jo, em pregunto: Si un títol no pot tapar les misèries d’un equip en una temporada, en canvi si que les pot tapar una brillant i màgica ratxa de 25 de 30 darrers punts?

Esperem que el senyor Planes tingui molt més criteri a l’hora d’imposar certes condicions a l’hora de confeccionar el planter i sobre tot a l’hora de vendre els millors jugadors. S’està parlant que l’Oporto ha ingressat quantitats astronòmiques per la venda de jugadors, mentre que les engrunes d’aquesta morterada, son per fitxar a preu de saldo a Luis García... El Wigan, tres quarts del mateix; ven per preus per marejar a qualsevol i vol gratis al jugador més important de tota nostra historia. Per espantar-se un cop més del que pot succeir amb gent tant incompetent. Consti, que avisem ara... Després quan l’equip perd a Pamplona i es col·loca a vuit punts de la salvació no té ni gràcia, ni mèrit, ni procedeix denunciar la mala gestió. Esperem no obstant, repeteixo, que s’imposi un criteri coherent i es vengui a qui pugi se venut en les millor condicions i es faci pagar el que val. Altre cosa son els jugadors que no vol Pochettino per el seu poc rendiment, que ja veurem on els col·locarem...

Resumint; que mentre l’oposició abandona el front de batalla en franca retirada (Lara, volent aparèixer com a dialogant davant Dani), i en plena desbandada el grup 3.0, i mentre ningú dona el pas definitiu per ser alternativa a Dani, (ni dins del Consell, ni fora d’ell), cada dia sembla més clar que per a bé o per a mal, la continuïtat de Dani, serà allò de “eso está hechooooo”, i per tant no ens sorprenguem si d’ací en endavant, es produeixen resolucions als temes com el del senyor Pedro Tomás. Dani, està acostumat a portar la SAD com una botigueta particular, i és molt amic dels seus amics. Més del mateix. Amb les grandeses de l’època Dani, i amb les seves misèries, que també las ha hagut, malgrat les vulguin molts ignorar.