dissabte, 21 d’agost del 2010

UN PENAL A L'AFEGIT
SALVA ELS MOBLES EN LA DARRERA PROVA (1-1)

C. Gimnàstic Tarragona: 1 – RCD Espanyol: 1


S’adjudiquen el trofeu sense llençar penals


L’Espanyol s’ha adjudicat la quarta edició del Torneig Ciutat de Tarragona, en empatar in extremis davant el conjunt local del Nàstic, i en un acte de fair-play, el conjunt grana havia disposat que en cas d’empat no s’arribaria als llançaments des del punt de penal, i el trofeu principal seria per l’equip visitant, en aquest cas, l’equip de Mauricio Pochettino.

No ha estat un bon partit. Pochettino ha continuat amb les habituals proves de tota la pretemporada i això que aquest és ja el darrer encontre de preparació abans del debut davant el Getafe al Nou Estadi de Cornellà-El Prat. Cal esmentar que Moisés Hurtado no ha disputat ni un minut, fet que fa pensar en lo avançades que deuen estar les negociacions amb l’entitat grega d’Olympiakos.

L’Espanyol amb un onze bastant similar al que pot considerar-se titular, exceptuant la presència de Cristian a la porteria, o de Ivan Alonso en punta d’atac o de Javi López a l’extrem. A més hem pogut veure la tornada de Víctor Ruiz després de la seva lesió, cosa que tal com està el tema dels lesionats, ens alegrem profundament...

En front, els suplents d’un Nàstic al que els més o menys titulars espanyolistes no han pogut superar ni en el resultat ni per joc. Si be l’Espanyol ha dominat, ha gaudit de molts llançaments de cantonada i ha portat el pes del partit, no s’ha jugat lo suficientment com per doblegar a uns jugadors granes que han lluitat i han pressionat bastant amunt la sortida de pilota dels espanyolistes.

Ocasions poques en el primer temps: Al primer minut, una centrada xut que ha sortit perillosament a còrner, o un bon control i retall de Luis, però amb pèssima resolució amb un tret desviat als 24’.

Per part local, Walter Fernández (el jugador format al futbol base espanyolista que per obra i gràcia del talonari va marxar a can Culé en edat cadet, fins que després d’un periple de varis clubs, va acabar recalant al Nàstic via Pobla de Mafumet, filial dels grana) ha estat el jugador més perillós en aquest primer temps. Un llançament molt tancat de Walter es tret de punys pel meta argentí avançant-se a un possible remat del central Mairata.

L’ocasió més clara serà al minut 36’ quan una bona combinació de l’atac perico acaba amb una passada de Luis de primera per Callejón que xuta, i amb errada inclosa del meta Moragón, acaba estavellant-se l’esfèrica a la base del pal dret. Anteriorment Javi López, molt actiu, havia fet una bona jugada però amb dolenta definició. Una volea amb cama esquerra de Javi Márquez molt desviada, serà la darrera jugada de perill espanyolista en aquest primer període.

Per contra, els grana han tingut el gol quan Walter Fernández encarant Cristian, ha rematat a boca de canó amb poc angle, i entre el meta i el pal, el gol no ha arribat. Els locals ja havien posat en problemes a la cobertura espanyolista en un llançament de falta de Walter que acaba sent rematada de cap per Sergio Díaz, per sobre el travesser.

El segon temps comença amb cinc canvis en el conjunt perico: Kameni, Raul Rodríguez, Didac Vilà, Manu Molina i Coro, s’incorporen al joc.
El començament del segon temps convida al optimisme aparentment. L’Espanyol posa setge a la porteria local i gaudirà de varies ocasions molt clares, com una jugada fruit d’una greu errada de Mairata que permet a Callejón passar a un Coro que no aprofita xutant innocentment. Altre cop la cobertura grana posant-lo fàcil, quan un servei de falta executat per Javi Márquez és rematat contra la pròpia porta de cap per Seoane, obligant al meta Rubén Pérez a lluir-se. Tampoc Ivan Alonso, que perd angle en no fer un bon control, aconseguirà superar al meta local rematant a les seves mans.

L’ocasió més clara dels espanyolistes en aquest segon acte, ha estat una bona combinació d’Alvaro amb Callejón, que acaba amb xut del de Motril, i un cop més, el meta Rubén salva el gol rebutjant i Xisco evita el gol rebutjant la bola, anticipant-se a un possible remat de Ivan Alonso.

Uns minuts abans d’aquesta darrera jugada de perill visitant, s’ha lesionat Kameni en una sortida en la que ha relliscat i s’ha hagut de retirar afectat del genoll dret, ignorant l’abast de la lesió tot i que ha continuat veient l’encontre des de la banqueta.

Luis César mou fitxa i col•loca en un múltiple canvi a set dels que es suposa estan cridats a ser titulars del conjunt tarragoní. Gent veterana i que amb frescor, donen un tomb al partit. L’Espanyol no havia pogut imposar-se i a partir d’aquests moments serà el conjunt local qui manarà en el terreny de joc disposant de fins a tres clares ocasions de gol: La primera (72’), salvant Kiko Casilla el gol quan Ruben Navarro remata a plaer en una errada defensiva; el refús del meta perico li cau a Fernando Morán qui remata a la base del pal dret passejant-se l’esfèrica per la línia de gol. La segona ocasió amb un contracop amb molt perill però amb dolenta definició.

