SANT JORDI PERICO: CORO, PROTAGONISTA A BARCELONA.SENTIMENT PERICO RECORRENT LES PENYES PER SANT JORDI.

BARCELONA

(Rambla de Catalunya, Barcelona: Josep Maria)

Durant tota la diada de Sant Jordi, a l’estand que el RCD Espanyol ha instal·lat a la Rambla de Catalunya cantonada Valencia de Barcelona, l’espanyolisme ha desfilat en torn aquest punt de promoció dels llibres i la imatge de la nostre entitat. Allà han signat llibres els escriptor pericos com Jordi Llopis, Rubén Izquierdo, Jordi Puyaltó, Sergio Fidalgo, Carlos Mira i en concret des de les 12:30 fins les 13:30, Ferran Corominas Telechea, el periodista Quique Iglesias, i Marc Raymundo autor del darrer llibre dedicat al jugador de Banyoles, han estat allà presents. No hi ha faltat jugadors i tècnics del primer equip i femení, així com consellers del RCD Espanyol encapçalats pel President Ramon Condal.

Entre els jugadors cal citar a Dídac Vilà, Álvaro Vázquez, Javi López, Raúl Rodríguez, Jordi Amat, Coutinho, Edgar Badía, Cristian Gómez, Víctor Sánchez, i les jugadores Debora García, Sonia Matías i Lara, i a nivell tècnic, Mauricio Pochettino i Ramon Planes. Entre els consellers, al marge del President de l’entitat, els vicepresidents August Newton i Francesc Ciprés i els consellers José Manuel Moya, Josep Lluís Marcó, Rafael Entrena i Joan Josep Bertomeu.

El temps a Barcelona es grisós, repartit amb algunes clarianes i força núvols aquestes hores, però el dia s’aguanta i per tant permet el desenvolupament normal. Tots els indrets a la Rambla de Catalunya, al Passeig de Gràcia, etc. son un formiguer humà, i la zona que ocupa la paradeta perica no és una excepció. Veiem al Conseller Ciprès, i després de visitar l’estand, continuo el camí en aquesta parada en mig de la ruta i que pel protagonisme mediàtic i per l’afluència de públic, relatem primer.  

Sentiment Perico pels diferents punts d’espanyolisme per Sant Jordi.

SITGES.

(Passeig de la Ribera, Sitges: El Garraf: Josep Maria)

Un any més iniciàvem aquesta marató seguint les penyes del RCD Espanyol per la comarca del Garraf, on les penyes d’aquest lloc passen per estar entre les de més associats.   A les 11:00 del matí, Sitges ens donava la millor cara meteorològicament amb un dia assolellat i el cel ben blau que contrastava amb l’ambient amb núvols i temps força variable de l’àrea metropolitana barcelonina. Baixant des de l’estació ferroviària pels carrers de la ciutat sitgetana, fins la platja de la Fragata al costat de la Punta, arribàvem al Passeig de la Ribera, lloc on un any més tenia lloc la fira del llibre amb motiu de la Diada de Sant Jordi . Allà, un any més també, la Penya Espanyolista de Sitges ens mostrava el seu estan ple de llibres pericos i roses.   

VILANOVA I LA GELTRÚ

(Rambla Principal, Vilanova i la Geltrú, El Garraf: Josep Maria)

Deixant la Blanca Subur, el següent punt de la ruta seria la capital del Garraf. A la ciutat vilanovina, deixant enrera el cèlebre Museu del Ferrocarril junt a l’estació i al monument dedicat a l’impulsor d’aquesta via fèrria Francesc Gumà i Ferran, deixant a l’esquerra la Biblioteca-Museo Víctor Balaguer,  arribàvem a la Rambla Principal de Vilanova, una de les principals artèries, sinó la que més, de la capital vilanovina. Pujant a munt arribem per fi a l’estand de la Penya Blanc-Blava de Vilanova i la Geltrú, on no hi falta ni la mascota del “perico” ni els habituals llibres i roses blanc-i-blaves com correspon.  Acomiadant la capital del Garraf, passant per la plaça on és situada la Casa de la Vila i on s’alça dominant-la,  l’escultura a Josep Tomàs Ventosa i Soler (veure foto).

