DESASTRE A CORNELLÀ-EL PRAT (1-5)

RCD Espanyol: 1 – FC Barcelona: 5



Apallissats

El RCD Espanyol va obtenir el pitjor resultat de la seva història en quant a derbis com a local es refereix, caient per un contundent 1-5 en el de la màxima celebrat ahir vespre al nou estadi de Cornellà - El Prat. L’equip de Pochettino no va sortir amb el mateix nivell de convicció necessari per pogué superar al rival ni tampoc al mateix nivell tàcticament que en altres encontres darrers, que davant idèntic rival hem vist.

Això unit a la qualitat indiscutible de l’adversari i les facilitats donades en defensa en els primers minuts, afegit a la llastimosa i lamentable actuació arbitral que va ser decisiva en el primer temps, van posar les bases per que el Barcelona jugués a plaer i acabés golejant al quadre local. Només minuts abans del gol d’Osvaldo i fins que els culers van rematar l’encontre amb el quart gol, es va veure l’autèntica imatge que desitjàvem de l’equip; però llavors era ja tard i el marcador era clarament favorable als interessos de l’equip del règim. Amb tot, si Osvaldo hagués encertat col·locant un 2-3 en l’ocasió que va gaudir, potser haguéssim vist altre final de partit... o no, per que el Barcelona d’ahir i Undiano Mallenco també, tenien la lliçó molt ben apresa.

Tot i que el primer minut de joc semblava veure’s un Espanyol amb ganes i convicció per donar la sorpresa amb dues accions de Callejón i d’Osvaldo amb xut blocat per Valdès, tot va ser un miratge. La defensa espanyolista va estar molt nerviosa al llarg de l’encontre i en especial aquests minuts i la línia mitja no va estar prou encertada i van deixar molts forats que van ser aprofitats. Tampoc tàcticament Pochettino va donar amb la recepta màgica que en altres confrontacions va exhibir. Els barcelonistes agafaven l’esquena una i altre vegada a la cobertura perica.

I sortosament no van ser aprofitades les dues primeres accions després d’una errada de Baena molt greu que va acabar amb una aturada en dos temps de Kameni a Messi i posteriorment una relliscada de Víctor Ruiz que va acabar marxant-se Alves tot sol i donant la passada de la mort per Messi, que incomprensiblement va rematar alt amb tot a favor. Abans hi havia hagut una rematada de xilena de Busquets, que va sortir a un metre de la porteria de Kameni.

En el minut 18, es van començar a esvair totes les esperances: Una pilota a l’esquena de la defensa espanyolista i Pedro es marxa per velocitat superant a un venut Kameni en l’u contra u amb una rematada per la seva esquerra.

L’Espanyol ho va intentar mínimament amb dues pilotes dividides que Víctor Valdés es va tenir que emprar a fons per avançar-se a Callejón – una d’elles sortint amb el peu fora de la seva àrea – i un tir de Luis García de falta que va blocar el meta culer. Al 24’ la primera polèmica, una caiguda reclamada d’Osvaldo dins l’àrea, sense cap tipus de conseqüència ja que no va picar Undiano.

Al 29’ el partit va quedar sentenciat amb un segon gol que més que probablement va ser en fora de joc de Piqué, establint Xavi a plaer el 0-2.

Callejón va pogué escurçar distàncies en el marcador –massa demanar –, però el seu potent xut va ser rebutjat pel meta culer a còrner. En el darrer tram del primer temps, targetes en quantitats industrials per l’Espanyol, que va ser cosit a fora de jocs, mentre que l’àrbitre va ser inflexible a l’hora de no mostrar-les al conjunt barcelonista, deixar-se sense sancionar diverses faltes dels visitants, i no aturant el joc en cap ocasió que hi havia un jugador espanyolista estès al terreny de joc. Va venir amb els deures fets Undiano, i ven avisat que no tenia que tornar-se a repetir lo de la temporada passada.

Abans del descans, Víctor Ruiz llençant-se a terra evita el tercer en l’afegit taponant la rematada d'un jugador barcelonista.

El segon temps més del mateix. Didac salva tallant en el darrer instant el tercer gol desprès d’un ràpid contracop que va tornar a trencar altre cop la feble defensa local per part de Pedro i la passada de la mort va ser evitada pel lateral esquerra blanc-i-blau quan ja el gol s’intuïa.

L’Espanyol feia aigües, Pochettino no feia cap canvi, i si bé Kameni va enviar a còrner al minut 50 un xut d’Andrés Iniesta, ja no va pogué evitar el tercer just abans del primer quart d’hora del segon temps, després que un xut fos refusat en curt arribant abans Pedro i rematant al fons de la porteria.

