dimarts, 27 de juliol del 2010

ELS FITXATGES DEL FEMENÍ:
SANDRA VILANOVA.

L'ESPANYOL SORPRÈN ANUNCIANT EL FITXATGE DE FILIPE MATTIONI PER CINC TEMPORADES

Comencem aquest anàlisi de les incorporacions del Femení del RCD Espanyol per la temporada 2010/11 parlant de la migcentre Sandra Vilanova. Amb anterioritat a les vacances ho vam fer amb Sonia Matías, la portuguesa ex de Prainsa.


SANDRA VILANOVA

Sandra Vilanova Tous, va ser la ràpida resposta del conjunt perico a la no renovació de la que ha estat capitana del conjunt blanc-i-blau aquestes darreres temporades, Míriam Diéguez.

La veterana migcentre nascuda en Barcelona l’1 de Gener de 1981 de 1,70m. d’alçada va iniciar la seva carrera esportiva en el conjunt de la UD Castellar, on va militar dues temporades (95/96 i 96/97) per passar posteriorment al conjunt balear del Platges de Calvià (tres temporades fins l’estiu del 2000), per fitxar pel Llevant de la mà de Antonio Descalzo en la etapa esplendorosa del conjunt granota. Després de ser internacional sub-18 aviat es va fer amb un lloc de titular al Llevant i a la Selecció d’Espanya absoluta.

A l’entitat valenciana hi va militar nou temporades, en les que es va alçar amb 3 Superlligues (2000/01, 01/02 i 07/08) i 4 Copes de la Reina (2000/01 aconseguint el doblet, 01/02, 03/04, 2004/05 i 2006/07 davant l’Espanyol a la final). Va disputar en tres temporades, competició europea de la UEFA Women’s Cup (temporades 2001/02, 02/03 i 08/09).

Curiosa l’anècdota de la Copa de la Reina de la temporada 2005/06 en la que l’Espanyol després de deixar fora en quarts al subcampió de lliga Sevilla, s’enfrontava en una “final avançada” al Llevant, i amb empat a zero en els darrers instants del partit d’anada a Valencia, Sandra Vilanova va errar un penal que va aturar Cristina. Després l’Espanyol obtindria el passi a la final guanyant en la pròrroga en Vilafranca del Penedès (Aplec de Penyes 2006) i conquerint el títol de copa davant Lagunak (en idèntic escenari del Polideportivo Nazaret de Valencia), i fent doblet.

La darrera temporada 2009/10 va posar punt i final a la seva trajectòria en el Llevant (al igual que tot un seguit de jugadores històriques de l’entitat granota) i va signar per un Rayo Vallecano que feia col•lecció d’internacionals i que es va convertir el conjunt madrileny per pressupost i jugadores en el gran favorit del futfem nacional.
Al conjunt rayista, la migcentre realitzava tasques defensives ja que la creació corresponia a jugadores com Cristina Vega “Keka” o la pròpia Vanessa Gimbert.

Sandra Vilanova també va disputar la màxima competició europea en el conjunt madrileny tot i que va ser eliminada a les primeres de canvi pel conjunt rus del Rossiyanka.

Després de adjudicar-se la Superlliga i perdre la Copa de la Reina amb l’Espanyol com a màxim rival en les dues competicions, i de ser titular en la selecció en els darrers encontres (en els que Espanya no va pogué superar a Anglaterra i quedar-se sense bitllet pel mundial), va posar punt i final a la breu trajectòria en el conjunt madrileny i passarà a ser puntal fonamental del mig del camp del nou equip d’Oscar Aja per la propera temporada 2010/11, amb l’objectiu de fer-se d’una vegada per totes amb la Superlliga.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M