HUMILIACIÓ TAMBÉ EN FUTBOL FEMENÍ (6-0)

FC Barcelona: 6 – RCD Espanyol Femení “A”: 0

El Barcelona li dona un autèntic bany a les espanyolistes que paguen car els seus errors en el primer temps.

Ens deia el senyor President Ramon Condal que “teníem un futur esplendorós”. Ignora qui escriu aquesta crònica si aquestes paraules es circumscrivien únicament a la situació econòmica i social de l’entitat i a la vessant esportiva del primer equip, o també es referia al futbol femení. Sigui com sigui, aquest any de gestió de l’actual Consell passarà a la història –amb les seves retallades absurdes per les quantitats en qüestió – com el que no sol el FC Barcelona ha capgirat la hegemonia de les espanyolistes en futbol femení, sinó que inclòs l’equip perico ha sigut humiliat en el seu camp, al vell estil d’aquelles golejades que a l’època daurada amb Antonio Martín al capdavant, aconseguien les espanyolistes sobre les blaugranes. Senzillament, lamentable.   

El RCD Espanyol ha sortit escaldat de la seva visita al Mini-estadi en l’encontre en que el FC Barcelona es jugava deixar pràcticament sentenciada la lliga atès que els rivals dels dos propers encontres son d’un nivell molt inferior al del conjunt espanyolista. Les espanyolistes molt insegures, lentes i erràtiques en defensa, han anat per sota en el marcador durant tot l’encontre.  L’equip perico ha acusat en excés les baixes de Lianne i Willy. Però per sobre de tot, l’equip espanyolista ha sigut el seu propi enemic des d’un bon principi amb els seus errors.

Per que als quaranta dos segons de joc, Vanesa pressionada per Corredera, ha acabat perdent l’esfèrica i la ex, ha assistit perfectament a Sonia que superant a Mariajo amb una rematada ajustada a l’esquerra, ha obert el marcador. Malament se li posaven les coses al quadre perico tenint en compta que el conjunt barcelonista amb una fèrria defensa juga millor esperant darrera i sortint a la contra. A punt en el minut dos de joc és a fer el segon després d’altre refús de cap curt de Vanesa que acaba amb un xut sortosament aquest cop dolent de la davantera local. Moltes indecisions, i altre cop a punt de marcar el Barcelona, salvant llançant-se a terra Sonia davant Mariajo abans de la rematada barcelonista.

L’Espanyol comença a tocar, però sense cap tipus de profunditat. Per bandes en tot el primer temps les espanyolistes han estat nul·les. De fet fins el 37’ no ha superat Débora a Laura, acabant centrant molt malament fora. I Sara Serna,  ni això davant Marta Unzúe.  Al 24’ Mary Paz ha necessitat de les assistències, quedant tot en un ensurt  ja que ha pogut reincorporar-se.

En el minut 27, David Medié Jiménez, aquell subjecte que no va xiular penal quan una entrada salvatge es van endur per davant a Vero Boquete dins l’àrea, avui si que ha tingut l’ull ben fi per xiular penal en una pilota que ha colpejat a la mà de Lara en un intent instintiu de protegir-se la cara. Es necessita d’allò que vostès saben, per col·locar-nos la FCF aquest individu en un partit així... Però es Can Barça i allà tot és possible en aquesta matèria... El penal l’ha executat Sonia Bermúdez enganyant Mariajo per la seva dreta.

Aquest gol enfonsa definitivament a l’equip espanyolista.  En el darrer quart d’hora del primer temps viurà l’equip de Luis Carrión  un autèntic calvari. Al 31’ una jugada absurda i inversemblant. Treu en banda dreta en zona defensiva Marta Torrejón una falta. Corredera no està a la distància reglamentària, però la defensora espanyolista precipitadament l’executa passant-li la bola a la blaugrana que cedeix a Sonia qui aprofita el regal i veient avançada Mariajo, la supera amb un llançament per alt, aconseguint el hat-trick i superant a Mary Paz en la taula de golejadores (37 per 35).

Una altre gran errada de Lara al deixar botar l’esfèrica és a punt de ser el quart. Salva la portuguesa Sonia molt oportuna.  Però aquest acabaria arribant minuts després d’altre regal increïble de Sara Monforte quan erra en el refús dins l'àrea i la ex espanyolista Carol Férez col·loca  el 4-0 en el marcador.

