RECORDANT NOSTRA HISTÒRIA:L'ESPANYOL GUANYABA EL CARRANZA A LA PRIMERA...

Era l’agost de 1973... L’Espanyol era convidat per primer cop a tal insigne torneig estiuenc de futbol. D. Manuel Meler Urchaga havia aconseguit confeccionar un equip dels que deixen emprenta dins la modesta història d’aquesta institució. Les incorporacions deixaven el nivell molt alt. Homes com Borja, Glaría, De Felipe, Roberto Martínez, Amiano restarien en la memòria dels pericos durant les properes generacions i per molt joves d’edat que fossin en aquella època, no se li oblidarien als nens pericos aquells jugadors mai més, als que s’afegien als Solsona, José Maria, Poli, etc...

L’Espanyol se les veia davant el potent Ajax d’Amsterdam que venia de fer-se amb tres títols consecutius de la Copa d’Europa de clubs (actual Champions League), abans que el Bayern Munchen ho fes també en tres ocasions consecutives des del 1974 al 76 amb el “Kaiser” Beckenbauer. S’encetava una nova etapa al club holandès sense el mític Johan Cruyff, però seguia imposant respecte el conjunt dels Paissos Baixos, ja que en les seves files encara hi havia jugadors de la talla de Neeskens (que després acabaria a l’etern rival acompanyant Cruyff), Krol o Reep, internacionals absoluts en aquella Holanda que seria subcampiona (com sempre quan arriba a la final) del mon en 1974.

L’Espanyol es va avançar amb un gol de Roberto Martínez després d’una jugada de molts rebuigs i va saber mantenir el resultat que el portava a la gran final, que disputaria davant l’Athletic Club de Bilbao que s’havia desfet de la Juventus de Torí del mític Dino Zof i de Fabio Capello (de jugador), per 1-0.

La final estava servida: L’Espanyol de Santamaría davant el conjunt bilbaí dels Iribar,("el Chopo"), Saez, Villar (!), del pitxixi Carlos (que desprès recalaria a Sarrià amb més pena que glòria acabant integrant-se per poc temps en els serveis mèdics, de metge, per liquidació del contracte), i dels germans Rojo...

Amb un gol de De Diego, s’alçaria el conjunt perico amb el trofeu. A l’edició següent seria convidat en qualitat de campió però el Palmeiras brasiler li va impedir revalidar el títol en un torneig en el que els favorits mediàtics si em permeteu l’expressió (Santos de Pelé i FC Barcelona de Cruyff) s’ho van tenir que mirar des de la final de consolació del tercer i quart lloc, ja que a semifinals l’Espanyol va vèncer 2-0 al Santos amb gols de Cuesta i Marañón, i els brasilers del Palmeiras van fer lo propi davant els barcelonistes per idèntic marcador.



Semifinal:
25 d’Agost de 1973.

RCD Espanyol: 1 - AFC Ajax: 0


RCD Espanyol: Borja; Granero, De Felipe, Ochoa; Poli, Glaría; Roberto Martínez, Solsona, Amiano, De Diego, i José María.

AFC Ajax: Weber; Sourbier, Holshoff, Blakenburg, Haan, Krol, Neeskens,Schielche, Reep, G. Muhren (Kleton), Keizer (A. Muhren).

Àrbitre: Kitbajian, francès. Cartolines blanques (llavors eren d’aquest color les targetes d’amonestació) per José María i Solsona.

Gol: 1-0: Roberto Martínez, m. 11.




FINAL:
(26 d’Agost de 1973).

RCD Espanyol: 1 - Athletic Club de Bilbao: 0

RCD Espanyol: Borja; Granero, De Felipe, Ochoa; Poli, Glaría; R. Martínez, Solsona, Amiano, De Diego, i José María.

Ath. Bilbao: Iríbar (per lesió, Marro, m.59´); Sáez, Larrauri (Aranguren, m. 83´), Zubiaga, Guisasola, Rojo II, Lasa, Villar, Arieta (Carlos, m. 67´), Uriarte, i Rojo I.

Àrbitre: El col·legiat internacional Antonio Camacho, auxiliat en bandes per Gugulovic (Iuguslàvia) i Kitabdijan (França), els altres dos col·legiats del torneig. Cartolines per Glaría i Guisasola.

Gol: De Diego, m. 59 rematant de cap un servei de falta llençat per José María.

Incidències: José María va aixecar el trofeu corresponent a la XIX Edició.