Pochettino –va necessitar de tres gols per moure banqueta – va donar entrada a Dátolo i posteriorment a Jordi Amat. L’Espanyol va estar a punt d’encaixar el quart amb un u contra u que Kameni va salvar davant Pedro, i en la jugada següent, en un contracop espanyolista Dani Osvaldo se’n va per velocitat superant Puyol i de xut creuat a la dreta de Valdés marca l’únic gol perico.

Llavors vam veure un Espanyol agressiu, que ho posava tot i amb convicció, però malauradament el resultat era el que era, i ja les coses no surten igual amb 0-0 que amb 1-3. Osvaldo va tenir el 2-3 però va errar en la rematada massa centrada a la esquerra de Valdés després d’endur-se una esfèrica rebotada en un dels pocs errors de la cobertura visitant. Abans, també Osvaldo havia rematat de cap, molt forçat, una centrada de José Callejón.

L’1-4 mata definitivament l’encontre i acaba amb la reacció espanyolista. Messi habilita pel mig a Villa que deixa enrera al darrer defensor i supera Kameni amb una excel·lent definició. El darrer gol visitant va ser en una jugada calcada, sent en aquesta ocasió Xavi qui habilita en profunditat a Villa – del que es va pagar per traspàs quantitat similar a tot el pressupost de l’Espanyol – i tot i que Kameni toca l’esfèrica no pot impedir en l’u contra u que el xut del davanter acabi dins.

Com sempre s’ha de buscar quelcom de bo inclòs en les desgràcies més absolutes, significarem el que representa més de QUARANTA MIL pericos presenciant l’encontre. Malgrat les golejades i el moment dolç del rival, el seus títols, la seva qualitat, el seu poder, la imposició dels mitjans i l’onada de nacionalculerisme, l’Espanyol segueix sent viu, superant quotes a nivell social inimaginables, i recollint mica a mica, pas a pas, el fàstic i cansament que produeix aquesta afavorida institució amb la seva ja pesada prepotència.




Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (6); Chica (3), Víctor Ruiz (4), Forlín (5), Didac Vilà (3); Raul Baena (3), Javi Márquez (4); Verdú (5), Callejón (4), Luis García (5); i Osvaldo (6).
Substitucions: Dátolo (5) per Luis García, m. 61; Jordi Amat (6) per Chica, m. 63; David García (s.q.) per Didac Vila m. 80.

FC Barcelona: Víctor Valdés, Alves, Puyol, Piqué, Abidal; Busquets, Xavi, Iniesta; Pedro, Villa i Messi.
Substitucions: Mascherano per Busquets, m. 78; Keita per Iniesta, m. 85; Bojan per Pedro, m. 87.

Àrbitre: Alberto Undiano Mallenco, del comitè navarrès. Va mostrar cartolines grogues a Busquets, m. 26, Kameni, m. 29, Baena, m. 36, Osvaldo, m. 36, Javi Márquez, m. 41, Piqué, m. 53, Víctor Ruiz, m. 66 i Alves, m. 69. La nota negativa del partit i que Undiano va fer constar en acta, el llançament d’una ampolla de plàstic des de la grada de porteria, sense cap tipus de conseqüències així com rotllos de paper i altres objectes no contundents. Sempre hi ha d’haver-hi alguns que malbaratin l’efecte de més de quaranta mil persones que van comportar-se modèlicament, donant tot un exemple de saber perdre...

Gols: 0-1: Pedro, m. 18; 0-2: Xavi, m. 29; 0-3: Pedro, m. 59; 1-3: Osvaldo, m. 62; 1-4: Villa, m. 75; 1-5: Villa, m.83.

Incidències: Encontre corresponent a la 16ena. jornada de lliga de la prostituïda Primera Divisió. 40.019 ànimes que es van deixar-se la veu per animar –amb gran mosaic en tot el camp al començament – i durant l’encontre per tal de redreçar el camí d’un derbi que des d’un bon principi es va veure al terreny de joc tenyit de blaugrana.

Amb Rosell a la presidència culer, ha tornat la bona sintonia entre directives i presidents d’ambdues entitats... i curiosament, les derrotes al camp.
Ovació per Iniesta abans del inici del partit i posteriorment amb 1-5 en el marcador en el moment de la seva retirada. L’afició del RCD Espanyol sap agrair a qui s’ho mereix i qualificar amb altres paraules durament, a qui també s’ho mereix.