I a la tercera, el Nàstic aconsegueix perforar la porteria visitant, quan en un llançament de lliure directe (similar al del Sporting en Luarca), Ruben Navarro eleva la pilota per sobre la tanca amb la rosca suficient per que acabi allotjant-se a l’escaire dreta de la porteria blanc-i-blava.

L’Espanyol que ja comptava amb la presència d’Osvaldo des de feia una estona, havia incorporat al portuguès Rui Fonte en lloc de Callejón cinc minuts abans del gol local. Semblava que el trofeu cauria del cantó tarragoní, quan en els tres minuts d’afegit, primer Osvaldo ho intenta amb un xut potent que es marxa per sobre el travesser i en el segon minut de l’afegit, Rui Fonte tot sol es fa amb una bola dins l’àrea i quant es disposa a encarar, i es escombrat per Mariata, que s’emporta tot el que troba pel mig. El polèmic i de mal record pels espanyolistes (final Superlliga Femenina) Gustavo Rebollo no dubta i assenyala la pena màxima i expulsa al central grana amb vermella directa, davant l’esbroncada general del respectable.

A Osvaldo no li tremola el peu, llençant suau per l’esquerra del meta local al que enganya, establint el resultat definitiu que donava el trofeu a l’equip espanyolista.
I això es tot, amics... Ara tot això ja es història, i el proper encontre serà ja de debò... L’hora de la veritat ha arribat i les proves s’han acabat. Mentre, esperarem amb impaciència i per que no dir-ho, amb pors i temors, darrers moviments de mercat, i si d’una vegada arriba el famós central i arriba Sergio García, tot i que d’aquest altre colebrot, serà moment oportú en altre article dir-ne unes quantes...


Fitxa Tècnica:
Club Gimnàstic de Tarragona: Moragón, Xisco Campos, Mairata, Sergio, Raul Fuster, Alex Ortiz, Seoane, Jordi Roca, Miki, Walter Fernández i Eloi.
Substitucions: Rubén Pérez (p) per Moragón, m. 46; Medina, Mingo, Rodri, Alex Cruz, Juan, Fernando Morán i Ruben Navarro per Seoane, A. Ortiz, Miki, Fuster, Jordi Roca, Walter i Eloi, en el minut 59.

RCD Espanyol: Cristian Álvarez; Chica, Galán, Víctor Ruiz, David García; Forlín, Javi Márquez; Javi López, Luis García, Callejón; Ivan Alonso.
Substitucions: Kameni per Cristian, Didac per David García, Raul Rodríguez per Víctor Ruiz, Coro per Luis García, Manu Molina per Galán, m. 46; Álvaro per Javi López, m. 53; Kiko Casilla per Kameni, m. 55; Osvaldo per Ivan Alonso, m. 59; Rui Fonte per Callejón, m. 77.

Àrbitre: Gustavo Rebollo López, del comitè territorial català, delegació de Barcelona.
Ha amonestat amb cartolina groga a Luis García, m. 26, Víctor Ruiz, m. 41, i amb vermella directa a Mairata, m. 92.

Gols: 1-0: Ruben Navarro, m. 37; 1-1: Osvaldo (pen.), m 92

Incidències: IV Edició del Torneig Ciutat de Tarragona, disputada en el Nou Estadi de Tarragona davant una fluixa entrada, després d'efectuar-se l'acte de presentació oficial del Nàstic 2010/11.

En la delegació oficial espanyolista, el President Daniel Sánchez Llibre i el conseller Germán de la Cruz, així com director esportiu, Ramon Planes. El President del Nàstic, el senyor José Ma. Fernández i l’alcalde de la ciutat, el senyor Josep Félix Ballesteros, han lliurat el trofeu de campió a Ferran Corominas, i a Mingo el de subcampió.

Presència de seguidors espanyolistes, així com també presència d’una pancarta d’un grup que gens de gràcia ens fa veure els seus símbols, i els seus membres.


1 comentari:

Anònim ha dit...

HOLA PERICOS/QUES:L'IMPORTANT ÉS QUE EL RCD ESPANYOL HA GUANYAT EL TROFEIG CIUTAT DE TARRAGONA , NO VAM SABER APROFITAR MOLTES OPORTUNITATS DE GOL, PERÒ AL FINAL VAM SABER EMPATAR. DESTACAR L'INCOMPETENT DEL REBOLLO LOPEZ QUE AVUI SEMBLA QUE NO ESTAVA COMPRAT COM A LA FINAL DE LA SUPERFILLA, QUE SI NO FOS X AQUEST INCOMPETENT, AQUEST ANY SERIEM CAMPIONS DE SUPERLLIGA I JUGARIEM LA CHAMPIONS FEMENINA. AMB ELS INCOMPETENTS QUE TENIM DE DIRIGENTS, SEGUR QUE LI DEIXEN ENTRENAR GRATIS A LA C. ESPORTIVA NOSTRA, COM FEIEN ABANS.
FINS DESPRÉS. JOSE CARRERA




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M