(Sala de Premsa de l’Estadi del RCD Espanyol: Josep Maria)
Aquest passat vespre, ha tingut lloc a l’Estadi del RCD Espanyol a Cornellà-El Prat, l’acte oficial de presentació del darrer llibre de l’editorial 23 Perico “Ricardo Saprissa: Una vida de leyenda” de José Antonio Pastor i Jordi Puyaltó amb pròleg de Rogelio Rengel, editat per Sergio Fidalgo i Anna Maria Fusté.
L’acte de presentació ha estat conduït pel nou cap de Comunicació i Imatge del RCD Espanyol, Xavi Salvatella i ha tingut com a ponents a la taula a les següents personalitats: Alberto Ariza, president de la FCPE, l’editor Sergio Fidalgo, l’historiador, col•leccionista i un dels dos autors, Jordi Puyaltó, l’editor de la revista “Don Balón” Rogelio Rengel com a autor del pròleg, l’ex jugador del RCD Espanyol Ángel Morales com a capità d’aquella històrica fornada de la pedrera (la lleva de la Intertoto), tancant els parlaments, el Vicepresident del RCD Espanyol, José Luis Perelló.
També han assistit a l’acte tota la resta de la junta directiva de la FCPE, al marge del propi Ariza, com son Alfred Puig, Araceli Pérez, Lluis Dominguez, Salvador Fosas, Dani Bosch i José Maria García Planas. Entre les personalitats assegudes a les primeres files d’honor en l’acte, la pròpia Anna Maria que ha preferit no tenir protagonisme a la taula, el conseller August Newton, la ex consellera Maria Teresa Ros, l'ex conseller Antonio Martín, el legendari recordman de l’atletisme perico, Tomás Barris, el president de l’Agrupació de Veterans del RCDE i màxim golejador encara en la suma total de competicions oficials, Rafa Marañón, així com el ex jugador i ex segon entrenador Raul Longhi, i mitjans de comunicació varis, com el també periodista-escriptor Manolo C. Cánovas, o el redactor en cap de 23Perico, Domènec Gómez.
L’altre autor del llibre, José Antonio Pastor, va ser qui va publicar el llibre a Costa Rica (maig 2010) sent un best-seller en el país centre-americà, número u en vendes durant set setmanes consecutives. Vint anys enrera ja havia publicat un llibre sobre la història del Deportivo Saprissa. Properament s’espera la seva arribada a Catalunya i a ser possible en els propers actes de difusió del llibre, com son en la final del Periconcurs en el local social de la GPE Manigua (26 d’abril) i de la P.Espanyolista de Sant Adrià (en principi 28 d’abril sinó hi ha canvi de dates).
Ricardo Saprissa va ser un autèntic sportman. Un esportista total que va ser campió de Catalunya i d’Espanya (1929) amb el RCD Espanyol sent titular en la famosa “final de l’aigua” disputada davant el R. Madrid a Mestalla, junt als Ricardo Zamora, González, Trabal, Solé, Kaiser, Vantolrà, Tena, Broto, Padrón i Tin Bosch, amb Jack Greenwell a la banqueta. L’Espanyol va obtenir el doblet, acabant invicte ambdues competicions.
Va ser campió d’Espanya de tennis en la modalitat de dobles. Va participar als JJ.OO. de París en 1924, va ser dos cops campió d’Espanya de Hoquei gespa amb el RC Polo i internacional absolut amb la selecció espanyola. Com a futbolista, mai va ser expulsat i va arribar a ser capità del RCD Espanyol. A més, va ser el creador i qui va mantenir econòmicament la nomenada “Penya Saprissa”, primer viver de jugadors sorgits de la pedrera.
Els valors morals de Saprissa, com a esportista amateur i el domini de diferents disciplines esportives amb un rendiment que es podia considerar “d’èlit”, fan que el seu exemple i la seva personalitat no tinguin similar exemple avui en dia on l’esport amateur ha sucumbit davant en el més extremat mercantilisme i on el sentiment per uns colors és tan sols una façana que amaga l’únic que interessa i mou l’esport actualment, que no és altre que els diners.
Malgrat tot aquest llarg historial ple d’èxits, Ricardo Saprissa és avui un total desconegut en les noves generacions de seguidors del futbol a nivell general i del RCD Espanyol en particular. D’aquella època (abans de la guerra civil), tothom recorda i mitifica a l’altre Ricardo, “El divino”, però molt poques vegades (inclòs des del propi club) se li ha retut l’homenatge que la seva trajectòria històrica dins i fora de la nostra entitat, mereixia. Es més, segons documents mostrats pel propi Perelló, en 1932, l’entitat espanyolista el va declarar “President Honorari”, fet que amb la destrucció d’arxius amb motiu de la guerra incivil que es va patir en el període 1936/39, va quedar totalment en l’oblit, no quedant constància de tal nomenament.
Amb un aperitiu en la sala contigua a la Sala de Premsa / auditori de l’Estadi del RCD Espanyol, ha acabat l’acte en el que des d’un bon primer moment, l’autor Jordi Puyaltó ha signat i dedicat els exemplars de quants han volgut fer-se ja (entre els nombrosos penyistes i socis presents), amb aquest llibre que recull la història d’un dels grans mites del nostre club.
1 comentari:
Josep Maria, un cop més, moltes gràcies per la teva inmillorable tasca que molts apreciem moltissim.
Una abraçada i fins aviat, crack !!!.
Jordi.
Publica un comentari a l'entrada