CASTELLDEFELS

(Plaça de l’Església, Castelldefels; El Baix Llobregat: Josep Maria)

Les visites als indrets del Garraf contemplant aquells bonics indrets, demoren en excés nostre horari preestablert, motiu pel qual ens dirigim ràpidament a Barcelona. A la Rambla de Catalunya abans que Coro finalitzi a les 13:30 la seva estada a la capital de Catalunya. Un cop visitem l’estada (primera part del reportatge), seguint cronològicament per l’ordre i horari de ruta, ens dirigim a Castelldefels.

Allà, a la Plaça de l’Església, fidel cada any té un estand la Penya Mediterrània Blanc-i-Blava de Castelldefels. Amb maniquí vestit amb uniforme de la Penya amb els nostres colors, ens rep els membres d’aquesta ambaixada espanyolista presents. La calor ja comença a ser considerable tenint en compta les presses, els horaris justos, i que al centre del dia tot i que ja hi ha forces núvols al cel, el sol escalfa lo seu. Amb tot, el vent ja és considerable i comença  a fer de les seves no permeten que les pancartes laterals de la penya puguin continuar al lloc com és desitjat.

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

(Plaça Magdalena, Esplugues de Llobregat, El Baix Llobregat: Josep Maria)

Sense sortir de la comarca tot i fer un breu canvi de sentit per Sants, anem a Cornellà. Allà el trambaix ens durà pujant per la Carretera d’Esplugues i passant per la Plaça de la Sardana, al lloc on es dur a terme la fira del llibre de Sant Jordi d’aquesta població. El dia calorós, s’està tornant variable propi de la primavera en que ens trobem, amb un vent cada cop més fort i que aquí si que causa veritables problemes arribar a bolcar inclòs les carpes. Sortosament, l’ensurt i res més. Allà no hi falta tampoc la carpa de l’ambaixada perica d’aquesta localitat.  Aquest any tornaven després d’un breu parèntesi d’un any d’absència i Sentiment Perico que per dificultats logístiques pròpies d’ajustats horaris, en altres ocasions no va pogué ser-hi, enguany saludem al Senyor Riera com a President i als companys penyístes d’aquesta ciutat abans del Barcelonés, ara del Baix Llobregat.

MONTCADA I REIXAC

(Carrer Major, Montcada i Reixac, Vallès Occidental: Josep Maria)

De camí cap el Vallès... Com deia en Pere Quart, Joan Oliver

“En ma terra del Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra."Com el Vallès no hi ha res"...

Aquí el dia tant maco del que hem gaudit al matí, s’espaia progressivament amb un cel ennuvolat, força ventós i alguna estoneta de sol, però cada cop menys. Al carrer Major, principal artèria de Montcada Centre, es troba l’estand de la Penya Blanc Blava de Montcada i Reixac amb el seu president. Tampoc hi falten els llibres, fotografies dels jugadors, i les roses.

 

MONTMELÓ

(Plaça de la Vila, Montmelò, Vallès Oriental: Josep Maria)

Canviarem de comarca sense moure’ns del Vallès, deixant l’Occidental per entrar a l’Oriental. A Montmeló, recentment inaugurada la seva soterrada estació ferroviària, lloc mundialment conegut per la Fórmula-1,  arribem a la Plaça de la Vila on en mig de les parades, es troba la dels Pericos de Montmeló. Totalment núvol ja amb forces cúmuls i algun que altre llunyans cumulonimbus amenaçadors de pluja  que sembla no obstant  deixaran acabar perfectament la Diada, visitem el darrer estand i parlem amb els membres d’aquesta ambaixada perica.       

I fins aquí arribem. Un any més seguint els punts on els horaris, i la disponibilitat en el transport ens permet. Ens queden llocs com Caldes de Montbui, Girona, com La Seu d’Urgell. Sentint-lo molt, a tot arreu no hi puc arribar-hi. Altre cop serà... No obstant, desitjar la millor sort i animar-los a continuar en la tasca, a totes les ambaixades periques que al llarg de la geografia catalana, han promocionat nostres colors i nostre imatge a les seves poblacions. Sense importar-nos en absolut que l’equip no hagi pogut estar a l’alçada del que la seva afició esperava el dia abans. Per que aquí no si hi és per mostrar l’arrogància del triomf, la prepotència del poder, sinó per donar a conèixer a la part de la societat catalana que encara continua dominada per una imposició, el nostre sentiment. I aquest va en augment en la nostra societat, malgrat els imponderables, les pitjors conjuntures i l’interès d’uns pocs en esclafar-lo.