En el darrer minut del primer temps,  l’Espanyol tindria la seva primera gran ocasió després de quaranta-cinc minuts a peus de Sara Serna qui dins l’àrea estavellà la seva rematada al cos de Laura Ràfols, fins les hores una espectadora més.

Poc li haurà agradat a Carrión el que ha vist en el primer temps i ha donat entrada a les joves Brenda i Alba Pomares. Però de nou en altre jugada desgraciada a punt ha estat de fer el cinquè el Barça quan una rematada en la frontal a càrrec de Míriam ha rebotat en el peu de Monforte i sort que Mariajo ha reaccionat ràpidament rectificant...

L’Espanyol ha tingut una ocasió en el 52, quan la primera pujada amb èxit de Débora per banda dreta ha acabat amb una centrada que ha rematat Mary Paz després de donar-se mitja volta, aturant Ráfols.

Al 54’ enèsima errada de la cobertura (ara amb Torrejón i Vanesa de centrals) i Marta Corredera tota sola afusella a Mariajo.  L’Espanyol intentarà aconseguir el mal anomenat gol de l’honor sense assolir èxit. Primer amb una centrada de Débora que no arriba per ben poc Vanesa al remat. En el tram final diverses oportunitats: Un llançament de Mary Paz que veien avançada a Laura Ráfols remata a la xarxa lateral, una passada de Mary Paz per Meseguer que controla i remata salvant Ráfosl, o una bona jugada individual de Brenda que supera a Flor i a Kenti, fica el peu sense angle junt a la línia de fons però Ráfols amb el peu evita el gol.

Per contra el conjunt barcelonista encara tindria ocasions per ampliar el marcador una rematada de Sonia que amb una mà treu Mariajo en una gran intervenció, o en un xut de Vicky Losada que surt per sobre la porta espanyolista.

L’humiliant 6-0 arribà al minut 73 quan Marta Corredera rep de Sonia a l’esquerra i encarant a Mariajo amb peu esquer li envia una vaselina precisa. Un gran gol, cal reconèixer-ho mal ens pesi.  L’Espanyol acabaria completant l’encontre més horrorós

des que existeix la màxima categoria femenina en aquest format nacional. Per obtenir un resultat igualment de reprovable ens hauríem de remuntar a l’època del superLlevant de finals dels anys 90 i allò, era altre història totalment diferent.  

Fitxa tècnica:

FC Barcelona: Ràfols;  Laura, Ani Escribano, Melisa, Marta Unzúe; Míriam, Guti, Vicky; Corredera, Carol, i Sónia.

Substitucions:  Carol per Olga, m. 60; Flor per Guti, m. 59; Kenty per Marta Unzúe, m. 74; Lilu per Vicky, m. 74.

RCD Espanyol: Mariajo; Marta Torrejón, Lara, Vanesa, Sonia Matías; Andrea Pereira, Meseguer; Monforte, Débora, Sara; i Mary Paz.

Substitucions: Brenda per Sara i Alba Pomares per Lara, m.46; Núria Mendoza per Andrea Pereira, m. 75; Aida per Débora, m. 85.

Àrbitre: David Medié Jiménez, de la delegació de Sabadell. Àrbitre de segona divisió B que en el seu historial figura l’atracament que va patir l’Espanyol en la final de la passada Superlliga on va ser el principal responsable que l’equip espanyolista es quedés sense el títol i sense la participació a la Champions. Aquí, mentre existeixi aquest modest mitjà  sempre li recordarem per vergonya d’ell i dels que ho amaguen. La FCF l’hi premiat amb xiular aquest encontre per a major glòria d’aquest individu. Cartolines grogues a Lara en l’acció del penal, m. 27 i a Monforte, m. 57.

Gols: 1-0: Sonia, m. 1; 2-0: Sonia (pen.), m. 27; 3-0: Sónia,  m.31; 4-0: Carol, m. 39; 5-0: Marta Corredera, m.54; 6-0: Marta Corredera, m. 73.

Incidències: Encontre corresponent a la 32ena. jornada de lliga de Primera Divisió Femenina, disputat en el Miniestadi del FC Barcelona.